Serna, Erika

Soler, Santi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Estudis del Baix Empordà.
INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EM PORDÀ (Edit.). 
Sant Feliu de Guíxols, 2004. Núm. 23, p. 45 a 52.
ISBN: 84-921668-8-6 ISSN: 1130-8524
NOVES DADES SOBRE ELS PERDIGÓ, 
ESCULTORS BAIX-EMPORDANESOS 
DELS SEGLES XVI-XVII
ER IK A  SERN A  i SANTI SO LER
RESUM: En aquest article s'aporta informació sobre Montserrat Perdigó i Pere Perdigó, dos 
membres d'una nissaga de fusters-escultors baix-empordanesos dels segles XVI-XVIII origina­
ris de Vulpellac i també vinculats a la Bisbal. Del primer es dóna a conèixer la contractació de 
l'obra del retaule de Nostra Senyora del Roser de l'església de Regencós, que se li encarregà 
l'any 1594 i del segon, la del retaule de l'església parroquial de Saldet, de 1686.
PARA ULES CLA U: retaules, perdigó, Regencós, Saldet.
La intenció del present article és la d ’aportar noves dades al coneixe­
ment d ’una nissaga de fusters-escultors originària del poble de Vulpellac, 
que es documenta activa des de final del segle XVI fins a les darreries 
del segle següent.
La historiadora de l ’art Dora Santamaría des d’aquestes mateixes 
pàgines, l ’any 1990, ens descobria en un interessant article l ’iniciador 
d’aquesta nissaga Pere Perdigó (Vulpellac, 1559-1639), autor del retaule 
major de l’església de Bordils l ’any 1608.(1) Tot i el fet de ser naturals de 
Vulpellac, la mateixa autora ens parla de l’estreta relació dels Perdigó 
amb la Bisbal, on tenien casa, i l ’esmentat Pere es troba documentat for­
mant part del Consell General de la vila, en representació del braç mitjà, 
a principi del segle XVII.
L’examen dels llibres parroquials de Vulpellac permeté a aquella au­
tora la localització d ’altres membres d ’aquesta família dedicats a aquell 
mateix ofici: Gaspar (+1629), Josep (+1671) i un altre Pere (+1694)(2),
(1) Dora Santamaría i Colomer. “Pere Perdigó escultor de Vulpellac (1559-1639)”. Estudis 
del Baix Empordà, núm. 9 (1990), p .141-159
(2) Dora Santamaría i Colomer. “Pere Perdigó. Vulpellac, 1559-1639. Els escultors del 
Barroc” dins Bisbalencs d ’abans,vol.I, la Bisbal d’Empordà, 1999. p. 34
45
ERIKA SERNA i SANTI SOLER
encara que de vegades 
es fa difícil d ’establir 
el grau de parentiu entre 
ells.
Nosaltres hem lo­
calitzat dos membres 
d’aquesta nissaga: Mont­
serrat Perdigó, a finals 
del segle XVI i Pere 
Perdigó i Salom, gaire­
bé un segle després (que 
és el que mor el 1694). 
Mentre el primer trobem 
que s’anomena fuster 
de la vila de la Bisbal, 
el segon apareix com a 
mestre escultor del lloc 
de Vulpellac. Val a dir 
que el nom d’aquest 
segon el trobem associat 
a un altre Pere Perdigó, 
“menor de dies”, també 
escultor de la Bisbal.
Pedra fundaeional de l’actual església de Regencós, En els registres nota-
de l’any 1805. Aquesta església no es correspon amb la rials d ’aquests anys de 
del retaule enean-egat a Montsen-at Perdigó el 1594. |e s  n o ta r ie s  dg  ]a B is b a l
i Vulpellac apareixen 
sovint referències a membres de la família Perdigó. Per exemple, l ’any 
1653, trobem que Pere Perdigó, escultor de Vulpellac, confessa i reco­
neix al reverend Josep Abrich, prevere, capellà major de l’església de 
Santa Maria de la Bisbal, que té per dita capellania una peça de terra (vi­
nya) de dues vessanes i una altra de quatre , en el lloc anomenat Molera, 
del terme de Peratallada.(3) Aquest Pere Perdigó seria el segon dels dos 
autors que presentem en aquest article, és a dir Pere Perdigó Salom, al 
qual s’encomanà l ’obra del retaule de Santa Eugènia de Saldet.
Altres documents, més interessants des del nostre punt de vista,
(3) AHG- Notaria de la Bisbal, núm. 1838, fragments de 1653-1654 del notari Salvador 
Font (17 de març 1653)
NOVES DADES SOBRE ELS PERDIGÓ, ESCULTORS BAIX-EMPORDANESOS
permeten de dibuixar l’entorn familiar, com per exemple el testament 
atorgat per l’esmentat Pere Perdigó el 2 d ’octubre de 1694, poc abans de 
morir, gràcies al qual coneixem els seus ascendents i descendents més 
propers,1(4) així com un codicil fet tot seguit on diu que “deix y llego a 
Pere Perdigó scultor de la vila de la Bisbal mon fill tota la ferramenta 
y demés mobles...”,(5) Entre aquesta ferramenta s’hi devien comptar “la 
dotzena de ferros de scultor entre xics i grossos” que s’esmenten al final 
d’aquell testament.
A la mort de Pere Perdigó i Salom tingueren lloc una sèrie de desavi­
nences familiars que es portaren a dirimir a la cúria ordinària de la Bisbal 
i que finalment acabaren amb una concòrdia que hem trobat protocolit- 
zada i en la qual s’inclou un interessant “memorial de la estima dels béns 
tenia y possehia Pere Pardigó y Salom primer de est nom, scultor del 
castell de Vulpellac”, on es relacionen els béns i deutes que tenia en el 
moment del seu traspàs.1(6) L’esmentada concòrdia ens dóna notícia dels 
diferents matrimonis d ’aquest personatge i de llurs fills, entre els quals 
trobem també dos escultors: Josep i Pere.
Un altre document relacionat amb aquesta família són els capítols 
matrimonials entre Narcís Bonet i Baulida, jove pagès del lloc de Fonte- 
ta, i Maria Perdigó, donzella, la qual era filla de Pere Perdigó, “quondam 
scultor lo dia de son òbit en lo lloch de Vulpellach habitant i de Maria 
Pardigó Vidal, vídua de aquell vivint, vuy en la vila de la Bisbal habi­
tant”.^
Es tracta, doncs, d ’una nissaga de fusters-escultors baix-empordane­
sos que treballà al llarg dels segles XVI i XVII, però de la qual fins avui, 
tot i tenir-ne esment, no en coneixíem cap obra, a part del retaule major 
de l’església de Bordils, obra d ’aquell primer Pere Perdigó del 1608, 
estudiat per Dora Santamaría.
Els retaules que presentem a continuació no són de la categoria del de 
Bordils, són obres més modestes, només cal adonar-se dels preus convin­
guts en cada cas, quantitats petites comparades al total de 1.390 lliures 
de l ’any 1608 corresponents al retaule de Bordils. Tanmateix, pensem 
que és interessant de donar-los a conèixer ja  que aquestes petites obres
(4) AHG- Notaria de Vulpellac, núm. 36, manual de 1692-1698 d’Ignasi Ponach (2 octu­
bre de 1694). Vegeu l’apunt genealògic de l’apèndix núm.3
(5) AHG- Notaria de Vulpellac, ídem (2 octubre de 1694)
(6) AHG- Notaria de la Bisbal, protocollum de Paulí Mas i Silvestre de 1710-1712, 
núm. 1529 (5 de juny 1711)
(7) AHG- Notaria de la Bisbal, protocollum de Paulí Mas i Silvestre de 1710-1712, núm. 
1529 (30 d’abril de 1711)
47
ERIKA SERNA i SANTI SOLER
també contribueixen a un millor coneixement de la producció artística 
d’aquells anys.
El primer dels retaules és obra de Montserrat Perdigó, que, com hem 
dit, apareix com a fuster de la vila de la Bisbal. Es tracta del retaule de 
Nostra Senyora del Roser de la capella de Sant Vicenç de Regencós, 
contractat en data d ’ 11 de març de 1594 per part de Joan Coll, pagès de 
Regencós, com a obrer de l ’Obra de l ’esmentada capella. En aquesta èpo­
ca l’església de Sant Vicenç de Regencós era sufragània de la parròquia 
de Sant Pere de Begur, de la qual no s’independitzà fíns a l ’any 1788.(8) 
No és estrany, doncs, que en el contracte de Montserrat Perdigó es faci 
referència a la imatge de Nostra Senyora del Roser de l ’església de 
Begur. Són interessants els detalls iconogràfics, així com el tipus de fusta 
emprada (xiprer en la imatge de Nostra senyora i arbre blanc la resta del
conjunt). A diferència 
del cas de l ’esmentat 
retaule de Bordils, 
que obligà el seu au­
tor a residir en el lloc 
durant l’obra, aquí no 
fou necessari ja  que 
queda pactat “que lo 
dit Perdigó haie de fer
lo retaula en sa casa, 
en la present vila de la 
Bisbal”. El preu con­
vingut per a la realit­
zació d ’aquesta obra 
fou de trenta-quatre 
lliures.
El temple actual de 
Regencós és un edifici 
de principi del segle 
XIX; per tant, no és 
exactam ent el que
L'església de Sant Vicenç de Regencós (segle XIX)
(8) Joan Badia i Homs. 
L ’arquitectura medieval de 
l'Empordà. I-Baix Empordà, 
Diputació Provincial de 
Girona, 1977, p.343-344.
48
NOVES DADES SOBRE ELS PERDIGÓ, ESCULTORS BAIX-EMPORDANESOS
Detall de la portada de l'actual església de Regencós, datada l'any 1815.
albergà l ’esmentat retaule. De l’església antiga no en sabem gaire res. 
L’obra encarregada a Montserrat Perdigó ens revela la presència d ’una 
capella lateral dedicada a la marededéu del Roser ja que l’altar principal, 
des d ’època medieval, devia estar dedicat al patró Sant Vicenç.
El segon dels contractes que presentem té com a protagonistes l ’es­
mentat Pere Perdigó i Salom i el seu fill, de nom també Pere, els quals 
són descendents d ’aquell Montserrat Perdigó (potser nét i besnét, encara 
que no ho hem pogut confirmar). Aquests escultors, continuadors del 
taller familiar de la Bisbal, assumiren el compromís de fer un retaule 
per a l’església parroquial de Saldet l ’any 1686. Disposaren d ’un termini 
d’execució de només dos mesos i mig i acordaren cobrar trenta dobles 
d’or amb els contractants -quatre caps de casa de Saldet-. Malaurada­
ment, parlen d’una “traça” o dibuix que havien de seguir fidelment, però 
que no es va cosir amb l’escriptura notarial, ni tampoc es va descriure, 
encara que el notari Francesc Fages de l’Armentera va fer una anotació al 
final del document, on expressa la voluntat de fer-ho més endavant, i fins 
i tot, deixà un full en blanc al manual per a aquesta finalitat.
49
APÈNDIX
I
1594, març, 11. La Bisbal
Capitulació del retaule del Roser de la capella de Sant Vicenç de 
Regencós
AHG- Notaria de la Bisbal, manual de 1593-1594 del notari Jeroni 
Fina, núm.228, f,141v.l42r.
De y sobre lo retaula fahedor en la capella de Sant Vicens de Regencós terme de Bagur sots 
invocació de Nostra Senyora del Roser per Montserrat Perdigó, fuster de la vila de la Bisbal, 
lo qual farà fer Joan Coll pagès del lloc de Regencós obrer lo present any de la obra de dita 
capella, las ditas pars han transigit y concordat en lo modo y forma següent.
E primerament està capitulat que lo dit Montserrat Perdigó haya de fer así per tot lo mes 
de juny prop vinent com de present convé y promet de fer un retaula en la capella de Sanet 
Vicens de Regencós sots invocació de Nostra Senyora del Roser conforme la trassa per ell està 
donada eo a la atrura de la Imatge de Nostra Senyora del Roser de la isglésia de Bagur, és a 
saber que estiga bé y que dit retaula té de batre ab la volta conforme requer dita trassa y volta 
de dita capella.
ítem es pactat que dit Perdigó haie de fer bestraura tota la fusta de arbre blanc necessaria 
pera dit retaula y tot lo necessari per a dit retaula de son art.
ítem es pactat que dit Perdigó haie de fer com de present convé y promet de fer la figura 
de Nostra Senyora del Roser de xiprer ab un sant Domingo de arbre blanc agenollat y ab les 
mans plegades en los peus de Nostra Senyora del Roser la qual dita figura de Nostra Senyora 
sie de altaria de quatre palms(9) si lo retaula o pora portar y no podent fer de quatre de palms 
haie de fer del que pora y que lo Sant Domingo puga ser de abre blanch eo del que aparexerà 
a dit Perdigó de altaria de un palm y mig(l0).
ítem és pactat que lo dit Perdigó haie de fer lo retaula en sa casa en la present vila de la Bis­
bal y fet que sia dit obrer y sos successos sian obligats de aportaselan en dita capella a despeses 
de dita obra de dita capella, y si ninguna cosa se romp per lo camí que dit Perdigó sia obligat 
a ses despeses de adobarlo y asentar dit retaula.
ítem es pactat que tant com assentarà dit retaula dit Perdigó lo dit obrer y sos successos sien 
obligats en ferli la despesa a gastos de dita obra.
E perquè lo dit Montserrat Perdigó no patesca tant detriment en lo fer de dit retaula lo dit 
Joan Coll, obrer predit, convé y en bona fe promet en donar y pagar en lo modo baix scrit trenta 
y quatre lliures per los treballs y gastos de fer dit retaula és a saber aia de comptars en presentia 
mia y dels testimonis baix scrits set lliures y deu sous barceloneses a ses voluntats sempre que 
volrà altres set lliuras y mija y las restants desanou lliures a compliment de dites trenta quatre 
lliures feta y acabada y rebuda dita obra de dit retaula y assentat dit retaula lo qual retaula sinó 
serà acabat conforme dita trassa y fahena requer que sia a voluntat de dit obrer y de sos succes­
sos de ferlo mirar per dos homens experts elegidor cahú per dit obrer y latre per dit Perdigó.
ERIKA SERNA i SANTI SOLER
(9) Equival a 0,8 metres aproximadament.
(10) És una alçada de 0,3 metres.
50
NOVES DADES SOBRE ELS PERDIGÓ, ESCULTORS BAIX-EMPORDANESOS
II
1686, juny, 30. L’Armentera
Capitulació del retaula de Santa Eugènia de Saldet.
AHG- Notaria de l’Armentera-rEscala, manual de 1686 del notari 
Francesc Fages, núm.22, f. 11 lr .- lllv .
In Dei nomine.
Dc y sobre la fàbrica fahedora en fer lo retaula de Santa Eugènia del lloch de Saldet, lo qual 
han donat a fer los honorables Sebastià Llausas, Miquel Clara, Joan Puig y Bernat Sabater, tots 
pagesos del dit lloc de Saldet, lo qual an donat a fer y fabricar a Pere Pardigó y Salom, mestre 
scultor del lloch de Bulpellach, y a Pere Pardigó, menor de dias, també scultor de la vila de la 
Bisbal habitant, ab los pactes següents.
Primo ab pacte que volen los senyors Llausas y los damés dalt anomenats que lo dit retaula 
sie fet y posat a son lloch per lo dia de onsa del mes de setembre prop vinent y li prometan 
donar per los treballs de dit retaula trenta doblas en or, de les quals trenta doblas ja dits senyors 
mestres ne tenen rebudas deu, de una part, y sinch de una altre a bon compte de ditas trenta, 
y altres sinch prometan pagar als últims dias del mes de juliol prop vinent y les restans deu, a 
compliment de ditas trenta doblas, posat que sia dit retaula en son lloch y que sia estimat per 
dos personas pratigas de scultura, ço es, una per part, y que tinga de estar comforme està posat 
a la trassa que dits senyors mestres tenen, lo que prometant attendre y complir la una part a
1.altra sots pena y scriptura de ters sens requesta de dias, salaris de procuradors de deu sous 
barcelonesos per quiscun die, a més de les altres despesas y las preditas cosas lo que prometan 
attendre y complir ne aobligan dits senyors obrers llurs béns propis, y los béns de la obra y 
los dits senyors mestres ne obligan persona y béns renuntian al benefici de dividir y cedir les 
constitucions de Cattalunya, consuetut de Barcelona parlant de dos o molts insolidum se obli­
gan renuncian a llurs for propi ab facultat de variar Y ab constitutio de procuradors llargament 
y ab jurament.
Finalment
Et ideo nos dictes partes...
Actum in loco de Ermantera die 30 juny 1686.
Testes Jacobus Gispert et Bartholomeus Abres, agrícola de Ermentera.
(112r.) En lo present full blanch se tindrà de allargar la capitulació de la fàbrica del retaula 
si se demana y per axò se és dexat en blanch.
51



Noves dades sobre el Perdigó, escultors baix-empordanesos dels segles XVI-XVII

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert