Casal-Valls, Laura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

JOANA VALLS: EL RESSÓ DE LA MODERNITAT
1
Des de les darreries del segle xix Catalunya veié com les arts i els oficis 
experimentaven un procés de revitalització. La moda no escapà d’aquesta 
revifalla, i al seu voltant es desenvolupà un nou model de negoci. Tot i 
així, encara avui manquen estudis que aprofundeixin en alguns dels seus 
protagonistes, majoritàriament dones. Això fa que personatges com el de Joana 
Valls hagin restat en el més absolut dels silencis. 
Probablement una de les raons principals de la poca fortuna històrica 
d’aquesta modista sigui el fet que no en resten pràcticament peces. Des de la 
història de l’art se sol traçar el discurs a partir de la presència d’objectes: es 
parla d’objectes anònims, però poques vegades es parla de creadors sense llegat. 
Sembla que es fa difícil poder reconèixer l’obra o la destresa d’algú de qui només 
en resta l’ombra. Tot i així, i a jutjar pel criteri dels contemporanis de Valls, 
aquesta gaudí de prestigi entre les elits catalanes. 
No ha estat fins recentment que s’ha pogut localitzar una peça d’aquesta 
modista, i és per aquesta raó que es considera una bona ocasió per dedicar-li 
un article que aboqui una mica de llum sobre aquest personatge, fins ara entre 
ombres.
Joana Valls (1855-1935)
Barcelona s’havia anat configurant, des de mitjans del segle xix, com una 
capital europea. En el marc comercial que s’hi definia, aparegueren nous perfils 
d’ofici, entre els quals el de les modistes de luxe, que es veieren impulsades per 
les noves necessitats burgeses. 
Joana Valls fou una d’aquelles primeres creadores i una de les més 
reconegudes i valorades de la Barcelona del tombant dels segles xix al xx. D’ella 
se’n troben poques referències en el panorama historiogràfic català1 però en 
canvi resten alguns testimonis representatius de l’època que ens han deixat 
imatges literàries de la modista. Així, per exemple, l’any 1884 Serafí Pitarra la 
citava com una modista de barrets de renom a una obra estrenada l’any 18842 i 
Oller la féu aparèixer a La Febre d’Or, en un fragment que, tot i que molt breu, 
resulta molt il·lustratiu:
“—I que elegants que aneu! Quins sombreros més bufons! Són de la Joana 
Valls? jo sempre ho dic: vosaltres sou les noies que vestiu millor de Barcelona!”3
Anys més tard Joaquim M. Nadal i Ferrer, al llibre Recuerdos de medio 
siglo, també en feia esment en descriure “la marquesa de Marianao, con uno 
de aquellos grandes sombreros, ornados de aigrettes y de plumas, firmados 
Juana Valls, que constituían la admiración de muchas señoras y la envidia de 
no pocas”.4 Encara que aquests fragments literaris facin referència als barrets, 
Joana Valls: el ressò de la modernitat
per Laura Casal-Valls
Doctora en història de l’art i especialista en història de la moda 
1 CARBONELL, S.; 
CASAMARTINA, J. Les 
fàbriques i els somnis: 
modernisme tèxtil a 
Catalunya, Centre de 
Documentació i Museu 
Tèxtil, Terrassa, 2002, p. 373 
i al catàleg de Barcelona Alta 
costura, CASAMARTINA, 
Josep, Barcelona Alta Costura, 
El Triangle Postals, Sant 
Lluís, 2009, p. 24.
2 SOLER, Francesc, (Serafí 
Pitarra), Lo trinch de l’or: 
comedia en quatre actes 
(1884), Barcelona, Imp. 
Salvador Bonavía, 1911, p. 20.
3 OLLER, Narcís, La Febre 
d’Or (1890-1892, Barcelona, 
Edicions 62, 1980, p. 142.
4 NADAL, Josep Maria 
de, Recuerdos de medio 
siglo. Siluetas y perfiles 
barceloneses, Madrid, 
Ediciones Cid, 1957, p. 12.
33
JOANA VALLS: EL RESSÓ DE LA MODERNITAT
2
tenim constància de què Joana Valls es dedicà també a la creació de vestits. 
D’ella, però, només n’ha restat una esclavina de seda.
Valls fou l’única modista catalana que participà en l’Exposició Universal de 
1888, al Pavelló de la Indústria, on exposà diverses confeccions i on s’indicava 
que “la réputation de cette maison à Barcelone est suffisamment établie pour 
que les élégantes étrangères puissent s’y diriger en toute confiance”.5 Aquest fet 
permet de fer-se una idea de la rellevància que aquesta tingué a la Barcelona de 
l’època.
Joana Valls nasqué a Barcelona el 6 de març de 18556 i fou batejada com a 
Francisca Juana Maria del Pilar Giralt Miró. Probablement adoptà el cognom 
Valls en casar-se, vers 1969, amb Juan Valls Parellada (ca. 1850-1919).7 
Filla de Juan Giralt Alemany i Juana Miró Sarcena, amos d’una botiga de 
barrets o confecció infantil a Barcelona (s’ha trobat referenciada de les dues 
maneres) situada al Carrer Avinyó, probablement l’ofici de la modisteria li 
vingué ja de família.8 
Joana Valls treballà a Barcelona des de la dècada dels anys 80 del segle xix i 
fins a l’any 1921. Fou, per tant, coetània d’altres modistes de renom com Maria 
Molist, coneguda també com Maria de Mataró, Ana Renaud o Montagne. 
És probable, doncs, que la modista iniciés la seva trajectòria continuant el 
negoci familiar. De fet, l’any 1849 es troba una Juana Giralt establerta com a 
modista al carrer Avinyó 18,9 que podria correspondre a la mare de Joana Valls 
emprant el cognom del marit. L’any 1863 al Carrer Avinyó 1 s’hi trobava Juan 
Giralt com a “tienda de modas”. Els anys 1881 i 1882, en aquell número, es 
troba Juan Valls establert com a “modas”,10 fet que fa pensar que en un primer 
5 VALERO, Juan, Guide 
illustré de l’exposition 
universelle de Barcelone 
en 1888, de la ville, de ses 
curiosités et de ses environs, 
Barcelona, G de Grau, p.157. 
Vegeu també: Exposición 
Universal de Barcelona 1888: 
Catálogo Oficial, Barcelona: 
Imprenta de los Sucesores de 
N. Ramírez y Cia, 1888, p. 93.
6 AMCB, Registre de 
Naixements, llibre 1 de 1855, 
n. Registre 986.
7 La Vanguardia, 7 d’octubre 
de 1919.
8 Tot i així, a la partida de 
naixement, l’ofici patern 
constava com “ojalatero”. 
AMCB, Registre de 
Naixements, llibre 1 de 1855, 
n. Registre 986.
9 SAURÍ, Manuel, Manual 
Histórico-topográfico 
estadístico y administrativo 
o sea Guia General de 
Barcelona dedicado a la Junta 
de Fábricas de Cataluña 
(1849) Barcelona: Imprenta y 
Librería de D. Manuel Saurí, 
p. 268.
10 Anuario del comercio, de la 
industria, de la magistratura y 
de la administración, Madrid, 
Carlos Bailly-Baillère, 
1881, p. 693 i Anuario del 
comercio, de la industria, 
de la magistratura y de la 
administración, Madrid, 
Carlos Bailly-Baillère, 1882, 
p. 700.
Capelina de seda, c. 1900, de Joana Valls (n. 131588, Museu del Disseny). Es tracta d’una peça confeccionada 
totalment a mà, de setí de seda i gasa, tul brodat i aplicacions de frivolités. La part corresponent a la obertura 
davantera estava confeccionada per tal d’obrir-se com dues solapes (vegeu més). Els farbalans de gasa confereixen a 
la peça molt de moviment. Confecció molt acurada. © Museu del Disseny de Barcelona. Estudio Rafael Vargas, 2015.
33
JOANA VALLS: EL RESSÓ DE LA MODERNITAT
3
moment el negoci anava a nom del marit.11 Aquest negoci es mantingué el 
1884, fins que aparegué ja el nom de Joana Valls al carrer Ferran 34.12 En la 
matrícula industrial l’establiment era classificat com “tienda de modista en 
que se hacen vestidos y prendas de lujo surtiendo géneros”.13 L’any 1885 totes 
dues botigues constaven sota el nom de Juana Valls.14 Durant els anys 1896 i 
1897 Juana Valls Parellada es trobava situada al carrer Ferran n. 34,15 1r pis, 
com un “establecimiento o tienda de modista de lujo”16 i s’hi mantingué encara 
els anys posteriors.17 D’aquesta època se n’ha conservat una fotografia, que 
malauradament no podem publicar en aquest article, en què es pot observar 
la façana de l’edifici, i al balcó del primer pis hi ha un cartell, probablement 
de vidre, on hi ha escrit “Modas Juana Valls”. De fet, la tarifa en la que estava 
registrada aquesta modista permetia tenir signes a l’exterior, a diferència 
d’altres.18 L’any 1910 es desplaçà al número 34 del Passeig de Gràcia,19 el nou 
centre de l’activitat comercial de luxe a Barcelona, en el que es podria entendre 
com una estratègia comercial. 
Valls erigí el seu negoci com una casa de modes important. Establerta de 
manera independent, es convertí en un dels referents de l’elegància barcelonina. 
Sabem que al seu taller hi tenia una biblioteca o col·lecció de llibres i figurins 
de moda, entre els quals s’hi trobava la Monografía histórica e iconográfica del 
traje, de Puiggarí o làmines de l’Album Rêve, entre d’altres publicacions, que 
probablement rebia per subscripció. Algunes d’aquestes làmines duien el segell 
de la modista.  
11 L’any 1881 Juan Valls 
constava com a propietari 
d’una botiga de barrets i d’un 
establiment de modistes, 
classificat segons la tarifa I, 
classe 3, amb una quota de 
65 pessetes per la primera 
activitat i de 162,50 la segona. 
ACA, Hisenda, Matrícules 
Industrials, 1881-1882, inv. 1, 
n. 16503.
12 Anuario del comercio, de la 
industria, de la magistratura y 
de la administración, Madrid, 
Carlos Bailly-Baillère, 1884, 
p. 804.
13 ACA, Hisenda, Matrícules 
Industrials, 1883-1884, inv. 1, 
n. 16513.
14 Anuario del comercio, de la 
industria, de la magistratura y 
de la administración, Madrid, 
Carlos Bailly-Baillère, 1886, 
p. 764.
15 En aquest immoble 
s’hi troben també d’altres 
modistes com Madame 
Berbegier o Fanny Ricot.
16 ACA, Hisenda, Matrícules 
Industrials, 1896-1897, inv. 1, 
n. 16592.
17 ACA, Hisenda, Matrícules 
Industrials, 1897-1898, inv. 1, 
n. 16614; 1905, inv. 1, n. 9642; 
1906, inv. 1, n. 9646; 1907 
inv. 1, n. 9648; 1908, inv. 1, 
n. 9652; 1909 inv. 1, n. 9648.
18 Contribución industrial 
y de comercio. Reglamento 
y tarifas aprobadas por 
Etiqueta de Joana Valls, cosida 
al coll de la capelina (n. 131588, 
Museu del Disseny). La presència 
d’etiquetes en al moda feta a 
Catalunya es pot documentar des 
de 1875, aproximadament, i es pot 
entendre com un reconeixement 
de l’autor en les seves peces, 
esdevenint, en certa manera, un 
valor afegit. © Laura Casal-Valls, 
2015.
Real orden de 13 de julio de 
1906 anotados y seguidos de 
un índice alfabético por la 
Redacción de la Revista de los 
tribunales y de la legislación 
universal. Madrid: Centro 
Editorial Góngora, 1906, 
p. 149.
19 ACA, Hisenda, Matrícules 
Industrials,1910, inv. 1, 
n. 9661.
33
JOANA VALLS: EL RESSÓ DE LA MODERNITAT
4
Anvers d’una participació de Joana 
Valls en la què es pot observar 
una imatge de tendència força 
convencional en relació a d’altres 
participacions de modistes 
coetànies. Si es té en compte que 
es tracta de l’any 1910, moment 
en què el modernisme es trobava 
en auge, la imatge que presenta 
aquesta postal pot demostrar un 
cert allunyament de les tendències 
del moment. Fou l’any 1910 quan 
Valls traslladà la seva casa de 
modes al Passeig de Gràcia, fet 
que permet pensar que aquesta 
participació fou de les darreres que 
provenien del carrer Ferran.
Al carrer Ferran núm. 34 s’hi 
aplegaven diversos comerços, 
entre els quals destaquen d’altres 
modistes, com la casa Parera 
i Peitx, o el conegut fotògraf 
Matorrodona, situat també al 
principal, com Valls.
© Biblioteca de Catalunya. 
Barcelona.
Revers de la participació 
manuscrita de Joana Valls, 1910. 
A través d’aquesta participació 
es poden observar els diversos 
tipus de peces que es venien a 
la Casa de Modes de Joana Valls: 
barrets, vestits, cotilles, boes o 
ruixes. © Biblioteca de Catalunya. 
Barcelona. 
33
JOANA VALLS: EL RESSÓ DE LA MODERNITAT
5
Els productes que es venien en aquesta casa tenien fama de qualitat, 
responien a la moda i estaven dirigits a una clientela amb una capacitat 
adquisitiva alta, com s’observa en el següent fragment:
“Quant me’n farà pagar poc més o menos? —No renyirem per això: 
Las hechuras, ja se sap, vuit duros; els adornos, vint-i-cinc; els forros, 
la serrapollera, botons, barnilles, raspall i demés, cinc o sis. En fi, no 
li passarà d’una cinquantena de duros, ral més, ral menos… —Alsa… 
alsa…! Ni que fos la Joana Valls!”
D’un anunci de llum de gas de la companyia El Mechero de Venus es pot 
extreure que el seu establiment era molt luxós, i que estava il·luminat amb llum 
de gas: 
“la mejor luz y más barata, la da en los teatros Novedades y Tivoli, en los 
elegantes salones de la modista Da. Juana Valls, en el Old England y en los 
mejores establecimientos.”20 
De fet, el renom d’aquesta modista anava més enllà de la ciutat de Barcelona 
i a la premsa s’hi poden trobar modistes que s’anunciaven dient que havien 
treballat al taller de Joana Valls.21 La casa de modes de Valls cresqué molt al 
llarg de les dècades i els anuncis en els quals es demanaven treballadors eren 
molts, concentrats en les èpoques de més feina.22 El tipus de productes que 
s’hi venien eren variats, com es pot observar en aquest anunci aparegut a La 
Vanguardia l’any 1905: 
“Para renovar completamente el surtido se liquidan con gran rebaja 
las existencias de abrigos, terciopelos, lanerías, bordados, tules, gasas, 
pasamanerías, flores, plumas, cintas, galones de todas clases, adornos y todo lo 
referente al ramo de la confección.”23
20 La Publicidad, n. 7970 
(1900), p. 1.
21 Los debates: diario político 
defensor de los intereses de la 
comarca, n.3644 (1905), p. 3.
22 Observant aquests anuncis 
es poden conèixer el tipus 
d’empleats que hi treballaven 
i, per tant, deduir el tipus de 
productes: des d’oficiales i 
mig oficiales, a oficiales per 
a barrets o cosidores de palla 
“fantasia” i fina, a mà i a 
màquina.
23 La Vanguardia, 7 d’octubre 
de 1905, p. 2.
Làmines adquirides per Joana Valls. 
Album Rêve, París, inicis 1900. 
©CDMT Quico Ortega.
33
JOANA VALLS: EL RESSÓ DE LA MODERNITAT
6
L’any 1915 es demanava una directora modista de vestits, figura que es 
mantenia encara el 1918.24 Aquesta figura indicaria que el negoci havia crescut 
ja considerablement i que Joana Valls era l’empresària que gestionava el 
negoci i no pas la modista que cosia amb les seves pròpies mans. En la seva 
figura, doncs, es pot observar de manera clara el canvi en el perfil d’aquestes 
professionals, que passaren de l’anonimat a estar al capdavant de negocis 
importants.25 
L’any 1919 Valls anuncià que es retirava, i es publicà una breu crònica en la 
que es lloava la feina feta per aquesta modista:
“Un dels aspectes que afirma més la capitalitat de Barcelona és el que es 
refereix a la nostra intensa vida artística, i (…) es destaca tot el que es relaciona 
amb les modes de senyores, que han assolit un nivell altíssim, donant-nos arreu 
una fama ben merescuda. Una de les reputacions mes sòlides i més barcelonines 
és, sens dubte, la de donya Joana Valls (…) ens dolem de debò de la desaparició 
de la gran modista que es diu Joana Valls, que tant ha contribuït amb el seu gust 
a elevar l’ofici de la moda.”26
Els anys 1920-1921 la trobem inscrita per darrera vegada a les Matrícules 
Industrials.27 El seu negoci, que havia actuat com a caixa de ressonància de 
la modernitat a les darreries del segle xix, probablement s’havia anat apagant 
durant les primeres dècades del segle xx, en què havia de fer front a una nova 
generació de creadors, com Anita Monrós (1882-1959) o Pedro Rodríguez (1895-
1990), entre d’altres. Joana Valls morí a Barcelona el 30 d’abril de 193528 deixant 
darrere seu el testimoni del canvi. 
24 La Vanguardia, 16 
setembre 1918.
25 Probablement el contacte 
constant amb la burgesia 
de l’època, així com una 
capacitat econòmica 
important, convertiren 
a les modistes de luxe en 
senyores amb certa cultura 
i refinament. Sabem, per 
exemple, que Joana Valls 
havia comprat dos quadres 
de Roig i Soler, (SALA, Lluïsa. 
“Joan Roig i Soler. Llibreta de 
comptes (1881-1908). MS.3023 
Biblioteca de Catalunya-
Estudi i transcripció”, 
Butlletí de la Reial Acadèmia 
Catalana de Belles Arts de 
Sant Jordi, n. 15 (2001), p. 
151-225) i consta que tenia 
un quadre de Ramon Casas 
al seu taller. Aquest darrer 
li fou embargat en motiu 
del Tancament de Caixes 
l’octubre de 1899. Aquest 
episodi ha estat estudiat amb 
deteniment en l’article: Casal-
Valls, L. i Sánchez Sauleda, 
S. “El taller d’una modista 
embargat: Joana Valls, el 
Tancament de caixes i l’obra 
de Ramon Casas”, Butlletí de 
la Societat Catalana d’Estudis 
Històrics (en premsa).
26 La Veu de Catalunya, 22 
d’octubre de 1919, p. 7.
27 ACA, Hisenda, Matrícules 
Industrials, 1920-1921, inv. 1, 
n. 9759.
28 AMCB, Índex de 
defuncions de l’any 1935, 
llibre 732, registre núm. 766. 
Vegeu també: La Vanguardia, 
1 de maig de 1935 i La 
Vanguardia, 9 de maig de 
1935.
33


Joana Valls : el ressò de la modernitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert