Angel-Ripoll, Laia

Santegoeds, Oscar

Vaqué, Dolors

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Omnis Cellula 22 9 Octubre 2009
Els darrers cent anys s’ha produït un in-
crement de la temperatura del planeta 
per un augment exponencial del diòxid 
de carboni (CO2) d’origen antropogènic, 
responsable de l’efecte d’hivernacle. Les 
prediccions més optimistes per a aquest 
segle estimen increments de 2,5 ºC 
de temperatura en la superfície dels 
oceans, que implicarà canvis en el 
metabolisme i en la diversitat de les 
comunitats planctòniques, la qual 
cosa es traduirà en alteracions en els 
fluxos de carboni al mar. Els bacte-
ris heteròtrofs marins es troben en 
la base de les xarxes tròfiques mi-
crobianes, són molt abundants (106 
bacteris/mL) i constitueixen el 80 % 
de la biomassa viva dels oceans. Són 
els principals degradadors i canalit-
zadors de la matèria orgànica dissol-
ta (principalment, carboni), ja sigui 
en nivells tròfics superiors un cop 
depredats pels protists, o retornada 
al medi de manera dissolta per lisi 
vírica. La matèria orgànica pot ser 
d’origen autòcton (excretada princi-
palment pel fitoplàncton) o al·lòcton 
(abocaments d’origen antropogènic) i 
utilitzada per al metabolisme i la repro-
ducció bacterians. Una part important 
del carboni metabolitzat pels bacteris és 
respirat i retornat al medi en forma de 
CO2, que en condicions naturals serà re-
absorbit pel fitoplàncton per fer la foto-
síntesi. En canvi, si estem en un sistema 
en què la major part de matèria orgàni-
ca dissolta és d’origen antropogènic, un 
increment de temperatura provocaria 
un desequilibri entre el CO2 produït i el 
reabsorbit, fet que afavoriria una retro-
acció de l’efecte d’hivernacle. Al mateix 
temps, petits increments de temperatura 
poden incidir en canvis de diversitat bac-
teriana i, per tant, dels seus immediats 
depredadors (virus i protists). Aquest fet 
es pot produir directament per l’efecte 
de la temperatura, a causa de l’aparició 
de noves espècies i la desaparició d’altres 
que no es puguin adaptar a la nova situa-
ció o per competència amb altres espèci-
es bacterianes més oportunistes.
A l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), 
conjuntament amb l’Escola Hammelin 
Internacional Laie, hem investigat quin 
seria l’efecte d’un petit increment de tem-
peratura sobre el creixement i la diversi-
tat dels bacteris de la mar Mediterrània. 
Durant l’any 2008, hem realitzat un mos-
treig bimensual a la badia de Blanes per 
avaluar el creixement bacterià sobre medi 
de cultiu (brou marí i en plaques de Petri, 
per triplicat), incubant les mostres a tem-
peratura ambient i a 2 ºC per sobre de la 
temperatura in situ. Aquesta temperatura 
l’hem escollida perquè és la que prediuen 
els models més optimistes i l’hem anome-
nada experimental. Així, a partir del nom-
bre total de colònies formades i la quanti-
tat de colònies amb diferents morfologies 
i colors observades a les plaques incuba-
des a ambdues temperatures, vam 
determinar el creixement i la diver-
sitat bacterians per a cada època de 
l’any. L’augment de 2 ºC per sobre 
de la temperatura in situ provocava 
un increment de mes d’un 10 % del 
nombre total de colònies. Tanmateix, 
aquest augment no va ser uniforme 
per a cadascun dels tipus de colònia 
bacteriana, tal com es pot veure en 
la figura. D’una banda, el nombre 
total de colònies és més elevat a la 
temperatura experimental; de l’altra, 
els bacteris que constituïen colònies 
de diferent color, com és el cas de les 
grogues, van augmentar d’un 49 %, 
i les roses, d’un 14 %. En canvi, les 
colònies blanquinoses es van reduir 
d’un 2,5 %, i les taronges, d’un 21 %. 
Per tant, els nostres resultats estan 
d’acord amb el que havíem indicat 
anteriorment, que petits canvis de tem-
peratura són suficients per potenciar el 
creixement bacterià i produir canvis en 
l’estructura de la comunitat. Som cons-
cients que un experiment de laboratori 
no es pot extrapolar a la natura; però, si 
més no, ens ajuda a verificar com els és-
sers vius responen als canvis del seu en-
torn, a la vegada que les alteracions en 
la biologia dels microorganismes pot re-
percutir negativament en el bon funcio- 
nament del planeta.  I
Oscar Santegoeds,
1 
Laia Angel-Ripoll,
1 
Dolors Vaqué2 
1Escola Hammelin Internacional Laie 
2 Institut de Ciències del Mar (CSIC)
CAPES FINES DE 
PLÀNCTON
ESCALFAMENT GLOBAL 
I BACTERIS MARINS
Les prediccions més optimistes per a aquest segle estimen increments 
de 2,5 ºC de temperatura en la superfície dels oceans, fet que implicarà 
canvis en el metabolisme i la diversitat de les comunitats planctòni-
ques, que es traduirà en alteracions en els fluxos de carboni al mar. Així, 
petits increments de temperatura poden provocar canvis en l’estructu-
ra de les comunitats bacterianes marines i un augment de producció i 
respiració, fet que afavorirà l’efecte d’hivernacle.
©
 Im
atg
e d
e f
on
s: 
ww
w.
sx
c.h
u/
pr
ofi
le/
gu
yc
ar
so
n
Canvis en el nombre mitjà de colònies totals i de cada grup 
de colònies bacterianes obtingudes durant l’any 2008 en 
mostres incubades a temperatura in situ (ambiental) i a 2 ºC 
per sobre (experimental). 
Colònies grogues Colònies taronges
Colònies roses Colònies blanquinoses
Temperatura ambiental
60
50
40
30
20
10
0
Temperatura experimental
U
ni
ta
t f
or
m
ad
or
a 
de
 c
ol
òn
ie
s 
(U
FC
)


Escalfament global i bacteris marins

Hemeroteca Cientifica Catalana

Omnis Cellula 22 9 Octubre 2009Els darrers cent anys s’ha produït un in-crement de la temperatura del planeta per un augment exponencial del diòxid de carboni (CO2) d’origen antropogènic, responsable de l’efecte d’hivernacle. Les prediccions més optimistes per a aquest segle estimen increments de 2,5 ºC de temperatura en la superfície dels oceans, que implicarà canvis en el metabolisme i en la diversitat de les comunitats planctòniques, la qual cosa es traduirà en alteracions en els fluxos de carboni al mar. Els bacte-ris heteròtrofs marins es troben en la base de les xarxes tròfiques mi-crobianes, són molt abundants (106 bacteris/mL) i constitueixen el 80 % de la biomassa viva dels oceans. Són els principals degradadors i canalit-zadors de la matèria orgànica dissol-ta (principalment, carboni), ja sigui en nivells tròfics superiors un cop depredats pels protists, o retornada al medi de manera dissolta per lisi vírica. La matèria orgànica pot ser d’origen autòcton (excretada princi-palment pel fitoplàncton) o al·lòcton (abocaments d’origen antropogènic) i utilitzada per al metabolisme i la repro-ducció bacterians. Una part important del carboni metabolitzat pels bacteris és respirat i retornat al medi en forma de CO2, que en condicions naturals serà re-absorbit pel fitoplàncton per fer la foto-síntesi. En canvi, si estem en un sistema en què la major part de matèria orgàni-ca dissolta és d’origen antropogènic, un increment de temperatura provocaria un desequilibri entre el CO2 produït i el reabsorbit, fet que afavoriria una retro-acció de l’efecte d’hivernacle. Al mateix temps, petits increments de temperatura poden incidir en canvis de diversitat bac-teriana i, per tant, dels seus immediats depredadors (virus i protists). Aquest fet es pot produir directament per l’efecte de la temperatura, a causa de l’aparició de noves espècies i la desaparició d’altres que no es puguin adaptar a la nova situa-ció o per competència amb altres espèci-es bacterianes més oportunistes.A l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), conjuntament amb l’Escola Hammelin Internacional Laie, hem investigat quin seria l’efecte d’un petit increment de tem-peratura sobre el creixement i la diversi-tat dels bacteris de la mar Mediterrània. Durant l’any 2008, hem realitzat un mos-treig bimensual a la badia de Blanes per avaluar el creixement bacterià sobre medi de cultiu (brou marí i en plaques de Petri, per triplicat), incubant les mostres a tem-peratura ambient i a 2 ºC per sobre de la temperatura in situ. Aquesta temperatura l’hem escollida perquè és la que prediuen els models més optimistes i l’hem anome-nada experimental. Així, a partir del nom-bre total de colònies formades i la quanti-tat de colònies amb diferents morfologies i colors observades a les plaques incuba-des a ambdues temperatures, vam determinar el creixement i la diver-sitat bacterians per a cada època de l’any. L’augment de 2 ºC per sobre de la temperatura in situ provocava un increment de mes d’un 10 % del nombre total de colònies. Tanmateix, aquest augment no va ser uniforme per a cadascun dels tipus de colònia bacteriana, tal com es pot veure en la figura. D’una banda, el nombre total de colònies és més elevat a la temperatura experimental; de l’altra, els bacteris que constituïen colònies de diferent color, com és el cas de les grogues, van augmentar d’un 49 %, i les roses, d’un 14 %. En canvi, les colònies blanquinoses es van reduir d’un 2,5 %, i les taronges, d’un 21 %. Per tant, els nostres resultats estan d’acord amb el que havíem indicat anteriorment, que petits canvis de tem-peratura són suficients per potenciar el creixement bacterià i produir canvis en l’estructura de la comunitat. Som cons-cients que un experiment de laboratori no es pot extrapolar a la natura; però, si més no, ens ajuda a verificar com els és-sers vius responen als canvis del seu en-torn, a la vegada que les alteracions en la biologia dels microorganismes pot re-percutir negativament en el bon funcio- nament del planeta.  IOscar Santegoeds,1 Laia Angel-Ripoll,1 Dolors Vaqué2 1Escola Hammelin Internacional Laie 2 Institut de Ciències del Mar (CSIC)CAPES FINES DE PLÀNCTONESCALFAMENT GLOBAL I BACTERIS MARINSLes prediccions més optimistes per a aquest segle estimen increments de 2,5 ºC de temperatura en la superfície dels oceans, fet que implicarà canvis en el metabolisme i la diversitat de les comunitats planctòni-ques, que es traduirà en alteracions en els fluxos de carboni al mar. Així, petits increments de temperatura poden provocar canvis en l’estructu-ra de les comunitats bacterianes marines i un augment de producció i respiració, fet que afavorirà l’efecte d’hivernacle.© Imatge de fons: www.sxc.hu/profile/guycarsonCanvis en el nombre mitjà de colònies totals i de cada grup de colònies bacterianes obtingudes durant l’any 2008 en mostres incubades a temperatura in situ (ambiental) i a 2 ºC per sobre (experimental). Colònies grogues Colònies tarongesColònies roses Colònies blanquinosesTemperatura ambiental6050403020100Temperatura experimentalUnitat formadora de colònies (UFC)

Escalfament global i bacteris marins

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana