Lluch Bramon, Rosa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

143
PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Novembre 2011 5
ROSA LLUCH BRAMON. Universitat de Barcelona
ELS REMENCES ELS SEGLES XIV I XV: 
NOVES PERSPECTIVES
En els darrers anys el nostre coneixement sobre la història
dels remences ha avançat molt. Des que a mitjan segle pas-
sat, Vicens Vives va publicar els seus treballs sobre el tema
–que segueixen sent de consulta obligada– s’han anat plan-
tejant noves preguntes, noves perspectives, noves documen-
tacions, noves maneres de mirar, i també s’han aportat noves
respostes. Amb tot, i malgrat el que hem avançat tots plegats,
tenim encara punts foscos o no acabats d’aclarir que cal que
intentem resoldre. Sens dubte, en molts d’ells ens és neces-
sària la participació d’historiadors dedicats a diferents perí-
odes i també a diferents territoris de Catalunya, atès que fins
ara hem treballat fonamentalment la regió de Girona.
Partint de la molta i variada feina feta fins ara sobre els
remences baixmedievals, esbossaré tot seguit quines són, al
meu entendre, les recerques que caldria emprendre o conti-
nuar i ampliar. No cal dir que hi ha diverses possibilitats
d’estudi i molt camp (mai més ben utilitzat) per córrer, però
hi ha qüestions més prioritàries, actualment, per avançar
convenientment en la investigació. Sobretot si tenim present
que s’han anat desmentint hipòtesis amb les quals es treba-
llava feia molt anys. 
Per exemple, algunes recerques recents han mostrat clara-
ment com als segles XIV i XV hi havia remences, en teoria
pagesos servils, que no vivien en cap mas ni en cap comuni-
tat rural o dedicada majoritàriament al treball de la terra. Tot
apunta que això no és una eventualitat gens estranya. Aques-
ta és una de les vies per seguir: els remences en nuclis
urbans. Podríem arribar a quantificar-los? Podríem saber a
què es dedicaven i si vivien millor, pitjor o igual que els seus
veïns lliures? Podríem arribar a conjecturar per què, tot i
estar ben instal·lats, no volien ser lliures? O potser és que no
podien? Jo havia apuntat que els interessava ser remences
per tal de poder reclamar el mas d’origen en cas de manca
d’hereus per la línia directa. Però, ara com ara, em sembla
una explicació massa simple i massa senzilla. En el fons,
aquesta explicació parteix del supòsit que és millor ser
remença i tenir un mas que no tenir-lo. Però llavors, com
podem seguir mantenint que la conquesta i, més concreta-
ment, el poblament de la Catalunya Nova i també d’altres
territoris conquerits pels monarques, es va fer bàsicament
gràcies a pagesos que fugien de la Catalunya Vella, gràcies a
persones que buscaven millors condicions i millors senyo-
ries on viure?
Per tot plegat, convé estudiar els remences urbans, de ciu-
tats grans, mitjanes i petites. Caldria saber si la servitud els
impedia el desenvolupament professional, econòmic o
social, i també arribar a establir comparacions amb els ni-
vells de vida i d’implicació (si és que n’hi havia) en la vida
i en els conflictes de les ciutats. I l’altra gran pregunta: els
remences instal·lats en nuclis urbans, van prendre part en
l’alçament del camp? O van actuar com si no anés amb ells?
Van redimir els mals usos després de la sentència arbitral de
Guadalupe?
Naturalment, estudiar els remences urbans no és una tasca
senzilla perquè normalment no solien fer constar aquesta
condició servil en la documentació que generaven si no era
estrictament necessari. Potser una bona manera de començar
la recerca seria estudiant les demandes de cartes de ciutada-
nia a la ciutat de Barcelona, on una de les preguntes que es
feien era, precisament, si la persona sol·licitant era de
12
14
16
1
2
5
8
11 
Cobraments derivats de la servitud (AHG, Hospici, núm. 3 (1334-
1335)).
temes-2)
6
remença o lliure. Lògicament, també s’haurien de mirar els
registres notarials, tot i que amb una bona dosi de paciència. 
Per altra banda, caldria dedicar encara més atenció a la dife-
renciació econòmica entre els remences. Pel que sabem fins
ara, els diferents nivells de riquesa i de potencial econòmic
entre els pagesos, tant servils com lliures, augmenten a
mesura que passen els anys, com a mínim i amb claredat al
llarg del segle XIV. Els capbreus del final del segle XIV i
del segle XV mostren que hi ha hagut variacions importants
en la propietat del domini útil de molts masos i de moltes
terres. Alguns masos van aconseguir tenir tantes o més peces
de terra de dominis diferents que del seu propi mas i perso-
na, amb tot el que això implica. Crec que potser aquest fet és
el que explica que després de la sentencia arbitral de Gua-
dalupe es tornés a exigir el dret de deseixida de mas de les
terres que eren d’altres dominis directes i que sembla que no
s’exigia arreu al segle XV. Caldria comprovar aquesta hipò-
tesi amb més recerques i esbrinar si l’estratègia d’aconseguir
propietats de senyors que no eren els titulars del cup princi-
pal, era comuna o excepcional.
Així doncs, fóra bo que s’estudiés amb minuciositat els can-
vis en la propietat i els pagaments dels masos en aquests
segles XIV i XV i es plantegessin noves explicacions per als
anomenats masos rònecs. La confrontació de capbreus d’una
mateixa senyoria, o de diverses senyories del mateix perío-
de, ha permès a L. To, o a mi mateixa, precisar amb més
exactitud la millora o empitjorament dels masos remences,
que s’aprecia clarament en els dots que reben els fills en
casar-se. Tanmateix, caldria avançar per aquesta via i com-
plementar la informació amb els registres notarials, que ens
oferiran la visió global i no només la que tenia a veure amb
la senyoria feudal. 
Tot plegat, a més, ens haurà de permetre acostar-nos al que
va succeir amb les famílies o masos remences que van des-
aparèixer dels capbreus posteriors. Una altra pregunta clau i
fonamental per entendre tot el procés és: on van anar a parar
aquells remences que van perdre masos i terres? I en quines
condicions ho van fer? Vull dir, si van perdre bous i esque-
lles, de ben segur que això també va contribuir a augmentar
el malestar al camp i no només a causa de les exigències de
les senyories feudals sinó que hi havien pres part, més o
menys directament i voluntària, altres pagesos remences.
Cosa que demostra, per si encara calgués, que els pagesos
són, amb ple dret, part indispensable de la societat feudal i,
amb major o menor presència i intensitat, participen i
influeixen (tant com poden o els deixen) en els canvis que es
produeixen en el sistema polític, econòmic i social.
Passo molt ràpidament per una altra de les qüestions com és
la de centrar l’atenció en alguns estudis de cas: estudiar
masos concrets des de tots els punts de vista possibles i
durant el màxim període possible. La informació que conte-
nen els pergamins encara conservats en alguns masos que
havien estat remences, s’hauria de contrastar amb la genera-
da per les senyories a què pertanyien i amb els registres
notarials, per exemple. Amb recerques d’aquesta mena
podríem arribar a confirmar si malgrat la servitud –o, potser,
gràcies a ella– els masos tiraven endavant i entraven en el
joc de les adquisicions de més terres, així com també quins
mecanismes utilitzaven per fer-ho.
Una de les tasques pendents més importants té a veure amb
el teòric final del conflicte remença. Em refereixo a la sen-
tència arbitral de Guadalupe. La versió de la sentència amb
què treballem tots plegats és la que va publicar Vicens fa
més de cinquanta anys. Sens dubte, caldria contrastar les
diverses versions que van circular per Catalunya i publicar-
ne una edició crítica, convenientment anotada i contextua-
litzada. Fa anys que P. Gifre i jo mateixa parlem de fer-ho
i potser en seria hora... I ja posats, s’hi hauria d’afegir el
projecte de concòrdia de l’any 1462, pactat entre una part
dels senyors i una part dels remences abans del primer
alçament armat i que, segons J. Fernández Trabal, era més
favorable als remences que no pas la posterior sentència de
Guadalupe.
I pel que fa al que caracteritzava als remences, és a dir, als
mals usos, si bé és cert que actualment no podem atorgar a
la demanda de la seva supressió la importància que Vicens o
Freedman li havien donat, no podem obviar que els remen-
ces van centrar en aquesta supressió bona part de les seves
Joan de Canyamars agredint al rei Ferran (Manual de Novells Ardits).
143
PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Novembre 2011 7
demandes. D’una manera especial, caldria que algun histo-
riador dedicat als segles posteriors a Guadalupe aportés nova
llum sobre les raons que van fer que molts antics remences
seguissin pagant anualment per l’anul·lació de mals usos i
que no ho fessin de cop. I caldria estudiar amb deteniment si
els remences d’arreu de Catalunya pagaven tots els mals
usos; i això inclou també els que vivien a les ciutats. 
Tal com van afirmar P. Bonnassie i L. To, aquest sistema
havia estat ideat per retenir els pagesos a la terra. Amb el pas
dels segles, les coses havien canviat, i si bé els mals usos
seguien sent un senyal inequívoc de la servitud, eren també
un senyal inequívoc de lligam amb una propietat concreta.
Podem pensar que, en el nou ordre instaurat després de
Guadalupe, el reconeixement anual del pagament dels mals
usos havia de constituir un senyal inequívoc de drets de pro-
pietat sobre la terra.
Sens dubte, caldria tornar a plantejar el paper que va fer en
tot el procés i en el conflicte la monarquia, com també la Di-
putació del General. A vegades, sembla que mirem la qües-
tió remença des de perspectives ben diferents i caldria que
les veiéssim dins de la mateixa òrbita. Per això resulta neces-
sari tornar a estudiar les violències, la guerra i la participa-
ció no només dels remences pagesos sinó dels pagesos no
remences i, potser, dels remences no pagesos. Com a mínim,
hauríem de posar-nos d’acord en si es va tractar d’una guer-
ra o de dues! En qualsevol cas, el conflicte es perfila cada
vegada més com una qüestió tant de remences com d’altres
pagesos. I acabo amb una sèrie de preguntes a les quals tots
plegats hauríem de poder acabar donant resposta. 
Per què es van alçar en armes els remences? Per aconseguir
l’abolició dels mals usos i obtenir la llibertat personal com
tan repetidament i davant tants interlocutors van dir? Van ser
utilitzats com a peons pels monarques en la lluita contra els
senyors feudals i viceversa? Volien abolir el sistema feudal?
De veritat interessava a algú la supressió del sistema feudal?
És evident que a la monarquia no; als senyors, tant laics com
eclesiàstics, menys encara; però tampoc als remences més
benestants, aquells que havien pogut eixamplar llurs explo-
tacions aprofitant la mala conjuntura dels segles XIV i XV.
Aspiraven els remences a veure consolidat el domini útil de
les propietats que s’havia anat reforçant per sobre del domi-
ni directe, tot i els senyors feudals? Això no vol dir que els
pagesos s’apropiessin de tinences sense el coneixement i
l’autorització dels senyors, sinó que volien assegurar-se que,
si els senyors tornaven a tenir prou força, no intentarien
ampliar llurs drets i beneficis i retornar a la situació anterior
en la qual, entre altres coses, cada família tenia un sol mas.
Van actuar per acomodar-se millor dins del sistema i aug-
mentar els seus guanys i la seva participació en el reparti-
ment de riquesa? Per aconseguir un espai, millor i més ben
valorat, en una societat que tractava els pagesos només com
a subministradors de rendes i matèries primeres? Per acon-
seguir representativitat i entitat política, com apunta P. Ortí?
Per consolidar la seva posició econòmica i distingir-se clara-
ment d’aquells pagesos (remences o no) amb una posició
socioeconòmica inferior? Per un cúmul de causes? Final-
ment, haurem de respondre a l’altra gran qüestió: va haver-
hi vencedors i vençuts en el conflicte remença? I si és així,
quins van ser? 
12
14
16
1
2
5
8
11 
Els focs remences el 1486. Mapa elaborat a partir de J.  VICENS
VIVES, El  gran  sindicato remensa, 1488-1508; extret de Rosa
Congost, Gabriel Jover i Giuliana Biagioli (eds), L’organització de l’es-
pai rural a l’Europa mediterrània, Girona: Universitat de Girona/
Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, p. 23.


Els remences els segles XIV i XV: noves perspectives

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert