L'enfrontament entre el territori, el medi ambient i els aeroports ha estat una característica destacada en la història del transport aeri. Per primer cop es fa imprescindible la col·laboració entre totes les parts implicades per poder afrontar els reptes econòmics, socials i ambientals d'un món cada cop més complex, incert i petit

Suau Sánchez, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Omnis cellula 16  Març 2008
Un cop d'ull
Omnis cellula 16  Març 2008
Julia A. Boras
Departament de Biologia Marina i 
Oceanografia de l’Institut de Ciències 
del Mar, CMIMA (CSIC).
El transport aeri és un camp d’estudi 
relativament comú en la literatura geo-
gràfica. Existeixen estudis que analitzen 
les rutes i els fluxos de les línies aèries, 
la localització dels aeroports, el paper del 
transport aeri en les xarxes de producció i 
distribució, l’impacte del soroll dels avions 
en el valor dels habitatges i els problemes 
ambientals derivats d’aquesta activitat.
La indústria del transport aeri ha estat 
sempre una indústria dinàmica; de fet, pot 
considerar-se un dels prerequisits que han 
possibilitat la internacionalització i la glo-
balització, essent l’únic mitjà de transport 
que ha permès realment eliminar la fricció 
de l’espai i el temps en l’àmbit planetari. 
Des de ja fa dècades, el transport aeri manté 
un creixement constant; actualment, tant 
pel que fa als passatgers com a la càrrega, 
les xifres creixen a un ritme del 5% anual, 
cosa que implica duplicar el tràfic cada 15 
anys. Volar ha deixat de ser una possibili-
tat reservada a les elits, així ho demostra el 
fet que el 70% dels passatgers que viatgen 
en companyies de baix cost no haguessin 
volat mai amb anterioritat. En aquest am-
bient de creixement frenètic, els senyals 
de congestió comencen a fer-se palesos: 
més del 20% dels vols dels grans aeroports 
europeus pateixen demores, aquesta xifra 
arriba fins a més del 30% en els grans ae-
roports nord-americans. El col·lapse del 
transport aeri a causa de la congestió pot 
produir-se abans del que podríem esperar. 
Segons les previsions d’Eurocontrol, si la 
demanda segueix creixent al ritme actual, 
a Europa, l’any 2025, fins a 3,7 milions de 
vols no podrien tenir cabuda per manca de 
capacitat del sistema aeroportuari.
Sovint es parla del fet que el constant 
creixement del tràfic aeri ha generat un 
col·lapse en les vies aèries, de la mateixa 
manera com succeeix amb els embussos a 
les autopistes o les carreteres. És cert que 
les vies aèries presenten alts nivells de con-
gestió i que la gestió independent per part 
de cada país del seu espai aeri dificulta el 
rendiment d’aquestes vies, però els im-
portants i ràpids avenços en la gestió del 
tràfic (ATM) i la imminent arribada d’un 
«cel únic europeu» estan minimitzant el 
problema. L’autèntic coll d’ampolla són 
els aeroports, especialment els grans ae-
roports situats en regions metropolitanes 
densament poblades. Per una banda, hi 
ha una manca d’infraestructures aeropor- 
tuàries i, per una altra, els aeroports exis-
tents no poden operar a la seva capacitat 
màxima, en la majoria de casos, per raons 
de tipus ambiental. Així doncs, hauríem 
de començar a parlar de capacitat ambi-
ental dels aeroports en lloc de simplement 
capacitat aeroportuària. La capacitat am-
biental dels aeroports ha d’identificar-se 
amb les emissions atmosfèriques i l’im-
pacte sonor dels aeroports. La nostra re-
cerca es centra en les molèsties generades 
pel soroll dels avions com a element limi-
tador de la capacitat aeroportuària.
Les modificacions establertes sobre 
els vols d’aproximació i d’enlairament per 
evitar l’impacte sonor dels avions sobre 
les àrees poblades és actualment una de 
les principals raons que limiten l’aprofita-
ment de la capacitat aeroportuària. Quan 
el soroll esdevé un problema, totes les 
organitzacions (IATA, ICAO, ACI...) reco-
neixen que la manera més eficaç de solu-
cionar la situació és establint polítiques de 
gestió dels usos del sòl a l’entorn dels ae-
roports. Tot i això, establir mecanismes de 
col·laboració entre els aeroports i el terri-
tori no és una feina fàcil, perquè el nom-
bre de nivells administratius involucrats 
en el problema i els interessos particulars 
de les diferents parts enfrontades fan so-
vint molt difícil arribar a solucions de con-
sens i alhora eficaces. En aquest sentit, la 
nostra recerca té com a objectiu elaborar 
noves metodologies i polítiques de plani-
ficació prou flexibles i proactives perquè 
permetin eliminar la complexitat existent 
en la relació línies aèries–aeroport–terri-
tori. Eliminar el grau de complexitat ens 
permetrà establir mesures de gestió dels 
usos del sòl de forma més fàcil i eficaç, tot 
millorant els nivells de congestió als aero-
ports metropolitans europeus. I
L’enfrontament entre el territori, el medi ambient i els aeroports ha 
estat una característica destacada en la història del transport aeri. Per 
primer cop es fa imprescindible la col·laboració entre totes les parts 
implicades per poder afrontar els reptes econòmics, socials i ambientals 
d’un món cada cop més complex, incert i petit.
EL REPTE SOCIOAMBIENTAL 
DELS AEROPORTS
Avió aproximant-se a l’aeroport de Barcelona–El Prat, tot sobrevolant un territori fragmentat per 
habitatges, zones humides, espais agrícoles i camins per al gaudi dels que passegen. © Imatges: Pere Suau.
Pere Suau Sánchez
Grup de Recerca en Geografia Econò-
mica (www.economicgeography.eu) 
Departament de Geografia de la 
Universitat Autònoma de Barcelona.
A les aigües dels oceans hi ha aproxi- 
madament 1030 partícules de virus. 
La seva abundància a les aigües su-
perficials supera de 5 a 25 vegades 
l’abundància dels bacteris. Els virus 
són agents importants en el control 
del bacterioplàncton i el fitoplànc-
ton: la lisi de les cèl·lules causada 
per la infecció vírica és una de les 
causes més elevades de mortalitat 
de procariotes i en molts sistemes 
és igual o superior a la mortalitat 
pels microheteròtrofs (protists). Ac- 
tualment es considera que els virus 
poden ser responsables del 10% al 
50% de la mortalitat del bacterio-
plàncton als oceans i del 50% al 
100% en sistemes extrems.
A causa del procés de replicació, els vi-
rus tenen influència en molts processos 
biogeoquímics i ecològics. Induint la lisi 
cel·lular, mobilitzen compostos solubles, 
aminoàcids i sucres, que queden no-
vament disponibles per ser reutilitzats 
pels microorganismes osmòtrofs (p. e. 
bacteris). El trencament de les cèl·lules 
allibera al medi compostos orgànics rics 
en nitrogen i fòsfor (DON i DOP) i petits 
fragments de la paret cel·lular, que aca-
ben formant part de la partida de car-
boni orgànic dissolt. Conseqüentment, 
la lisi cel·lular augmenta el reciclat i 
retenció de nutrients a la capa fòtica, 
alhora que contribueix a l’acumulació 
de carboni resistent a la degradació. La 
taxa de renovació d’aquests compostos 
és relativament ràpida, especialment als 
sistemes oligotròfics limitats per fòsfor. 
Com a conseqüència d’aquests proces-
sos, augmenta la respiració de les comu-
nitats i disminueix l’eficiència del trans-
port de carboni als nivells tròfics més 
elevats. Els virus formen, per tant, una 
fracció activa i bàsica del bucle microbià 
i la xarxa tròfica (Fig.1).
Tots els organismes cel·lulars són sus-
ceptibles a la infecció vírica; podem 
especular, doncs, que cada tipus d’orga-
nisme marí, des dels bacteris fins a les 
balenes, és un hoste de com a mínim un 
tipus de virus. Aquesta varietats d’hos-
tes ens permet suposar que els virus pre-
senten la diversitat genètica més elevada 
del planeta. Una altra hipòtesi és que els 
virus generen variabilitat genètica en els 
procariotes pel transport d’informació 
genètica entre espècies.
La infecció vírica pot ser un factor clau 
en el control de les proliferacions de les 
microalgues. Així, alguns patògens són 
responsables de limitar el desenvolupa-
ment de diverses espècies, com Emilia-
nia huxleyi o Phaeocystis globosa.
Finalment, els virus poden prendre 
part en el control del clima, perquè 
indueixen el procés d’alliberació de 
DMS (un gas involucrat en la for-
mació dels núvols) de les microal-
gues, com E. huxleyi.
A l’Institut de Ciències del Mar 
(CSIC) investiguem les relacions 
entre els bacteris i els fags. Volem 
esbrinar i comparar l’impacte que 
tenen els bacteriòfags i els microhe-
teròtrofs en la composició genètica 
i l’abundància de la comunitat bac-
teriana. Volem verificar la hipòte-
si que els efectes de la lisi cel·lular 
de l’espècie infectada (excreció de 
la matèria orgànica, alliberació de 
noves partícules víriques, disminució de 
l’abundància) afavoriran el creixement 
d’altres espècies menys abundants i, per 
tant, induiran canvis en la diversitat de la 
comunitat. Aquest procés serà especial-
ment intens en el cas d’un augment signi-
ficatiu de la població d’algunes espècies, 
per exemple, després d’una proliferació 
d’algues. A les èpoques de l’any en què 
no es produeixen grans proliferacions, el 
control causat per protists hauria de ser 
més important que el víric. Com a conse-
qüència d’això, al llarg del cicle anual, la 
naturalesa de la matèria orgànica dissol-
ta serà diferent, com diferent serà el seu 
camí i el seu paper en la xarxa tròfica.
D'aquesta manera, encara que el nostre 
coneixement sobre els virus ha augmen-
tat apreciablement durant els darrers 
anys, la majoria de les preguntes sobre 
el funcionament del sistema virus–hos-
te encara no té resposta. I
Els virus són els ens més abundants als ecosistemes marins i juguen un paper molt important en els processos 
biogeoquímics de l’oceà a causa de les seves interaccions amb tot tipus d’organismes. Durant les darreres 
décades, els coneixements sobre aquests «éssers» diminuts han incrementat considerablement, per bé que 
encara són incomplets i requereixen una intensa recerca.
ELS VIRUS A L’OCEÀ 
Relacions entre els bacteris i els fags
Figura 1. L’activitat vírica redirigeix el flux de carbono 
i nutrients des del fitoplàncton i el bacterioplàncton cap 
a la reserva de matèria orgànica dissolta i particulada 
(P-D-OM). Consegüentment, augmenta la respiració i dismi-
nueix l’eficiència del transport de nutrients i energia als ni-
vells tròfics superiors [modificat de Suttle, 2005].
Fitoplàncton
Curtcircuit víric
Els virus catalit-
zen el moviment 
dels nutrients 
des dels organis-
mes al conjunt 
de MOD i MOP.
Bacterioplàncton
CO2
P-D-OM
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 00 
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 
t 
~ 
-
----
000 ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 
• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 
• • 


El Repte socioambiental dels aeroports

Hemeroteca Cientifica Catalana

Omnis cellula 16  Març 2008Un cop d'ullOmnis cellula 16  Març 2008Julia A. BorasDepartament de Biologia Marina i Oceanografia de l’Institut de Ciències del Mar, CMIMA (CSIC).El transport aeri és un camp d’estudi relativament comú en la literatura geo-gràfica. Existeixen estudis que analitzen les rutes i els fluxos de les línies aèries, la localització dels aeroports, el paper del transport aeri en les xarxes de producció i distribució, l’impacte del soroll dels avions en el valor dels habitatges i els problemes ambientals derivats d’aquesta activitat.La indústria del transport aeri ha estat sempre una indústria dinàmica; de fet, pot considerar-se un dels prerequisits que han possibilitat la internacionalització i la glo-balització, essent l’únic mitjà de transport que ha permès realment eliminar la fricció de l’espai i el temps en l’àmbit planetari. Des de ja fa dècades, el transport aeri manté un creixement constant; actualment, tant pel que fa als passatgers com a la càrrega, les xifres creixen a un ritme del 5% anual, cosa que implica duplicar el tràfic cada 15 anys. Volar ha deixat de ser una possibili-tat reservada a les elits, així ho demostra el fet que el 70% dels passatgers que viatgen en companyies de baix cost no haguessin volat mai amb anterioritat. En aquest am-bient de creixement frenètic, els senyals de congestió comencen a fer-se palesos: més del 20% dels vols dels grans aeroports europeus pateixen demores, aquesta xifra arriba fins a més del 30% en els grans ae-roports nord-americans. El col·lapse del transport aeri a causa de la congestió pot produir-se abans del que podríem esperar. Segons les previsions d’Eurocontrol, si la demanda segueix creixent al ritme actual, a Europa, l’any 2025, fins a 3,7 milions de vols no podrien tenir cabuda per manca de capacitat del sistema aeroportuari.Sovint es parla del fet que el constant creixement del tràfic aeri ha generat un col·lapse en les vies aèries, de la mateixa manera com succeeix amb els embussos a les autopistes o les carreteres. És cert que les vies aèries presenten alts nivells de con-gestió i que la gestió independent per part de cada país del seu espai aeri dificulta el rendiment d’aquestes vies, però els im-portants i ràpids avenços en la gestió del tràfic (ATM) i la imminent arribada d’un «cel únic europeu» estan minimitzant el problema. L’autèntic coll d’ampolla són els aeroports, especialment els grans ae-roports situats en regions metropolitanes densament poblades. Per una banda, hi ha una manca d’infraestructures aeropor- tuàries i, per una altra, els aeroports exis-tents no poden operar a la seva capacitat màxima, en la majoria de casos, per raons de tipus ambiental. Així doncs, hauríem de començar a parlar de capacitat ambi-ental dels aeroports en lloc de simplement capacitat aeroportuària. La capacitat am-biental dels aeroports ha d’identificar-se amb les emissions atmosfèriques i l’im-pacte sonor dels aeroports. La nostra re-cerca es centra en les molèsties generades pel soroll dels avions com a element limi-tador de la capacitat aeroportuària.Les modificacions establertes sobre els vols d’aproximació i d’enlairament per evitar l’impacte sonor dels avions sobre les àrees poblades és actualment una de les principals raons que limiten l’aprofita-ment de la capacitat aeroportuària. Quan el soroll esdevé un problema, totes les organitzacions (IATA, ICAO, ACI...) reco-neixen que la manera més eficaç de solu-cionar la situació és establint polítiques de gestió dels usos del sòl a l’entorn dels ae-roports. Tot i això, establir mecanismes de col·laboració entre els aeroports i el terri-tori no és una feina fàcil, perquè el nom-bre de nivells administratius involucrats en el problema i els interessos particulars de les diferents parts enfrontades fan so-vint molt difícil arribar a solucions de con-sens i alhora eficaces. En aquest sentit, la nostra recerca té com a objectiu elaborar noves metodologies i polítiques de plani-ficació prou flexibles i proactives perquè permetin eliminar la complexitat existent en la relació línies aèries–aeroport–terri-tori. Eliminar el grau de complexitat ens permetrà establir mesures de gestió dels usos del sòl de forma més fàcil i eficaç, tot millorant els nivells de congestió als aero-ports metropolitans europeus. IL’enfrontament entre el territori, el medi ambient i els aeroports ha estat una característica destacada en la història del transport aeri. Per primer cop es fa imprescindible la col·laboració entre totes les parts implicades per poder afrontar els reptes econòmics, socials i ambientals d’un món cada cop més complex, incert i petit.EL REPTE SOCIOAMBIENTAL DELS AEROPORTSAvió aproximant-se a l’aeroport de Barcelona–El Prat, tot sobrevolant un territori fragmentat per habitatges, zones humides, espais agrícoles i camins per al gaudi dels que passegen. © Imatges: Pere Suau.Pere Suau SánchezGrup de Recerca en Geografia Econò-mica (www.economicgeography.eu) Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.A les aigües dels oceans hi ha aproxi- madament 1030 partícules de virus. La seva abundància a les aigües su-perficials supera de 5 a 25 vegades l’abundància dels bacteris. Els virus són agents importants en el control del bacterioplàncton i el fitoplànc-ton: la lisi de les cèl·lules causada per la infecció vírica és una de les causes més elevades de mortalitat de procariotes i en molts sistemes és igual o superior a la mortalitat pels microheteròtrofs (protists). Ac- tualment es considera que els virus poden ser responsables del 10% al 50% de la mortalitat del bacterio-plàncton als oceans i del 50% al 100% en sistemes extrems.A causa del procés de replicació, els vi-rus tenen influència en molts processos biogeoquímics i ecològics. Induint la lisi cel·lular, mobilitzen compostos solubles, aminoàcids i sucres, que queden no-vament disponibles per ser reutilitzats pels microorganismes osmòtrofs (p. e. bacteris). El trencament de les cèl·lules allibera al medi compostos orgànics rics en nitrogen i fòsfor (DON i DOP) i petits fragments de la paret cel·lular, que aca-ben formant part de la partida de car-boni orgànic dissolt. Conseqüentment, la lisi cel·lular augmenta el reciclat i retenció de nutrients a la capa fòtica, alhora que contribueix a l’acumulació de carboni resistent a la degradació. La taxa de renovació d’aquests compostos és relativament ràpida, especialment als sistemes oligotròfics limitats per fòsfor. Com a conseqüència d’aquests proces-sos, augmenta la respiració de les comu-nitats i disminueix l’eficiència del trans-port de carboni als nivells tròfics més elevats. Els virus formen, per tant, una fracció activa i bàsica del bucle microbià i la xarxa tròfica (Fig.1).Tots els organismes cel·lulars són sus-ceptibles a la infecció vírica; podem especular, doncs, que cada tipus d’orga-nisme marí, des dels bacteris fins a les balenes, és un hoste de com a mínim un tipus de virus. Aquesta varietats d’hos-tes ens permet suposar que els virus pre-senten la diversitat genètica més elevada del planeta. Una altra hipòtesi és que els virus generen variabilitat genètica en els procariotes pel transport d’informació genètica entre espècies.La infecció vírica pot ser un factor clau en el control de les proliferacions de les microalgues. Així, alguns patògens són responsables de limitar el desenvolupa-ment de diverses espècies, com Emilia-nia huxleyi o Phaeocystis globosa.Finalment, els virus poden prendre part en el control del clima, perquè indueixen el procés d’alliberació de DMS (un gas involucrat en la for-mació dels núvols) de les microal-gues, com E. huxleyi.A l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) investiguem les relacions entre els bacteris i els fags. Volem esbrinar i comparar l’impacte que tenen els bacteriòfags i els microhe-teròtrofs en la composició genètica i l’abundància de la comunitat bac-teriana. Volem verificar la hipòte-si que els efectes de la lisi cel·lular de l’espècie infectada (excreció de la matèria orgànica, alliberació de noves partícules víriques, disminució de l’abundància) afavoriran el creixement d’altres espècies menys abundants i, per tant, induiran canvis en la diversitat de la comunitat. Aquest procés serà especial-ment intens en el cas d’un augment signi-ficatiu de la població d’algunes espècies, per exemple, després d’una proliferació d’algues. A les èpoques de l’any en què no es produeixen grans proliferacions, el control causat per protists hauria de ser més important que el víric. Com a conse-qüència d’això, al llarg del cicle anual, la naturalesa de la matèria orgànica dissol-ta serà diferent, com diferent serà el seu camí i el seu paper en la xarxa tròfica.D'aquesta manera, encara que el nostre coneixement sobre els virus ha augmen-tat apreciablement durant els darrers anys, la majoria de les preguntes sobre el funcionament del sistema virus–hos-te encara no té resposta. IEls virus són els ens més abundants als ecosistemes marins i juguen un paper molt important en els processos biogeoquímics de l’oceà a causa de les seves interaccions amb tot tipus d’organismes. Durant les darreres décades, els coneixements sobre aquests «éssers» diminuts han incrementat considerablement, per bé que encara són incomplets i requereixen una intensa recerca.ELS VIRUS A L’OCEÀ Relacions entre els bacteris i els fagsFigura 1. L’activitat vírica redirigeix el flux de carbono i nutrients des del fitoplàncton i el bacterioplàncton cap a la reserva de matèria orgànica dissolta i particulada (P-D-OM). Consegüentment, augmenta la respiració i dismi-nueix l’eficiència del transport de nutrients i energia als ni-vells tròfics superiors [modificat de Suttle, 2005].FitoplànctonCurtcircuit víricEls virus catalit-zen el moviment dels nutrients des dels organis-mes al conjunt de MOD i MOP.BacterioplànctonCO2P-D-OM•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 00 •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• t ~ -----000 ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • • 

El Repte socioambiental dels aeroports

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana

Diposit Digital de Documents de la UAB