Es descriu, es comenta i s'il·lustra una recol·lecció d'Entololna mediterraneense 
Noordel. & Hauskn., que prové de l'illa de Mallorca. D'acord amb la informació que hem consultat,
creiem que aquesta és la primera vegada que se cita a les Illes Balears.Se describe, se comenta y se ilustra una recolección de Entoloma mediterraneense Noordel. & Hauskn., procedente de la Isla de Mallorca. De acuerdo con la información que hemos consultado, creemos que ésta es la primera vez que se cita en las Islas Baleares.A collection of Entoloma mediterraneense Noordel. & Hauskn., found on Majorca
Island, is described. To our knowledge, this is the first record of the species for the Balearic Islands

Carbó i Pericay, Joaquim

Mir, Guillem

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 161-166; 2006. 161
ENTOLOMA MEDITERRANEENSE NOORDEL. & HAUSKN.,
UNA INTERESSANT ESPECIE RECOL·LECTADA A L'ILLA
DE MALLORCA.
J. CARBÓ 1 i G. MIR 2
1.- el Roser, 60. E-17257 Torroella de Montgrí (Girona). E-mail: j .carbo-pericay@infon egocio.com
2.- el Solleric , 76. E-07340 Alar ó (Mallorca). E-mail: lactarius@telefonica .net
RESUM. Entoloma mediterraneense Noordel. et Hauskn., una interessant especie recol·lectada a
Pilla de Mallorca. Es descriu, es comenta i s' il·lustra una recol·lecció d'Entololna mediterraneense
Noordel. & Hauskn., que prové de l'illa de Mallorca. D 'acord amb la informació que hem consultat ,
creiem que aquesta és la primera vegada que se cita a les Illes Balears.
Paraules c1au:Basidiomicets, Entolomataceae, Entoloma, Espanya, Illes Balears, taxonomia.
SUMMARY. Entoloma mediterraneense Noordel. et Hauskn., an interesting species collected on
Majorca Island. A collection of Entoloma mediterraneense Noordel. & Hauskn. , found on Majorca
Island, is described. To our knowledge, this is the first record of the species for the Balearic Islands.
Key words: Basidiomycetes, Entolomataceae, Entoloma, Spain, Balearics Islands, taxonorny.
RESUMEN. Entoloma mediterraneense Noordel. et Hauskn., una interesante especie recolectada
en la isla de Mallorca. Se describe, se comenta y se ilustra una recolección de Entoloma
mediterraneense Noordel. & Hauskn. , procedente de la Isla de Mallorca . De acuerdo con la
informaci ón que hemos consultado, creemos que ésta es la primera vez que se cita en las Islas
Baleares.
Palabras clave: Basidiomicetes, Entolomataceae, Entoloma, España, Islas Baleares, taxonomía.
INTRODUCCIÓ
Recentment, M.E. Noordeloos i A. Hausknecht descrivien de la zona de Ravenna (Italia) una nova
especie d'Entoloma, que anomenaren Entalama mediterraneense, que creixia en só ls arenosos,
entre 1'herba i 1'humus de les pinedes i la brolla litoral mediterránia (NOORDELOOS &
HAUSKNECHT, 2002). Durant l'any 2004, un de nosaltres (O.M. ) va trobar a l'illa de Mallorca
uns exemplars que hem identificat com a E. mediterraneense Noordel. et Hauskn. Fins ara , aquesta
especie només s' havia trobat a Italia i Portugal (NOORDELOOS, 2004). Donat que és una especie
de recent creació, i no hi ha gaire s dade s bibliográfiques ni iconográfiques que s'hi refereixin, hem
cregut intere ssant fer mitjancant el present treball una detallada descripció macro i microscópica,
incloent-hi les dade s de la localitat de recollecci ó, dibuixos deIs car ácters microsc ópics mé s
rell evants i una fotografia en color, que s'ha pre s en el seu propi h ábitat, Per tal d ' estudiar la
recollecci ó, hem fet preparacions microsc ópiques a partir de material frese , utilitzant aigua
destillada, o de material sec, rehidratat amb KOH al 5 %. Per acolorir les parets celIulars, hem
utilitzat verrnell congo amoniacal al 1 %. Les mides esporals s 'han obtingut a partir de 100
me sures realitzades sobre espores dipositades sobre el barret i el peu d 'alguns deIs exemplars, i
hem express at els valors de la forma següent: (l)-[xl-al]-[xl+al]-(L) x (a)-[xa-a a]-[xa+a a]-(A) , on
1, és la longitud mínima absoluta; x., la mitjana de les longituds; a ), la desviació típica de les
longituds; L, la longitud m áxima absoluta; a, l'amplada mínima absoluta; xa, la mitjana de les
amplades; a a, la desviació típica de les amplades; y A, l'amplada máxima absoluta deIs valors
observats. Tamb é, hem indicat els valors extrems de la relació longitud/amplada (Q) i el valor rnig
de la relació longitud/amplada (Qm). Hem realitzat els dibui xos microscópics amb un ocular de
dibui x PZO instal·lat sobre un deIs oculars del micro scopi optic , resseguint sobre paper mil-Iimetrat
les imatges i traspassant-Ie s a pap er vegetal. Les fotografies en color s'han realitzat amb un aparell
162 Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 161-166 ; 2006.
fotogr áfic Nikon F70 i un objectiu Sigma AF 50 mm f/2.8, utilitzant pellícula per a diapositives en
color Fujichrome Provia 100F. El material estudiat es troba dipositat en l'herbari personal deIs
autors.
Entoloma mediterraneense Noordel. et Hauskn. , Osterr. Z. Pilzk. 11: 122. 2002.
Píleu de 15-40 mm de diametre, inicialment hemisferic, després convex o convex-aplanat , amb el
centre umbilicat. Cutícula fibril·losa, no higr ófana, de color bru cIar, bru beige o bru grisenc,
normalment més fosca vers el centre i recoberta de fibril·les més contrastades disposades
radialment, que formen diminutes esquames. Marge recte o lleugerament excedent, del mateix
color o lleugerament més clar que la resta del píleu, sovint ondulat i normalment no estriat per
transparencia. EIs exemplars joves poden presentar lleugeres tonalitats blavoses, especialment al
centre del píleu, que desapareixen rápidament en envellir, donant pas a tonalitats brunes o
grisenques. Lamines d'adnates a annexes, escotades al peu per una dent, una mica denses, en
nombre de 30 a 40 per barret, amb 3-6 lamellules intercalades entre dues lamines, lleugerament
ventrudes i sinuoses, de color blanc en els exemplars joves, després d'un blanc rosat i finalment
rosades per la deposició de les espores, amb l' aresta fimbriada i del mateix color. Esporada de color
rosa. Estípit llarg, de 40-90 x 2-4 mm, cilíndric, buit, aparentment glabre i lúcid, pero finament
fibril·lós o prumós en observar-lo amb la lupa; de color blanc, blanc grisós, amb tonalitats blavoses
en els exemplars joves , sobretot a la part baixa, pero que desapareixen rápidament i amb la part
basal recoberta per un toment blanco Cam prima, frágil, blanca, de sabor no remarcable i olor débil
que recorda al de Entoloma incanum (Fr.: Fr.) Hes!., pero molt més suau.
Cutícula formada per una epicutis d'hifes cilíndriques amb celIules terminals poc diferenciades, de
fins a 10-12 um (Fig. la); en el centre del píleu es barregen amb hifes disposades en tricoderma
corresponents a les esquames, formades per cadenes d'elements terminals claviformes de 20-70 x
12-30 um de diámetro, amb abundant pigment intracellular de color bru (Fig. lb). Trama de la
cutícula regular, formada per hifes estretes, cilíndriques, de 3-1O um de diametre i amb pigment
granular. Caulocistidis esparsos, presents a la part alta del peu, cilíndrics o lleugerament capitats, de
10-35 x 3-10 um (Fig. 1c). No s'observen hifes fibulíferes ni a la cutícula ni a l'estípit. Espores
poliédriques, amb 5-6 angles ben marcats, heterodiametriques, que mesuren (8) 8,6-10,3 (11) x (6)
6,3-7,2 (8) um (valors obtinguts de la mesura de 100 espores procedents de les deposicions sobre
l'estípit i el píleu de dos dels exemplars), i amb valors mitjans de 9,5 x 6,8 um (Fig. 2e). Les
espores presenten una relació longitud/amplada molt variable, amb un coeficient Q = 1,3-1,6;
Qm = 1,40 i valors extrems de Q mínim = 1,1 i Q maxim = 1,8. Basidis tetraspórics, no fibulífers,
de 20-40 x 8-1O um (Fig. 1d). Aresta de les lamines completament estéril, amb hifes terminals
denses amb nombrosos queilocistidis (Fig. 2±). Queilocistidis cilíndrics amb la part terminal més
engrossida o claviforme, no fibulífers, de 20-40 x 6-14 um, incolors (Fig. 2g).
MATERIAL ESTUDIAT. MALLORCA: Randa, Algaida (Mallorca), UTM 31TDD9576, alt. 230 m, 12 exemplars trobats
en un bosc calcícola de pi blanc (Plnus halepensis) amb romaní tRosmarinus of/lcinalis) , llentiscles (Pistacia Ientiscusi ,
estepa blanca (Cistus albidus) i ullastres (Olea europaea varo sylvestris), 18-11-2004, leg. G. Mir, det. 1. Carbó, herbari:
GM-041118. Ibid. , 24-11-2004, 25-30 exemplars que creixien en el mateix hábitat i en el rnateix lloc, leg. G. Mir, det.
1. Carbó, herbari: JC-20041124.1 iGM-041124.
OBSEVACIONS. Es tracta d'una especie de recent creació, del subgénere Leptonia , que pot presentar
lleugeres tonalitats blavoses en el barret i en el peu, especialment quan els exemplars són joves ,
pero que rápidament s' esvaeixen. A la nostra recol·lecció realment no s' apreciaven aquestes
tonalitats, només que en el barret d'algun deIs exemplars Inés joves. Altres característiques
diferencials d'aquesta especie són el barrer gairebé gens estriat per transparencia, la cutícula
radialment fibril·losa i plena de petites esquames vers el centre, i les lamines blanques dels
exemplars joves que adquireixen un color rosa pur en madurar les espores. La nostra recol·lecció
ha presentat unes mesures esporals Inés grans i Inés heterogénies que les donades per
NOORDELOOS & HAUSKNECHT (2002), ja que aquests autors donen valors de 7,5-9 (10,5) x
6,5-7 (8) um, mentre a la nostra recol·lecció hem trobat valors de (8) 8,6-10,3 (11) x (6) 6,3-7,2 (8)
um, amb una gran variabilitat en la forma, amb valors de Q compresos entre 1,3 i 1,6. Tot i aixo, la
resta de carácters macro i microsc ópics coincideixen b é amb la descripció original d' aquest táxon.
Entoloma mediterraneense es pot confondre amb altres especies de la secció Cyanula com
Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 161-166; 2006. 163
E. lividocyanulum Noordel. que se'n diferencia per presentar una cutícula netament estriada per
transparencia, molt més glabra, sense fibril·les radials i sense esquames i per presentar l' aresta de
les lamines fértil. Igualment, presenta similituds amb E. asprellum (Fr.) Fayod, pero aquesta
especie es diferencia per tenir un barret clarament estriat per transparencia i per presentar l' aresta
de les lamines fértil, sense queilocistidis. Una altre especie que pot presentar una certa semblanca
macroscópica és E. huijsmanii Noordel., pero de manera semblant que en les especies anteriors,
presenta l' aresta de les lamines fértil i sense queilocistidis, a més de tenir les espores molt més
grans i el peu persistentment amb coloracions blaves o violácies forca intenses. Altres especies amb
les quals es podria confondre i que presenten l' aresta de les lamines estéril, amb abundants
queilocistidis són: E. mutabilipes Noordel. et Liiv, que es diferencia pel barret fortament estriat i
pel peu glabre i lúcid; E. sodale Noordel., que s' en diferencia pel barret profundament estriat per
transparencia i pels queilocistidis subglobosos, molt més amples; E. poliopus (Romagn.) Noordel.,
que també s' en diferencia pel barret estriat, molt més fose i per presentar l' aresta pigmentada de
bru; E. glaucobasis Noordel., te com a característica diferencial un peu bicolor i barret estriat; i
E. porphyrogriseum Noordel., que s'en diferencia pels colors molt més foscos del barret i del peu.
També, E. exile (Fr.) Hesl. és una especie que presenta una certa similitud pero s'en separa per no
presentar pigment blau ni a la cutícula ni al'estípit, i en canvi mostra tonalitats glauques o
verdoses, molt evidents en el peu (NOORDELOOS, 1992).
D'acord amb la informació de que disposem, no tenim constancia que aquesta especie s'hagi trobat
fora d'Itália i Portugal i aquesta recol·lecció seria la primera cita d'aquest táxon a les Illes Balears.
AGRAIMENTS
Volem expressar el nostre més sincer agraúnent a Machiel E. Noordeloos per la revisió d'aquest
treball. També volem agrair a n'en Miquel Angel Pérez-De-Gregorio la seva ajuda i collaboració,
en especial pel transport de part del material des de Mallorca; i a n'en J.Ma Vidal, per la cessió d'un
ocular de dibuix.
BIBLIOGRAFIA.
NOORDELOOS, M.E. (1992). Entalama s.l. Fungi Europaei 5. Libreria editrice G. Biella. Saronno. 760 pp.
NOORDELOOS, M.E. (2004). Entalama s.l. Supplemento, Fungi Europaei 5A. Edizioni Candusso, 761-1378 pp.
NOORDELOOS, M.E. & HAUSKNECHT, A. (2002). Weitere neue Entalama-Arten aus Südeuropa, Osterr. Z. Pilzk. 11:
117-131.
164
1JO um
a
Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 161-166; 2006.
1in um
b
e
I10 /-tRI
I10 um
Fig. 1. Entoloma mediterraneense Noordel. etHauskn. JC-20041124.1. Randa (Mallorca): a) epicutis del
marge del píleu, b) cellules terminals de les esquames del centre del píleu, e) caulocistidis i hifes del estípit, d )
basidis i basidíols.
Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 161-166 ; 2006.
10 P.Dl
165
1
Fig. 2. Entoloma mediterraneense Noordel. et Hauskn. JC-20041124.1. Randa (Mallorca): e) espores , f) aresta
de les lamines , g) detall dels queilocistidis.
166 Revista Catalana de Micologia, vol. 28: 161-166; 2006.
Entoloma mediterraneense Noordel. et Hauskn. (Herbari: JC-20041124.1; fotografía G. Mir).


Entoloma mediterraneense Noordel. & Hauskn., una interessant espècie recol·lectada a l'illa de Mallorca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert