Vilar i  Bonet, Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Estudis del Baix Empordà.
ÍNSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EM PORDÀ (Edit.). 
Sant Feliu de Guíxols, 2002. Núm. 21, p. 271 a 282. 
ISBN: 84-921668-6-X ISSN: 1130-8524
ELS ESCUTS HERÀLDICS 
DE CALONGE
M A R IA  V ILA R i BO N ET
1. INTRODUCCIÓ
Aquest treball té per objectiu estudiar els escuts heràldics de la vila de 
Calonge, per mitjà de la recerca històrica de les fonts documentals, l’anà­
lisi etimologicosemàntica del topònim Calonge i les dades històriques i 
heràldiques del municipi.
2. CO NSID ERA CIONS ETIM O LO G ICO SEM À N TIQ U ES DEL 
TOPÒNIM CALONGE
Segons Alcover-Moll, Diccionari català, valencià, balear(1), el topò­
nim Calonge procedeix del llatí Colonicu ‘propi de la colònia’.
La civilització romana va deixar a Calonge restes molt importants, 
entre les quals podem esmentar les ruïnes de la ciutat romana de Castell 
Barri, la vil·la romana del Collet de Santa Maria, les restes de Rifred i 
Treumal, entre d’altres.
El testimoni documental més antic que esmenta Colonico és un diplo­
ma del rei Carloman, datat el 2 de setembre de l’any 881, en què es con­
cedeix al bisbe de Girona Teotari, a petició d’aquest, la plena possessió 
de la Vall d ’Aro amb els seus termes. La donació incloïa el terreny deli-
(1) A LC O V E R -M O L L  (1980): D iccionari català, valencià-balear. P alm a de M allorca, 
Editorial Moll.
271
MARIA VILAR I BONET
mitat a tramuntana per Romanyà i Colonico\ a llevant pel mar; a migdia 
per Tossa i a ponent per Llagostera(2).
El topònim Colonico se seguirà usant en la documentació fins als se­
gles XVI-XVII.
A la documentació dels segles XII al XV trobem el topònim Colonge, 
que coincideix amb la pronúncia empordanesa d’aquest nom de lloc. També 
s’esmenta Colonge de marítima, Colonge in maritimo, precisant d’aquesta 
manera la situació geogràfica de la població i, també amb el fi de distin- 
gir-la d’una altra homònima.
A l’arxiu de la Corona d ’Aragó es conserva el document de la presta­
ció d’homenatge al rei Alfons I per Ramon de Solius, pel castell de Colonge 
de marítima, datat l’any 1193.
També en aquest mateix arxiu, trobem en un document de 1413 Colonge 
in maritimo.
A la documentació de la primera meitat del segle XV, custodiada en 
l’anomenat Arxiu, s’esmenta el topònim Calonge, nom que figura en els 
capítols per la lluïció jurisdiccional de Calonge de l’any 1437.
3. CONSIDERACIONS HISTÒRIQUES I HERÀLDIQUES DE LA 
VILA DE CALONGE
A) El segell més antic que conei­
xem és el que usava el batlle de 
Calonge l’any 1469 (fig. 1).
Segell rodó de cera vermella, amb 
un escut amb les barres. No porta lle­
genda.
Empremtat amb cera vermella al 
dors d’un trasllat dels comptes cor­
responents al temps en què Salvador 
Mercader exercí el càrrec de batlle 
de Calonge, tramès al mestre racio­
nal pel notari del dit lloc, el 2 de se­
tembre de 1469, clos i segellat pel 
dit batlle (3).
Hem d ’observar que el segell 
emprat pel batlle de Calonge és el
(2) ROVIRA, M. (1975): Un diplom a desconegut de C arlom an p er  Teotari, bisbe de Girona. 
Anales del Instituto de Estudiós Gerundenses, XXII, 1975, p. 211-217. CALZADA, J. (1981); 
Sobre el diplom a de C arlom an al bisbe Teotari. Estudis del Baix Empordà, 1, p. 121-126.
(3) Arxiu del Reial Patrim oni. Colecció Sigil·logràfica. SAGARRA, F. de (1922): 
Sigil·lografia  Catalana. Barcelona, Estampa Enrich i Cia, II, p.45, núm. 474.
Fig. 1. Segell del batlle de Calonge. Any 
1479 (F. de SAGARRA, S ig il·lo g ra fia  
catalana, II, núm. 474.)
272
propi d’una vila reial, privilegi concedit a aquesta població pel rei Alfons 
el Magnànim, el 28 de setembre de 1437, en virtut dels capítols per la 
lluïció jurisdiccional (4), escrits en català i presentats per la població al 
sobirà (fig.2).
Calonge, per mitjà dels al·ludits capítols obtingué, també, el privilegi 
de tenir batlle propi, d ’aquesta manera s’expressa en els esmentats capí­
tols:
“ítem, senyor, com en temps passat, ans que lo dit mer e mixt imperi e 
altres coses dessus dites, fos venut al dit noble mossen Berenguer de 
Cruilles, lo batle de la vila de Palamós fos batle e exercis iurisdiccio en lo 
dit loch a terme de Calonge, que ara per vostre merce vos placia atorgar 
als dits prohomens e universitat de haver batle en lo dit loch e terme per 
si, separat de la dita batlia de Palamós. Plau al senyor rei” .
B) A la façana renaixentista del castell de Calonge, ubicada a la plaça 
Major, hi ha el monumental escut (fig.3) d ’Antoni de Cardona (1550- 
1606), primer senyor de la baronia de Calonge que tenia el títol de duc de 
Sessa.
Pere Caner diu a la seva obra La vall de Calonge que essent Antoni de 
Cardona senyor de la baronia de Calonge, es va bastir el palau renaixen­
tista del castellí5).
(4) VILAR, M. (1984): Estudi de capítols per la lluïció jurisdiccional de Calonge, Estudis 
del Baix Empordà, núm 3, p. 107-116.
(5) CANER, P. (1983): La Vall de Calonge. Generalitat de Catalunya - Ajuntament de 
Calonge, 111 p.
273
ELS ESCUTS HERÀLDICS DE CALONGE
Fig. 2. Fragment dels capítols per la lluïció jurisdiccional de Calonge (Arxiu de la Corona 
d'Aragó, C., reg. 2767, f. 149).
MARIA VILAR I BONET
ARMES DE L'ESCUT 
D ’ANTONI DE CARDONA: 
Quadrilong francès.
Dreta: truncat i partit.
1. Cardona: quarterat en 
sautor, ler. 14 rt., quatre pals; 
2n., tres cards; 3er., sembrat de 
flors de lis amb lambel (Pra­
des).
2. Fernàndez de Córdoba: 
truncat, ler., tres faixes; 2n., el 
rei moro Boabdil de Granada 
presoner, amb cadena al coll.
3. Anglesola: quatre faixes.
4. Reques ens: partit, ler., 
queatre pals; 2n., tres rocs amb 
bordura dentada.
Esquerra: partit 
1 .Catalunya-Aragó: quatre 
pals.
2.Castella-Lleó: en figura truncada, dalt un castell i a baix un lleó.
3.Sicília: quarterat en sautor, ler. 14rt., quetre pals; 2n. I 3er.; un àgui­
la.
Escut timbrat amb corona ducal.
Envoltat de banderes conmemoratives de victòries militars.
Esculpit en pedra i enmarcat en un marc oblong, situat en un recttangle. 
Época: segles XVI-XVII.
(Aquest escut ha estat estudiat per l’autora del present treball i publi­
cat en aquesta revista, Estudis del baix Empordà, vol. 18,1999,p. 65-70 i 
vol. 19, 2000, p. 69-78.)
C) A la façana de la capella de l ’antic Hospital de Calonge (fig.4) hi 
ha inscrites en el frontó la data 1674 i a la llinda 1842.
Sota l ’ull de bou de l’esmentada façana i sobre el frontó que corona la 
porta hi ha esculpida en pedra, sense marc, una planta (fig.5) de tronc 
gruixut i unes arrels, amb grans fulles llanoses.
Alguns erudits del segle XX han interpretat que representava una col. 
Nosaltres creiem que l ’esmentada planta és un card i seguidament pas­
sem a raonar la nostra tesi.
D) Al segle XVIII l’Ajuntament de Calonge usava un segell rodó, amb 
el disseny esquemàtic d’una planta amb el tronc molt curt, i només cinc 
fulles allargades, en forma de rosetó. Al seu cim hi ha la llegenda Caloge.
Fig. 3. Escut d Antoni de Cardona, senyor de 
la baronia de Calonge. (Castell de Calonge)
2 7 4
ELS ESCUTS HERÀLDICS DE CALONGE
Encerclat tot en una cir­
cumferència.
Hem d’observar que el 
card, durant el primer any, 
només té fulles en forma 
de rosetó a ran de terra i 
que al segon li comença a 
sortir el tronc.
Aquest segell, el tro­
bem al peu d’una propos­
ta que el 13 d’octubre de 
1754 fan els regidors del 
municipi de les persones 
que han de concórrer a 
l’ocupació de jutge de la 
baronia de Calonge, per al 
bienni 1755-1756, que són 
les següents:
El doctor Antoni Riera 
i de Ribes, de la vila de la 
Bisbal.
Fig. 5. Escut esculpit a la façana de la capella de l'antic Hospital.
Fig. 4. Façana de la capella de l'antic Hospital de 
Calonge (1674).
275
MARIA VILAR I BONET
Fig. 6 . Proposta formulada pels regidors del municipi, de les persones que han de concórrer 
al càrrec de jutge de la batllia de Calonge, pel bienni 1755-56 (Arxiu municipal de Calonge)
El doctor Joan Pi, de la vila de Begur.
El doctor Josep de Marimon i Comas, de la vila de la Bisbal, (fig. 6).
E) També el segle XVIII, l ’ajuntament emprava una altra versió 
d’aquest segell en el que hi ha el mateix disseny esquemàtic de la menci­
onada planta, envoltada d ’una doble circumferència, una de punts i l ’altra 
de traç seguit, amb la llegenda Calonge, encerclada en una sanefa, oberta 
per les parts inferior i superior (6).
(6 ) CARRERAS CANDI, F. Geografia General de Catalunya, Barcelona, Albert Martin 
(Provincià Girona, a càrrec BOTET I SISO, 600 p.)
2 7 6
ELS ESCUTS HERÀLDICS DE CALONGE
Fig. 7. Document expedit el 25 octubre 1786 pel regidor degà i sots- 
batlle, Pere Paradeda i Xifró. (Arxiu Municipal de Calonge).
Aquest segell figura en un document expedit pel regidor degà i sots 
batlle, Pere Paradeda i Xifró, datat a 25 d ’octubre de l’any 1786 (fig. 7).
Si analitzem les plantes representades en els dos precedents segells i 
l’esculpida a la façana de la capella de l ’Hospital, comprovarem que es 
tracta d’un mateix vegetal i que les seves característiques botàniques (.7) 
són les pròpies d’un card.
(7) FONT QUER,P. (1962): Plantas medicinales. El Dioscórides revisado. Editorial Labor, 
Barcelona, 1982, 842 p.
2 77
MARIA VILAR I BONET
Fig. 8 . Segell amb una figura que Ferran 
de Sagarra qualifica de flor. 1679. (F de
SAGARRA, ob. cit., 11, núm. 1022). Fig. 9. Portalada del Roser de l'Església
de Sant Martí de Calonge, bastida el 1740.
Basant la nostra tesi en fonaments històrics, hem d’observar que, a 
mesura que les poblacions es van desenvolupant, l’ús del segell s’estén a 
tots els municipis i les armes heràldiques del senyor jurisdiccional passen 
als segells dels municipis formats a redós d’un castell o monestir.(8)
L’any 1488, Ferran el Catòlic vengué la jurisdicció de la vila de Calonge 
al primer comte de Palamós, Galceran de Requesens, que posteriorment 
passà a la seva filla Elisabet.
L’any 1506, Elisabet de Requesens es casà amb Ramon Folch de 
Cardona. Per raó d’aquest matrimoni, la casa de Cardona-Anglesola pas­
sà a ésser senyora de la baronia de Calonge.
El senyal heràldic dels Cardona-Anglesola és el card i aquesta és la 
planta esculpida a la façana de la capella de l’antic hospital i la que hi ha 
representada esquemàticament als segells municipals, als quals ens hem 
referit.
F) En una plica de testimonis del col·legi d ’adroguers, de l’any 1679, 
(fig.8), hi ha un segell rodó de 24 mm, amb una figura que Ferran de 
Sagarra qualificà de “flor” (9).
(8 ) BASSA, M. (1968): Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Editorial Millà, 
Barcelona.
(9) SAGARRA, F. de ob. cit., 1 1, p.133, núm 1022.
278
ELS ESCUTS HERÀLDICS DE CALONGE
Fig. 10. Fragment de la portalada principal de l'església de Sant Martí, bastida l'any 1767, 
amb els escuts de Bonaventura Osorio de Moscoso i de la seva esposa, Ventura Fernàndez de 
Córdoba, senyors de la baronia de Calonge.
És ben rem arcab le  que 
Ferran de Sagarra, el més gran 
coneixedor dels emblemes he­
ràldics usats al nostre país, no 
concretés l’espècie de la flor. 
Dir “una flor” és no dir res.
G) El 1740 fou construïda 
la portalada lateral, anomena­
da del Roser, de l’església par­
roquial de Sant M artí de 
Calonge. A les portes de fusta, 
clavetejades, hi ha esculpides 
dues cols (fig. 9) vegetals que 
també trobem a la porta de la 
façana principal.
H) A l’armari de la sagris­
tia nova, bastida l ’any 1763, hi 
ha una pintura sobre plafó que 
representa una col de caluix 
llarg.
2 79
MARIA VILAR I BONET
I) A la llinda de la portalada de la 
façana principal de l’església de Sant 
Martí hi ha dos escuts ovals, acoplats, 
amb les armes del senyor del castell 
(fig. 10).
El de l’esquerra correspon a Bo­
naventura Osorio de Moscoso i el de 
la dreta, a la seva esposa, Ventura 
Fernàndez de Córdoba (10) Folch de 
Cardona-A nglesola, Requesens i 
Aragó. A la cimera dels escuts hi ha 
la corona d’infant d’Espanya i estan 
envoltats pel cordó del Toisó d’Or.
J) A la façana principal de l’esglé­
sia parroquial de Sant Martí, gravats 
sobre pedra a cadascuna de les dues bases de les columnes que flanque­
gen la portalada hi ha l’escut de la vila, de forma oval, truncat i semipartit: 
al lr., una col de caluix llarg; al 2n., una torre i al 3r., els quatre pals, 
timbrat d’una corona d’infant d’Espanya (fig.l 1).
Observant aquest escut, és evident que la col de caluix llarg ha esde­
vingut el senyal heràldic característic de la vila.
Als segles XVIII i XIX els municipis que no tenien armes heràldiques 
adoptaven les que feien referència al 
significat del topònim, a més de les del 
senyor jurisdiccional(ll).
Tenint en compte l’estudi etimolo- 
gicosemàntic del topònim Calonge, 
que exposem en aquest treball, recor­
darem que durant els segles XII al XV 
s’usa el nom Colonge, que coincideix 
amb la p ronúncia  em pordanesa 
d ’aquest nom de lloc. La primera síla- 
ba tancada d’aquest topònim es col i 
és la que dóna origen al senyal heràl­
dic de l’escut.
(10) AYMAR, J. (1981): L ’Església Parro­
quial cle Sant M artí de Calonge. Estudis del Baix 
Empordà, 1, p. 1-91.
(11) BASSA, M. ob. cit. p.40. Fig. 13. Escut de la monarquia.
Fig. 12. Segell municipal de Calonge, 
1814. (Arxiu Històric de Sant Feliu de 
Guíxols).
280
ELS ESCUTS HERÀLDICS DE CALONGE
Quant a la torre de la segona partició, representa el caràcter feudal de 
la població, formada a redós del castell i, finalment, el senyal reial dels 
quatre pals són el símbol de la vila reial i de la jurisdicció que els reis 
exercien sobre la població.
K) A l’Arxiu Històric de Sant Feliu de Guíxols hi ha un document, 
datat el 1814, amb el segell del municipi de Calonge. És rodó, emmarcat 
en una sanefa oberta per la part inferior amb la llegenda “Calonge” i al 
mig una circumferència, d’on parteix una creu llatina amb suport d’angle 
molt obert (fig. 12).
L) En les monedes encunyades a finals del segle XIX per la Coopera­
tiva La Progresiva hi ha gravat l ’escut de Calonge, descrit anteriorment 
amb l ’única diferència que la col és de caluix curt. (Museu Etnològic de 
Calonge. Secció de Numismàtica).
M)A la mateixa secció hi ha una medalla encunyada per l ’Ajunta­
ment. A l’envers hi ha l’escut amb la col.
N) Al segle XIX l’Ajuntament usà un segell amb l’escut de la monar­
quia, am la llegenda Ayuntamiento constitucional de Calonge (fig. 13).
281
MARIA VILAR I BONET
Fig. 16. Escut publicat per M. BAS­
SA a la seva obra Els escuts heràldics 
dels pobles de Catalunya.
Fig. 17. Escut actual del municipi de 
Calonge, dissenyat per l'heraldista Armand 
de Fluvià.
O) Durant la Segona República tant l’Ajuntament com el Jutjat usen 
el segell de la República, (fig. 14)
P) També des de principi del segle XX fins a l’última dècada dels anys 
vuitanta en els impresos i documents l’Ajuntament emprava un escut de 
forma amigdalar amb els senyals heràldics del de la façana principal de 
l’església de Sant Martí (fig. 15)
Q) Bassa i Armengol publica a la seva obra, Els escuts heràldics del 
pobles de Catalunya, el següent escut de Calonge:
Truncat i semipartit: lr. Un pi; 2n. Un castell i al 3r. Quatre pals.
R) Finalment, l’escut actual del municipi és el dissenyat per l’heral­
dista Sr. Armand de Fluvià, i les seves armes són les següents:
Escut caironat, truncat i semipartit: lr. Una col de caluix llarg arrenca­
da; 2n. Un roc; 3er. Quatre pals. Timbrat amb la corona de baró (fig. 16).
Segons Armand de Fluvià, la col de caluix llarg és el senyal caracterís­
tic de la vila.
El roc és la torre del joc d’escacs, senyal dels Requesens.
El senyal reial dels quatre pals recorda la jurisdicció que els reis exer­
cien sobre la vila i, també, els privilegis dels Requesens de quarterar les 
seves armes amb les reials.
282


Els escuts heràldics de Calonge

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert