Ortega i Gonzàlez, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL CHIPPEWA NA TIONAL FOREST
Enric Ortega i Gonzàlez
Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona
Escrit per
Posta de sol sobre 
l’Island Lake, 
a Northome.
Fa uns 10.000 anys que l’home habita en aquest paradís situat al nord-centre de l’estat de Minne-
sota. La reserva de Chippewa National Forest com a tal fou fundada l’any 1908 pel president dels 
Estats Units Theodore Roosevelt, quan va signar la formació de la que fou la primera reserva na-
tural a l’est del riu Mississipi. Tot i que inicialment rebé el nom de Minnesota National Forest, l’any 
1928 adoptà el nom que ostenta actualment, en reconeixement als indígenes que tradicionalment 
havien poblat aquestes terres: en realitat, el vocable Chippewa és resultat de l’anglicisme d’Ojibwe, 
nom propi d’aquest poble, que pertanyia al grup dels Anishinaabeg. En l’actualitat, la reserva indí-
gena de Leech Lake/Cass Lake acull part dels descendents dels antics pobladors Ojibwes.
© Copyright fotografies Enric Ortega i Gonzàlez 
Jove científic
Octubre 20073Omnis cellula 14
UN PARADÍS 
PER DESCOBRIR 
Chippewa National Forest
Cass Lake, Minnesotta 56633
EE.UU.
 l'ho e I /tJI.., -.I t .... sIluIt" acf.a¡lb   
HId II r t 
n  pr  'aq st 
  eec  l  
FIII."';IOoom 
..... 
801 Rlve, 
--
Des del primer estudi científic relacionat amb 
el llop dut a terme a Minnesota els anys 60 
per Sigurd Olson, se n’han fet diversos que 
han aportat un gran volum de coneixement. 
Actualment, des del Departament de Recur-
sos Naturals de l’estat de Minnesota, es des-
envolupa un programa de captura, marcatge 
i radioseguiment d’individus. Paral·lelament, 
la gestió de les poblacions contempla també 
els pagaments de compensació pels atacs del 
llop sobre els ramats de bestiar domèstic, el 
seguiment intensiu de les poblacions d’herbí-
vors salvatges i el control de les causes de mor-
talitat no naturals, sota l’empara de les lleis 
estatals, federals i tribals. A nivell biològic, 
la subespècie que hi trobem es coneixia anti-
gament com a Eastern timber wolf (C. l. 
lycaon), tot i que actualment es conside-
ra com el Buffalo wolf (C. l. nubilus). Els 
mascles pesen entre 30 i 80 kg, mentre 
que les femelles, més petites, pesen entre 
20 i 55 kg. Presenta diverses coloracions, 
de completament negre a completament 
blanc, passant pel més comú color gris. 
Històricament, la predació del llop a Min-
nesota tenia lloc sobre els grans unglats, 
com el cérvol de cua blanca (Odocoileus 
virginianus), el cérvol (Cervus elaphus), el ca-
ribú (Rangifer tarandus), l’ant (Alces alces) i 
el bisó (Bison bison) allà on aquests habitaven. 
Actualment l’espècie més abundant és el cérvol 
de cua blanca. En realitat, els llops tenen un 
comportament poc estricte pel que fa a les pre-
ses, fet que els permet ocupar diversos hàbitats. 
Així, també pot depredar sobre llebres (Lepus 
americanus) i castors (Castor canadensis). 
Generalment cacen individus més vells o debi-
litats, contribuint així a la bona salut de les po-
blacions sobre les quals depreda. Pel que fa a la 
competència interespecífica, el llop desplaça el 
A vegades una petjada és tot el 
que el llop ens delata de la seva 
cautelosa presència.
Els udols tenen una funció 
comunicativa entre els diferents 
membres d’un grup familiar. 
Tot i que difícil de veure degut als seus costums nocturns, 
probablement detectarem a la mofeta ratllada  
(Mephitis mephitis) per la seva característica olor.
Jove científic
A ctualment el Chippewa National Forest comprèn una gran super-fície de 15.800 km2 (la meitat que Catalunya), de les quals uns 1.620 
km2 corresponen a llacs i zones humides. I és 
que el Chippewa National Forest és una zona 
on l’aigua és un dels principals protagonistes, 
amb vora de 1.500 km de rius i un total de 
1.300 llacs. Dos d’aquests llacs, el Leech i el 
Winnibigoshish es troben entre els cinc més 
grans de tot l’estat de Minnesota. Així doncs, 
bona part de les espècies de fauna i flora que 
trobem en aquests paratges nacionals estan 
relacionades amb les zones humides. El límit 
nord el marca el municipi de Northome, a tan 
sols uns 70 km de Canadà.
A més de la tradicional activitat silvícola, la re-
serva natural funciona com un punt d’atracció 
turística al llarg de tot l’any on s’hi practiquen 
diverses activitats de caça (cérvol, ós negre, 
anàtides, galliformes, etc.), pesca,  senderisme 
i esports aquàtics. El Chippewa National Fo-
rest presenta una gran riquesa d’ecosistemes, 
ja que es troba situat al bell mig del límit de les 
tres comunitats vegetals més importants de 
l’Estat: al nord, els boscos de coníferes (pins, 
avets i pícees); al sud, els boscos de caducifolis 
(bedolls, trèmols, roures i aurons); i, a l’oest, 
les praderies. Intercalats, hi trobem innume-
rables ecosistemes lacustres en un bon estat 
de conservació a nivell biològic. En aquests 
paisatges d’arbres monumentals hi trobem la 
major població de llop (Canis lupus) dels Estats 
Units, així com una de les principals poblaci-
ons reproductores d’àliga calba (Hieraaetus 
leucocephalus), que ha recuperat els seus ni-
vells poblacionals i actualment s’hi compten 
unes 150 parelles reproductores.
Udols des del cor del bosc 
Parlar del llop a Chippewa, com en tants d’al-
tres indrets, és parlar d’una sensació que t’en-
volta mentre camines dins els interminables 
boscos, d’uns ulls que sempre t’esguarden, om-
bres fugisseres dins la boscúria. I és que la for-
ta persecució soferta per part dels humans han 
convertit el llop en un animal molt reservat 
que, tot i ser l’amo i senyor d’aquestes terres, fa 
de la discreció absoluta el seu pa de cada dia. 
Per al llop, el panorama ha canviat força en 
els últims 150 anys, en la mateixa mesura que 
han anat canviant les actituds dels habitants 
de Minnesota cap a l’espècie i les lleis l’han 
anat protegint. Tot i haver estat àmpliament 
estès per tot l’Estat, va quedar relegat en algu-
nes remotes àrees del nord. L’any 1950, només 
se n’hi comptaven entre 450 i 700. A partir 
d’aquest moment, gràcies a la protecció de 
les lleis estatals i federals (va ser incorporat a 
la llista d’espècies en perill l’any 1974), la po-
blació va començar a créixer paulatinament, 
assolint els 1.500 - 1.750 individus en el cens 
realitzat els anys 1988 i 1989. La població actu-
al s’estima entorn a uns 2.500 individus. Fruit 
del procés expansiu de l’espècie en els darrers 
anys, des de l’any 1978 l’àrea de distribució 
del llop a l’estat de Minnesota gairebé s’ha 
triplicat, assolint uns 90.000 km2 l’any 2000. 
En relació a la superfície de l’Estat, en aquest 
període el llop ha passat d’ocupar el 6,17% del 
territori a prop del 40%. Aquesta evolució po-
blacional positiva ja ha tingut conseqüències: 
el Servei de Vida Salvatge i Pesca de l’Admi-
nistració dels Estats Units va manifestar el 29 
de gener de 2007 la seva intenció de retirar el 
llop de la llista d’espècies amenaçades.
Entrada al Chippewa 
National Forest des del 
límit nord, a Northome.
Omnis cellula 14 Octubre 20073
americà (Dryocopus pileatus), d’entre 40 i 45 
cm de longitud i pesa entre 250 i 350 g.
Dins el grup dels rapinyaires, el rei d’aquestes 
terres és sens dubte l’àguila calba (Haliaaetus 
leucocephalus). Aquesta espècie malaurada-
ment amenaçada hi troba un ambient òptim, 
ja que és una espècie que nidifica en masses 
forestals adjacents als llacs d’on obtenen la 
seva font d’aliment, els peixos. Des de l’any 
1962 s’han desenvolupat a Chippewa progra-
mes de seguiment de l’espècie. Els llacs pro-
ductius que s’hi troben, l’abundància d’arbres 
idonis i la curosa gestió encaminada a mini-
mitzar les molèsties humanes, han estat fac-
tors decisius per al manteniment d’uns 
nivells poblacionals saludables. 
Pel que fa als mamífers, és també un ter-
ritori amb una gran biodiversitat. Dins 
el grup dels grans carnívors hi trobem 
l’ós negre (Ursus americanus), animal 
especialment venerat per la població lo-
cal, el linx (Lynx rufus), el coiot (Canis 
latrans), el llop (Canis lupus), la guineu 
vermella i alguns exemplars de linx del 
Canadà (Lynx canadensis). Els grans un-
glats es troben representats pel cérvol de 
cua blanca (Odocoileus virginanus) i, en 
menor proporció, l’ant (Alces alces). Es-
pecialment abundants són també els ma-
mífers relacionats amb els cursos d’aigua, 
com els castors (Castor canadensis), la llú-
dria (Lontra canadensis) i la rata mesque-
ra (Ondatra zibethicus). Enmig d’aquest 
món, on sovint sentirem els xiscles des 
d’algun arbre del petit esquirol vermell 
(Tamiasciurus hudsonicus), un famós i cu-
riós animaló treu el cap: la mofeta (Mephitis 
mephitis), especialment coneguda per la fè-
tida olor que desprèn de les seves glàndules 
anals quan se sent amenaçada. 
És llicenciat en biologia 
per la Universitat de 
Barcelona. Ha partici-
pat en diversos grups 
de treball en projectes 
d’investigació de biolo-
gia de poblacions, entre 
ells d'estudi del sisó (Te-
trax tetrax) i l’àguila imperial ibèrica (Aqu
ila 
adalberti), des del Departament de Bio
lo-
gia Animal de la Universitat de Barcelon
a. 
Ornitòleg i també aficionat a la fotogra
fia 
de natura, ha publicat algunes de les sev
es 
fotografies en revistes especialitzades.
Enric Ortega i Gonzàlez
Omnis cellula 14 3 Octubre 2007
Referències
McBride W.G. (1962) Thalidomide and congenital 
abnormalities. Lancet, 2:1358.
Internacional Wolf Center: www.wolf.org.
Minnesota Department of Natural Resources, Wild-
life Division: www.dnr.state.mn.us/index.html.
Chippewa National Forest: 
www.fs.fed.us/r9/forests/chippewa.
Mapes i usos del sòl (University of Minnesota): 
http://terrasip.gis.umn.edu.
Allen Sibley, D. (2005) The Sibley field guide to the 
birds of Eastern North America. Knopf.
Kays, R. W.; Wilson, D. E. (2002) Mammals of 
North America. Princeton University Press. 
El picot americà 
(Dryocopus pileatus) 
és una espècie 
íntimament lligada als 
boscos madurs.
Esquirol vermelll 
(Tamiasciurus hudsonicus) 
alimentant-se sobre un pi.
El Chippewa National Forest[ ] Jove científic
seu parent proper, el coiot, tot i que és tolerant 
amb la guineu roja (Vulpes vulpes). 
La base de l’estructura social del llop és el grup 
familiar, format per una parella reproductora 
i les cries d’un o diversos anys. A vegades tam-
bé inclou individus nascuts fora d’aquest clan 
familiar. El tamany mitjà dels nuclis familiars 
establert a partir del radioseguiment d’in-
dividus capturats, marcats i alliberats, s’ha 
establert entre 5 i 6, per bé que alguns grups 
poden assolir vora els 20 individus. Una part 
de la població (entre el 10 i el 15%) es compon 
d’individus dispersats solitaris que abando-
nen el seu nucli familiar i divaguen en busca 
de noves àrees d’assentament. 
Segons la disponibilitat d’aliment cada grup 
familiar ocupa un territori d’entre 40 i 320 
km2, sovint delimitat per barreres físiques 
com llacs, rius o penya-segats, que defensen 
activament enfront altres grups de llops. Les 
cries, entre 4 i 7, neixen a la primavera i pre-
senten un caràcter sedentari durant els pri-
mers mesos. Així, creixen amb el grup familiar 
fins a la tardor, moment en què ja han assolit 
la mida corporal adulta i poden fer desplaça-
ments. Entre d’altres factors, la taxa de super-
vivència depèn directament de la disponibi-
litat d’aliment, de manera que en condicions 
òptimes la mortalitat és menor. Com a terme 
mitjà, cada any moren la meitat de les cries i 
un 35% dels adults. Les principals causes, en 
ambdós casos, són naturals, com malalties, 
la manca d’aliment o enfrontaments intraes-
pecífics (per exemple en penetrar en territo-
ris d’altres grups familiars). Altres causes de 
mortalitat són de tipus antropogènic, com la 
cacera il·legal, atropellaments o el control de 
població que duu a terme l’Administració. 
 
Ben a prop, a Ely, enmig del Superior National 
Forest, es localitza l’International Wolf Center. 
Es tracta d’un interessantíssim centre d’estudi 
i divulgació del llop, on s’organitzen semina-
ris, exposicions permanents i temporals i tota 
mena d’activitats relacionades amb el gran 
depredador. A més, hi viuen en règim de se-
micaptivitat un grup de llops que representen 
una eina d’educació ambiental i una funció 
divulgativa d’alt valor per a la població local. 
Així mateix, les evolucions d’aquest grup fa-
miliar es poden seguir a través de filmacions 
en temps real des del web del centre.
Altres habitants de Chippewa 
Al llarg de l’any, hi podem trobar vora 250 
espècies d’ocells. D’entre tots ells destaca la 
calàbria grossa (Gavia immer), d’espectacu-
lar bellesa, que és l’espècie nacional de Min-
nesota. Dins els ocells aquàtics trobem molt 
ben representat el grup de les anàtides. A la 
tardor, en la migració cap als quarters d’hi-
vern, milers d’ànecs, oques i cignes s’aturen 
als llacs de Chippewa. Alguns hi restaran tot 
l’hivern, assolint temperatures de 40ºC sota 
zero, però la majoria s’agrupen i 
migren cap al sud dels Estats Units. 
Així, la primavera següent, tots 
ells faran el mateix trajecte, però 
en sentit contrari, de camí cap als 
punts on es reproduiran. Són es-
pecialment destacables les agrupa-
cions del cigne trompeter (Cygnus 
buccinator), espècie que emet un 
so característic que li dóna nom. 
Aquesta espècie, que va estar a 
punt de desaparèixer als anys qua-
ranta, ha anat recuperant el seu 
nombre poblacional. En aquesta 
terra de grans boscos amb arbres 
molt vells, hi trobem molt ben re-
presentat el grup dels pícids, que 
comprèn els coneguts picots. Tant 
és així que se’n poden observar 
fins a vuit espècies. La més espec-
tacular és, potser, el picot nord-
El cérvol de cua blanca 
(Odocoileus virginianus),  
molt abundant a Chippewa.


Un paradís per descobrir : el Chippewa National Forest

Hemeroteca Cientifica Catalana

EL CHIPPEWA NA TIONAL FORESTEnric Ortega i GonzàlezDepartament de Biologia Animal de la Universitat de BarcelonaEscrit perPosta de sol sobre l’Island Lake, a Northome.Fa uns 10.000 anys que l’home habita en aquest paradís situat al nord-centre de l’estat de Minne-sota. La reserva de Chippewa National Forest com a tal fou fundada l’any 1908 pel president dels Estats Units Theodore Roosevelt, quan va signar la formació de la que fou la primera reserva na-tural a l’est del riu Mississipi. Tot i que inicialment rebé el nom de Minnesota National Forest, l’any 1928 adoptà el nom que ostenta actualment, en reconeixement als indígenes que tradicionalment havien poblat aquestes terres: en realitat, el vocable Chippewa és resultat de l’anglicisme d’Ojibwe, nom propi d’aquest poble, que pertanyia al grup dels Anishinaabeg. En l’actualitat, la reserva indí-gena de Leech Lake/Cass Lake acull part dels descendents dels antics pobladors Ojibwes.© Copyright fotografies Enric Ortega i Gonzàlez Jove científicOctubre 20073Omnis cellula 14UN PARADÍS PER DESCOBRIR Chippewa National ForestCass Lake, Minnesotta 56633EE.UU. l'ho e I /tJI.., -.I t .... sIluIt" acf.a¡lb   HId II r t n  pr  'aq st   eec  l  FIII."';IOoom ..... 801 Rlve, --Des del primer estudi científic relacionat amb el llop dut a terme a Minnesota els anys 60 per Sigurd Olson, se n’han fet diversos que han aportat un gran volum de coneixement. Actualment, des del Departament de Recur-sos Naturals de l’estat de Minnesota, es des-envolupa un programa de captura, marcatge i radioseguiment d’individus. Paral·lelament, la gestió de les poblacions contempla també els pagaments de compensació pels atacs del llop sobre els ramats de bestiar domèstic, el seguiment intensiu de les poblacions d’herbí-vors salvatges i el control de les causes de mor-talitat no naturals, sota l’empara de les lleis estatals, federals i tribals. A nivell biològic, la subespècie que hi trobem es coneixia anti-gament com a Eastern timber wolf (C. l. lycaon), tot i que actualment es conside-ra com el Buffalo wolf (C. l. nubilus). Els mascles pesen entre 30 i 80 kg, mentre que les femelles, més petites, pesen entre 20 i 55 kg. Presenta diverses coloracions, de completament negre a completament blanc, passant pel més comú color gris. Històricament, la predació del llop a Min-nesota tenia lloc sobre els grans unglats, com el cérvol de cua blanca (Odocoileus virginianus), el cérvol (Cervus elaphus), el ca-ribú (Rangifer tarandus), l’ant (Alces alces) i el bisó (Bison bison) allà on aquests habitaven. Actualment l’espècie més abundant és el cérvol de cua blanca. En realitat, els llops tenen un comportament poc estricte pel que fa a les pre-ses, fet que els permet ocupar diversos hàbitats. Així, també pot depredar sobre llebres (Lepus americanus) i castors (Castor canadensis). Generalment cacen individus més vells o debi-litats, contribuint així a la bona salut de les po-blacions sobre les quals depreda. Pel que fa a la competència interespecífica, el llop desplaça el A vegades una petjada és tot el que el llop ens delata de la seva cautelosa presència.Els udols tenen una funció comunicativa entre els diferents membres d’un grup familiar. Tot i que difícil de veure degut als seus costums nocturns, probablement detectarem a la mofeta ratllada  (Mephitis mephitis) per la seva característica olor.Jove científicA ctualment el Chippewa National Forest comprèn una gran super-fície de 15.800 km2 (la meitat que Catalunya), de les quals uns 1.620 km2 corresponen a llacs i zones humides. I és que el Chippewa National Forest és una zona on l’aigua és un dels principals protagonistes, amb vora de 1.500 km de rius i un total de 1.300 llacs. Dos d’aquests llacs, el Leech i el Winnibigoshish es troben entre els cinc més grans de tot l’estat de Minnesota. Així doncs, bona part de les espècies de fauna i flora que trobem en aquests paratges nacionals estan relacionades amb les zones humides. El límit nord el marca el municipi de Northome, a tan sols uns 70 km de Canadà.A més de la tradicional activitat silvícola, la re-serva natural funciona com un punt d’atracció turística al llarg de tot l’any on s’hi practiquen diverses activitats de caça (cérvol, ós negre, anàtides, galliformes, etc.), pesca,  senderisme i esports aquàtics. El Chippewa National Fo-rest presenta una gran riquesa d’ecosistemes, ja que es troba situat al bell mig del límit de les tres comunitats vegetals més importants de l’Estat: al nord, els boscos de coníferes (pins, avets i pícees); al sud, els boscos de caducifolis (bedolls, trèmols, roures i aurons); i, a l’oest, les praderies. Intercalats, hi trobem innume-rables ecosistemes lacustres en un bon estat de conservació a nivell biològic. En aquests paisatges d’arbres monumentals hi trobem la major població de llop (Canis lupus) dels Estats Units, així com una de les principals poblaci-ons reproductores d’àliga calba (Hieraaetus leucocephalus), que ha recuperat els seus ni-vells poblacionals i actualment s’hi compten unes 150 parelles reproductores.Udols des del cor del bosc Parlar del llop a Chippewa, com en tants d’al-tres indrets, és parlar d’una sensació que t’en-volta mentre camines dins els interminables boscos, d’uns ulls que sempre t’esguarden, om-bres fugisseres dins la boscúria. I és que la for-ta persecució soferta per part dels humans han convertit el llop en un animal molt reservat que, tot i ser l’amo i senyor d’aquestes terres, fa de la discreció absoluta el seu pa de cada dia. Per al llop, el panorama ha canviat força en els últims 150 anys, en la mateixa mesura que han anat canviant les actituds dels habitants de Minnesota cap a l’espècie i les lleis l’han anat protegint. Tot i haver estat àmpliament estès per tot l’Estat, va quedar relegat en algu-nes remotes àrees del nord. L’any 1950, només se n’hi comptaven entre 450 i 700. A partir d’aquest moment, gràcies a la protecció de les lleis estatals i federals (va ser incorporat a la llista d’espècies en perill l’any 1974), la po-blació va començar a créixer paulatinament, assolint els 1.500 - 1.750 individus en el cens realitzat els anys 1988 i 1989. La població actu-al s’estima entorn a uns 2.500 individus. Fruit del procés expansiu de l’espècie en els darrers anys, des de l’any 1978 l’àrea de distribució del llop a l’estat de Minnesota gairebé s’ha triplicat, assolint uns 90.000 km2 l’any 2000. En relació a la superfície de l’Estat, en aquest període el llop ha passat d’ocupar el 6,17% del territori a prop del 40%. Aquesta evolució po-blacional positiva ja ha tingut conseqüències: el Servei de Vida Salvatge i Pesca de l’Admi-nistració dels Estats Units va manifestar el 29 de gener de 2007 la seva intenció de retirar el llop de la llista d’espècies amenaçades.Entrada al Chippewa National Forest des del límit nord, a Northome.Omnis cellula 14 Octubre 20073americà (Dryocopus pileatus), d’entre 40 i 45 cm de longitud i pesa entre 250 i 350 g.Dins el grup dels rapinyaires, el rei d’aquestes terres és sens dubte l’àguila calba (Haliaaetus leucocephalus). Aquesta espècie malaurada-ment amenaçada hi troba un ambient òptim, ja que és una espècie que nidifica en masses forestals adjacents als llacs d’on obtenen la seva font d’aliment, els peixos. Des de l’any 1962 s’han desenvolupat a Chippewa progra-mes de seguiment de l’espècie. Els llacs pro-ductius que s’hi troben, l’abundància d’arbres idonis i la curosa gestió encaminada a mini-mitzar les molèsties humanes, han estat fac-tors decisius per al manteniment d’uns nivells poblacionals saludables. Pel que fa als mamífers, és també un ter-ritori amb una gran biodiversitat. Dins el grup dels grans carnívors hi trobem l’ós negre (Ursus americanus), animal especialment venerat per la població lo-cal, el linx (Lynx rufus), el coiot (Canis latrans), el llop (Canis lupus), la guineu vermella i alguns exemplars de linx del Canadà (Lynx canadensis). Els grans un-glats es troben representats pel cérvol de cua blanca (Odocoileus virginanus) i, en menor proporció, l’ant (Alces alces). Es-pecialment abundants són també els ma-mífers relacionats amb els cursos d’aigua, com els castors (Castor canadensis), la llú-dria (Lontra canadensis) i la rata mesque-ra (Ondatra zibethicus). Enmig d’aquest món, on sovint sentirem els xiscles des d’algun arbre del petit esquirol vermell (Tamiasciurus hudsonicus), un famós i cu-riós animaló treu el cap: la mofeta (Mephitis mephitis), especialment coneguda per la fè-tida olor que desprèn de les seves glàndules anals quan se sent amenaçada. És llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona. Ha partici-pat en diversos grups de treball en projectes d’investigació de biolo-gia de poblacions, entre ells d'estudi del sisó (Te-trax tetrax) i l’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti), des del Departament de Biolo-gia Animal de la Universitat de Barcelona. Ornitòleg i també aficionat a la fotografia de natura, ha publicat algunes de les seves fotografies en revistes especialitzades.Enric Ortega i GonzàlezOmnis cellula 14 3 Octubre 2007ReferènciesMcBride W.G. (1962) Thalidomide and congenital abnormalities. Lancet, 2:1358.Internacional Wolf Center: www.wolf.org.Minnesota Department of Natural Resources, Wild-life Division: www.dnr.state.mn.us/index.html.Chippewa National Forest: www.fs.fed.us/r9/forests/chippewa.Mapes i usos del sòl (University of Minnesota): http://terrasip.gis.umn.edu.Allen Sibley, D. (2005) The Sibley field guide to the birds of Eastern North America. Knopf.Kays, R. W.; Wilson, D. E. (2002) Mammals of North America. Princeton University Press. El picot americà (Dryocopus pileatus) és una espècie íntimament lligada als boscos madurs.Esquirol vermelll (Tamiasciurus hudsonicus) alimentant-se sobre un pi.El Chippewa National Forest[ ] Jove científicseu parent proper, el coiot, tot i que és tolerant amb la guineu roja (Vulpes vulpes). La base de l’estructura social del llop és el grup familiar, format per una parella reproductora i les cries d’un o diversos anys. A vegades tam-bé inclou individus nascuts fora d’aquest clan familiar. El tamany mitjà dels nuclis familiars establert a partir del radioseguiment d’in-dividus capturats, marcats i alliberats, s’ha establert entre 5 i 6, per bé que alguns grups poden assolir vora els 20 individus. Una part de la població (entre el 10 i el 15%) es compon d’individus dispersats solitaris que abando-nen el seu nucli familiar i divaguen en busca de noves àrees d’assentament. Segons la disponibilitat d’aliment cada grup familiar ocupa un territori d’entre 40 i 320 km2, sovint delimitat per barreres físiques com llacs, rius o penya-segats, que defensen activament enfront altres grups de llops. Les cries, entre 4 i 7, neixen a la primavera i pre-senten un caràcter sedentari durant els pri-mers mesos. Així, creixen amb el grup familiar fins a la tardor, moment en què ja han assolit la mida corporal adulta i poden fer desplaça-ments. Entre d’altres factors, la taxa de super-vivència depèn directament de la disponibi-litat d’aliment, de manera que en condicions òptimes la mortalitat és menor. Com a terme mitjà, cada any moren la meitat de les cries i un 35% dels adults. Les principals causes, en ambdós casos, són naturals, com malalties, la manca d’aliment o enfrontaments intraes-pecífics (per exemple en penetrar en territo-ris d’altres grups familiars). Altres causes de mortalitat són de tipus antropogènic, com la cacera il·legal, atropellaments o el control de població que duu a terme l’Administració.  Ben a prop, a Ely, enmig del Superior National Forest, es localitza l’International Wolf Center. Es tracta d’un interessantíssim centre d’estudi i divulgació del llop, on s’organitzen semina-ris, exposicions permanents i temporals i tota mena d’activitats relacionades amb el gran depredador. A més, hi viuen en règim de se-micaptivitat un grup de llops que representen una eina d’educació ambiental i una funció divulgativa d’alt valor per a la població local. Així mateix, les evolucions d’aquest grup fa-miliar es poden seguir a través de filmacions en temps real des del web del centre.Altres habitants de Chippewa Al llarg de l’any, hi podem trobar vora 250 espècies d’ocells. D’entre tots ells destaca la calàbria grossa (Gavia immer), d’espectacu-lar bellesa, que és l’espècie nacional de Min-nesota. Dins els ocells aquàtics trobem molt ben representat el grup de les anàtides. A la tardor, en la migració cap als quarters d’hi-vern, milers d’ànecs, oques i cignes s’aturen als llacs de Chippewa. Alguns hi restaran tot l’hivern, assolint temperatures de 40ºC sota zero, però la majoria s’agrupen i migren cap al sud dels Estats Units. Així, la primavera següent, tots ells faran el mateix trajecte, però en sentit contrari, de camí cap als punts on es reproduiran. Són es-pecialment destacables les agrupa-cions del cigne trompeter (Cygnus buccinator), espècie que emet un so característic que li dóna nom. Aquesta espècie, que va estar a punt de desaparèixer als anys qua-ranta, ha anat recuperant el seu nombre poblacional. En aquesta terra de grans boscos amb arbres molt vells, hi trobem molt ben re-presentat el grup dels pícids, que comprèn els coneguts picots. Tant és així que se’n poden observar fins a vuit espècies. La més espec-tacular és, potser, el picot nord-El cérvol de cua blanca (Odocoileus virginianus),  molt abundant a Chippewa.

Un paradís per descobrir : el Chippewa National Forest

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana