Des de l’any 2006, i amb diferents equips, hem estat treballant sobre parellesmixtes o matrimonis binacionals en sengles projectes del Plan Nacional deI+D+I:1 primer amb matrimonis entre homes espanyols i dones estrangeres,els majoritaris entre les parelles mixtes espanyoles, i després incorporant tambéles unions de dones espanyoles amb homes estrangers

Anleu Hernández, Claudia

González Minguillón, Mercedes

Roca Girona, Jordi

Arxiu d Etnografia de Catalunya

Revistes Catalanes amb Accés Obert

235Arxiu d'Etnografia de Catalunya, n.º 12, 2012
Notes de recerca
Relacions de gènere en les parelles mixtes residents 
a les àrees rurals i urbanes del camp de tarragona. 
Un estudi de dones i homes catalans aparellats amb 
persones estrangeres
Institut Català de les Dones U-43/10
Jordi Roca Girona (investigador principal), Claudia Anleu Hernández 
(investigadora), Mercedes González Minguillón (investigadora becada)
Des de l’any 2006, i amb diferents equips, hem estat treballant sobre parelles 
mixtes o matrimonis binacionals en sengles projectes del Plan Nacional de 
I+D+I:1 primer amb matrimonis entre homes espanyols i dones estrangeres, 
els majoritaris entre les parelles mixtes espanyoles, i després incorporant també 
les unions de dones espanyoles amb homes estrangers. Per bé que ambdues 
recerques han estat de caire qualitatiu, sempre hem pres en consideració amb 
finalitats analítiques i de plantejament el conjunt de l’Estat. Teníem interès, 
doncs, a dur a terme una recerca més modesta quant al territori a abastar que 
ens permetés així mateix focalitzar l’atenció en qüestions més específiques i 
localitzades. El projecte concedit per l’Institut Català de les Dones, que hem 
dut a terme en el període 2010-2011, ens ha donat l’oportunitat de realitzar-la.
L’objectiu general del projecte ha estat explorar les relacions de gènere, les 
relacions amb les famílies d’orientació i les relacions amb els fills que es donen 
en les parelles mixtes residents al Camp de Tarragona. El context estadístic del 
fenomen es mostra clarament en la taula següent:
1. “Amor importado, migrantes por amor: la constitución de parejas entre españoles y 
mujeres de América latina y de Europa del Este en el marco de la transformación actual 
del sistema de género en España”, Proyectos de Investigación Científica y Desarrollo 
Tecnológico; Programa: Acción Estratégica sobre Fomento de Igualdad de Oportuni-
dades entre Mujeres y Hombres; Plan Nacional de I+D+I (2004-2007), Ministerio 
de Trabajo y Asuntos Sociales, Instituto de la Mujer: 2006-2008. “Amores transnacio-
nales: constitución y desarrollo de parejas mixtas en España”. Plan Nacional de I+D+I 
(2008-2011), Ministerio de Ciencia e Innovación (CSO2009-10187): 2010-2012.
236
Notes de recerca
Arxiu d'Etnografia de Catalunya, n.º 12, 2012
Matrimonis mixtos: Espanya, Catalunya, Tarragona, Camp de Tarragona 
(2009)
Territori Home autòcton 
amb dona 
estrangera
Dona autòctona amb 
home estranger
Total 
matrimonis 
mixtos
Espanya 17.327 11.955 29.282
Catalunya 3.964 2.032 5.996
Barcelona 2.926 1.446 4.372
Tarragona 482 249 731
Girona 327 218 545
Lleida 229 118 347
Camp de 
Tarragona
329 180 509
Font: Idescat (www.idescat.cat) i INE (www.ine.es), consultades el 26/07/2011.
Elaboració pròpia.
Al llarg de la recerca es va realitzar un total de 33 entrevistes —16 entrevistes 
conjuntes amb profunditat a parelles mixtes, 2 entrevistes focals a llevadores 
dels Assir (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) de Tarragona i Reus i 
15 entrevistes a diferents agents socials pertanyents als àmbits de l’educació, la 
sanitat, la llengua, la immigració i l’associacionisme cultural immigrant—, amb 
un total de 67 informants.
Els principals resultats que hem assolit els podem agrupar en els tres grans 
apartats que conformaven l’objectiu general del projecte i en dues considera-
cions de caire conclusiu.
Pel que fa a les relacions de gènere característiques de les anomenades pa-
relles mixtes, hem constatat la importància que es concedeix a l’experiència 
de relacions amb parelles anteriors i a l’educació i als valors culturals del país 
d’origen de cada membre de la parella com a elements influents en la relació 
de parella. Tanmateix, el pes i la presència de la cultura del cònjuge estranger 
és modulada per la valoració que se’n fa en la cultura de destí, la qual cosa pot 
arribar a suposar-ne la renúncia. Fins i tot en alguns casos la recerca d’una 
unió mixta es presenta com una estratègia de fugida de les relacions de gènere 
característiques de la cultura d’origen. Malgrat això, val a dir que les dades que 
vam obtenir ens van regalar algunes sorpreses no previstes. És així que, pel que 
237Arxiu d'Etnografia de Catalunya, n.º 12, 2012
Notes de recerca
fa a l’assumpció de les tasques domèstiques, la responsabilitat de la dona esdevé 
gairebé universal, amb independència de la nacionalitat i del fet que sigui la 
dona el membre estranger de la parella —un aspecte que les nostres hipòtesis 
sí que contemplaven— o no, la qual cosa no esperàvem. En el cas, doncs, de les 
dones catalanes casades amb homes estrangers, podem afirmar que es dóna 
una certa involució en les relacions de gènere, la qual cosa sovint és justificada 
per les mateixes protagonistes en termes d’una mena d’economia de bescanvi: 
afecte i relacions d’estima a canvi de nul·la o poca participació masculina en 
les tasques domèstiques. En aquest punt encara és destacable també el fet que 
la majoria d’esposes estrangeres amb estudis mitjançant el matrimoni amb un 
home català veuen frenada, si més no inicialment, la seva dinàmica laboral a 
causa de la qüestió sovint complicada de l’homologació de títols. La llengua de 
comunicació de la parella, finalment, acostuma a ser aquella amb la qual es van 
comunicar en conèixer-se.
Quant a les relacions amb les famílies d’orientació, podem destacar l’ampli 
espectre de formes d’acolliment del cònjuge estranger. En qualsevol cas, hem 
constatat, com també ho han fet altres estudis realitzats en entorns diferents, 
que és més rellevant la classe social del cònjuge estranger que no pas l’idioma en 
el caire assolit pel procés d’acolliment, i que tot i la importància del prejudicis 
ètnics i els estereotips nacionals, el temps —i l’arribada dels fills que sovint hi 
va associada— acostuma a normalitzar les relacions, tot i que en entorns rurals 
les reaccions poden assolir un grau més elevat de rebuig. Quan el cònjuge es-
tranger és l’home es constata un major desarrelament amb relació a la família 
d’orientació que no pas quan és la dona la part migrant de la parella.
Les relacions amb fills i filles constituí el tercer gran apartat d’interès de 
la recerca. L’aparició dels fills, sempre rellevant en qualsevol parella, n’esdevé 
encara més en el cas d’una parella mixta, pel fet que legitima i consolida una 
relació sovint mirada amb recel, i perquè planteja qüestions força interessants 
i importants com ara el fet de com es transmet la doble referència cultural als 
fills —nacionalitat, nom, llengua, religió—. Les famílies mixtes posseeixen un 
alt grau de bilingüisme i trilingüisme, i són cabdals en aquest punt elements 
com ara la valoració de l’idioma del membre estranger de la parella, el nivell de 
competència lingüística d’ambdós membres de la parella a l’hora de conèixer-se 
així com el nivell cultural i socioeconòmic dels membres de la parella. Els fills, 
d’altra banda, faciliten sovint la socialització de la mare estrangera amb poc 
238
Notes de recerca
Arxiu d'Etnografia de Catalunya, n.º 12, 2012
temps d’estada a la societat de destí o amb poca xarxa social i fan de mitjancers 
culturals amb les famílies d’orientació de la parella, alhora que posen sobre la 
taula qüestions com ara la participació en la criança de la família del cònjuge 
estranger.
Més enllà d’aquests aspectes concrets centrats en els tres grans punts que 
hem assenyalat, la recerca ens ha mostrat un seguit d’elements rellevants d’entre 
els quals en volem destacar dos. En primer lloc, com en l’estratègia discursiva 
dels informants sobre les relacions de gènere en la parella s’usen i manipulen 
dimensions personals i culturals-nacionals ensems. És a dir, que s’apel·la in-
distintament a elements de la personalitat pròpia i d’altri com als estereotips 
nacionals d’un i altre. En l’àmbit de les pràctiques, al seu torn, és destacable, 
com ja hem fet, la ubicació de les dones com a responsables de l’àmbit domèstic 
i reproductiu, tant si són la part estrangera com autòctona de la parella. En 
segon lloc, és remarcable així mateix la importància dels fills en aquestes unions 
com a detonants per fer aflorar la dimensió intercultural característica de les 
parelles mixtes.
Aquestes consideracions de caire conclusiu constitueixen, sens dubte, al-
guns eixos problemàtics de les anomenades parelles i famílies mixtes que cal-
dria aprofundir en el futur.
Jordi Roca Girona


Relacions de gènere en les parelles mixtes residents a les àrees rurals i urbanes del Camp de Tarragona. Un estudi de dones i homes catalans aparellats amb persones estrangeres

Relacions de gènere en les parelles mixtes residents a les àrees rurals i urbanes del Camp de Tarragona. Un estudi de dones i homes catalans aparellats amb persones estrangeres

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert