Es descriuen, comenten i iconografien tres espècies del gènere Entoloma trobades en boscos de caducifolis i de ribera semiinundats, amb Fraxinus, Sa/ix i A/nus. Es tracta d'E. caccabus (Kühner) Noordel ., E. parkensis (Fr.) Noordel. i E. percandidum Noordel. Creiem que cap de les tres espècies era coneguda a Catalunya.Se describen, comentan e iconografian tres especies del género Ent% ma recolectadas en bosques de caducifolios y de ribera semi pantanosos, entre Fraxinus, Sa/ix y A/nus. Se trata de E. caccabus (Kühner) Noordel., E. parkensis (Fr.) Noordel. y E. percandidum Noordel. De acuerdo con la información de que disponemos, ninguna de las tres especies era conocida de Catalunya.Three species of the genus Entoloma, found in the moist deciduous forests, are reported. E. caccabus
(Kühner) Noordel., E. parkensis ( Fr. ) Noordel. and E. percandidum Noordel. collected in moist humusrich soil of Fraxinus, Salix and A/nus are described and illustrated. After our available information, these species are recorded for the tirst time in Catalonia

Carbó i Pericay, Joaquim

Vila i Garcia, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista Catalana de Micologia, vol. 2 1 :  1 1 7- 1 24; 1 998. 
TRES ENTOLOMA POC CONEGUTS DE BOSCOS DE 
CADUCIFOLIS INUNDABLES DE CATALUNYA. 
J. VILA ) i J. CARBÓ 2 
1 . - Rector Ubach, 53, àtic 2a. E-0802 l Barcelona. 2.- Rda Pau Casals, 1 38 .  E- I 7257 Torroella de Montgrí (Girona). 
ABSTRACT. Three Entoloma little known of the moist deciduous forests of Catalonia. 
Three species of the genus Entoloma, found in the moist deciduous forests, are reported. E. caccabus 
(Kühner) Noordel., E. parkensis (Fr. ) Noordel. and E. percandidum Noordel. collected in moist humus­
rich soi l  of Fraxinus, Salix and A/nus are described and i l lustrated. After our available information, these 
species are recorded for the tirst time in Catalonia. 
Key words: Basidiomycetes, En/oloma, taxonomy, chorology, Catalonia, Iberian Peninsule. 
RESUMEN. Tres Entoloma poco conocidos de bosques de caducifolios inundables de Cataluña. 
Se describen, comentan e iconografian tres especies del género Ent% ma recolectadas en bosques de 
caducifol ios y de ribera semi pantanosos, entre Fraxinus, Sa/ix y A/nus. Se trata de E. caccabus (Kühner) 
Noordel., E. parkensis (Fr.) Noordel. y E. percandidum Noordel. De acuerdo con la información de que 
disponemos, ninguna de las tres especies era conocida de Catalunya. 
RESUM. Tres Entoloma poc coneguts de boscos de caducifolis inundables de Catalunya. Es 
descriuen, comenten i iconografien tres espècies del gènere Ent% ma trobades en boscos de caducifolis 
i de ribera semiinundats, amb Fraxinus, Sa/ix i A/nus. Es tracta d'E. caccabus (Kühner) Noordel ., 
E. parkensis (Fr.) Noordel. i E. percandidum Noordel. Creiem que cap de les tres espècies era coneguda 
a Catalunya. 
INTRODUCCIÓ 
1 1 7 
Les fagedes, les salzeredes, les gatel ledes i els boscos de ribera són comunitats característiques dels 
boscos caducifolis medioeuropeus i atlàntics. Aquests hàbitats han estat poc estudiats a Catalunya, 
amb l ' excepció de les fagedes, sobretot per la dificultat de trobar l locs ben conservats, que no hagin 
estat alterats per la influència humana. Les local itats aquí prospectades estan situades en tres zones 
geogràficament d istants, però tenen en comú el fet d 'estar inundades una gran part de l ' any. Dues de 
les localitats es troben situades dins de l ' àrea d ' influència de la fageda (Fagion sylvaticae), en zones 
ombrívoles i pantanoses de l 'Albera i el Montseny, i una tercera es troba a l 'alta conca de la Noguera 
Pal laresa, en un bosc de ribera situat en la faixa immediata al corrent d'aigua, en el domini de la 
gatel leda (Carici-Salicetum catalaunicae). La primera local itat està situada al vessant nord de 
l ' Albera, al Col l  de l 'Ul lat (Rossel ló), en una fondalada molt humida de la fageda, amb verns (Alnus 
glutinosa), la segona és a Sta. Fe de Montseny (Vallès Oriental), en una zona marginal de la fageda, 
molt pantanosa, amb verns (Alnus glutinosa), salzes (Salix sp.) i algun freixe (Fraxinus sp.) i la 
tercera es trob€l situada vora els marges de l ' embassament de la Torrassa, en el terme municipal de la 
Guingueta d'Aneu (Pal lars Sobirà) i presenta una vegetació típica de ribera, amb gatel ls (Salix 
atrocinerea), salzes (S. alba, S. purpurea) i verns (Alnus glutinosa). Aquesta darrera local itat 
s ' inunda amb faci l itat, degut a que està exposada contínuament a pujades i baixades en el nivell de 
l 'aigua, provocades pel propi embassament. Per aquesta causa, a vegades la zona es troba 
completament inundada, no accessible, mentre que en altres ocasions està gairebé seca. El dia de la 
troballa dels Entoloma, es trobava m ig inundada, amb zones on l 'aigua feia poc que s' havia retirat. 
Precisament en aquests últims l locs és on vàrem recoHectar part del material aquí publ icat. 
Per a cada espècie, aportem una descripció macro i m icroscòpica, les dades referents a les local itats 
de reco!- lecció, dibuixos dels caràcters microscòpics més rel levants i una menció de les espècies més 
properes, amb els trets diferencials. Les preparacions microscòpiques s'han obtingut a pertir de 
material rehidratat amb KOH al 5% i, per acolorir les parets ceHulars, s 'ha uti l itzat roig 
congoamoniacal a l' 1 %. Les m ides esporals s' han extret a partir de 30 observacions, indicant, entre 
1 1 8 
a 
c. 
Revista Catalana de Micologia, vol. 2 1 :  1 1 7- 1 24; 1 998. 
b 
o . .  
! O  fA m  
Fig. 1 .  Entoloma caccabus (Kühner) Noordel . :  a) cutícula; b) basidis fibulífers; e) espores. (JC-97 1 004.2). 
Revista Catalana de Micologia, vol. 2 1 :  1 1 7- 1 24; 1 998. 1 1 9 
parèntesi, els valors extrems observats, l ' interval més freqüent i els valors mitjans. Els dibuixos s'han 
efectuat amb un ocular de dibuix PZO (Polskie Zaktady Optycme). El material estudiat es troba 
dipositat en l 'herbari de la Societat Catalana de M icologia (BCC-SCM) i en el del segon autor (JC). 
ESPÈCIES ESTUDIADES 
Entoloma caccahus ( Kühner) Noordel . ,  Persoonia 1 1 : 86 ( 1 980) (Fig .  1 ) . 
== Rhodophyllus caccabus Kühner apud Kühner et Romagn., Rev. Mycol. 1 9 : 3-4 ( 1 954). 
= E. paludicola (P.D. Orton) Romagn., Bull. Soc. Mycol. France 1 03 :  80 ( 1 987). = Eccilia 
paludicola P.D. Orton, Trans. Br. Mycol. Soc. 43 : 227 ( 1 960). 
Píleu de 1 0-40 mm de diàmetre, primer convex, després d 'aplanat a umbil icat, amb el centre 
deprim it i, sovint, amb un petit umbó, present des de jove. Cutícula glabra, l lisa, l luent, h igròfana, 
estriada per transparència només al marge; de color bru sèpia, bru rosat fosc, una mica més pàHida 
vers el marge o per assecament. Marge involut en els exemplars joves i una mica ondulat en envell ir. 
Làmines decurrents en els exemplars joves, després adnato-decurrents, poc denses, amb abundants 
lamèl' lules, primer de color gris blanquinós o bru clar, després amb tonal itats rosades per la 
maduració de les espores. Aresta sencera i del mateix color. Estípit de 1 0-50 x 2-3 mm, de ci l índric a 
l leugerament comprimit, molt fràgil , glabre, l luent, de color bru grisenc, força més pàl ' lid que e l  
píleu. Carn fràgil , pàHida, amb una destacable olor d'all , molt penetrant, sobretot en premsar-la. 
Sabor de farina rància. Espores de (8)-8,5-9,7-( 1 1 )  x 6,5-7,4-(8) !lm, amb valors m itjans de 9, 1 x 6,9 
!lm, Q= 1 , 1 - 1  ,5, Qmi�à= 1 ,3 1 ,  anguloses, amb 5-7 angles si les observem de perfil, molt variables 
(Fig. 1 c). Basidis majoritàriament tetraspòrics, fibulífers (Fig. I b). C istidis no observats. Cutícu la 
d'estructura filamentosa, amb hifes curtes, ci l índriques, força voluminoses, de 1 0-20 !lm de 
diàmetre, fibul íferes i amb la cèl · lu la terminal de fins a 20-25 !lm de diàmetre; pigment intraceHular 
de color bru (Fig. l a). 
MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA: vora Sta. Fe del Montseny, Fogars de Montclús (Vallès Oriental ), UTM 4554625, 
alt. 1 200 m, sota Alnus glutinosa, Salix sp. i Fraxinus sp., nombrosos exemplars entre la virosta, en un ambient molt 
humit, semi inundat, 4- 1 0- 1 997, leg. 1 .  Carbó i M.À. Pérez-De-Gregorio, JC-97 1 004.2 i SCM 33338.- FRANÇA: Coll 
de l 'Ul lat, la Roca d'Albera (Rosselló), UTM 3 I TDH9403, alt. 980 m, quatre exemplars entre les ful les en 
descomposició d'Alnus glutinosa, en una zona pantanosa, 24-6- 1 997, leg. 1 .  Carbó i M.A. Pérez-De-Gregorio, JC-
970624.9. 
OBSERVACIONS. E. caccabus pertany al subgènere Entoloma, secció Polita, i es caracteritza pel seu 
port col ' l ibioide o c litociboide, amb el píleu l leugerament deprimit, les làmines d'adnates a 
decurrents, l 'estípit l l is i l luent, la carn d' intensa olor d'all, i la cutícula formada per h ifes curtes, ge 
menys de 1 00 !lm de longitud, fibulíferes, que contenen un pigment intraceHular de color bru. Es 
una espècie típica de bosoos pantanosos, que hem recoHectat en dues localitats que presenten un 
ambient molt simi lar, amb una capa de virosta molt molla, que durant una bona part de l 'any queda 
coberta per l 'aigua. Creiem que l 'espècie requereix unes condicions particulars per fiuctificar 
(assecament del substrat), però que quan aquestes es donen, pot aflorar en gran quantitat, formant 
extenses catifes de desenes d 'exemplars, tal com vam poder observar en la troballa efectuada a Sta. 
Fe de Montseny. Una espècie propera, molt més comú, que també es troba en hàbitats similars, és 
E. politum (Pers. : Fr.) Donk, que presenta colors més pàl ' l ids, espores amb 5-6 angles, més 
isodiamètriques, de Q= 1 - 1  ,2, i carn inodora. També en boscos de ribera, sota Salix, Alnus, Populus i 
Fraxinus creix E. bisporigerum (P.D. Orton) Noordel . ,  que macroscòpicament és molt similar, però 
que se' n diferència pels basidis bispòrics i per les espores més grans, de 1 0- 1 2  x 8-9,5 !lm, i 
anguloses (6-9 angles si les observem de perfil). No coneixem cap altra citació anterior 
d 'E. caccabus a Catalunya. 
Entoloma parkensis (Fr.) Noordel . ,  Persoonia 1 0 : 262 ( 1 979) (Fig .  2) .  
== Agaricus parkensis Fr. ,  Kong!. Vitensk Akad Forh. 1 8 : 45 ( 1 85 1 ). 
Píleu de 1 0-25 mm de diàmetre, profundament deprimit des de jove. Cutícula l leugerament 
h igròfana, estriada fins a 2/3 parts del seu radi, l l isa en el marge i una mica esquamosa en la zona 
deprimida, de color bru, més pàl ' l id en el marge i més fosc en la part central. Marge l leugerament 
1 20 
" 0 ' o ·  . " . 
" . .  " ' . 0' , '  
• •  o, ' . . . . ' . . " . : o ' .. o �· " o . 
o ·  o 
. . 0 
o 
o o 
Revista Catalana de Micologia, vol. 2 1 :  1 1 7- 1 24; 1 998. 
• 
iO r- rYl  
Fig. 2. Entofoma parkensis (Fr.) Noordel . :  a) cutícula; b) basidi fibulífer; e) espores. (SCM 33328). 
Revista Catalana de Micologia, vol. 2 1 :  1 1 7- 1 24; 1 998. 1 2 1  
incurvat. Làmines d'adnates a subdecurrents, no molt denses, de color rosa pàl · l id. Aresta sencera i 
del mateix color. Estípit de 1 5-35 x 2-4 mm, ci l índric, sovint sinuós, de color simi lar al del píleu o 
amb tonal itats més grises. Superficie l l isa, glabra, l luent. Creixement fasciculat, en grups nombrosos. 
Carn molt prima, membranosa, de color similar al de la superficie i d'o lor l leugerament farinós, 
sobretot en premsar-la. Espores de (7,5)-8,4- 1 0-( 1 1 ) x (6)-6,4-7,4-(8) )lm, amb valors m itjans de 9,2 
x 6,9 )lm, Q= I ,2- 1 ,5, Qmitjà= I ,34, anguloses, amb 5-6 angles si les observem de perfil (Fig. 2c). 
Basidis tetraspòrics, fibulífers (Fig. 2b). C istidis no observats. Cutícula amb h ifes fibulíferes i 
e lements terminals una m ica claviformes, de 30-60 x 8- 1 3  )lm, amb pigment intracel ' lular de color 
bru (Fig. 2a). 
MATERIAL ESTUDIAT. LLEIDA: marges de l 'embassament de la Torrassa-Pla de Salito, la Guingueta d'Àneu (Pallars 
Sobirà), UTM 34647 1 9, alt. 9 1 5  m, nombrosos exemplars entre la fullaraca en descomposició de Salix alba, 
S. alrocinerea, S. purpurea i Alnus glutinosa, 6-9- 1 997, leg. J. Vila i J .M. Vidal, SCM 3332B i JC-970906. 1 .  
OBSERVACIONS. Espècie caracteritzada pel seu port omfaloide, amb e l  píleu molt estriat, pel 
creixement fasciculat i pel seu hàbitat en indrets molt humits, amb Salix, Alnus, Fraxinus, etc. El 
nostre material coincideix bé amb el descrit per NOORDELOOS ( 1 992). E. parkensis pertany al 
subgènere Omphaliopsis, que a Europa està representat únicament per l 'espècie aquí descrita i per 
E. incarnatofuscescens (Britze lm.)  Noorde I. , E. amygdalinum Noordel. i E. brunneostanneum 
Courtec. Aquestes quatre espècies es caracteritzen per presentar el carpòfor de forma similar al del 
gènere Omphalina. E. incarnatofuscescens es diferència d'E. parkensis per ten ir l ' estípit amb 
tonal itats blavoses i per les hifes de la trama pileica no fibulíferes i amb pigment finament incrustant, 
mentre que E. amygdalinum se 'n  separa per les tonal itats violàcies de l 'estípit i per la forta olor 
d'ametlles amargues que desprèn la carn. Finalment, E. brunneostanneum, te la cutícula menys 
h igròfana, amb tonalitats vermelloses, com l 'aram, i presenta les cèl ' lules terminals de la cutícula 
més estretes, de 2- 1 0  )lm, i amb pigment fmament incrustant. Una espècie que viu en ambients 
s imi lars es E. caccabus (Kühner) Noordel .  (vegeu més amunt) però es diferència d'E. parkensis pel 
port més robust, de col ' l ibioide a c1 itociboide, pel pí leu menys estriat i de color més pàH id, per l 'o lor 
intensa (d 'all) que desprèn la carn, pel creixement no fascicu lat i per ten ir les hifes de la cutícula 
diferents, més curtes i amb cèHules terminals de fms a 25 )lm de diàmetre. No coneixem cap altra 
c itació d'E. parkensis a Catalunya. 
Entoloma percandidum Noordel . ,  Nord. J Bot. 2 :  1 6 1  ( 1 982) (Fig. 3 ) . 
== Rhodophyllus omphaliformis Romagn.,  Rev. Mycol. 1 9 : 7 ( 1 954). 
Píleu de 7- 1 5  mm de diàmetre, d'aplanat a l leugerament convex, sobretot de jove. Cutícula glabra, 
h igròfana, estriada excepte en el d isc central, de color blanc a blanc brut i amb l leugeres tonalitats 
groguenques en envel l ir. Marge una m ica ondulat. Làmines adnates, amb una petita dent decurrent, 
poc denses, primer blanques i després amb tonalitats rosades, a mida que maduren les espores. Aresta 
sencera i del mateix color. LamèHules presents. Estípit de 1 0-20 x 2-3 mm, ci l índric, l leugerament 
translúcid, glabre, de color blanc i amb alguna tonalitat groguenca en envell ir. Carn insignificant, 
membranosa, d'olor no destacable. Espores de (8)-8,5-9,4-( 1 0) x (6)-6,3-7, 1 -(7,5) )lm, amb valors 
m itjans de 9 x 6,7 )lm, Q= 1 ,2- 1 ,5, Qmiijà= I ,35 ,  anguloses, amb 7-9 angles si les observem de perfil 
(Fig. 3c). Basidis tetraspòrics, fibul ífers (Fig. 3b). Cistidis no observats. Cutícula d' estructura 
filamentosa, amb h ifes estretes, c i l índriques, fibulíferes i amb la cèHula term inal poc diferenciada, de 
1 0- 1 5  )lm de diàmetre (Fig. 3a). Pigment no observat. 
MATERIAL ESTUDIAT. LLEI DA: marges de l 'embassament de la Torrassa-Pla de Salito, la Guingueta d'Àneu (Pallars 
Sobirà), UTM 34647 1 9, alt. 9 1 5  m, entre ful laraca en descomposició de Salix alba, S. alrocinerea, S. purpurea i Alnus 
glutinosa, 6-9- 1 997, leg. 1. Vila i 1.M. Vidal, SCM 333 1 B i JC-970906.2. 
OBSERVACIONS. L'aspecte del carpòfor, simi lar a una Hemimycena, de mida reduïda i co lor 
uniformement blanc (excepte a les làm ines madures), amb el píleu molt estriat, i l 'hàbitat, permeten 
identificar l 'espècie amb relativa faci l itat. En el subgènere Alboleptonia, on s' inclou el nostre tàxon, 
existeixen altres espècies blanques, que comentarem breument: E. olorinum (Romagn. et 1. Favre) 
Noordel . ,  te el carpòfor més robust, amb el píleu menys estriat i de color crema o groc pàHid i 
espores amb menys angles (5-6) i més pronunciats; E. sericellum (Fr. : Fr.) P. Kumm., presenta el 
pí leu fibri l - lós, no estriat, de fms a 40 mm de diàmetre i quei locistidis de ci l índrics a lageniformes; 
1 22 Revista Catalana de Micologia, vol. 2 1 :  1 1 7- 1 24; 1 998. 
e 
Fig. 3. En/oloma percandidum Noordel . :  a) cutícula; b) basidis fibulífers; e) espores. (SeM 333 1 B) . 
Revista Catalana de Micologia, vol. 2 1 :  1 1 7- 1 24; 1 998. 1 23 
E. cephalotrichum (P.D. Orton) Noorde l . ,  te la pi leïpel ' lis i l ' estipitipel ' lis amb e lements terminals 
capitats, molt característics. Finalment, E. albotomentosum Noordel .  et Hauskn., que pertany al 
subgènere Claudopus, se 'n  separa per l 'aspecte, que recorda a un petit Crepidotus o Marasmiellus, 
amb el píleu l leugerament fibriHós i amb zona central pilosa, per l 'estípit generalment una mica 
excèntric, de fms a 6 x I mm ,  per les làmines sovint anastomitzades o venoses i per tenir, a vegades, 
queilocist idis ramificats. No coneixem cap citació anterior d'E. percandidum a Catalunya. 
AGRAÏMENTS 
Volem agrair a J.M. Vidal la seva coHab�ració en el treball de camp i la cessió de bibl iografia 
d iversa i d 'un ocular de dibuix . I a M.A. Pérez-De-Gregorio, amic i company infatigable de 
nombroses sortides de camp, la seva col · laboració. Aquest trebal l  s'inclou en el projecte 
"Biodiversitat dels Fongs de Catalunya", de l'lnstitut d'Estudis Catalans. 
B I BLIOGRAFIA 
COURTECUISSE, R .  ( 1 993).- Macromycètes interéssants, rares o u  nouveaux (VI). Entolomataceae. Doc. Myco/ . .  89: 1 -38 .  
FOLCH, R. ( 1 98 1  ) .- La vegetació dels països catalans. Inst. Cat. Hist. Nat., mem. núm. 1 0. Ketres Editora, Barcelona. 5 1 3  pp. 
KÜHN ER, R. & H. ROMAGNESI ( 1 978).- F/ore Analytique des Champignons Supérieurs. Masson. Paris. 556 pp. 
NOORDELOOS, M.E.  ( 1 979).- Type studies on Entolomatoid species in the Velenovsky's Herbarium. I .  Species described in 
the genera Nolanea, Leptonia and Telamonia. Persoonia. 1 0: 245-265. 
NOORDELOOS, M.E. ( 1 980).- Type. studies on Entolomatoid species in the Velenovsky's Herbarium. 1 1 .  Species described 
in the genera Entoloma, Eccilia and Clitocybe. Persoonia. 1 1 : 8 1 -86. 
NOORDELOOS, M.E.  ( 1 98 1 ).- Entoloma subgenera Entoloma and A/locybe in the Netherlands and adjacent regions with a 
reconnaissance oftheir remaining taxa in Europe. Persoonia. 1 1 : 1 53-256. 
NOORDELOOS, M.E. ( 1 987).- Ent% ma (Agarical es) in Europe. Synopsis and keys to all species and a monograph of the 
subgenera Trichopilus, lnocephalus, Alboleptonia, Leptonia, Paraleptonia and Ompha/iopsis. Edit. J. Cramer, Berlin­
Stuttgart. 4 1 9  pp. 
NOORDELOOS, M.E. ( J  992).- Entoloma s. l. Fungi Europaei 5, Libreria editrice G. Biella, Saronno. 760 pp. 
ROMAGNESI, H .  ( 1 987).- Sur les Rhodophyl les a lames adnées-décurrentes (gen. Ent% ma Fr. ss. Pilar; subgen. Eccilia Fr. ). 
Bull. Soc. mycol. France. 1 03 :  77-94. 
�r.-_____  � 
Entoloma caccabus (Kühner) Noorde1 .  
1 24 Revista Catalana de Micologia, vol. 2 1 : 1 1 7- 1 24; 1 998. 
Ent% ma parkensis (Ff.) Noordel . 
Ent% ma percandidum Noordel .  


Tres Entoloma poc coneguts de boscos de caducifolis inundables de Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert