Vilà Galí, Agustí M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL TRÀFIC DE CABOTATGE AL 
PORT DE PALAFRUGELL
AGUSTÍ M. VILÀ GALÍ
Des que els fenicis, segons alguns historiadors, van ser el poble que es 
creu que va començar a practicar la navegació, les relacions entre els 
pobles riberencs de la nostra Mediterrània va anar creixent constantment, 
i era el medi comunament emprat per a les transaccions entre ells, encara 
que algunes vegades, massa, ha estat el medi d ’accions bèl·liques i 
corsàries.
Es tenen notícies documentades de la navegació de cabotatge des de 
mitjan segle XIV per a algunes de les poblacions de la nostra costa, Lloret, 
Sant Feliu, Blanes, però res de cap de moltes altres poblacions, sia per 
manca de documentació, sia perquè no s’hagi trobat o no s'ha investigat 
l’existent, si és que n'hi ha.
Palafrugell i els seus ports de Calella i Llafranc no degueren pas ser 
una excepció. S’han trobat alguns documents escadussers i d ’un període 
certament molt curt, però que ja  ens permeten poder aportar alguna 
informació sobre la seva activitat.
Els documents que es posseeixen, procedents tots de l’Arxiu Municipal, 
són relacions d'anotacions de diversa mena relatives a sortides i entrades 
del port de Palafrugell de mercaderies diverses, que ens donen, les 
primeres, una visió de quines mercaderies s'exportaven al port d'aquesta 
població i a quins mercats anaven destinades, i algunes vegades de quin 
eren l'origen o la procedència dels productes moguts i, referit a les entrades, 
de les quals la documentació és més escassa, el que arribava de fora per al 
consum de la població o d'altres localitats allunyades de la costa. I és que 
entre les informacions relatives a les entrades i sortides de mercaderies es 
troben també dades sobre una part d'aquestes que, rebudes per via marítima, 
eren més tard, per via terrestre, transportades en carros a altres poblacions, 
algunes de les quals força allunyades de la costa.
181
2 AGUSTÍ M. VILÀ GALÍ
La documentació ocupa, com ja se n'ha fet esment, un període molt 
curt ja que es refereix únicament a uns mesos del l'any 1823, si bé l'anàlisi 
ens permet conèixer tot una sèrie de dades que són importants per fer-nos 
càrrec de com estava enfocat el tràfic del port de Palafrugell.
La documentació la podem dividir en tres parts: la que es refereix a 
sortides, la que fa a les entrades i la que ens dóna dades sobre com sembla 
que s'emprava el port de Palafrugell com a plataforma per dirigir productes 
rebuts per via marítima cap a l'interior de la província de Girona.
Sembla que val la pena fer un anàlisi d'aquesta informació per procurar 
després treure'n algunes conclusions.
Xabec amb veles quadres. Museu Marítim de Barcelona.
182
Mercaderies
230 quarteres blat barrejat am b ordi. 20 quarteres faves producte 
del país, provinents recol·lecció 1/2 delm e de la població. Factura, 
A ntoni Jordi.
45 quarteres favasses procedents d e M aó, p art d 'u n a  presa feta pels 
m ilicians de Palam ós. C onsta de certificació escrivà i secretari de 
la vila. Factura, F rancesc Jaum e.
50 quarteres favasses p rocedents de M aó, p art d ’una presa feta a un 
vaixell estranger pels m ilicians de Palam ós. Consta de certificació 
escrivà i secretari de Palam ós. Factura, Francesc Jaume.
Idem . Idem.
220 sacs: 220 quarteres b lat país fet farina en el m olí de Pals. Consta 
certificat A juntam ent de Pals. Factura, Joan Girbal.
7 bótes grans i petites; 12 cargues vi negre, fruita del país.
185 quarteres blat barrejat del país. C onsta certificació de Junta 
diocesana. Factura, A ntoni Jordi.
4 bales i 5 balots de taps d e suro, total 170.000, fruita país. Factura. 
Francesc Prat.
80 lliures corall, 50 barrils anxova de pes 130 roves, to t pesca del 
país. D eixa pagat 2% de sortida. Valor corall, 10 rals la lliura i 
l'an x o v a  19 rals la ro v a .
4 bótes, 10 cargues. vi negre del país. Factura, Antoni Bonet.
4 bótes, 10 cargues vi negre del país. Factura, A ntoni Bonet.
167 cèrcols, 340 quarteres farina blat país; que les 200 quarteres 
van venir am b guia núm . 232 del m ateix Cam brils i les altres són 
del poble de Cam allera. Factura, F rancesc Jaum e.
120 quarteres blat barrejat del país, proceden t 1/2 delm e i prim ícia 
pobles d 'aq u est cantó, i 130 quarteres tram ussos del país fets farina 
en el m olí de Pals. Tot consta de certificacions. Factura, Antoni 
Jordi.
7 bótes am b 14 cargues de vi negre del país. Factura, Josep Vilella.
8 bótes am b 16 cargues de vi negre del país.
51 bales i balots que contenen en total 1.005.000 taps, fruita i fàbrica 
del país. D eixa pagat el 2% . V alorat a 14 rals el miler.
5 bótes am b 16 cargues de vi negre del país.
99 bales i 3 balots amb un total de 3 .010.000 taps de suro i 8 quintars 
de suro, fruit i fabricació país. D eixa p agat per dret de sortida 2% 
valorats els taps a  14 ris. m iler i el suro a 100 rals quintar.
2.009 ducats d 'o r  i argent gros i m enut. Factura, M aties Moruny.
4  bales am b 50.000 taps en total i 30 quintars llenya, to t del país.
6 bales amb 30,000 taps de suro cada una i 4 bótes amb 3.5 càrregues 
de vi negre, tot del país. Factura Antoni Espinàs.
U na peça de canem às de 150 vares, fàbrica del país.
150 lliures corall en ram a i 100 lliures a trossos, pescat en nostres 
m ars; deixa pagat el 2% de sortida, valorat tot a 10 rals la lliura.
3 bótes am b 48 m aials d 'o li de m enjar, vingut en m ajor part del 
m ateix B lanes am b guia núm. 17 d 'ag o s t últim , i un casc de 1,5 
cargues vi del país. Factura Jaum e Fina.
102 bales am b 3 .060.000 de taps de suro fruit i fabricació del país. 
D eixa pagat 2,66%  per sortida, valorats a 14 rals el miler.
120 quarteres fesols del país com prats a  diversos particulars de 
Palafrugell i pobles com arca. Factura F rancesc Jaum e.
40 quarteres favasses estrangeres vingudes en  m ajor part am b guia 
de Palam ós núm . 30 de 20 febrer en la que consta haver pagat 
im postos Exm a. D iputació Provincial. Factura, Pere Jubert.
Seixanta q uarteres de favasses estrangers, vingudes en m ajor part 
am b guia de Palam ós núm. 55, data 18 de m arç últim  en la que 
consta el pagam ent de drets.
A breviatures: Ll.pl. = L laüt palangres; L l.dsc. = L laüt descobert; Ll.psc. = L laút de pesca
4 AGUSTÍ M. VILÀ GALÍ
Si s'ordena ara la informació anterior en relació amb els ports de 
destinació de les mercaderies sortides de Palafrugell s'obté:
Continuant l'anàlisi i resumint el que va arribar a cada port:
Sant Feliu de Guíxols: Les 5 arribades són de vi negre del país.
Vilanova: Blat, faves, taps de suro, tramussos, tot fruits del país.
Cambrils: Blat, cèrcols per a bótes, farina i fesols, tot fruits del país.
Salou: Favons procedents de Maó, part d'una presa feta pels milicians de Palamós.
Barcelona: Taps, llenya, canemàs, tot fruits del país.
Ceta (França): Taps i suro en pannes, tot del país.
Tarragona: Blat i farina de blat.
Palamós: Monedes d'or i d'argent.
Blanes: Taps i vi negre
Mataró: Favasses vingudes de l'estranger
Costes d'Itàlia: Corall
Gènova: Taps
Destinació desconeguda: Corall, anxoves, oli i favasses.
Podem fer algunes consideracions:
Una part considerable de les mercaderies que surten del port de 
Palafrugell són productes de les comarques properes. Entre aquests pro­
ductes sembla que cal fer una menció especial a dos d’ells: els taps i el 
corall, els quals han estat elements importants en el desenvolupament de 
poblacions empordaneses.
La fabricació de taps ja  devia haver pres empenta en l ’època que con­
siderem pel que es pot entreveure a través de les sortides del port de Pa­
lafrugell, dintre dels quatre mesos escassos que comprèn la documentació 
analitzada. Es comptabilitzen 6 sortides amb un total de 7.411.000 taps.
Quant al corall, la pesca i explotació que també ha tingut la seva im­
portància; se’n troben dues expedicions, de les quals la més important és 
exportada a Itàlia, amb un pes total de 330 lliures.
184
EL TRÀFIC DE CABOTATGE AL PORT DE PALAFRUGELL 5
A aquestes dues produccions hi hem d’afegir la sortida de partides de 
vi i de blat; del primer se’n compten set sortides amb un total de 67 cargues, 
equivalents a uns 8.150 litres; del blat en trobem tres sortides que sumen 
570 quarteres.
La documentació estudiada també ens aporta dades sobre preus d’uns 
quants dels productes exportats pel port de Palafrugell:
Taps a 14 rals el miler 
Suro en pannes a 100 rals el quintar 
Corall a 10 rals la lliura 
Anxoves a 19 rals la rova
Cal també fer esment de les expedicions de favasses que surten de 
Palafrugell amb destinació de Salou. Se’ns diu que procedeixen de Maó i 
són una part d’una presa feta pels milicians de Palamós. Si es té en compte 
que el període al qual correspon en els mesos estudiats entren encara dintre 
del trienni liberal i que es mantenen relacions entre Palafrugell i França, 
sembla que tal vegada, en aquells mesos de l’any 1823, tant Palamós com 
Palafrugell es deurien trobar sota l’autoritat realista o francesa (dels cent 
mil fills de sant Lluís)?
Com ja se’n ha fet esment, entre la documentació analitzada se’n troba 
d’altra en la qual apareixen mercaderies arribades per via marítima i 
reexpedides per via terrestre a altres poblacions.
Arxiu Municipal de Palafrugell.
185
6 AGUSTÍ M. VILÀ GALÍ
ENTRADES PER VIA MARÍTIMA I SORTIDES PER VIA TERRESTRE
Mercaderies
E n  u n  c a r ro , 3 in s t ru m e n ts  a s t ro n ò m ic s  e n  d o s  g lo b u s  te r r e s t r e s  de  
fu s ta  t re b a lla d a  i c a r tr ó  v in g u t  d e  la  J o n q u e r a  a m b  g u ia  n ú m . 115 4, d e  
0 9 .1 2 .1 9 1 7  q u e  s 'a c re d ita  h a v e r  p a g a t  d re ts  d e  d u a n a .
3 c a rro s  a m b  2 0  q u a r te re s  d e  fa v a se s  v in g u ts  a m b  g u ia  d e  P a la m ó s  nú m . 
3 2  d e  19 fe b re r , a  n o m  d e  d e  F ra n c e s c  Ja u m e . F a c tu ra , F ra n c e s c  J a u m e .
2  c a r ro s  a m b  10 q u a r te r e s  d e  f a v a s e s  v in g u ts  e n  m a jo r  q u a n ti t a t  d e  
P a la m ó s  a m b  g u ia  n ú m . 3 0  d e  18 f e b re r  i s u r te n  d e l m a n i f e s t  d e  P e re  
J u b e r t .
3 c a r ro s  a m b  18 q u a r te r e s  d e  f a v a s s e s  v in g u ts  e n  m a jo r  q u a n ti t a t  d e  
P a la m ó s  a m b  g u ia  n ú m . 3 2  d e  19 f e b r e r  i s ó n  d e l m a n i f e s t  d e  F ra n c e s c  
J a u m e .
I c a r ro  a m b  12 q u a r te r e s  fa v a s s e s  e s t ra n g e r s  v in g u d e s  e n  m a jo r  
q u a n ti t a t  d e  P a la m ó s  a m b  g u ia  d e  19 f e b r e r  i s ó n  d e l m a n if e s t  d e  
F ra n c e s c  J a u m e .
A m b  10 c a v a l le r ie s  10  c a r ro s , q u in z e  q u in ta r s  d e  p o rc  sa la t  d e l  p a ís . 
C o n s ta  c e r ti f i c a c ió  d e  l 'a lc a ld e  d e  P a la f ru g e l l .  (E n  a q u e s t  c a s  se m b la  
q u e  e s  t ra c ta  d 'u n a  e n t r a d a  d e  B e g u r  a  P a la f ru g e l l) .
U n  c a r ro  a m b  10 r o v e s  d ’a r rò s  a r r ib a t  a  P a la f ru g e l l  e n  m a jo r  q u a n ti ta t  
a m b  g u ia  d e  P a la m ó s  n ú m . 51 d e  13 d e  l 'a c tu a l ,  e n  la  q u a l  c o n s ta  e l 
p a g a m e n t  d e  d re ts  a  E x m a . D ip u ta c ió  P r o v in c ia l  i 2  r o v e s  d e  p e x o -  
p a lo  d e l m a n i f e s t  d e  F ra n c e s c  J a u m e . F a c tu r a  d 'íd e m .
U n  c a r ro  a m b  8 q u a r te r e s  f a v a s s e s  e s t ra n g e re s  a r r ib a d e s  e n  m a jo r  
q u a n ti t a t  d e  P a la m ó s  a m b  g u ia  n ú m . 3 0  fe b re r , a  n o m  d e  P e re  J u b e r t .
U n  c a r ro  a m b  5 ro v e s  d e  p e x o p a lo  i 2 4 ,5  ro v e s  d 'a r rò s ,  to t  d e l m a n ife s t  
d e  F ra n c e s c  J a u m e .
I I  q u a r te r e s  f a v a s s e s  e s t ra n g e r s  v in g u t  e n  m a jo r  p a r t id a  d e  P a la m ó s  
a m b  g u ia  n ú m . 3 0  e n  la  q u a l  c o n s ta  e l p a g a m e n t  d e  d re ts  d e  l 'E x m a . 
D ip u ta c ió  d e  G iro n a  i só n  d e l m a n if e s t  d e  P e re  d e  P e re  J u b e r t .
U n  c a r ro  a m b  12 r o v e s  a r rò s  e s t ra n g e r  v in g u t  e n  m a jo r  p a r t id a  de  
P a la m ó s  a m b  g u ia  n ú m . 51 d e  13 m a rç . C o n s ta  p a g a t  d r e ts  i im p o s to s  
E x m a . D ip u ta c ió .
U n .c a r ro  a m b  t re s  s a c s  8 q u in ta r s  a r rò s  i e n  6  s a c s  t re s  q u a r te r e s  b la t  
d e l  m a n if e s t  d e  F ra n c e s c  J a u m e . C o n s ta  p a g a t  a rb itr i  E x m a . D ip u ta c ió .
U n  c a r ro  a m b  8 r o v e s  d 'a r r ò s ,  6  q u a r te r e s  b la t  i a l tr e s  6  d e  f a v a s s e s  
e s t ra n g e re s . C o n s ta  p a g a t  a rb i tr is  E x m a . D ip u ta c ió . T o t p ro v é  d e l 
m a n if e s t  d e  F ra n c e s c  J a u m e .
U n  c a r ro  a m b  5 q u a r te r e s  b la t ,  5 q u a r te r e s  d e  fa v a s s e s  i u n a  b a la  d e  
c à n e m  e n  r a m a  d e  9  ro v e s , to t  d e l m a n if e s t  d e  F r a n c e s c  J a u m e .
186
EL TRÀFIC DE CABOTATGE AL PORT DE PALAFRUGELL 7
De les dades del quadre anterior, se'n poden treure les conclusions 
següents:
Palafrugell, durant el període estudiat, sembla ser un punt de recepció 
de mercaderies per via marítima i de redistribució vers poblacions interiors 
de les comarques gironines, la Bisbal principalment.
Finalment, es troben personatges, segurament de Palafrugell, que devien 
ser els importadors i negociants a la vegada, i és Palamós el port de 
distribució cap al de Palafrugell, segurament per poder admetre aquell 
port vaixells d'arqueig més gran que no pas el port de Palafrugell, emprant 
per això embarcacions menors des de Palamós a Palafrugell.
Queda encara per analitzar l 'ú ltima de les relacions, la que es refereix 
a les arribades a Palafrugell.
Arxiu Municipal de Palafrugell.
187
ARRIBADES AL PORT DE PALAFRUGELL 
Data Patró Origen
19.02 Jo se p  G e lp í V ila ssa r
EL TRÀFIC DE CABOTATGE AL PORT DE PALAFRUGELL 9
Aquesta relació ofereix algunes dades que val la pena considerar. Es 
confirma Francesc Jaume com a un dels negociants més avantatjats de 
Palafrugell, i d'aquest últim quadre es pot veure com aquest palafrugellenc
189
10 AGUSTÍ M. VILÀ GALÍ
és un home que aprofita totes les possibilitats, ja que per al transport de 
les mercaderies que emmagatzema se serveix tant o més dels seus propis 
elements de transport com dels aliens.
Paral·lelament a Francesc Jaume, apareixen altres negociants de 
Palafrugell que també degueren tenir la seva importància, com són els Pi, 
els Carreres, els Jubert, Josep Genis, Pere Julià i Josep Ralló, entre els 
quals es troben alguns que són receptors de quantitats de moneda 
procedents de Barcelona, fet que podria ser indici de negocis establerts 
per aquestes persones entre Palafrugell i Barcelona: són els Sebastià Pi, 
Josep Genis, Pere Carreres, Josep Carreres, Pere Pi, Pau Julià i Josep 
Ralló. Però la recepció de totes aquestes partides de diner es concentren, 
totes menys una, en una sola arribada del llaüt del patró Pere Robau, com 
si s'hagués volgut retirar de la capital un diner que potser no es veia segur 
lluny dels seus propietaris. Cal tenir en compte que per aquelles dates 
possiblement Palafrugell hauria ja  estat dominat pels reialistes, i Barcelona 
encara era sota el governs dels constitucionals.
En comprendre aquest treball un període tan curt, l’hem de prendre 
com un punt de referència, un punt de partida, per a posteriors estudis 
basats en nova informació que arribi a l’Arxiu de Palafrugell, bé sia per 
catalogació de pròpia documentació pendent de ser catalogada, bé sia per 
aportacions o per simple anàlisi de documentació en poder de particulars, 
la qual tal vegada reposa oblidada en algun calaix de calaixera; que la 
lliurin a l’arxiu o que simplement la deixin consultar, perquè sembla que 
el port de Palafrugell degué tenir un moviment no menyspreable si hem 
de fer cas de l’escadussera documentació analitzada.
190


El tràfic de Cabotatge al port de Palafrugell

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert