Figueras, Narcís

Miralles, Eulàlia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El nostre concepte de «literatura» es veu avui dia fortament
condicionat per la noció de «ficció» o «imaginació» que
s’imposà gradualment i culminà amb el Romanticisme. S’ha
de tenir en compte, però, que el concepte en si mateix és
–com tot– «històric», sotmès a evolucions rellevants. Pel
que fa als inicis de l’època moderna, més aviat designà el
conjunt de la producció escrita (erudició, ciència, bones lle-
tres...) a càrrec dels qui posseïen l’escriptura i el coneixe-
ment humà sobre el món i la vida. D’altra banda, també és
cert que tota forma de «posar per escrit» comparteix estratè-
gies similars (justificació, persuasió…) i que, en part, una
certa «ficcionalització» és present en tot escrit, fins i tot en
aquell que voldria fer-nos creure que ens mostra la realitat
«tal com és», bé presentada com a «ciència» o bé com a
«experiència viscuda».1
Així doncs, els records i les vivències personals i col·lecti-
ves, així que passen pel sedàs de la lletra, esdevenen «litera-
tura» i, alhora, «testimonis de la història», en el doble sentit
que testimonien sobre una realitat viscuda i la percepció que
en tingueren els autors (o el paper que hi van fer) i, alhora,
sobre les pràctiques d’escriptura i les condicions que les fan
possibles (accés a l’alfabetització i a models d’escriptura,
funcions que exerceixen i que les fan emergir...) pròpies
d’un moment concret.2
L’home ha tingut sempre la necessitat de deixar memòria per
escrit, des de l’antiguitat, i ho ha fet valent-se de tots els
gèneres literaris però especialment del que podem anomenar
«literatura memorialística» o simplement «memorialística».
És cert que sempre hi ha hagut exemples de literatura centra-
da en experiències i opinions personals (les Confessions
de sant Agustí, per exemple, del segle IV-V, o els Assaigs de
Montaigne, del segle XVI) i que a partir de la segona meitat
del segle XIX les memòries esdevingueren un gènere literari
definit. Abans d’aquesta data, el que hom troba més habitual-
ment són escrits privats, literatura feta (tret de casos excep-
cionals) per a un cercle reduït de familiars i amics i que no
pensa a superar l’esfera íntima. Però des de fa uns quants
anys aquests escrits han anat veient la llum, sobretot gràcies
a la feina de recuperació d’historiadors i filòlegs.
Ara bé, resulta complex delimitar el gènere (que antigament
no existia com a tal); es tracta de textos híbrids, que la seva
singularitat i individualitat fan irrepetibles, però alhora pre-
senten trets comuns. És per això que hom n’ha establert una
classificació i ha posat de relleu la utilitat de fer servir el
terme «literatura memorialística» per englobar-los.3 Cada
llengua ha identificat una terminologia pròpia (écrits du for
privé en el cas francès, autobiography en el cas anglès, etc.)
i el català també, però és cert que l’etiqueta és recent, i que
en l’edat moderna, quan el gènere pren cos, aquests escrits
poden tenir diversos noms: diari, dietari, crònica, memòria,
temes-1)
2
NARCÍS FIGUERAS. Universitat Oberta de Catalunya
EULÀLIA MIRALLES. Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Girona. ILCC
LES MEMÒRIES PERSONALS: 
ENTRE LA HISTÒRIA I LA LITERATURA
Jeroni Pujades, Dietari sisè (1626-1630)
Biblioteca de la Universitat de Barcelona, ms. 975, f. 192v. 
relació… Es tracta d’escrits en què l’autor narra, des d’un
punt de vista generalment subjectiu, les pròpies vivències:
una vida sencera (perquè alguns es remunten a la naixença
i s’allarguen fins a la mort) o bé uns anys o uns episodis de
la seva vida. Sovint l’estímul per escriure o «deixar memò-
ria» prové de fets excepcionals de tipus general (invasions,
fams, guerres…), personals o familiars (negocis fracassats,
casaments, naixement de fills, morts…). Aquests escrits
poden constituir un llibre per ells mateixos o bé els podem
trobar formant part, com a notes amb desenvolupament
narratiu, de tota mena de documentació, personal (sobretot
en llibres de comptes) i institucional (documents jurídics,
inquisitorials, etc.). 
El text resultant és un reflex de la condició social de l’autor,
com mostren l’estil de la prosa i la llengua vehicular em-
prada. Distingim generalment entre memorialística urbana i
de pagès. En el primer dels casos la construcció del llibre de
memòries és conseqüència d’un anhel individual, mentre
que en el segon aquest desig és familiar i es pot perpetuar al
llarg de més d’una generació. En tots ells, però, predomina
la necessitat de deixar constància d’uns fets viscuts per a les
generacions futures: el record personal, familiar o de grup, i
també i alhora aquest record com a part d’una comunitat més
àmplia: el poble, la ciutat, el país.4 És aquest record col·lec-
tiu el que ha fet i fa la literatura memorialística especialment
atractiva per als historiadors, que l’han sabut aprofitar com
a font d’uns esdeveniments pretèrits. 
La memorialística catalana és rica, en nombre i en qualitat.
Emergeix paral·lelament a altres territoris europeus que es
caracteritzen per gaudir d’un nodrit corpus de literatura 
personal, com ara França, el nord d’Itàlia, Anglaterra o Ho-
landa, i al llarg de l’època moderna se situa al mateix nivell
d’aquests.5 Certament, en aquestes zones de l’Europa del
segle XVI, gràcies en gran part a la difusió de la lletra
impresa, en determinats àmbits socials ja no era possible ni
desitjable viure sense l’exercici d’escriure.6 L’emulació, el
desig i les possibilitats d’ascensió social afavoreixen l’alfa-
betització de sectors que fins aleshores n’havien quedat al
marge i propicien l’accés a l’escriptura, per exemple, de la
pagesia emfitèutica o de l’artesanat urbà, a més dels grups
que ja n’eren posseïdors (els professionals del dret, els ecle-
siàstics, etc.). La necessitat de portar un registre de la ges-
tió i els rendiments de l’ofici o de les terres, les exigències
fiscals, els requisits per a l’accés al govern local o les ten-
sions religioses han estat identificats pels estudiosos com
elements estimuladors i causes de la multiplicitat i riquesa
d’una producció que, al costat de testimonis rellevants per
la personalitat social o professional de l’autor, ateny també
142
PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Juliol/Agost 2011 3
i amb proporcions voluminoses, sobretot a la Catalunya
Vella, un anomenat «memorialisme popular».
Des de fa anys comptem amb edicions de textos memoria-
lístics –només cal esmentar, en aquest context, la tantes vol-
tes citada i aprofitada del Dietari de Jeroni Pujades, dels
anys setanta–, però ha estat sobretot en els darrers vint-i-
cinc anys que han crescut de manera espectacular i s’han
exhumat i estudiat materials de condició molt diversa per
l’extracció social dels autors i per la naturalesa del textos
produïts. S’hi han posat historiadors i filòlegs com James
Amelang, Xavier Torres, Antoni Simon, Pep Vila, Margari-
da Aritzeta, Vicent Escartí i un llarg etcètera, amb un resul-
12
14
16
1
2
5
8
11 
Pàgina del dietari del sastre Salvador Devant (1718-1798), de
Fonollosa (el Bages). Del Treball de Recerca de Batxillerat d’Eloi
Hernandes i Mosella, de l’IES Quercus, de Sant Joan de Vilatorrada
(el Bages), Memòries de Salvador Devant: reconstrucció del dietari
d'un pagès del segle XVIII. Dir. prof. J. Badia. Premi CIRIT 2005. 
URL: http://hdl.handle.net/2072/3690 .
temes-1)
4
tat molt notable que permet disposar a hores d’ara d’un
panorama força complet i ric.7 Es tracta, diguem-ho de pas-
sada, d’una producció majoritàriament en llengua catalana,
si bé el castellà hi irromp aviat en l’àrea valenciana (segle
XVII) i ho farà una mica pertot amb l’extensió de l’escola-
rització la segona meitat del segle XIX.8
Amb tot, és necessari continuar la tasca de fer aflorar mate-
rials memorialístics de tot tipus. En aquest sentit, no és
sobrer recordar que les edicions s’han de basar en criteris
filològicament solvents i han d’estar ben anotades, per tal de
fer possible una lectura fluida i assequible per a tots els
públics. Aquest és un repte de sempre i ben actual, que passa
per establir col·laboracions entre filòlegs i historiadors.
Només un treball mancomunat pot generar edicions que
facin llegidora la literatura antiga i que tinguin en compte
tots els aspectes que puguin ser d’utilitat compartida per uns
i altres: des dels estudis sobre la llengua, sobre la seva evo-
lució interna o variació territorial i sobre els seus usos
socials, fins a l’estudi de les representacions i pràctiques cul-
turals per part de certs grups socials. 
De retruc, amb bones edicions a l’abast es pot aconseguir
superar un dels grans entrebancs que té avui la literatura
antiga, sobretot la d’època moderna: la falta de lectors. Si les
dites «literatures del jo» contemporànies compten amb un
públic força nombrós, no és inversemblant creure que la 
d’idèntica orientació escrita en el passat gaudiria d’una
acceptació similar si podia arribar al públic amb millors con-
dicions de llegibilitat i de contextualització. 
Val la pena assenyalar, finalment, que l’aflorament, l’edició
i l’estudi de la producció memorialística catalana és un camp
de treball en què no tan sols és necessària la col·laboració
sinó també la capil·laritat territorial. Si en el passat dietaris i
memòries foren coneguts i usats per erudits i cronistes
locals, avui s’han de recuperar (si es conserven, o bé partir
d’aquestes fonts secundàries), «reexaminar» amb ulls d’avui
i afegir-ne de nous. És una tasca que cal fer des d’uns reno-
vats «estudis locals» i des de les entitats i revistes que els
promouen, formant equips i grups de recerca organitzats,9
vinculats a projectes ja en curs i en una espiral de coneixe-
ment realment interdisciplinària i interterritorial.
1. Sobre el procés d’institucionalització de la literatura i com enca-
rar-ne l’anàlisi, una visió sintètica i útil es pot trobar en: J. LYON-
CAEN i D. RIBARD, L’historien et la littérature, París: Éd. La
Decouverte, 2010.
2. C. JOUHAUD,  D. RIBARD i N. SCHAPIRA, Histoire,
Littérature, Témoignage. Écrire les malheurs du temps, París: Éd.
Gallimard, 2009.
3. J. V. ESCARTÍ, Memòria privada. Literatura memorialística
valenciana dels segles XV al XVIII, València: Ed. 3i4, 1998, esp. 
p. 9-10. Vegeu també J. V. ESCARTÍ, «Notícia sobre la literatura
memorialística valenciana del segle XIV al XIX», Manuscrits, 28
(2010), p. 181-205.
4. E. MIRALLES, «La literatura memorialística. La imatge de
Barcelona en els segles XVI-XVIII», en Del Cinccents al Setcents.
Tres-cents anys de literatura catalana, Bellcaire d’Empordà: Ed.
Vitel·la, 2010, p. 179-221 (esp. p. 179-183).
5. J. S. AMELANG, El vuelo de Ícaro. La autobiografía popular en
la Europa moderna, Madrid: Siglo XXI, 2003. (Versió abreujada
de The flight of Icarus. Artisan autobiography in early modern
Europe, 1998.)
6. Vegeu, entre molts altres treballs del mateix autor, A. CASTI-
LLO GÓMEZ, «Hojas embetunadas y libros de papel: escritura y
memoria personal en la España moderna», Horizontes antropológi-
cos, 22 (2004), p. 37-65. També es pot consultar, entre altres, el
web del SIECE (Seminario Interdisciplinar de Estudios sobre
Cultura Escrita, http://www.siece.es/), dirigit per A. Castillo a la
Universitat d’Alcalà d’Henares.
7. Els treballs primerencs de A. Simon (amb A. Pladevall), entre
altres, cridaren l’atenció sobre el gènere i la necessitat d’abordar-lo
sistemàticament (Cavallers i ciutadans de la Catalunya del Cinc-
cents, 1991; Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la
Selva, 1993). Els llibre, ja citat, de J. S. Amelang i també el de X.
Torres (Els llibres de família de pagès. Memòries de pagès, memò-
ries de mas, Girona: Ass. d’Història Rural/CCG, 2000) contenen
àmplies bibliografies que permeten resseguir el volum i l’extensió
de la producció coneguda i de les edicions disponibles, que han
crescut els darrers anys.
8. Vegeu el ja citat ESCARTÍ, «Notícia sobre la literatura memo-
rialística valenciana del segle XIV al XIX». Pel que fa a un exem-
ple popular del XIX, vegeu N. FIGUERAS i J. M. PUIGVERT,
Tribulacions d’un masover fadristern. Narcís Ciurana, de Maçanet
de la Selva i el seu llibre comptes i memòries (1886-1912), Santa
Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans/Taller d’Història de
Maçanet de la Selva, 1998. 
9. Vegeu, per exemple, la pàgina promoguda pel grup de recerca
Manuscrits de la Universitat Autònoma de Barcelona, que permet
accedir a un corpus força complet de literatura memorialística cata-
lana (documents digitalitzats, fitxes d’obres, etc.): www.memoria-
personal.eu.


Les memòries personals: entre la història i la literatura

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert