Revistes Catalanes amb Accés Obert

Octubre 2007Omnis cellula 14 1
August Pi 
i Sunyer
L’August va aterrar a Caracas una 
clara matinada d’abril del 1939, a 
l’edat de 59 anys. Arribava només a 
l’empara de la seva ciència i la seva 
consciència, i per tota companyia, les 
maletes del desterrat, l’esposa a qui 
adorava i uns quants llibres sota el 
braç. La Guerra Civil l’havia obligat a 
abandonar la pàtria; primer a França, 
i ara a Veneçuela per invitació del mi-
nistre d’Educació, Enrique Tejera, qui 
havia fet valer les seves influències 
davant el Govern veneçolà per acon-
seguir la contractació dels serveis del 
professor Pi i Sunyer.
Als 23 anys, l’August havia esde-
vingut professor auxiliar de Fisiologia 
a la Facultat de Medicina de la Uni-
versitat de Barcelona. Obtingué dos 
anys més tard una plaça de catedràtic 
a Sevilla i el 1916 tornà a la Universi-
tat de Barcelona amb el mateix càrrec, 
on creà una veritable escola de la seva 
especialitat i desplegà una gran tasca 
docent i d’investigació, que despunta-
ria a nivell internacional.
Des de ben jove demostrà ser un 
home d’una gran iniciativa i una em-
penta inesgotable. El 1912 fundà la 
Societat de Biologia de Barcelona, la 
qual esdevindria la Societat Catalana 
de Biologia. El 1920 promogué, sota 
els auspicis i la dotació de la Manco-
munitat de Catalunya, la creació d'un 
institut que havia d'esdevenir l'Esco-
la de Fisiologia Catalana. La seva tra-
jectòria destacada com a investigador 
i docent el féu valedor del càrrec de 
president de la Reial Acadèmia de 
Medicina de Barcelona el 1926.
Malauradament, el seu compro-
mís polític amb l’esquerra republica-
na l’obligà a exiliar-se a França du-
rant la Guerra Civil, on treballà fins al 
1939. Fou aleshores quan rebé la invi-
tació del govern veneçolà que va voler 
contractar-lo per reorganitzar al país 
l’ensenyament de la fisiologia.
A la Universitat Central de Vene-
çuela s’incorporà a la Càtedra de Fi-
siologia i immediatament començà 
a elaborar un ambiciós projecte que 
hauria de culminar amb la fundació de 
l’Institut de Medicina Experimental. 
Alhora, inicià una reforma parcial del 
programa d’estudis de la Facultat de 
Ciències Mèdiques. El seu pensament 
científic, forjat en les vigoroses disci-
plines del laboratori, va influir pode-
rosament per fer canviar els punts de 
vista d’una medicina purament des-
criptiva, circumscrita a símptomes, 
exploracions semiològiques, històries 
i evidències clíniques. 
Deia Pi i Sunyer que la malaltia 
és l’expressió de la funció alterada i 
aquesta no es pot comprendre fins 
que no penetrin els mecanismes fí-
sics, químics i fisicoquímics que ca-
racteritzen la funció normal. En al-
tres paraules, Pi i Sunyer va recalcar 
fins a la sacietat que la medicina, per 
esdevenir científica, ha d’analitzar el 
fet clínic a la llum dels processos fi-
siopatològics, estructurals i bioquí-
mics que determinen cada malaltia i 
cada xacra. Aquesta va ser, per tant, 
l’essència de totes les seves lliçons de 
Fisiologia i Fisiopatologia.
El 12 de gener de 1965 morí a Mèxic 
on havia decidit viure des de 1962 i on 
residia part de la seva família.
Qui era...
Carreras i Barnés, J. (1998) August Pi i Sunyer, 
semblança biogràfica; conferència pronun-
ciada davant del Ple per Josep Carreras i Bar-
nés el dia 23 de febrer de 1998. Barcelona: 
Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències 
Biològiques. 19 p. ISBN:84-7283-405-0.
Per saber-ne més
El 12 d’agost del 1879 naixia a Barcelona August Pi i Sunyer en 
el si d’una família d’il·lustres metges als quals faria honor al 
llarg de la seva vida. Immediatament demostraria un enorme 
interès per la recerca i versaria la seva vida a la fisiologia.
L’octubre del 1957 una impor-tant droga terapèutica ano-menada talidomida va ser comercialitzada per primera 
vegada a l’Alemanya Occidental i aviat 
va arribar a 46 països més. Sintetit-
zada per primera vegada el 1953 per 
l’empresa Chemie Grünenthal com a 
sedant, semblava un fàrmac fantàstic 
per a les dones embarassades que vo-
lien evitar els símptomes de les nàu-
sees matinals. Malauradament, va ser 
massa tard quan es va descobrir que la 
droga travessava les parets de la pla-
centa, especialment durant el primer 
trimestre d’embaràs, i afectava tràgi-
cament el desenvolupament del fetus. 
Arreu del món, uns 10.000 nadons van 
néixer amb importants malformacions 
i defectes que incloïen ceguera, sorde-
sa i dysmelia (del grec dys, “falta”, i 
melos, “membre”), és a dir, la manca 
de braços o cames o, en els casos més 
extrems, dels quatre membres. Aquest 
trist capítol és conegut com la “catàs-
trofe de la talidomida”.
La talidomida podia arribar a afectar 
els fetus per dues vies: o bé per via 
materna, quan la mare prenia el me-
dicament directament com a sedant 
o calmant de les nàusees; o bé per 
via paterna, si l’home la prenia com a 
sedant, la droga afectava l’esperma i 
transmetia els efectes nocius des del 
moment de la concepció. 
Quan es van comprovar els efec-
tes teratogènics del medicament, 
aquest va ser retirat amb més o 
menys celeritat en els països on 
havia estat receptat sota diferents 
noms: Distaval, Talimol, Nibrol, 
Sedimide, Quietoplex, Contergan, 
Neurosedyn, i Softenon, entre molts 
d’altres. L’Estat espanyol, però, va 
ser dels últims països en retirar-lo 
l’any 1963, uns dos anys més tard 
que països com Alemanya. 
L’alarma social que van provocar els 
severs efectes secundaris de la talido-
mida va fer que els responsables sa-
nitaris de molts estats comencessin a 
realitzar un control estricte dels medi-
caments abans de la seva comercialit-
zació. Per exemple, a Alemanya, un dels 
països més afectats per la talidomida, 
abans de la catàstrofe no existia cap 
llei ni comissió de control de medica-
ments. Després de la catàstrofe, molts 
països van començar a promulgar lleis 
de control dels medicaments paulati-
nament, i també amb l’exigència que 
aquests fossin sotmesos a assaigs far-
macològics i provats en animals, a més 
d’assaigs clínics en persones abans de 
la seva comercialització.
Avui dia, la talidomida encara s’utilitza 
en molts països on segueixen apareixent 
casos de malformacions teratogèniques 
(Brasil, Perú, Kenya, Xina, etc...) i fins i 
tot pot adquirir-se a través d’Internet. 
Per altra banda, estudis recents han 
demostrat que la talidomida resulta 
eficaç com a medicament per pal·liar 
els efectes d’algunes malalties com la 
lepra i certs tipus de càncer, com el 
mieloma múltiple. El seu ús autorit-
zat, però, és molt restringit.
 
La talidomida és un compost racèmic 
–conté dos isòmers, dextrogir i levogir, en 
proporcions equivalents. Un enantiòmer és 
efectiu contra les nàusees, l’altre és el res-
ponsable dels terribles efectes teratogènics. 
Els enantiòmers poden interconvertir-se 
in vivo, és a dir, encara que només prengués-
sim un dels dos enantiòmers purificats, al 
nostre sèrum hi seguiríem trobant les dues 
formes. Per tant, administrar només un dels 
dos enantiòmers no resultaria efectiu per 
evitar els efectes secundaris. El mecanisme 
d’actuació és encara motiu de debat, però 
s’ha suggerit que consisteix en la interca-
lació de les molècules de talidomida en les 
regions riques en G-C del DNA. 
Ara fa... 50anys
Octubre 2007Omnis cellula 14 0
O
O
O
O
N
Referències
McBride W.G. (1962) Thalidomide and congenital 
abnormalities. Lancet, 2:1358.
N
La catàstrofe 
de la talidomida
Imatges cedides per l’Asociación de Víctimas de la Talidomida en España (AVITE).
©
 A
rx
iu 
IEC
.................................•....... 
.........................•...•........... 
..••............................................ •••.................................. 
. ............•. 
. 
. . 
~ ~ 
............... ... ................... 
• 


La catàstrofe de la talidomida

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert