Revistes Catalanes amb Accés Obert

FLTLLEJ A N T LA PR E 1vl8A 
La llei de Premsa 
«Gaseta de Vic », en el seu número del dia 28 de 
tuaig, parla d'aquest interessant tema i diu : 
•No havíem parlat cap dia d'aquesta qü estió que avui està 
sobre Ja taula i no ho hadem fet per Ja temença de desafi-
nar en el concert general contra dita llei i fins contra tota 
llei de premsa. En aquest punt hem de confessar que el nos-
tre criteri difereix força d'estimats companys de premsa, que 
amb la millor intenció i bona fe del món trenquen llances a 
favor de la llibertat de la premsa. 
No e ns fa cap impressió ja aquesta paraula •llibertat de 
premsa •, perquè sabem massa què significa i què comporta. 
Comprenem perfectament que els diaris que viuen només 
que de les passions que encenen i atien, que fao el seu agost 
a base de chantages i campanyes pagades, que serveixen 
per a injuriar els uns i posar als núvols els altres, compre-
nem perfectament que aquesta premsa es debati contra la 
més mínima limitació de moviments. Comprenem que e ls 
diaris d'esquerra, que són els r esponsables i aprofitadors de 
totes les revoltes, protestin en nom de la llibertat i que en 
protesti també l'•A. B. C.», diari que per ajudar règims ca-
ducs i anar contra Catalunya es posa al nivell dels dema-
gogs de l'esquerra. 
598 ANNAI.S Oll l. I'EIIIOIIISMI~ CATALÀ 
Però quina por ha de fer a Ja premsa seriosa, sana i sol-
vent una llei que privi que b. premsa serveixi d'estímul al 
crim i d'instrument de difamació? Quina justícia és aquesta 
que permet que, pel simple fet que sigui diputat el qui es 
declari responsable d'un article periodístic, ja restin en la 
impunitat les majors injúries, els pitjors atiaments a Ja re-
volta violenta? D'aquest règim actual no se'n pot dir de lli-
bertat de premsa, sinó dc llibertat de delinquir; això és el 
que pretén certa premsa perquè d'ella viu i només d'ella. 
Avorrim el règim de censura prèvia; encara ens recordem 
de quan la censura local àdhuc e.ns fixa va l'ortografia de 
certs mots; però tots els governs d'esquerra i de dreta hau-
ran d'emprar aquest instrument tan odiós mentre no es mo-
difiqui aquesta famosa llibertat de premsa a l'empar de la 
qual s'han comès els més grans crims i s'han encès les més 
terribles revoltes. Entre una censura prèvia sotmesa a les 
deficiències naturals i a les variacions i diversitats de crite-
ris dels censors i una llei única, generosa però eficaç, prefe-
rirem sempre aquesta darrera. 
La tragèdia dels nostres temps ha estat que els grans in· 
vents i els g rans avenços de la civilització han estat aprofitats, 
no per al bé i per a la pau, sinó per al mal i per a la guerra: 
la prémsa, el cinema, l'aviació, la química, tot el que podia 
portar a la Humanitat una atmosfera de progrés i tranquil-
litat, ha servit per a convertir-se en instrument de perversió 
i d'amenaça. Hi ha, certament, periòdics solvents i amb cri-
teri sa, però n'hi ha que persegueixen només el negoci, 
a base de pornografia uns, d'anarquisme altres, de chan/a· 
gisme els de més enllà. Es trist confessar-ho, mou moltes 
protestes el dir·ho, però els mateixos periodistes que protes-
ten saben molt més que nosaltres, que avui no lot són ideals 
nobles en els qui figuren com a propietaris de la premsa. 
Nosaltres no anem contra els periodistes, víctimes sem-
pre i en tots temps dels capricis i intencions dels empresaris 
periodístics. Tots sabem tantes històries com s'expliquen i 
ANNAI.S DEl, PEIIIOOISMS CATAI.À 599 
les que no s'expliquen, de periodistes que han sacrificat una 
posició i un sou per no trair la seva consciència . Però de res 
no ha servit el sacrifici, perquè un altre ha ocupat aquell lloc 
i s'ha subjectat al criteri de l'amo. 
Cal una dignificació de la nostra premsa, una vigilància 
que pr i vi que tan noble instrument de cultura es converteixi 
en element de subversió, de desmoralització. No volem una 
cadena que lligui els moviments dels diaris, però sí una llei 
que prengui aquells privilegis o patents de delinquir que 
:1 vui tenen -]. A. V. • 
Manuel Brunet publica a «La Veu de Catalunya» 
(19 maig) el segLient comentari : 
<,Ara que es parla de fer una llei de Premsa, val la pena 
de tenir en compte el que passa a Alemanya a conseqüència 
de les disposicions de la Cambra de la Premsa. Gràcies a 
aquestes disposicions desapareixerà, quan s'apliquin, tota la 
premsa catòlica. ¿En quines mans podria caure el dia de 
demà la llei imaginada pel partit més nombrós del Parla· 
ment espanyol? Seria graciós que nosaltres mateixos ens 
fabriquéssim la llei que, si la situació canviés, ens podria 
condemnar a desaparèixer. El dia de perdre, l'enemic ens 
tractarà com l'hàgim tractat . Més valdria- i en això no hi 
han pensat els redactors del projecte - renunciar a fer una 
llei política i atendre a qüestions de detall. ¿No hi hauria 
manera d'evitar que cert diari de Madrid publiqués anuncis 
de prostitució i que certes revistes fessin pornografia? ¿No 
hi hauria manera d'evitar les llargues ressenyes de crims i 
suïcidis? Tot això sembla més urgent que fer una llei que 
un dia ens pugui guillotinar. 
Cal no engrescar-se massa amb les lleis de premsa. Tinc 
al davant dos articles de dos diaris de tendències oposades: 
•La Croix•, de París, l'òrgan dels catòlics francesos, i •La 
Dépêche•. diari tolosenc radical-socialista. El de • La Croix• 
= = ==··----· 
600 ANNALS DF.f, PF.RIODISMR CA1'.\I.À 
===============·--·· ·- . . . 
el signa R. Pax, i el de •La Dépêche•, Georges Bernhard. 
Sota di <:ersos aspectes, aquests dos articles parlen de la si· 
tuació de la premsa alemanya. Desapareixeran, quan la llei 
entri en vigor, tots els diaris liberals, però també desnparei-
xeran els catòlics. Àdhuc els fulls parroquials estan condem -
nats a dasaparèixer. 
I ara escolteu el que expliquen, tant •La C•·oix» com •La 
.Dépêche•, d'aquest règim que alguns desitjarien. El presi-
dent de la Cambra de la Premsa, l'organisme que governa 
tota la premsa alemanya, és el senyor Amanu . Però resulta 
que aquest senyor és també un dels principals propietaris de 
la casa Eher. de Munic, la que publica el diari propietat del 
senyor Hitler, el • Voelkischer Beobachter•. Publica també 
les obres del senyor Hitler i les del líder neopaganista, el 
jueu Alfred H.osenberg. Diu •La Croix• que la casa Eher 
defensa el negoci contra la concurrència. Per exemple, el 
dia que un diari va anunciar que publicaria unes memòries 
del general Goering, la casa Eher va oposar-s'hi aHegant 
que tractava d'explotar el •sentiment patriòtic• amb fins co· 
mercials. Llavors el mecanisme de la dictadura va trobar el 
sistema de concedir l'exclusiva de les memòries de Goering 
a la casa Eher. Per assegurar el tiratge del • Voelkischer 
Beobachter>, propietat del senyor Hitler, va publicar-se 
una disposició obligant totes les autoritats a subscriure-s'hi. 
Malgrat aquesta disposició, el diari del senyor Hitler només 
tira uns 350.000 números, xifra escassa si tenim en compte 
la població d'Alemanya. Per assegurar l'èxit de l'autobio-
grafia del senyor Hitler es va disposar que ha\·ia d'haver· 
n'hi dos exemplars a cada biblioteca i a cada escola. 
Per a matar els diaris catòlics que formaven el principal 
bloc d'oposició contra l'hitlerisme neopagà, es decidí que no 
serien reconegudes les societats anònimes com editores de 
diaris no hitlerians. 
També diu «La Croix• que, mentre els diaris catòlics ti· 
raven un promedi de vint a trenta mil exemplars, els di.lris 
ANNAJ,S DEl, I'RIIIOOISME CATAJ, À 601 
hitlerians no arribaven a un promedi de quinze mil, i que, 
seg-ons estadístiques, les disposicions hitlerianes han deixat 
el promedi del conjunt de la premsa alemanya a 5.750 cxem· 
plars. I ara. a conseqüència de la disposició de 1:\ Cambra 
de la Premsa, desapareixeran totes les publicacions que no 
s'inspirin en les idees del règ-im. 
El. cas d'Alemanya és un exemple a tenir en compte. Una 
llei política de premsa es presta a molts abusos i pot fer des· 
aparèixer un determinat sector de premsa. Però un canvi 
polític pot suprimir tots els periòdics del que havia m;mat el 
dia abans.» 
(Diari de Sabadell», en la seva edició del dia 4 de 
juny, tracta aquest tema en la fo rma següent: 
•Les passions s'han despertat al voltant del projecte de Ja 
llei de premsa que ha començat a ésser discutida en les ses· 
sions del Parlament. Confessem que no tenim criteri format 
relativament a la fòrmula concreta de dita llei, que, altra· 
ment, encara ning-ú no sap com serà després de les modifica· 
cions que, segons diuen, seran introduïdes :ll projecte pri-
mitiu . Avui el nostre objecte és sortir al pas d'unes teories, 
d'altra part ja desacreditades, en què pretenen recolzar llur 
oposició a la projectada llei de premsa tots els representants 
qualificats de l'opinió esquerrana. 
Els qui encara s'imaginen ésser demòcrates després d'ha-
ver-se guiat des del govern per la més absoluta negació de 
tots els principis democràtics, tornen a esg-rimir contra tot 
intent de subjectar la premsa a les normes d'una reg-lamen· 
tació legal, la idea i la paraula de la llibertat, que ells ma-
teixos han curat des del poder de desacreditar als ulls del 
poble. Ells s'estimen més, el dia que tornin a governar, te-
nir les mans ben lliures de tota llei i de tota reglamentació, 
per a amordaçar i perseg-uir la premsa d'oposició, suspenent, 
multant, perseguint en totes les formes els diaris dels partits 
602 A:\NALS DllL I'I!RIODISMB CA'CAJ, À 
enemics. Així, tenint sempre el camí obert cap a les més 
greus arbitrarietats del despotisme, poden presentar-se da· 
vant de les masses de llurs partidaris com a gelosos defen-
sors de la llibertat i incondicionals devots de la democràcia. 
I bé, a nosaltres aquesta llibertat no ens interessa. La 
llibertat no és cap idea, ni cap principi; és un gran mite per 
a enlluernar la credulitat dels ignorants; és una gran falòr· 
nia per a cobrir amb una aparença de principis doctrinals 
les violacions més greus contra els drets més elementals de 
l'home civilitzat. 
Que la premsa hagi d'estar subjectada a una llei que la 
controli i la reglamenti, no és cap absurd oi cap atemptat 
contra la democràcia en temps, com els d'ara, sempre abocats 
al desordre i a la revolta. Tota activitat humana exposada a 
un abús dels drets individuals i a perills més o menys greus 
per a les persones o les institucions, té d'ésser objecte d'una 
regulació especial; i de fet ningú no s'escandalitza ni s'es-
tranya que hi· hagi una llei de caça i una llei de ferrocarrils. 
Per quina causa, doncs, ha d'espantar tant a les esquerres 
tota llei de premsa? Comprenem que no la vulguin solament 
aquells diaris que treuen profit del conreu sistemàtic de la 
calúmç¡ia, del cchantage•, que no saben més que atiar les 
passians amb una finalitat baixament utilitària. Comprenem 
que siguin irreductiblement contraris a tot intent de limitar 
l'exercici dels drets de la premsa aquells partits que en 
l'oposició reclamen la llibertat per a revoltar-sc contra el. 
poder constituït i en el govern exigeixen la llibertat per a 
aixafar com si fossin rebels perillosos els qui no pensen com 
ells. La premsa sana, seriosa i solvent no té, per contra, res 
a témer d'una llei de premsa sempre que aquesta llei sigui 
r ealment inspirada en aquest ideal de justícia, d'ordre i de 
pau que ha d'ésser norma constant entre els ciutadans d'un 
país civilitzat. 
El perill més greu de tota llei de premsa és que es con-
verteixi en arma de persecució en les m~ms dels governants. 
ANNAT,S DBI, PERIODISME CATAl),: 603 
·==~,~·-~·'·'=·· === ==== 
Una llei de premsa, per exemple, feta per les dretes sense 
esperit de revenja i amb un sincer desig d'e,•itar els abusos 
de la llibertat. pot convertir-se fàcilment en una arma terri· 
ble d'opressió en mans de les esquerres el dia que aquestes 
tornin a governar. No sabem fins a quin punt pot ésser evi· 
tat aquest greu perill. I aquest seria en tot cas l'única objec-
ció que faríem a la llei de premsa que es prepara actual· 
ment al Parlament, cas que no trobessin en el projecte sufi· 
cientment salvada aquesta perillosíssima contingència.• 
Una conferència 
d'Eduard Girbat Jaume 
Sat publicà en «El Correo Catalan» ( 18 rle maig) el 
següent comentari : 
•La silueta de Eduardo Girbal Jaume destaca, con su ric-
tus característico, en las letras catalanas. En la novela y en 
la poesia ha tenido éxitos, en su producción hay dos aspectos 
de valoración: la riqueza del Ié.xico y el sello dc noble proce· 
dencia gerundense . Como poeta, ensayó el canto épico en su 
«]aumada», de feliz concepción; como novelista, mostró no 
menores alien tos, y ahora, al ensayar la crítica y la biografia 
literaria, ha revelado s u modo de ver tan claro y diafano que, 
sin renunciar al buen concepto que de él tenemos como no· 
velista y poeta, creemos que hasta ahora nos tenía oculta una 
de sus mejores cualidades literarias. 
Claro esta que el asunto de su conferencia era por si solo 
capaz de poner en vibración su alma; para Girbat Jau me 
hablar de Fernando Agulló era remover todo el fondo de 
afectos, en poso dentro de su corazón; el amor al literato 
compaisano, la devoción a su querido amigo y maestro des· 


La llei de Premsa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert