Dengra, Andreu

Ventosa, Sílvia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

AURÈLIA MUÑOZ. RECERQUES INFINITES. FIBRES, TEXTURES I ESPAI
1
L’època actual és un bon moment per la reivindicació del“fet a mà”. Moviments 
socials en tot el món reivindiquen el concepte i la pràctica de treball manual 
com a actitud vital, i especialment mitjançant les tècniques tèxtils. Artistes com 
Olek cobreixen mobiliari urbà, cotxes i escultures a l’aire lliure amb punt de 
mitja, ganxet o samarretes cosides, per embellir espais urbans amb materials 
tèxtils, que són propers a les persones, multicolors, flexibles, adaptables i que 
donen calidesa a zones col·lectives.
Aquest corrent amb aire neoromàntic té les seves arrels als anys 1960 amb 
els moviments dels joves, la valoració de la natura i l’ecologia, les artesanies, 
el treball de les dones i la vida d’acord amb certs estils orientals. En aquest 
context, el món tèxtil va experimentar uns canvis profunds a partir de la 
renovació d’expressions artístiques. A Catalunya, l’obra d’Aurèlia Muñoz va 
ser un punt de partida per un canvi de concepció del tèxtil i també per a la 
recuperació tècniques oblidades com el macramé a les escoles.
El món del tapís contemporani
Els anys 1960 i 70 es va produir una autèntica revolució dins el món tèxtil 
tant a Catalunya com a Europa. Fins aquell moment el tèxtil estava vinculat 
als treballs domèstics, les arts decoratives i l’artesania. Però es va formar un 
moviment internacional d’artistes, crítics i mecenes que li van voler donar 
un nou llenguatge expressiu. El moviment de la Nova Tapisseria (Nouvelle 
Tapisserie, concepte que va inventar el crític André Kuenzi l’any 1973) es va 
crear i difondre a les Biennals Internacionals de la Tapisseria de Lausanne, 
amb la intenció de treure el tapís de la paret i crear obres tridimensionals. Les 
biennals i el Centre Internacional del Tapís Antic i Modern, foren projectes 
impulsats per Jean Lurçat, el primer artista renovador del tapís contemporani, i 
Pierre Pauli, el promotor del moviment de la Nova Tapisseria.
En l’àmbit català, les arrels del tapís contemporani es troben a la manufactura 
Aymat de Sant Cugat del Vallès, que des dels anys 1920 realitzava una producció 
de tapissos i catifes, petita però important i amb ressò internacional. Als anys 
1950, un canvi de direcció de la manufactura va apostar per l’experimentació. 
L’anomenada Escola Catalana de Tapís va ser obra de l’empresari Miquel 
Samaranch i de l’artista Josep Grau-Garriga, que van impulsar una evolució del 
tapís paral·lela al moviment europeu. En els mateixos anys treballen de forma 
independent a Catalunya artistes com Maria Teresa Codina i, sobretot, Aurèlia 
Muñoz.
Aurèlia Muñoz. Recerques infinites. 
Fibres, textures i espai
Per Andreu Dengra, conservador del Museu del Tapís Contemporani  
de Sant Cugat i la Dra. Sílvia Ventosa, conservadora del Museu del Disseny 
de Barcelona – Museu Tèxtil i d’Indumentària
29
AURÈLIA MUÑOZ. RECERQUES INFINITES. FIBRES, TEXTURES I ESPAI
2
L’obra d’Aurèlia Muñoz 
Dins aquest marc, que es va anomenar “art tèxtil”, sorgeix la figura d’Aurèlia 
Muñoz (1926-2011). Parteix d’uns estudis a l’escola Massana de Barcelona, però 
les seves autèntiques fonts d’inspiració i d’estudi són els museus, els viatges i 
les xerrades amb artesans, artistes i arquitectes, així com les publicacions sobre 
tècniques tèxtils, dansa o escenografia.
La trajectòria d’Aurèlia Muñoz es destaca per la investigació constant de 
formes d’expressió, de conceptes, de tècniques i materials que li permeten noves 
solucions en la seva particular definició dels espais interiors i exteriors. Treballa 
en diferents tècniques sense teler: del patchwork al paper, tot passant pel brodat, 
el collage, el macramé, el punt de mitja i les veles. Les quatre etapes de la seva 
obra es distingeixen pels diferents conceptes i tècniques emprades, en una 
successió cronológica.
1. Representar l’abstracció (1960-1968) 
Els primers dibuixos mostren interiors de palaus renaixentistes i claustres 
de monastirs, que després es representen en els patchworks i en els tapissos 
brodats, amb una curiosa societat de galls, reis, personatges o estranys monstres 
i àngels. Tot aquest imaginari, present al llarg de la seva obra, és una barreja 
poètica i onírica, amb una certa dosi d’ironia, que ella va anomenar surrealisme 
mediterrani. 
El seu encontre inicial amb el tèxtil va ser pintar, estampar o brodar 
arpilleres amb representació de personatges en espais arquitectònics. També 
s’hi aplicaven teles que evolucionen cap a obres de patchwork, amb geometries 
que la porten vers l’abstracció. La juxtaposició de teles multicolors la condueix 
a buscar la llibertat en el brodat, inspirat en el Tapís de la Creació, que com 
Aurèlia Muñoz. Foto: Jordi Pericot. Escenari amb protagonista, 1965. Dibuix sobre aquarel·la i 
tinta xinesa sobre paper. 50 x 41 cm. Foto: La Fotogràfica.
29
AURÈLIA MUÑOZ. RECERQUES INFINITES. FIBRES, TEXTURES I ESPAI
3
una pintura a l’agulla, li permet combinar d’una manera subtil els colors i els 
temes representats, sense caure en un preciocisme tècnic. No sols és el color 
el que prén protagonisme, sinó que la direcció lliure del punt al passat, fet 
amb fils multicolors de llana gruixuda sobre base de jute, li donen expressió, 
lluminositat, i fins i tot relleu.
Els artistes de tapís reclamaven una expressió pròpia, sense dependència 
d’altres arts, amb reducció de colors, punts més gruixuts, i relació amb l’espai 
arquitectònic, així com una major socialització de l’obra. Aurèlia Muñoz aplica 
aquests conceptes al brodat amb fils i llanes corrents, aconseguint un joc de 
textures i relleus amb un estalvi de temps de realització, factors que fan la peça 
comprensible i assequible al públic a nivell econòmic, tot actualitzant l’estètica i 
el llenguatge amb resultats contemporanis.
Amb el brodat, Aurèlia Muñoz obté el primer reconeixement internacional a 
la segona Biennal de Lausana de 1965 amb una gran composició abstracta que 
va ser ben rebuda tant per artistes com per crítics d’art. Com s’ha comentat, les 
Biennals eren autèntics fòrums de debat. Allà va descobrir els treballs d’arreu 
d’Europa, sobretot la recerca espaial i matèrica que estaven realitzant artistes 
com Magdalena Abakanowicz, Jagoda Buic o Elsi Giaque, amb qui va tenir una 
gran amistat i un intercanvi constant d’idees. Això la va portar a reflexionar 
sobre la seva gran preocupació: integrar l’obra d’art a l’espai i l’arquitectura. Per 
alliberar el tapís de la paret, el seu brodat va agafar relleu i volums, però s’adonà 
que en ser una tècnica realitzada sobre tela difícilment adquiriria formes 
tridimensionals. Entre el patchwork i l’aplicació, els collages, de reliquiaris, 
passamaneria i teles barroques, són un primer assaig tridimensional, ja que 
adquireixen formes geomètriques que s’emmirallen i formen noves perspectives. 
Verge de la Macarena, 1967. Collage 
amb aplicació de teles, passamaneria, 
reliquiaris. 70 x 53 cm. Foto: La Fotogràfica. 
Vegeu detall.
Tòtem, 1967. Brodat de 
llanes sobre arpillera de jute. 
155 x 255 cm.  
Foto: Montse Faixat.
29
AURÈLIA MUÑOZ. RECERQUES INFINITES. FIBRES, TEXTURES I ESPAI
4
2. Descobrir l’espai interior (1969-83)
Tot recercant tècniques tradicionals tèxtils, va trobar les xarxes i especialment el 
macramé, tècnica antiga oriental de nuar cordes, a la que els àrabs s’hi referien 
com a “nus noble”. La utilització de forma personal d’aquesta tècnica va permetre 
que les seves obres, deslligades completament de la figuració, poguessin conquerir 
l’espai tridimensional de forma definitiva. La forma de treballar les peces és 
molt original, ja que la repetició de nusos senzills a punt de cordó amb jute sense 
filar, cordes de sisal i niló, no disturba el potencial del concepte. Exceptuant 
potser Françoise Grossen, ningú va treballar amb aquesta tècnica com Aurèlia 
Muñoz, que va assolir solucions tridimensionals mai vistes fins el moment. En 
aquests moments realitza tant petites peces com grans obres que es fusionen 
amb l’arquitectura. En alguns casos es tracta de maquetes, però tenen una 
entitat i un treball tan acurat que hauríem de parlar de petit format, independent 
de la seva execució en gran format. Totes les qüestions sobre nuats i tensions 
espacials, físiques, forces i pesos es resolen en petit format. Les obres en macramé, 
anomenades Ocells, Arbres, Capes, Personatges o Éssers són les més conegudes 
d’Aurèlia Muñoz i més representades en museus i col·leccions del món.
3. Vers l’espai exterior 1978-83
La seva preocupació per incidir en l’espai la porta a jugar amb l’arquitectura, 
i també amb l’aire i el vent que impulsen el moviment. Estudia les veles dels 
vaixells, que empren un teixit resistent però alhora lleuger per entomar la 
força del vent i la tensió dels ancoratges. Les obres evoquen formes d’ocells o 
cometes amb un esforç de minimalització i geometrització, que va batejar com 
flexió de l’espai. És la sèrie dels “Ocells-estels”, estructures aèries realitzades 
amb la tècnica de veles, que omplen l’espai amb el seu vol. Seran els punts 
d’ancoratge i el pes natural del teixit, o l’ajuda de ploms, els que defineixen les 
formes finals de les peces, que agafen unes mides monumentals, de fins a set 
metres d’amplada. El conjunt d’aquestes peces es va exposar el 1982 al Palacio 
de Cristal de Madrid on convivien els ocells i les veles blanques amb la lleugera 
estructura arquitectònica d’un hivernacle.
Àguila beix, 1977. Macramé amb 
fils de jute i sisal tenyit a mà. 
350 x 250 x 160 cm. Foto: F. Català 
Roca – Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu 
Històric del Col·legi d’Arquitectes 
de Catalunya.
29
AURÈLIA MUÑOZ. RECERQUES INFINITES. FIBRES, TEXTURES I ESPAI
5
4. Jugar amb el moviment. La poética del paper (1980-2009)
Des de principis dels 1980 el paper és el protagonisme absolut de l’obra 
d’Aurèlia Muñoz. El paper no l’hem d’entendre sols com a “suport de” sinó com 
a llenguatge expressiu, en consonància amb artistes tèxtils internacionals que 
deriven cap a la recerca en paper, com Jagoda Buic.
El paper li permet fer planxes rígides o flexibles, plans que construeixen 
llibres, mòbils, escriptures i jeroglífics d’expressió minimalista, amb dibuixos, 
ideogrames, bestiari i personatges onírics que recorden els primeres dibuixos 
de 1964. És palpable la influència de l’Extrem Orient, tant en les tècniques 
com en l’espiritualitat que es desprén de les obres. Els pictogrames sobre 
acetats recorden l’escriptura japonesa i les obres com “Washi”, es refereixen a la 
fabricació del paper fet a mà al Japó.
Llibre aeri, 1985. Paper fet a mà 
i tiges de fusta. 90 x 110 x 80 cm. 
Foto: Montse Faixat.
Ocell seda natural II, 1982. Teles de 
seda natural i tiges de metall amb 
ploms. 90 x 120 x 120 cm.  
Foto: La Fotogràfica.
29
AURÈLIA MUÑOZ. RECERQUES INFINITES. FIBRES, TEXTURES I ESPAI
6
KUENZI, André, 1973. La nouvelle tapisserie, 
Ginebra, Editions du Bonvent.
PARCERISAS, Pilar. 1990. Aurèlia Muñoz, 
Barcelona, Àmbit Serveis Editorials.
DENGRA, Andreu i VENTOSA, Sílvia. 2012, 
Aurèlia Muñoz. Recerques infinites. Fibres, 
textures i espai. Diputació de Barcelona i 
Museu de Sant Cugat, Barcelona.
BIBLIOGRAFIA
Estel ancorat, 1974. Macramé 
amb cordes de niló. 
280 x 900 x 900 cm. Instal·lació 
a la sala capitular del monestir 
de Sant Cugat del Vallès, 2012. 
Foto: La Fotogràfica. 
Les obres volen a l’espai, les veles esdeven “origamis” monumentals. Els “ens” 
de macramé es transformen en llibres i mòbils cubistes de paper. El paper fet 
a mà per ella mateixa es composa de materials tèxtils, amb una base de pasta 
feta de fibres de cotó o lli. La pigmentació del paper la realitza a mà, com abans 
havia tenyit les cordes de sisal, els fils de llana i les teles de seda.
Juntament amb el paper apareixen collages amb closques d’animals marins, 
pedres, tiges, vegetals, abans presents d’una forma més estructural i ara com a 
part expressiva i poètica de l’obra.
Una obra que mira al futur
En resum, l’obra d’Aurèlia Muñoz, amb un important reconeixement 
internacional, es defineix per la recerca de noves formes i tècniques tèxtils, en 
diàleg amb la matèria sensible i els espais arquitectònics.
D’aquesta manera, Aurèlía Muñoz es converteix en una precursora dels 
moviments actuals que reivindiquen l’ocupació d’espais públics amb sistemes 
tèxtils. El crafts-activism és un moviment social, pacífic i d’alguna manera 
radical contra l’abús de la tecnologia i el consumisme de la societat actual. Per 
combatre el pesimisme provocat per una profunda crisi no sols econòmica 
sinó de canvi de paradigma social i polític, petits grups informals es reuneixen 
per recuperar el treball fet amb les mans amb tècniques tèxtils oblidades o 
menyspreuades com les xarxes o la mitja, per potenciar la capacitat de “pensar 
amb els mans”, tot vivint una experiencia única i terapéutica de manipulació 
creativa de matèries primeres.
L’exposició Aurèlia Muñoz. Recerques infinites. Fibres, textures i espai 
itinera durant el 2013 a Martorell, Vilafranca, Ripollet i Granollers (Barcelona). 
És una producció de la Diputació de Barcelona i del Museu del Tapís 
Contemporani de Sant Cugat. 
29


Aurèlia Muñoz. Recerques infinites. Fibres, textures i espai

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert