Guerrero i Moreno, Ricard

Hemeroteca Cientifica Catalana

42 Omnis cellula núm. 10, Octubre del 2006:. calaix de sastre .:Pròleg del llibre Cosmos, deCarl Saganper Ricard GuerreroCoSmoSA propòsit de la publicació per primera vegada en català del llibre més emblemàtic de la divulgació científica internacional, Cosmos de Carl Sagan, us oferim un petit avançament amb aquest pròleg de Ricard Guerrero, que acompanya l’edició catalana a càrrec d’Omnis cellula-Associació científico-cultural i Edicions de la Universitat de Barcelona. NASA/Hubble43Omnis cellula núm. 10, Octubre del 2006El Sol començà la seva existència fa uns 5000 milions d’anys. Des de llavors, gira al voltant de la Via Làctia en una òrbita quasi circular i a una velocitat de 220 km per segon; tarda a fer-ho uns 226 milions d’anys. El Sol, com molts estels, té petits cossos no lluminosos que giren al seu voltant; són els planetes. El que ocupa la tercera posició a partir del cen-tre, la Terra, es distingeix clarament dels seus veïns: té una atmosfera allunyada de l’equilibri i produeix llum pròpia a causa dels grans incendis de boscos, o de la lluminositat de les ciutats. Fins a assolir el coneixement actual sobre la història de la Terra i de la vida, moltes hipòtesis han intentat explicar el que tal vegada s’esdevingué en els orígens. Du-rant molt de temps els humans cregue-ren que el nostre planeta era el centre de l’Univers i que, des del principi, el Pla-neta havia anat preparant-se per acollir la vida en el seu si, com si d’una gesta-ció es tractés. Una vida en la qual la mà-xima expressió serien els humans; una gestació que solament durava set dies.El 20 de desembre de 1996, moria a Seattle (Washington, EUA) Carl Sagan, astrònom, físic, professor universitari, escriptor i un dels més destacats divul-gadors científics del segle XX. Deu anys després de la seva mort, els seus llibres es continuen reeditant i la sèrie de TV Cosmos, que el féu mundialment famós i que a la seva mort havia ja gaudit d’una audiència de més de 500 milions de per-sones en 60 països, continua emetent-se repetidament sense perdre audiència.Sagan havia nascut a Brooklyn (un districte de la ciutat de Nova York) el 9 de novembre de 1934, en una famí-lia jueva procedent de l’est d’Europa. Es graduà (el 1954) a la Universitat de Chicago. Es doctorà (el 1960, a la ma-teixa universitat) en astronomia i as-trofísica i aviat fou un dels impulsors d’una nova ciència, l’exobiologia, que era l’estudi de la vida fora de la Terra (i que donà origen a l’actual astrobiolo-gia). Juntament amb Frank Drake, inicià un nou projecte de la NASA, el progra-ma SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence). El 1963, Sagan detectà la presència d’ATP (molècula essenci-al en el metabolisme cel·lular, i un dels constituents dels àcids nucleics) en una mescla de substàncies que simulava les característiques que se suposava que te-nia la Terra primitiva. Des de 1971 fins a la seva mort fou professor d’astronomia i ciències de l’espai a la Universitat de Cornell, a l’estat de Nova York. També treballà per a la NASA, col·laborant en la preparació de les sondes espacials Pioneer 10 i Pioner 11 i dels missatges interestel·lars que portaven els Voyager 1 i Voyager 2, a més de treballar amb les naus Mariner i Viking.L’interès de Sagan per combatre el que ell anomenà “analfabetisme ci-entífic” el dugué a fundar, el 1976, el CSICOP (Committee for the Scientific Investigations for Claims of the Pa-ranormal), és a dir, el comitè per a la investigació científica de les reivindi-cacions paranormals (i un joc de parau-les que venia a significar «‘polis’ de la ciència»). En foren cofundadors, entre d’altres, els coneguts divulgadors cientí-fics Isaac Asimov i Martin Gardner i un mag de reconegut prestigi, James Randi. Aquesta organització promou la inves-tigació crítica dels anomenats fenòmens “paranormals” i de les pseudociències a partir d’una visió científica objectiva i raonada, i en difon els resultats entre el públic i la comunitat científica. Per aconseguir aquest objectiu, el SCICOP ha desenvolupat una xarxa de persones capacitades i interessades a dur a terme aquesta tasca i no emet cap judici sense una acurada anàlisi prèvia. El SCICOP seria una mena de policia per vetllar pel bon ús de la ciència. Persones o institu-cions que se senten perjudicades per les anàlisis del SCICOP solen dir que el co-mitè és la Inquisició dels temps moderns. Tanmateix, en el SCICOP no hi ha her-metisme; els seus estudis es fan d’acord amb el mètode científic i els mitjans de comunicació poden adreçar-s’hi sempre per obtenir-ne informació. Sagan creia que l’analfabetisme científic era el prin-cipal enemic del progrés de la societat. Pocs mesos abans de la seva mort, pu-blicà el llibre El món i els seus dimonis: la ciència com una espelma en la foscor. La segona part del títol està presa d’un refrany anglès que diu, que quan hom és a les fosques, és millor encendre una espelma que deixar anar un renec. És la ciència realment una espelma en les te-nebres? I es pot dir “tenebres” i no fos-cor, perquè de la lectura d’aquell llibre es desprèn que aquest era el sentit que li donà Sagan. En les tenebres, a més de la manca física de llum, hi predominen la ignorància i la confusió, que, com les ombres, poden fer-nos veure la realitat estrafeta. Durant la seva vida escriví molts articles, recollits posteriorment en llibres, per explicar què pot haver-hi darrere dels ovnis, fantasmes, miracles, abduccions, tractaments mèdics ‘alter-natius’, astrologia, empremtes deixades per suposats extraterrestres o altres su-posats fenòmens paranormals.Sagan reeixí a combinar la seva ac-tivitat acadèmica i de recerca amb la di-vulgació de la ciència de gran qualitat i amb una gran elegància literària. Des de La connexió còsmica, llibre publicat el 1973, fins als reculls d’articles publicats després de la seva mort, foren nombro-ses les seves obres de divulgació. Per altra banda, la seva producció científica fou extraordinària; publicava una mitja-na de dotze articles per any i només es ressentí del vessant divulgatiu el temps en què filmà la sèrie Cosmos i escriví el llibre que esteu llegint. Tanmateix, l’enveja dels seus col·legues (que també es dóna als Estats Units) impedí en re-petides ocasions que fos elegit Membre de la National Academy of Sciences. (Com a acte de desgreuge, la institució, el 1994, concedí a Sagan la seva més alta distinció, la Medalla del Benestar de la Societat.)Són legió les pel·lícules o sèries te-levisives basades en llibres publicats prèviament. També hi ha llibres que han estat escrits a partir de pel·lícules, com El tercer home, de Graham Greene, o 2001, Odissea de l’espai, d’Arthur C. Clarke, per esmentar només dues obres molt famoses. Els seus autors les redac-taren dues vegades, primer com a guions cinematogràfics i després en forma de novel·la. El cas de Cosmos és diferent, segons explica Sagan en la Introducció de la primera edició del llibre. Les dues obres —la sèrie i el llibre— es gestaren conjuntament i es basen l’una en l’altra. Els públics i les sèries televisives tenen audiències que coincideixen només par-cialment. Per altra banda, les diferències dels dos mitjans fan que l’enfocament si-gui també diferent i que el llibre permeti tractar els temes amb més profunditat. Tot i això, els capítols del llibre i els de la sèrie tracten els mateixos temes.

Catalan

Cosmos, de Carl Sagan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

42 Omnis cellula núm. 10, Octubre del 2006
:. 
ca
la
ix
 d
e 
sa
st
re
 .:
Pròleg del llibre Cosmos, de
Carl Sagan
per Ricard Guerrero
CoSmoS
A propòsit de la publicació per primera vegada en català del llibre 
més emblemàtic de la divulgació científica internacional, Cosmos 
de Carl Sagan, us oferim un petit avançament amb aquest pròleg 
de Ricard Guerrero, que acompanya l’edició catalana a càrrec 
d’Omnis cellula-Associació científico-cultural i Edicions de la 
Universitat de Barcelona.
 NASA/Hubble
43Omnis cellula núm. 10, Octubre del 2006
El Sol començà la seva existència fa 
uns 5000 milions d’anys. Des de llavors, 
gira al voltant de la Via Làctia en una 
òrbita quasi circular i a una velocitat de 
220 km per segon; tarda a fer-ho uns 226 
milions d’anys. El Sol, com molts estels, 
té petits cossos no lluminosos que giren 
al seu voltant; són els planetes. El que 
ocupa la tercera posició a partir del cen-
tre, la Terra, es distingeix clarament dels 
seus veïns: té una atmosfera allunyada 
de l’equilibri i produeix llum pròpia a 
causa dels grans incendis de boscos, o 
de la lluminositat de les ciutats. Fins a 
assolir el coneixement actual sobre la 
història de la Terra i de la vida, moltes 
hipòtesis han intentat explicar el que tal 
vegada s’esdevingué en els orígens. Du-
rant molt de temps els humans cregue-
ren que el nostre planeta era el centre de 
l’Univers i que, des del principi, el Pla-
neta havia anat preparant-se per acollir 
la vida en el seu si, com si d’una gesta-
ció es tractés. Una vida en la qual la mà-
xima expressió serien els humans; una 
gestació que solament durava set dies.
El 20 de desembre de 1996, moria a 
Seattle (Washington, EUA) Carl Sagan, 
astrònom, físic, professor universitari, 
escriptor i un dels més destacats divul-
gadors científics del segle XX. Deu anys 
després de la seva mort, els seus llibres 
es continuen reeditant i la sèrie de TV 
Cosmos, que el féu mundialment famós 
i que a la seva mort havia ja gaudit d’una 
audiència de més de 500 milions de per-
sones en 60 països, continua emetent-se 
repetidament sense perdre audiència.
Sagan havia nascut a Brooklyn (un 
districte de la ciutat de Nova York) el 
9 de novembre de 1934, en una famí-
lia jueva procedent de l’est d’Europa. 
Es graduà (el 1954) a la Universitat de 
Chicago. Es doctorà (el 1960, a la ma-
teixa universitat) en astronomia i as-
trofísica i aviat fou un dels impulsors 
d’una nova ciència, l’exobiologia, que 
era l’estudi de la vida fora de la Terra 
(i que donà origen a l’actual astrobiolo-
gia). Juntament amb Frank Drake, inicià 
un nou projecte de la NASA, el progra-
ma SETI (Search for Extraterrestrial 
Intelligence). El 1963, Sagan detectà 
la presència d’ATP (molècula essenci-
al en el metabolisme cel·lular, i un dels 
constituents dels àcids nucleics) en una 
mescla de substàncies que simulava les 
característiques que se suposava que te-
nia la Terra primitiva. Des de 1971 fins a 
la seva mort fou professor d’astronomia 
i ciències de l’espai a la Universitat de 
Cornell, a l’estat de Nova York. També 
treballà per a la NASA, col·laborant en 
la preparació de les sondes espacials 
Pioneer 10 i Pioner 11 i dels missatges 
interestel·lars que portaven els Voyager 
1 i Voyager 2, a més de treballar amb les 
naus Mariner i Viking.
L’interès de Sagan per combatre 
el que ell anomenà “analfabetisme ci-
entífic” el dugué a fundar, el 1976, el 
CSICOP (Committee for the Scientific 
Investigations for Claims of the Pa-
ranormal), és a dir, el comitè per a la 
investigació científica de les reivindi-
cacions paranormals (i un joc de parau-
les que venia a significar «‘polis’ de la 
ciència»). En foren cofundadors, entre 
d’altres, els coneguts divulgadors cientí-
fics Isaac Asimov i Martin Gardner i un 
mag de reconegut prestigi, James Randi. 
Aquesta organització promou la inves-
tigació crítica dels anomenats fenòmens 
“paranormals” i de les pseudociències 
a partir d’una visió científica objectiva 
i raonada, i en difon els resultats entre 
el públic i la comunitat científica. Per 
aconseguir aquest objectiu, el SCICOP 
ha desenvolupat una xarxa de persones 
capacitades i interessades a dur a terme 
aquesta tasca i no emet cap judici sense 
una acurada anàlisi prèvia. El SCICOP 
seria una mena de policia per vetllar pel 
bon ús de la ciència. Persones o institu-
cions que se senten perjudicades per les 
anàlisis del SCICOP solen dir que el co-
mitè és la Inquisició dels temps moderns. 
Tanmateix, en el SCICOP no hi ha her-
metisme; els seus estudis es fan d’acord 
amb el mètode científic i els mitjans de 
comunicació poden adreçar-s’hi sempre 
per obtenir-ne informació. Sagan creia 
que l’analfabetisme científic era el prin-
cipal enemic del progrés de la societat. 
Pocs mesos abans de la seva mort, pu-
blicà el llibre El món i els seus dimonis: 
la ciència com una espelma en la foscor. 
La segona part del títol està presa d’un 
refrany anglès que diu, que quan hom 
és a les fosques, és millor encendre una 
espelma que deixar anar un renec. És la 
ciència realment una espelma en les te-
nebres? I es pot dir “tenebres” i no fos-
cor, perquè de la lectura d’aquell llibre 
es desprèn que aquest era el sentit que 
li donà Sagan. En les tenebres, a més de 
la manca física de llum, hi predominen 
la ignorància i la confusió, que, com les 
ombres, poden fer-nos veure la realitat 
estrafeta. Durant la seva vida escriví 
molts articles, recollits posteriorment 
en llibres, per explicar què pot haver-hi 
darrere dels ovnis, fantasmes, miracles, 
abduccions, tractaments mèdics ‘alter-
natius’, astrologia, empremtes deixades 
per suposats extraterrestres o altres su-
posats fenòmens paranormals.
Sagan reeixí a combinar la seva ac-
tivitat acadèmica i de recerca amb la di-
vulgació de la ciència de gran qualitat i 
amb una gran elegància literària. Des de 
La connexió còsmica, llibre publicat el 
1973, fins als reculls d’articles publicats 
després de la seva mort, foren nombro-
ses les seves obres de divulgació. Per 
altra banda, la seva producció científica 
fou extraordinària; publicava una mitja-
na de dotze articles per any i només es 
ressentí del vessant divulgatiu el temps 
en què filmà la sèrie Cosmos i escriví 
el llibre que esteu llegint. Tanmateix, 
l’enveja dels seus col·legues (que també 
es dóna als Estats Units) impedí en re-
petides ocasions que fos elegit Membre 
de la National Academy of Sciences. 
(Com a acte de desgreuge, la institució, 
el 1994, concedí a Sagan la seva més 
alta distinció, la Medalla del Benestar 
de la Societat.)
Són legió les pel·lícules o sèries te-
levisives basades en llibres publicats 
prèviament. També hi ha llibres que han 
estat escrits a partir de pel·lícules, com 
El tercer home, de Graham Greene, o 
2001, Odissea de l’espai, d’Arthur C. 
Clarke, per esmentar només dues obres 
molt famoses. Els seus autors les redac-
taren dues vegades, primer com a guions 
cinematogràfics i després en forma de 
novel·la. El cas de Cosmos és diferent, 
segons explica Sagan en la Introducció 
de la primera edició del llibre. Les dues 
obres —la sèrie i el llibre— es gestaren 
conjuntament i es basen l’una en l’altra. 
Els públics i les sèries televisives tenen 
audiències que coincideixen només par-
cialment. Per altra banda, les diferències 
dels dos mitjans fan que l’enfocament si-
gui també diferent i que el llibre permeti 
tractar els temes amb més profunditat. 
Tot i això, els capítols del llibre i els de 
la sèrie tracten els mateixos temes.


Cosmos, de Carl Sagan

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert