Catanzaro, Michele

Hemeroteca Cientifica Catalana

Omnis cellula 16 Març 20082 2Escrit per Michele CatanzaroNo se sap gairebé res del 90% dels éssers vius descoberts fins ara i tanmateix els humans n’es-tan extingint una bona part, destruint la reserva dels aliments i dels medicaments del futur. Potser, la preocupació per aquesta situació ha impulsat Edward O. Wilson a promoure un projecte que vol recopilar la informació disponible sobre totes les espècies existents i posar-la a disposició de tothom a Internet. L’entomòleg, inventor del concepte de biodiversitat, va rebre el Premi Internacional de Catalunya el novembre passat. La seva infinita cu-riositat del món animal, especialment dels insec-tes, no és deguda només a les seves aplicacions pràctiques. Wilson creu que molts dels compor-taments dels humans depenen del seu substrat biològic, el mateix que passa amb els animals.EDWARD O. WILSONInventor del concepte de biodiversitatOmnis cellula 16 Març 2008Entrevistahan contribuït també a incrementar la supervi-vència i a disminuir els efectes secundaris del tractament. Un tomb fonamental en el progrés de l’oncologia pediàtrica ha estat el treball en el context d’amplis grups de col·laboració, tant d’àmbit nacional com internacional.En el futur, els nous avenços en el tractament del càncer infantil es desenvoluparan en àrees diferents: la identificació de grups amb predis-posició genètica, cosa que permetria el consell genètic; el descobriment de nous marcadors que permetin el seguiment de la resposta del tumor al tractament; una millor caracteritza-ció biològica dels tumors amb la consegüent implicació pronòstica, i finalment el tracta-ment dirigit biològicament.Efectes secundarisLes possibles conseqüències del tractament del càncer en el nen són força conegudes. En-tre aquestes es destaquen les que estan rela-cionades amb el creixement i els problemes hormonals; les afectacions orgàniques en l’àm-bit cardíac, pulmonar i músculo-esquelètic; l’afectació de la fertilitat; l’aparició de segones neoplàsies, i els problemes socials o educatius amb relació a alteracions neurocognitives.El risc individual es defineix pel tractament rebut, l’edat, l’estil de vida i la susceptibilitat individual. S’ha d’educar els supervivents pel que fa als possibles efectes i garantir el seu se-guiment, creant programes de prevenció i de-tecció primerenca. És necessari un seguiment selectiu en funció de la primera diagnosi, el tractament rebut i el temps des de la diagnosi.Els avenços aconseguits en el tractament del càncer infantil han estat un dels triomfs acon-seguits en medicina en la segona meitat del se-gle xx. Tanmateix, s’ha de desenvolupar en el futur estratègies terapèutiques que comportin un increment de la supervivència i una dismi-nució dels efectes secundaris. No s’ha d’oblidar que els avenços aconseguits i que s’expliquen en aquest article són aplicables només a la pobla-ció pediàtrica dels països desenvolupats. Enca-ra són una majoria els nens i nenes del món que no poden disposar de sistemes sanitaris que els permetin accedir a l’equitat quant a les seves possibilitats de superar el càncer. IÉs llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975) i va obte-nir el grau de doctor en medicina i cirurgia l’any 1992. És professor associat de pediatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és cap del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. Ha estat president de la Sociedad Española de Oncología Pediátrica (SEOP) i és president de la fundació de la SEOP. Ha estat coordinador de la xarxa temàtica «Biología de los tumores sólidos pediátricos». És responsable científic del grup «Enfermedades Oncohematológicas pediátricas» de la Funda-ció Institut de Recerca Vall d’Hebron. El seu camp d’interès és el càncer infantil, les malalties hematològiques infantils i el trasplantament de progenitors hematopoètics, amb especial èmfasi en la biologia molecular de sarcomes de parts toves i neuroblastoma. Ha publicat més de 50 articles en revistes especialitzades.José Sánchez de Toledo Codina (Barcelona, 1951)Gallego, S. [et al.] (2006). «Detection of bone marrow micrometastasis and microcirculating disease in rhabdomyosarcoma by a real-time RT-PCR assay». J. Cancer Res. Clin. Oncol., 132: 356-362 [Epub 2006 Jan 25].Indiano, J. M. [et al.] (2002). «Late effects in children after CNS tumors». Medical and Pediatric Oncol-ogy, 39: 358.Madero, L. i Muñoz, A. [Ed.] (1997). Hematologia y Oncología Pediátrica. ERGON. ISBN 84-89834-21-0.Oeffinger, KC. [et al.] (2006). «Chronic health conditions in adult survivors of childhood cancer». N. Engl. J. Med., 355: 1572-82.Pastore, G. [et al.] (2006). «Childhood malignant soft tis-sue sarcomas. Incidence and survival in European children (1978-1997): report from ACCIS project». European Journal of Cancer, 42 (13): 2136-2149.Peris-Bonet, R. [et al.] (2003). Registro Nacional de Tumores Infantiles (RNTI-SEOP). Estadísticas Básicas 4, 1980-2001. Supervivencia 1980-1997. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València.Peris-Bonet, R. [et al.] (2005). Registro Nacional de Tu-mores Infantiles (RNTI-SEOP). Estadísticas bási-cas 1980-2004. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València.Pizzo, P. A. i Poplack, D.G. (2005). Principles and Prac-tice of Pediatric Oncology. Lippincott Williams & Wilkins [5a ed.]. ISBN 13-9780781754927.Referències© www.sxc.hu/profiles/rrssA fonsEls grups amb més individus altruistes derroten els que en tenen menys » »[Kris Snibbe]/Harvard News Office, © President and Fellows of Harvard College 2Omnis cellula 16 Març 2008Llibres selectesAquestes són algunes de les publicaci-ons imprescindibles per conèixer la visió d’aquest científic entusiasta.Teoria de la biogeografia insular (1967)El fonament de la ciència de la conservació moderna.Sociobiology: The New Synthesi («Sociobiologia: La nova síntesi») (1975)Tot el que se sap dels animals socials des del punt de vista de la biologia evolutiva. En l’últim capítol els mateixos plantejaments s’apliquen a les societats humanes.On Human Nature («Sobre la naturalesa humana») (1978)Un assaig especulatiu, un llibre sobre ciència però no científic, que pretén bastir un pont en-tre les dues cultures acadèmiques, la dels cien-tífics naturals i la dels socials. Premi Pulitzer.Journey to the Ants («Viatge a les formigues») (1990)La síntesi més completa del coneixement cien-tífic sobre aquests insectes. Premi Pulitzer.La creació (2007)Una crida per salvar la vida a la terra.Edward O. Wilson[ ] De les seves diverses contribucions al coneixement científic, quines són les que considera més importants?Destacaria tres resultats. Primer, la teoria de la biogeografia de les illes, que vaig formular el 1967 amb Robert McArthur i que ha tingut un gran im-pacte sobre l’ecologia i la ciència de la conserva-ció. Segon, la sociobiologia. Tercer, l’Enciclopèdia de la Vida [www.eol.org], el projecte d’un recull electrònic de la informació sobre totes les formes de vida, que vaig iniciar el 2003 [i que es preveu que sigui consultable aquest 2008].Comencem per la contribució més re-cent: en què consisteix l’Enciclopèdia de la Vida (EOL)?Actualment, es coneixen 1,8 milions d’espècies, però la informació sobre elles s’ha anat distribu-int en milers de llibres i articles durant els segles d’investigació naturalista. El nostre objectiu és recollir aquesta informació en un únic reposador digital dins d’un termini de 10 anys. Després, la base de dades s’anirà posant al dia cada vegada que es descobreixi una nova espècie. Es tracta d’una recopilació de dades...És més que això. És la base per fer nova ciència. Tot aquest coneixement estarà disponible per a tothom. Per exemple, el podran fer servir els in-vestigadors dels països menys desenvolupats. Serà útil per planificar experiments, desenvolu-par teories i descobrir aplicacions pràctiques. Una tornada al naturalisme d’antany?L’EOL és una gran empresa linneana. Fa tres segles, Linné va iniciar la classificació de les criatures del món i en va trobar 15.000. Avui se’n co-neixen mil vegades més. La biologia del segle xx va ser sobretot biologia molecu-lar. Es va centrar en poques espècies–model (la mosca del vinagre, els cucs nema-todes, etc.). D’aquest reduït nombre d’espècies se sap gairebé tot. La biologia del segle xxi ha d’allargar aquesta perspectiva a d’altres espècies. El 90% de les espècies són gai-rebé desconegudes. Actualment som ignorants: posar remei a aquesta situació és fonamental per comprendre i per poder cuidar la natura.Quines aplicacions podria tenir l’EOL?Una nova espècie de fong que es va descobrir a la Noruega interior proporciona la substància que avui és el fonament de la indústria dels trasplan-taments. Avui coneixem només 700 mil espècies de fongs, però n’hi ha més d’un milió per desco-brir: les aplicacions d’aquests descobriments po-den ser increïbles. Un altre àmbit són els cultius. Avui, el 50% del sembrat mundial ve de només quatre espècies vegetals. Necessitem més cultius que puguin créixer en terres seques, o extreure gens d’altres espècies per posar-los en les primà-ries. Finalment, la indústria farmacèutica neces-sita trobar nous antibiòtics a la natura.Com podria contribuir l’EOL a aquests grans reptes?Posaré un exemple. Un equip americà amb el qual estic vinculat acaba de rebre un milió de dò-lars per trobar nous fàrmacs a la natura. És pos-sible que haguem d’explorar la presència de certs principis actius en insectes africans. Amb l’EOL, no cal anar fins al Congo a buscar insectes: la in-formació està disponible online.Passem a la teoria de la biogeografia de les illes (TBI): per què aquesta teoria va ser tan important?Fins llavors, l’estudi de la distribució geogràfica de plantes i animals era essencialment descrip-tiu. El nostre treball va ser la primera descripció matemàtica de la velocitat de creixement de les espècies, la duració de la seva vida i la freqüència amb la qual arriben o surten d’un ecosistema. Quin impacte pràctic ha tingut aquesta formalització matemàtica?Aquest estudi té conseqüències en qüestions com la demografia i l’extinció de les espècies. Per exemple, si es tala la meitat d’un bosc, com podem saber a quina veloci-tat s’extingeixen algunes de les espècies que hi viuen? La gestió i la conservació de la terra s’han convertit en ciències després de la TBI. Efectivament, un llac o un altre ecosistema prou aïllat és molt semblant a una illa.La seva contribució més polèmica ha estat la sociobiologia...No era gens polèmica, mentre em vaig limitar a parlar d’animals i no d’humans. El problema era que als anys 70 les ciències socials estaven do-minades per la teoria marxista de la «pissarra en blanc»: segons aquesta visió, cada individu és una tabula rasa i tots els comportaments són el resultat d’un aprenentatge. Els resultats d’aques-ta visió són règims polítics com els dels khmers rojos, fonamentats en la utopia que els éssers hu-mans es poden emmotllar a un sistema econòmic perfecte. Al contrari, tenim molt maquinari in-corporat (hardwiring) en el nostre cervell: mol-tes de les coses que fem depenen dels gens.En què es fonamenta la idea que el comportament social té una base biològica?La biologia té dues lleis fonamen-tals. Primera, tots els processos vivents són determinats en última instància per les lleis de la física i de la química. Però no es pot deri-var la biologia des d’aquestes lleis: els nivells més alts d’organització es corresponen a nous ordres or-ganitzatius. Segona, tots els processos vius evo-lucionen per selecció natural. També aquí hi ha diferents nivells d’organització i la selecció actua en tots ells. Per exemple, el nivell de les cèl·lules no és el mateix que el dels organismes. Les socie-tats són superorganismes.Quins fets indiquen que una societat s’assembla a un organisme?Tot el que se sap sobre insectes, per exemple. El comportament dels individus aïllats canvia quan entren a una colònia ordenada. Per exemple, apa-reix l’altruisme. Aquests canvis s’anomenen tran-sicions evolutives. Per primera vegada la biologia és capaç de veure aquestes transicions.Compara la societat humana amb una colònia d’insectes?Nosaltres formem un tipus de superorganisme molt diferent. Però també en l’àmbit humà s’ob-serva una transició evolutiva que fa sorgir l’al-truisme. Un conte jueu explica que se li va demanar a un mestre que expliqués la Torah aguantant-se sobre un sol peu. El mestre va dir: «No facis als altres allò que troba-ries repugnant si t’ho fessin a tu. La resta és comentari». L’existèn-cia de l’altruisme és el resultat de la selecció natural, en concret, de la selecció de grup. «Fins i tot si hi hagués diFerències genètiques, no ser- virien per deduir les capacitats de cada persona»«les Formigues desencadenen veritables guerres on la colò- nia guanyadora és la que mata la reina de l’altra»EntrevistaImatges de Commons.wikimedia.org• • • • • • Omnis cellula 16 31 Març 2008Exactament en què consisteix aquesta selecció de grup?L’aparició de l’altruisme s’ha explicat tradicional-ment com a resultat de la selecció familiar (kin selection). Segons aquesta teoria, els individus són altruistes amb els que comparteixen els seus gens i d’aquesta manera es difon l’altruisme a tot el grup. Però s’ha demostrat que aquesta teoria no funciona en els insectes so-cials. El mecanisme que fun-ciona és el següent: els indi-vidus egoistes triomfen dins d’un grup, però els grups amb més individus altruistes der-roten els que en tenen menys. Per exemple, les cèl·lules can-ceroses són cèl·lules «egoistes», però acaben amb l’organisme, mentre que els organismes amb cèl-lules «cooperativistes» sobreviuen.Un comportament semblant es veu tam-bé en les societats animals?Sí. Per exemple, si una formiga obrera comença a posar ous i deixa de treballar, les altres la «dete-nen»: hi ha una mena de «policia» del formiguer. És com si li diguessin: la reina és la que ha de po-sar els ous, no en necessitem més. I en les societats humanes? També entre els humans hi ha una pressió de grup cap a la solidaritat. Per exemple, el grup re-força els dogmes compartits i preveu uns càstigs greus per als heretges, mentre que intenta pro-moure que els individus es conformin amb un comportament homogeni.Tanmateix, la humanitat segueix dividi-da en grups enfrontats...És difícil que la pertinença de grup passi a ser una unitat entre tots. L’escassetat dels recursos gene-ra un avantatge evolutiu en la competició entre grups. Això fa que el cervell humà sigui profun-dament de grup. Amb conseqüències positives i negatives. Per exemple, la competició esportiva és divertida i satisfactòria. Però l’esperit de grup i competitiu planteja moltes dificultats per l’asso-liment de la pau. També els insectes socials viuen en colònies antagonistes: les formigues desenca-denen veritables guerres on la colònia guanyado-ra és la que mata la reina de l’altra.La idea de selecció de grup encaixa amb el darwinisme?Totalment. Hi ha debat sobre la idea de selec-ció de grup, però no hi ha cap contradicció amb l’evolucionisme de Darwin, que per altra banda es manté totalment vàlid.Què opina de les crítiques d’investiga-dors com Jay Gould?Els seus plantejaments no van tenir mai cap cre-dibilitat en el món científic. Gould volia donar la impressió que estava desafiant una teoria im-portant. Després de debatre amb ell una temporada, vam decidir amb els altres investi-gadors que era inútil i que era millor no fer-li gaire cas. L’evo-lució del genoma depèn de la selecció multinivell (des del punt de vista de l’organisme i del grup). També hi ha uns canvis que no depe-nen de la selecció natural, però són banals. Per exemple, els efectes de la pressió de mutació: si la mutació de l’al·lel A cap a l’al·lel B és més ràpi-da que la contrària, per raons bioquímiques, això pot influir en la configuració final de l’al·lel. Però la selecció natural és un ordre de magnitud més important que aquests processos.Tanmateix, els coneixements científics sobre la vida reben constants atacs, es-pecialment als Estats Units.Els grups creacionistes han colpejat fort i des-afortunadament tenen mans molt llargues. Actualment, la meitat dels nord-americans no creu en l’evolucionisme i un 15% més té dubtes entre la visió científica de la vida i les creences que s’hi contraposen. De totes maneres, crec que la veritat guanyarà: el punt clau és l’educació.Una de les crítiques més importants a la sociobiologia és que podria justificar visions racistes o sexistes. Què opina de les recents declaracions de James Watson sobre una suposada superiori-tat dels blancs?L’opressió colonial i l’esclavitud són causes molt més raonables dels problemes dels negres: no cal fer referència a hipòtesis genètiques. Per altra banda, ningú s’escandalitza si dic que els negres són «genèticament millors» per a la pràctica de l’atletisme. La coevolució genètica–cultura és una de les fronteres més importants de la socio-biologia. De totes maneres, des del meu punt de vista s‘ha de tractar cada persona pels seus mè-rits personals. Fins i tot si hi hagués diferències genètiques, no servirien per deduir les capacitats de cada persona. Es pot dir exactament el mateix pel que fa a les diferències de gènere. IEdward O. Wilson[ ] «els grups creacionistes han colpejat Fort i desa-Fortunadament tenen mans molt llargues»Paraula de Wilson...sociobiologia?L’estudi sistemàtic de les bases biològiques de tota conducta social....biofília?El plaer espontani que sentim en contacte amb la natura salvatge....biodiversitat?La variació de les formes de vida en un ecosistema o en tot el planeta. ...consiliència?«Acció conjunta» de les diverses branques del coneixement humà.Què és la...EntrevistaJo de gran vull ser científicDes de ben petit, Edward O. Wilson (Bir-mingham, Alabama, 1929) ja es va inte-ressar per la història natural. Als set anys es va ferir un ull en un accident de pesca i la seva capacitat per observar va quedar reduïda, motiu pel qual es va concentrar en els insectes. Amb només 16 anys, i amb la intenció de dedicar-se a l’entomologia –branca de la zoologia que estudia els in-sectes–, va començar a recollir mosques, però l’escassesa d’agulles per subjectar aquests insectes, causada per la Segona Guerra Mundial, el va obligar a canviar-los per les formigues, que poden ser emma-gatzemades en flascons. Wilson es va llicenciar en biologia a la Universitat d’Alabama el 1949 i el 1951 es va incorporar a la Universitat de Harvard, Cambridge, Massachussetts, Universitat que ja mai deixaria. Professor honorari i conservador del Departament d’Entomo-logia del Museu de Zoologia Comparativa de la Universitat de Harvard, Wilson comp-ta entre els seus guardons amb la medalla nacional de ciència dels Estats Units (1976), el Premi Tyler per Èxits Mediambientals (1984), el Crafoord (distinció concebuda per l’Acadèmia Nobel per guardonar les àrees no cobertes pels seus premis –bio-logia, oceanografia, matemàtiques i astro-nomia–, 1990), dos premis Pulitzer i més de vint-i-cinc doctorats honoris causa.Commons.wikimedia.org

Edward O. Wilson : inventor del concepte de biodiversitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert