, Altres

Belda, Antonio

Revistes Catalanes amb Accés Obert

122 SARRIÀ  Revista d´investigació i assaig de la Marina Baixa
Estudi de la fauna cinegètica de la Marina Baixa
Antonio BELDA 1; José Emilio MARTÍNEZ-PÉREZ 1; Benito ZARAGOZÍ 2; 
Victoriano PEIRÓ 3 i Eduardo SEVA 3
antonio.belda@ua.es
1 Unitat de Cartograﬁa de los Recursos Naturals de la Universitat d’Alacant 
2 Institut Universitari de Geograﬁa de la Universitat d’Alacant
3 Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant
Resum:Estudi de les espècies animals objecte de caça a la comarca, tenint en compte la seua dis-
tribució geogràﬁca en els diferents vedats.
Paraules clau: caça, vedat, gestió
Resumen: Estudio de las especies animals objeto de caza en la comarca, teniendo en cuenta su 
distribución geográﬁca en los diferentes vedados.
Palabras clave: caza, vedado, gestión
SARRIÀ                   123
Aquest treball descriu la comunitat de fauna amb interès cinegètic en la comarca de 
la Marina Baixa, des del punt de vista ecològic i etnològic, posant de manifest la problemà-
tica i les repercussions socioeconòmiques que té en la zona d’estudi.
La comarca de la Marina Baixa es troba en el nord-est de la província d’Alacant en-
tre las coordenades UTM 725840-762128. Limita pel nord en la Marina Alta, en l’Alacantí 
al sud, a l’est en la mar Mediterrània i a l’oest en l’Alcoià. La superfície total que ocupa la 
comarca es de 58.949 ha.
Per tal de desenvolupar aquest estudi s’han emprat diferents metodologies de tre-
ball, com ara: itineraris de mostratge a peu (transectes), enquestes a responsables cine-
gètics i gestors, entrevistes orals a habitants de la zona i utilització de tecnologies GIS 
(Geographical Information System) i GPS (Global Position System). A més, es van obtenir 
els rendiments cinegètics a partir de les dades de les estadístiques de caça, facilitades 
per la Direcció Territorial d’Alacant de la Conselleria de Territori i Vivenda de la Generalitat 
Valenciana. Es va realitzar l’anàlisi de les estadístiques de caça amb la ﬁ d’obtenir les den-
sitats de captures per a cadascun dels vedats de caça i veure l’evolució de les diferents 
espècies en les últimes dècades, establint les tendències poblacionals. En aquest article 
farem referència únicament a les dades que reﬂecteixen els rendiments cinegètics de la 
comarca, és a dir, mostrarem les dades obtingudes als estadístics de caça dels diferents 
vedats.
Amb el projecte es vol manifestar la importància de la conservació d’espais agrofo-
restals tradicionals, mantenint un cert grau d’explotació, però al mateix temps, buscant la 
compatibilitat d’aquests usos del terreny amb les noves economies regionals, més renta-
bles econòmicament, i la conservació de les poblacions de fauna vertebrada amb interès 
ecològic i cinegètic. Les principals consideracions per a la gestió de les espècies cine-
gètiques són les que fan referència a la millora i conservació del seu habitat. Els factors 
més importants sobre els que cal incidir són la disponibilitat d’aliment i refugi de la zona. 
D’aquesta forma, els resultats obtinguts són fonamentals per a l’establiment de plans de 
gestió sostenible als vedats de caça i la conservació del coneixement tradicional sobre una 
activitat que compta amb una elevada tradició en la zona. Per aquests motius, la comarca 
de la Marina Baixa gaudeix d’una gran aﬁció cinegètica que es veu traduïda en la super-
fície destinada per a aquesta activitat. D’aquesta manera, el 66,11% de la superfície de la 
comarca està considerada com terrenys d’interès cinegètic.
S’ha recopilat informació que fa menció a la riquesa de les espècies presents en 
la zona i la diversitat de modalitats de caça emprades per a la seva captura. Així, trobem 
que les esperes, les batudes, la caça del conill amb gos, els tords a lloc ﬁx, la captura de 
fringíl·lids amb ﬁlat i els ganxets, són les modalitats més populars a la comarca. Encara 
que hi trobem algunes altres com: la caça del conill amb furó, les monteries, la caça de 
tudons i tórtores a la mitja veda, etc. Totes aquestes modalitats reﬂecteixen la tradició ci-
negètica de la comarca i la importància socioeconòmica que representen per a aquestes 
terres.
En la següent imatge apareixen els diferents vedats que hi ha en l’actualitat a la 
comarca de la Marina Baixa (Imatge 1). El vedat de caça que ocupa una major superfície 
és l’A-10030 corresponent als municipis de Benimantell, Beniardà, Guadalest i Benifato 
(6.347,48 ha). A continuació li segueix el vedat A-10211, a Tàrbena i Bolulla (4.264,48 ha) i 
l’A-10167, a Sella (3.109,93 ha). Els vedats amb major superfície es troben a la zona nord 
Estudi de la fauna cinegètica de la Marina Baixa
124 SARRIÀ  Revista d´investigació i assaig de la Marina Baixa
i interior de la comarca, mentre que la majoria dels vedats amb menor superfície es corres-
ponen amb petits vedats privats de caça a la zona sud i interior i les zones més properes 
a la costa. A més coincideix que aquests vedats més propers a la costa es dediquen a la 
caça menor i els de les zones més interiors combinen la caça menor i la caça major.
Per altra banda, el nombre total de caçadors en el territori d’estudi és de 2.060 i la 
densitat mitjana de caçadors és bastant elevada (18,91 caçadors/ha). Pel que fa a la pro-
cedència dels caçadors podem dir, segons les dades de les enquestes realitzades, que hi 
ha caçadors del mateix municipi on es troba situat el vedat de caça, però també trobem 
caçadors de la resta de la comarca, de la província, del país i ﬁns i tot caçadors que pro-
venen de altres països.
En la següent taula apareixen les espècies cinegètiques considerades a la Llei de 
Caça de la Comunitat Valenciana que major popularitat tenen entre els caçadors de la 
comarca 
(Taula 1). Podem veure també el seu nom cientíﬁc i el nombre de captures en la 
temporada 2008-09
Imatge 1. Vedats de caça de la Marina Baixa
SARRIÀ                   125
Taula 1. Individus caçats durant l’ultima tempora de caça (2008-09)
Nom comú Nom cientíﬁc Captures Nom comú Nom cientíﬁc Captures
Arruí Ammotragus lervia 8 Perdiu Alectoris rufa 4.627
Becada Scolopax rusticola 71 Tords Turdus sp. 15.599
Conill Oryctolagus 
cuniculus
4.783 Tórtora Streptopelia 
turtur
725
Llebre Lepus capensis 98 Tórtora de 
collar
Streptopelia 
decaocto
496
Senglar Sus scrofa 159 Rabosa Vulpes vulpes 203
Estornell Sturnus unicolor 260 Blanca Pica pica 228
Tudó Columba palumbus 2.093 TOTAL 29.348
El nombre total de captures durant la temporada de caça 2008-09 va ser d’un total 
de 29.348 exemplars en tots els vedats de la Marina Baixa. La densitat mitjana de captures 
és de 70,53 individus per cada 100 ha (29.348/41608). La presa més capturada és, sens 
dubte, el grup constituït per les diferents espècies de tords (15.597 individus). També són 
importants les xifres del conill (4.783) i la perdiu (4.627), dues de les espècies més 
emblemàtiques des del punt de vist cinegètic, però cal considerar en aquests resultats 
els individus procedents de les repoblacions cinegètiques i que augmenten de forma 
signiﬁcativa el nombre total d’individus caçats. El tudó també presenta unes xifres bastant 
elevades (2.093), que depenen fonamentalment dels individus que venen a passar l’estiu 
a la comarca, al igual que ocorre amb la tórtora comuna (725). D’altra banda, hi ha altres 
espècies que es cacen principalment pels danys que ocasionen als conreus i sobre altres 
espècies, és el cas per exemple de la rabosa (203), blanca (228), estornells (260) i porcs 
senglars (159). Finalment, l’arruí és l’espècie menys capturada segons els estadístics de 
caça de la Conselleria (8 individus), seguit per la becada (71 exemplars), tractant-se de 
dues espècies que no tenen massa interès, en general, entre els caçadors de la Marina.
Segons l’evolució dels estadístics de caça hi ha una sèrie d’espècies amb una ten-
dència creixent pel que fa al nombre de captures. Entre aquestes espècies trobem: coni-
ll, tudó, perdiu, senglar, rabosa, arruí, tórtora de collar i blanca (aquestes dues darreres 
espècies a partir de 1999). En aquest sentit, podem dir que s’ha produït un augment en 
el nombre de caçadors que es dediquen a la caça major (porc senglar i arruí), associat 
al nombre d’individus que hi ha presents en aquestes serres. Altres espècies, per contra, 
decreixen quant al nombre de captures, com són la llebre i la becada. Finalment altres es-
pècies presenten una proporció de captures variable en les últimes dècades, a causa del 
seu comportament migratori: tords i estornells.
Un altre aspecte rellevant és l’evolució d’algunes espècies exòtiques-invasores pre-
sents en la zona des de fa uns pocs anys, com són la tórtora turca (Streptopelia decaocto) 
i l’arruí (Ammotragus lervia). Aquests animals provoquen cert impacte sobre altres 
espècies, i cal analitzar les seues repercussions mediambientals, ja que competeixen, per 
l’aliment i l’espai, amb les espècies autòctones.
Estudi de la fauna cinegètica de la Marina Baixa
126 SARRIÀ  Revista d´investigació i assaig de la Marina Baixa
El procés d’investigació ha permès establir les bases per a donar continuïtat a 
aquest estudi i poder fer estudis semblants en àrees diferents, ja que s’ha establert la for-
ma en utilitzar la cartograﬁa disponible, la caracterització dels ambients, l’establiment dels 
punts de mostratge, l’avaluació dels rendiments cinegètics i l’ús de les diferents enquestes 
realitzades.
En resum, una correcta gestió del territori i dels recursos naturals, tant per part de 
l’administració com per part dels particulars, permet que la qualitat i quantitat de les es-
pècies cinegètiques s’incremente considerablement. No hem d’oblidar el principi de sos-
tenibilitat i el compliment de la legislació vigent, per a garantir la conservació dels recur-
sos cinegètics. Així, les espècies amb interès cinegètic pateixen una sèrie de pressions 
que repercuteixen negativament sobre els efectius poblacionals de les mateixes. L’origen 
d’aquestes pertorbacions pot ser antròpic (furtivisme, agricultura, ramaderia, activitats tu-
rístico-recreatives, mascotes, incendis, etc.) o natural (depredadors, climatologia, incen-
dis, etc.). per tals motius cal investigar quines són aquestes causes i intentar reduir-les per 
tal d’afavorir el correcte desenvolupament d’aquestes espècies.
Les dades presentades en aquesta comunicació formen part del projecte 
d’investigació “Gestió sostenible de recursos cinegètics a escala regional en un gradient 
termomesomediterrani de mosaics del paisatge a l’est de la província d’Alacant: anàlisis 
mitjançant les tecnologies GIS i GPS (CGL 2004-00202)”, que serviran al mateix temps 
per a presentar la tesi doctoral: “Gestió sostenible de recursos cinegètics en un gradient 
de mosaics del paisatge en la comarca de la Marina Baixa (Alacant)”.
Imatge 2. Porc  senglar ( Sus scrofa)


Estudi de la fauna cinegètica de la Marina Baixa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert