Pascual, Diana

Pla, Eduard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La conca mediterrània pot esdevenir una de les zones del planeta més vulnerables 
al canvi climàtic. Així ho assenyalen els estudis científics internacionals que prediuen 
augments rellevants de temperatura i descensos de precipitació en aquesta àrea al 
llarg del segle xxi. Quines implicacions sobre el territori pot tenir un futur més àrid? 
Quina serà la resposta dels ecosistemes naturals, agrícoles i urbans? Com condiciona 
el model d’ocupació del territori la pressió sobre recursos com l’aigua? Mirar de do-
nar resposta a aquestes qüestions és l’objectiu principal del projecte ACCUA (Adap-
tacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua), que ha identificat les vulnerabilitats 
enfront del canvi global de tres conques de rius mediterranis i treballa per oferir-hi 
propostes d’adaptació.
Diana Pascual i Eduard Pla 
Centre de Recerca Ecològica
i Aplicacions Forestals (CREAF)
Escrit per
Vulnerabilitats del litoral 
mediterrani al canvi global 
Omnis Cellula 26 16 Juny 2011
i ha força consens científic a l’hora de 
predir que l’àrea mediterrània serà una 
de les zones del món més afectades pel 
canvi climàtic. Tots els models més re-
cents coincideixen a apuntar que el clima, en 
aquesta regió, esdevindrà al llarg d’aquest se-
gle més càlid que l’actual i més sec (fig. 1). Pel 
fet de ser una zona de transició biogeogràfica, 
la Mediterrània és, a més, un dels biomes més 
sensibles als canvis en els patrons i règims cli-
matològics.
En general, les prediccions d’aquí al final del 
segle per a la Mediterrània assenyalen un incre-
ment de la temperatura mitjana anual superior 
al de la resta del món, i amb un augment supe-
rior a l’estiu. Alhora, també es preveu un des-
cens generalitzat de les precipitacions anuals, 
especialment a l’estiu, de manera que hi haurà 
menys dies de pluja i períodes més llargs sense 
precipitacions.
Els canvis previstos tindran més o menys 
severitat segons l’evolució de les emissions de 
gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Tot i que 
deixéssim d’emetre aquests gasos avui, el clima 
continuaria canviant durant unes quantes dè-
cades. A la Mediterrània, els impactes esperats 
poden tenir, a petita escala (regional i local), una 
magnitud i significació diversa, ja que es tracta 
d’una regió amb una elevada variabilitat tempo-
ral i espacial de les condicions ambientals. En 
aquest sentit, l’anàlisi de la resposta territorial 
als canvis previstos requereix una escala de tre-
ball amb prou detall per entendre aquesta vari-
abilitat d’impactes i la integració dels processos 
socioeconòmics que hi interaccionen.
Canvi global al litoral català: el cas de les 
conques del Fluvià, la Tordera i el Siurana
El projecte ACCUA ha avaluat la vulnerabilitat 
territorial al canvi global (sumant les implicaci-
ons derivades dels canvis d’usos del sòl previs-
tos a l’efecte del canvi climàtic) en tres conques 
representatives de la franja litoral catalana: el 
Fluvià, la Tordera i el Siurana (fig. 2). El projecte 
s’ha focalitzat, especialment, en l’avaluació dels 
efectes del canvi en la disponibilitat d’aigua.
 
Comparables en superfície, les tres conques 
representen climàticament un gradient latitudi-
nal al llarg del litoral català i recullen una diver-
sitat interna de condicions ambientals, d’usos i 
pressions que les fa especialment interessants. 
Alhora, són conques gens o molt poc regulades, 
ja que només el Siurana disposa de tres petits 
embassaments. Es tracta de conques eminent-
ment forestals que han registrat unes tendèn-
Omnis Cellula 25 17 Desembre 2010
H
Vulnerabilitats del litoral mediterrani al canvi global[ ] 
tFigura 1. Canvis en la 
temperatura (a dalt) i de la 
precipitació (a baix) a Europa a 
partir de les simulacions de vint-i-
un models globals, per a l’escenari 
A1B. S’hi mostren les diferències 
entre el període 2080-2099 i 
1980-1999, d’esquerra a dreta, 
per la mitjana anual, la d’hivern i 
la d’estiu. Font: IPCC Christensen 
et al., 2007.
qFigura 2. Conques 
d’estudi del projecte ACCUA.
6 Juny 2011
A fons
cies comunes en les darreres dècades pel que 
fa a un augment lleu de la superfície forestal, la 
pèrdua de terrenys agrícoles i l’increment de la su-
perfície artificial (fig. 3). 
Una anàlisi del clima històric a les con-
ques estudiades ha constatat augments de la 
temperatura consistents amb els registrats 
globalment en aquesta regió litoral catalana 
(al voltant d’1,25 ºC en el període 1951-2000), 
amb augments més notables de les temperatu-
res màximes. La precipitació anual no ha ex-
perimentat canvis significatius a les conques 
en el mateix període, tot i que s’han registrat 
descensos significatius els mesos de juliol i 
març, així com un petit augment el 
mes de gener.
Les projeccions climàtiques que 
s’han adoptat provenen de la regio-
nalització climàtica per a Catalunya 
proporcionada pel Servei Meteoro-
lògic de Catalunya (SMC), que ha 
generat sèries climàtiques futures 
(2001-2100) i per al període de re-
ferència (1971-2000) a una elevada 
resolució espacial i temporal. Les sè-
ries del SMC preveuen dos escenaris 
d’emissions globals definits pel Grup 
Intergovernamental d’Experts sobre 
el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles 
en anglès). El primer és l’escenari 
A2, que representa els efectes sobre 
el clima d’un creixement econòmic i 
demogràfic elevat amb un augment 
d’escalfament global mitjà al final del 
segle de 3,5 ºC respecte al període 
1980-2000. El segon és l’escenari B1, 
que implica un desenvolupament més racional 
amb una reducció del consum de recursos, la 
utilització de fonts d’energia netes i eficients, i 
una població global estabilitzada amb un aug-
ment d’1,8 ºC de l’escalfament global. Aquestes 
projeccions s’han utilitzat a ACCUA per predir 
la resposta de les conques al canvi climàtic a 
partir de diferents tècniques de modelització.
En aquest article ens fem ressò d’alguns re-
sultats rellevants d’ACCUA en relació amb l’evo-
lució al llarg del segle xxi de diversos indicadors 
de les vulnerabilitats futures d’aquestes tres 
conques en l’escenari climàtic més desfavorable 
(A2). Concretament, analitzarem els impactes 
pFigura 3. Usos principals 
del sòl de les conques estudiades 
en el projecte ACCUA. S’hi 
mostren les dades de les tres 
edicions disponibles del Mapa 
de cobertes del sòl de Catalunya 
(MCSC 1993, 2000 i 2005). 
uFigura 4. Canvis en els 
cabals de manteniment a les 
conques del Fluvià i la Tordera. 
A l’esquerra, s’hi mostren els 
dies amb cabal inferior al cabal 
de manteniment per al període de 
referència. A la dreta, s’hi mostren 
els increments en nombre de dies 
en períodes futurs respecte al 
període de referència.
Omnis Cellula 26 18 Juny 2011
Omnis Cellula 25 19 Desembre 2010
sobre els cabals de manteniment dels rius, els 
canvis en la idoneïtat climàtica de les espècies 
forestals i, finalment, les variacions en el risc 
meteorològic d’incendi. 
Evolució dels cabals de manteniment
Entesos com a sistemes de drenatge de l’aigua 
dolça, els cursos fluvials presenten una forta 
variabilitat segons la localització i les condici-
ons climàtiques, geomorfològiques i biològiques 
on es troben. Aquesta variabilitat hidrològica 
és bàsica per mantenir-ne les característiques, 
com són la morfologia, l’habitabilitat i el man-
teniment de comunitats biològiques. No obs-
tant això, la pressió que les activitats humanes 
exerceixen sobre els cursos fluvials pot arribar 
a comprometre’n el funcionament. En aquest 
context, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), 
com a ens gestor dels cursos fluvials i en conso-
nància amb els objectius 
de la Directiva marc de 
l’aigua (DMA), va esta-
blir el 2005 un règim de 
cabals de manteniment 
(ambiental) que han de 
circular pels sistemes 
fluvials que faci compa-
tible els usos amb la con-
servació de la qualitat 
ambiental. Aquest règim 
de cabals de manteni-
ment és específic per a 
cada punt significatiu de 
la xarxa fluvial principal 
de les conques internes 
de Catalunya i varia de 
manera mensual segons 
la disponibilitat d’aigua. 
Per a les conques del Fluvià i la Tordera, el Pla 
Sectorial de Cabals de Manteniment proposa 
més d’una vintena de punts significatius, tant 
en els cursos principals com en els afluents. En 
el cas del Siurana, el Pla no disposa d’informa-
ció de base suficient per fer-ne una anàlisi tan 
detallada.
En el marc del projecte ACCUA hem ana-
litzat l’evolució dels cabals al llarg del segle xxi 
sota els escenaris de canvi climàtic. Amb aquest 
propòsit, es va seleccionar el model hidrològic 
Soil and Water Assesment Tool (SWAT), desen-
volupat el 2009 pel Departament d’Agricultura 
dels Estats Units (USDA), adient per fer simula-
cions contínues i distribuïdes del balanç hídric. 
En una primera fase del projecte, el model es va 
calibrar amb les dades de cabal observades a les 
estacions d’aforament de l’ACA per al període 
1984-2008 (vint-i-cinc anys).
Una vegada calibrat el model SWAT amb 
les dades observades, s’han fet simulacions que 
han incorporat el canvi climàtic amb les sèries 
climàtiques futures del SMC. Un cop examinats 
els resultats de cabals, s’ha fet una anàlisi del 
nombre de dies a l’any en què el cabal no supera 
el valor de cabal de manteniment proposat per 
l’ACA. Com a període control o referència, s’ha 
pres el nombre mitjà de dies de 1984-2008 i 
s’ha comparat amb dos períodes futurs: a curt 
termini (2006-2030) i a llarg termini (2076-
2100). Els resultats mostren que, durant el pe-
ríode de referència o control, ja hi ha trams de 
riu, especialment a la capçalera, on els cabals 
circulants són inferiors als cabals ambientals 
(fig. 4). Si analitzem els efectes del canvi climà-
tic sobre els cabals a curt termini no s’observen 
canvis significatius en el nombre de dies amb 
cabals inferiors a l’ambiental, fora d’alguns 
trams a les capçaleres. Si l’anàlisi es fa a llarg 
termini, s’observa que al Fluvià i a la Tordera hi 
ha trams, principalment a la zona de capçalera, 
on s’incrementen en més de seixanta i noranta 
el nombre de dies en què els cabals no arriben 
al mínim ambiental. 
Idoneïtat climàtica de boscos
La idoneïtat climàtica d’un bosc es pot definir 
com el conjunt de característiques climàtiques 
que permeten que aquell bosc prosperi i es des-
envolupi en un lloc concret. En un context de 
canvi climàtic, aquestes característiques podri-
en esdevenir en un futur menys adequades per 
a les comunitats actuals, fet que podria com-
tFigura 5. Idoneïtat 
bioclimàtica per a tres espècies 
forestals a les tres conques 
estudiades. A dalt, s’hi mostren 
els canvis d’idoneïtat del faig per 
al Fluvià; al mig, el cas del roure 
a la Tordera, i, a baix, el cas de 
l’alzina al Siurana. En vermell, 
es representen els indrets on 
actualment hi ha aquesta espècie 
i que no seran aptes en el futur. 
En groc, s’hi mostren les zones 
subòptimes i, en verd, les zones 
òptimes.
Vulnerabilitats del litoral mediterrani al canvi global[ ] 
6 Juny 2011
A fons
prometre’n la viabilitat. Tot aprofitant les sèries 
climàtiques futures del SMC, es va analitzar la 
vulnerabilitat dels boscos actuals a l’efecte del 
canvi climàtic.
Per definir l’estat actual dels boscos i po-
der-ne projectar la situació futura, es va emprar 
el Bioclimatic Envelope Algorithm (BIOCLIM), 
dissenyat per identificar de manera simple les 
àrees que tenen un clima propici per a una espè-
cie concreta. A partir de la localització actual de 
l’espècie i segons una sèrie de variables explica-
tives, l’algoritme estima envolupants bioclimà-
tiques, és a dir, combinacions d’aquestes vari-
ables on estadísticament es pot desenvolupar 
l’espècie, i classifica els punts en zones òptimes, 
subòptimes i no aptes per a l’espècie estudiada. 
Com a variables explicatives s’han adoptat la 
precipitació mitjana anual i la temperatura mit-
jana del mes més fred. En aplicar el model a les 
condicions futures, es poden representar canvis 
en la idoneïtat de totes les espècies d’arbres pre-
sents a les conques d’estudi (fig. 5).
Els resultats del model BIOCLIM mostren 
que les espècies pròpies de zones més humides 
que actualment es troben en el seu moment òp-
tim, com ara el faig (Fagus sylvatica), el roure 
martinenc (Quercus humilis) i el pi roig (Pinus 
sylvestris), al final del segle es podrien trobar 
en condicions subòptimes. Aquestes mateixes 
espècies en zones actualment subòptimes en 
podrien veure compromesa la viabilitat en un 
futur. Les espècies esclerofil·les i perennifòlies, 
com ara l’alzina (Quercus ilex) i el pi blanc (Pi-
nus halepensis), passarien a trobar condicions 
òptimes en zones de cotes més elevades.
Risc d’incendi
Una de les vulnerabilitats territorials més relle-
vants a l’àrea mediterrània és el risc d’incendi. 
Estudis observacionals ja han trobat correlaci-
ons molt consistents entre les variables clima-
tològiques i els índexs de risc d’incendi forestal, 
així com amb el nombre i l’àrea dels incendis. 
En aquest treball hem adoptat l’índex 
Drought Code (DC), del Canadian Forest Fire 
Weather Index System. Es tracta d’un estima-
dor de la sequedat acumulada del combustible 
tot prenent en consideració la temperatura mà-
xima diària i la precipitació acumulada. Tre-
balls recents a Catalunya amb aquest indicador 
estableixen una correlació significativa entre els 
valors de l’índex DC i l’augment exponencial de 
l’àrea cremada observada, alhora que assenya-
len el llindar de valors de DC 600-800 perquè 
consideren que el risc de tenir un gran incen-
di és molt elevat. Els resultats (fig. 6) mostren 
aquesta tendència creixent a l’augment de dies 
amb risc extrem, especialment rellevant en les 
condicions del final del segle.
Conclusions
En el marc del projecte ACCUA, s’han avaluat 
les vulnerabilitats territorials futures en tres 
uFigura 6. Nombre de dies 
amb un valor de DC superior 
a 800 (risc extrem de patir un 
gran incendi) per a les diferents 
conques estudiades (Fluvià, 
Tordera i Siurana).
Omnis Cellula 26 20 Juny 2011
conques representatives de la franja litoral ca-
talana: el Fluvià, la Tordera i el Siurana.
En aquest treball hem presentat alguns dels 
impactes esperats en tres indicadors prou relle-
vants d’aquestes vulnerabilitats: la disminució 
dels cabals, els canvis d’idoneïtat de les espè-
cies forestals i l’augment del risc meteorològic 
d’incendi. Aquest tipus d’anàlisi anticipen les 
dinàmiques que es poden produir al territori a 
partir d’eines de modelització i permeten una 
aproximació cabdal en la definició d’estratègies 
d’adaptació a escala local. 
En el cas dels cabals de manteniment, dis-
posar d’aquests resultats pot ser molt rellevant 
a l’hora de plantejar projectes de protecció 
d’espais especialment sensibles i, fins i tot, per 
redissenyar els requeriments dels cabals de 
manteniment segons les futures condicions cli-
màtiques previstes a cada conca.
Pel que fa als boscos, aquests resultats per-
meten delimitar les zones i les espècies més 
sensibles a les noves condicions, ja sigui d’eixut, 
de risc d’incendi o d’ambdós factors. Les estra-
tègies de gestió forestal s’han de dissenyar es-
pecíficament, però s’han d’encaminar a afavorir 
estructures més robustes a l’estrès hídric i més 
resistents al foc. 
El planejament i la gestió territorial s’han 
de fonamentar en la comprensió dels processos 
implicats a escala de treball local, tot integrant 
els impactes futurs del canvi global en els dife-
rents sistemes ecològics des d’una perspectiva 
multidisciplinària. El projecte ACCUA vol fer 
una aportació rellevant en aquest repte. I
AgènciA cAtAlAnA de l’AiguA (2005). «Pla Sectorial 
de Cabals de Manteniment de les conques inter-
nes de Catalunya», novembre 2005.
BArredA-escodA, A.; cunillerA, J. (2010). «Study of 
the precipitacion evolution in Catalonia using a 
mesoscale model (1971-2000)». Advanced Geos-
ciences, vol. 26, p. 1-6.
christensen, J. H. [et al.] (2007). Climate Change 
2007: The Physical Science Basis. Contribution 
of Working Group I to the Fourth Assessment 
Report of the Intergovernmental Panel on Cli-
mate Change. Cambridge; Nova York: Cam-
bridge University Press.
lAvorel, S. [et al.] (1998). «Mediterranean terres-
trial ecosystems: research priorities on global 
change effects». Global Ecology and Biogeo-
graphy, núm. 7, p. 157-166.
lloret, F. [et al.] (2009). Atles de planes llenyoses dels 
boscos de Catalunya. Bellaterra: Lynx.
Piñol, J. [et al.] (1998). «Climate warming, wildfire ha-
zard, and wildfire occurrence in Coastal Eastern 
Spain». Climatic Change, núm. 38, p. 345-357.
riBAs, A. [et al.] (2010). «Climate Change at the Lo-
cal Scale: Trends, Impacts and Adaptations in 
a Northwestern Mediterranean Region (Costa 
Brava, NE Iberian Peninsula)». The Internati-
onal Journal of Climate Change: Impacts and 
Responses, vol. 2, núm. 1, p. 247-264.
loePfe, L. [et al.] (2010). «Feedbacks between fuel 
reduction and landscape homogenization deter-
mine fire regimes in three Mediterranean areas». 
Forest Ecology and Management, núm. 249, p. 
2366-2374.
Referències bibliogràfiques
Diana Pascual (Valladolid, 1980) i 
Eduard Pla (Barcelona, 1974) són els 
coordinadors del projecte ACCUA. 
Diana Pascual és enginyera forestal 
per la Universitat de Lleida. Des del 
2009 treballa al CREAF coordinant el 
projecte esmentat. Eduard Pla és lli-
cenciat en ciències ambientals per la 
Universitat Autònoma de Barcelona i 
va obtenir el grau de doctor en eco-
logia el 2002. Des d’aleshores treba-
lla al CREAF en projectes relacionats 
amb els boscos i el canvi climàtic.
Diana Pascual i Eduard Pla
(Valladolid, 1980)    (Barcelona, 1974)
Agraïments
El treball presentat s’emmarca en el projecte ACCUA (http://www.creaf.uab.cat/accua), coordinat 
per Jaume Terradas i Javier Retana des del CREAF. El programa compta amb la participació dels 
investigadors Gonzalo Olivares, Karim Tamoh, Lucila Candela i Manuel Gómez, de la UPC; Car-
me Biel i Robert Savé, de l’IRTA; Jaume Fons i Roger Milego, de l’ETC-SIA, i Joan Albert López-
Bustins, de la UB. També ha comptat amb l’assessorament extern de l’Agència Catalana de l’Aigua. 
El projecte ha estat finançat per l’Obra Social de CatalunyaCaixa (http://www.catalunyacaixa.cat/
obrasocial). Les projeccions climàtiques regionalitzades per a Catalunya han estat facilitades pel 
Servei Meteorològic de Catalunya. Agraïm notablement les aportacions de Miquel Ninyerola (UAB) 
i Lasse Loepfe (CREAF) al disseny de les anàlisis realitzades. 
Vulnerabilitats del litoral mediterrani al canvi global[ ] 
Omnis Cellula 26 21 Juny 2011


Vulnerabilitats del litoral mediterrani al canvi global

Hemeroteca Cientifica Catalana

La conca mediterrània pot esdevenir una de les zones del planeta més vulnerables al canvi climàtic. Així ho assenyalen els estudis científics internacionals que prediuen augments rellevants de temperatura i descensos de precipitació en aquesta àrea al llarg del segle xxi. Quines implicacions sobre el territori pot tenir un futur més àrid? Quina serà la resposta dels ecosistemes naturals, agrícoles i urbans? Com condiciona el model d’ocupació del territori la pressió sobre recursos com l’aigua? Mirar de do-nar resposta a aquestes qüestions és l’objectiu principal del projecte ACCUA (Adap-tacions al Canvi Climàtic en l’Ús de l’Aigua), que ha identificat les vulnerabilitats enfront del canvi global de tres conques de rius mediterranis i treballa per oferir-hi propostes d’adaptació.Diana Pascual i Eduard Pla Centre de Recerca Ecològicai Aplicacions Forestals (CREAF)Escrit perVulnerabilitats del litoral mediterrani al canvi global Omnis Cellula 26 16 Juny 2011i ha força consens científic a l’hora de predir que l’àrea mediterrània serà una de les zones del món més afectades pel canvi climàtic. Tots els models més re-cents coincideixen a apuntar que el clima, en aquesta regió, esdevindrà al llarg d’aquest se-gle més càlid que l’actual i més sec (fig. 1). Pel fet de ser una zona de transició biogeogràfica, la Mediterrània és, a més, un dels biomes més sensibles als canvis en els patrons i règims cli-matològics.En general, les prediccions d’aquí al final del segle per a la Mediterrània assenyalen un incre-ment de la temperatura mitjana anual superior al de la resta del món, i amb un augment supe-rior a l’estiu. Alhora, també es preveu un des-cens generalitzat de les precipitacions anuals, especialment a l’estiu, de manera que hi haurà menys dies de pluja i períodes més llargs sense precipitacions.Els canvis previstos tindran més o menys severitat segons l’evolució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Tot i que deixéssim d’emetre aquests gasos avui, el clima continuaria canviant durant unes quantes dè-cades. A la Mediterrània, els impactes esperats poden tenir, a petita escala (regional i local), una magnitud i significació diversa, ja que es tracta d’una regió amb una elevada variabilitat tempo-ral i espacial de les condicions ambientals. En aquest sentit, l’anàlisi de la resposta territorial als canvis previstos requereix una escala de tre-ball amb prou detall per entendre aquesta vari-abilitat d’impactes i la integració dels processos socioeconòmics que hi interaccionen.Canvi global al litoral català: el cas de les conques del Fluvià, la Tordera i el SiuranaEl projecte ACCUA ha avaluat la vulnerabilitat territorial al canvi global (sumant les implicaci-ons derivades dels canvis d’usos del sòl previs-tos a l’efecte del canvi climàtic) en tres conques representatives de la franja litoral catalana: el Fluvià, la Tordera i el Siurana (fig. 2). El projecte s’ha focalitzat, especialment, en l’avaluació dels efectes del canvi en la disponibilitat d’aigua. Comparables en superfície, les tres conques representen climàticament un gradient latitudi-nal al llarg del litoral català i recullen una diver-sitat interna de condicions ambientals, d’usos i pressions que les fa especialment interessants. Alhora, són conques gens o molt poc regulades, ja que només el Siurana disposa de tres petits embassaments. Es tracta de conques eminent-ment forestals que han registrat unes tendèn-Omnis Cellula 25 17 Desembre 2010HVulnerabilitats del litoral mediterrani al canvi global[ ] tFigura 1. Canvis en la temperatura (a dalt) i de la precipitació (a baix) a Europa a partir de les simulacions de vint-i-un models globals, per a l’escenari A1B. S’hi mostren les diferències entre el període 2080-2099 i 1980-1999, d’esquerra a dreta, per la mitjana anual, la d’hivern i la d’estiu. Font: IPCC Christensen et al., 2007.qFigura 2. Conques d’estudi del projecte ACCUA.6 Juny 2011A fonscies comunes en les darreres dècades pel que fa a un augment lleu de la superfície forestal, la pèrdua de terrenys agrícoles i l’increment de la su-perfície artificial (fig. 3). Una anàlisi del clima històric a les con-ques estudiades ha constatat augments de la temperatura consistents amb els registrats globalment en aquesta regió litoral catalana (al voltant d’1,25 ºC en el període 1951-2000), amb augments més notables de les temperatu-res màximes. La precipitació anual no ha ex-perimentat canvis significatius a les conques en el mateix període, tot i que s’han registrat descensos significatius els mesos de juliol i març, així com un petit augment el mes de gener.Les projeccions climàtiques que s’han adoptat provenen de la regio-nalització climàtica per a Catalunya proporcionada pel Servei Meteoro-lògic de Catalunya (SMC), que ha generat sèries climàtiques futures (2001-2100) i per al període de re-ferència (1971-2000) a una elevada resolució espacial i temporal. Les sè-ries del SMC preveuen dos escenaris d’emissions globals definits pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès). El primer és l’escenari A2, que representa els efectes sobre el clima d’un creixement econòmic i demogràfic elevat amb un augment d’escalfament global mitjà al final del segle de 3,5 ºC respecte al període 1980-2000. El segon és l’escenari B1, que implica un desenvolupament més racional amb una reducció del consum de recursos, la utilització de fonts d’energia netes i eficients, i una població global estabilitzada amb un aug-ment d’1,8 ºC de l’escalfament global. Aquestes projeccions s’han utilitzat a ACCUA per predir la resposta de les conques al canvi climàtic a partir de diferents tècniques de modelització.En aquest article ens fem ressò d’alguns re-sultats rellevants d’ACCUA en relació amb l’evo-lució al llarg del segle xxi de diversos indicadors de les vulnerabilitats futures d’aquestes tres conques en l’escenari climàtic més desfavorable (A2). Concretament, analitzarem els impactes pFigura 3. Usos principals del sòl de les conques estudiades en el projecte ACCUA. S’hi mostren les dades de les tres edicions disponibles del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC 1993, 2000 i 2005). uFigura 4. Canvis en els cabals de manteniment a les conques del Fluvià i la Tordera. A l’esquerra, s’hi mostren els dies amb cabal inferior al cabal de manteniment per al període de referència. A la dreta, s’hi mostren els increments en nombre de dies en períodes futurs respecte al període de referència.Omnis Cellula 26 18 Juny 2011Omnis Cellula 25 19 Desembre 2010sobre els cabals de manteniment dels rius, els canvis en la idoneïtat climàtica de les espècies forestals i, finalment, les variacions en el risc meteorològic d’incendi. Evolució dels cabals de mantenimentEntesos com a sistemes de drenatge de l’aigua dolça, els cursos fluvials presenten una forta variabilitat segons la localització i les condici-ons climàtiques, geomorfològiques i biològiques on es troben. Aquesta variabilitat hidrològica és bàsica per mantenir-ne les característiques, com són la morfologia, l’habitabilitat i el man-teniment de comunitats biològiques. No obs-tant això, la pressió que les activitats humanes exerceixen sobre els cursos fluvials pot arribar a comprometre’n el funcionament. En aquest context, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), com a ens gestor dels cursos fluvials i en conso-nància amb els objectius de la Directiva marc de l’aigua (DMA), va esta-blir el 2005 un règim de cabals de manteniment (ambiental) que han de circular pels sistemes fluvials que faci compa-tible els usos amb la con-servació de la qualitat ambiental. Aquest règim de cabals de manteni-ment és específic per a cada punt significatiu de la xarxa fluvial principal de les conques internes de Catalunya i varia de manera mensual segons la disponibilitat d’aigua. Per a les conques del Fluvià i la Tordera, el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment proposa més d’una vintena de punts significatius, tant en els cursos principals com en els afluents. En el cas del Siurana, el Pla no disposa d’informa-ció de base suficient per fer-ne una anàlisi tan detallada.En el marc del projecte ACCUA hem ana-litzat l’evolució dels cabals al llarg del segle xxi sota els escenaris de canvi climàtic. Amb aquest propòsit, es va seleccionar el model hidrològic Soil and Water Assesment Tool (SWAT), desen-volupat el 2009 pel Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA), adient per fer simula-cions contínues i distribuïdes del balanç hídric. En una primera fase del projecte, el model es va calibrar amb les dades de cabal observades a les estacions d’aforament de l’ACA per al període 1984-2008 (vint-i-cinc anys).Una vegada calibrat el model SWAT amb les dades observades, s’han fet simulacions que han incorporat el canvi climàtic amb les sèries climàtiques futures del SMC. Un cop examinats els resultats de cabals, s’ha fet una anàlisi del nombre de dies a l’any en què el cabal no supera el valor de cabal de manteniment proposat per l’ACA. Com a període control o referència, s’ha pres el nombre mitjà de dies de 1984-2008 i s’ha comparat amb dos períodes futurs: a curt termini (2006-2030) i a llarg termini (2076-2100). Els resultats mostren que, durant el pe-ríode de referència o control, ja hi ha trams de riu, especialment a la capçalera, on els cabals circulants són inferiors als cabals ambientals (fig. 4). Si analitzem els efectes del canvi climà-tic sobre els cabals a curt termini no s’observen canvis significatius en el nombre de dies amb cabals inferiors a l’ambiental, fora d’alguns trams a les capçaleres. Si l’anàlisi es fa a llarg termini, s’observa que al Fluvià i a la Tordera hi ha trams, principalment a la zona de capçalera, on s’incrementen en més de seixanta i noranta el nombre de dies en què els cabals no arriben al mínim ambiental. Idoneïtat climàtica de boscosLa idoneïtat climàtica d’un bosc es pot definir com el conjunt de característiques climàtiques que permeten que aquell bosc prosperi i es des-envolupi en un lloc concret. En un context de canvi climàtic, aquestes característiques podri-en esdevenir en un futur menys adequades per a les comunitats actuals, fet que podria com-tFigura 5. Idoneïtat bioclimàtica per a tres espècies forestals a les tres conques estudiades. A dalt, s’hi mostren els canvis d’idoneïtat del faig per al Fluvià; al mig, el cas del roure a la Tordera, i, a baix, el cas de l’alzina al Siurana. En vermell, es representen els indrets on actualment hi ha aquesta espècie i que no seran aptes en el futur. En groc, s’hi mostren les zones subòptimes i, en verd, les zones òptimes.Vulnerabilitats del litoral mediterrani al canvi global[ ] 6 Juny 2011A fonsprometre’n la viabilitat. Tot aprofitant les sèries climàtiques futures del SMC, es va analitzar la vulnerabilitat dels boscos actuals a l’efecte del canvi climàtic.Per definir l’estat actual dels boscos i po-der-ne projectar la situació futura, es va emprar el Bioclimatic Envelope Algorithm (BIOCLIM), dissenyat per identificar de manera simple les àrees que tenen un clima propici per a una espè-cie concreta. A partir de la localització actual de l’espècie i segons una sèrie de variables explica-tives, l’algoritme estima envolupants bioclimà-tiques, és a dir, combinacions d’aquestes vari-ables on estadísticament es pot desenvolupar l’espècie, i classifica els punts en zones òptimes, subòptimes i no aptes per a l’espècie estudiada. Com a variables explicatives s’han adoptat la precipitació mitjana anual i la temperatura mit-jana del mes més fred. En aplicar el model a les condicions futures, es poden representar canvis en la idoneïtat de totes les espècies d’arbres pre-sents a les conques d’estudi (fig. 5).Els resultats del model BIOCLIM mostren que les espècies pròpies de zones més humides que actualment es troben en el seu moment òp-tim, com ara el faig (Fagus sylvatica), el roure martinenc (Quercus humilis) i el pi roig (Pinus sylvestris), al final del segle es podrien trobar en condicions subòptimes. Aquestes mateixes espècies en zones actualment subòptimes en podrien veure compromesa la viabilitat en un futur. Les espècies esclerofil·les i perennifòlies, com ara l’alzina (Quercus ilex) i el pi blanc (Pi-nus halepensis), passarien a trobar condicions òptimes en zones de cotes més elevades.Risc d’incendiUna de les vulnerabilitats territorials més relle-vants a l’àrea mediterrània és el risc d’incendi. Estudis observacionals ja han trobat correlaci-ons molt consistents entre les variables clima-tològiques i els índexs de risc d’incendi forestal, així com amb el nombre i l’àrea dels incendis. En aquest treball hem adoptat l’índex Drought Code (DC), del Canadian Forest Fire Weather Index System. Es tracta d’un estima-dor de la sequedat acumulada del combustible tot prenent en consideració la temperatura mà-xima diària i la precipitació acumulada. Tre-balls recents a Catalunya amb aquest indicador estableixen una correlació significativa entre els valors de l’índex DC i l’augment exponencial de l’àrea cremada observada, alhora que assenya-len el llindar de valors de DC 600-800 perquè consideren que el risc de tenir un gran incen-di és molt elevat. Els resultats (fig. 6) mostren aquesta tendència creixent a l’augment de dies amb risc extrem, especialment rellevant en les condicions del final del segle.ConclusionsEn el marc del projecte ACCUA, s’han avaluat les vulnerabilitats territorials futures en tres uFigura 6. Nombre de dies amb un valor de DC superior a 800 (risc extrem de patir un gran incendi) per a les diferents conques estudiades (Fluvià, Tordera i Siurana).Omnis Cellula 26 20 Juny 2011conques representatives de la franja litoral ca-talana: el Fluvià, la Tordera i el Siurana.En aquest treball hem presentat alguns dels impactes esperats en tres indicadors prou relle-vants d’aquestes vulnerabilitats: la disminució dels cabals, els canvis d’idoneïtat de les espè-cies forestals i l’augment del risc meteorològic d’incendi. Aquest tipus d’anàlisi anticipen les dinàmiques que es poden produir al territori a partir d’eines de modelització i permeten una aproximació cabdal en la definició d’estratègies d’adaptació a escala local. En el cas dels cabals de manteniment, dis-posar d’aquests resultats pot ser molt rellevant a l’hora de plantejar projectes de protecció d’espais especialment sensibles i, fins i tot, per redissenyar els requeriments dels cabals de manteniment segons les futures condicions cli-màtiques previstes a cada conca.Pel que fa als boscos, aquests resultats per-meten delimitar les zones i les espècies més sensibles a les noves condicions, ja sigui d’eixut, de risc d’incendi o d’ambdós factors. Les estra-tègies de gestió forestal s’han de dissenyar es-pecíficament, però s’han d’encaminar a afavorir estructures més robustes a l’estrès hídric i més resistents al foc. El planejament i la gestió territorial s’han de fonamentar en la comprensió dels processos implicats a escala de treball local, tot integrant els impactes futurs del canvi global en els dife-rents sistemes ecològics des d’una perspectiva multidisciplinària. El projecte ACCUA vol fer una aportació rellevant en aquest repte. IAgènciA cAtAlAnA de l’AiguA (2005). «Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques inter-nes de Catalunya», novembre 2005.BArredA-escodA, A.; cunillerA, J. (2010). «Study of the precipitacion evolution in Catalonia using a mesoscale model (1971-2000)». Advanced Geos-ciences, vol. 26, p. 1-6.christensen, J. H. [et al.] (2007). Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Cli-mate Change. Cambridge; Nova York: Cam-bridge University Press.lAvorel, S. [et al.] (1998). «Mediterranean terres-trial ecosystems: research priorities on global change effects». Global Ecology and Biogeo-graphy, núm. 7, p. 157-166.lloret, F. [et al.] (2009). Atles de planes llenyoses dels boscos de Catalunya. Bellaterra: Lynx.Piñol, J. [et al.] (1998). «Climate warming, wildfire ha-zard, and wildfire occurrence in Coastal Eastern Spain». Climatic Change, núm. 38, p. 345-357.riBAs, A. [et al.] (2010). «Climate Change at the Lo-cal Scale: Trends, Impacts and Adaptations in a Northwestern Mediterranean Region (Costa Brava, NE Iberian Peninsula)». The Internati-onal Journal of Climate Change: Impacts and Responses, vol. 2, núm. 1, p. 247-264.loePfe, L. [et al.] (2010). «Feedbacks between fuel reduction and landscape homogenization deter-mine fire regimes in three Mediterranean areas». Forest Ecology and Management, núm. 249, p. 2366-2374.Referències bibliogràfiquesDiana Pascual (Valladolid, 1980) i Eduard Pla (Barcelona, 1974) són els coordinadors del projecte ACCUA. Diana Pascual és enginyera forestal per la Universitat de Lleida. Des del 2009 treballa al CREAF coordinant el projecte esmentat. Eduard Pla és lli-cenciat en ciències ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i va obtenir el grau de doctor en eco-logia el 2002. Des d’aleshores treba-lla al CREAF en projectes relacionats amb els boscos i el canvi climàtic.Diana Pascual i Eduard Pla(Valladolid, 1980)    (Barcelona, 1974)AgraïmentsEl treball presentat s’emmarca en el projecte ACCUA (http://www.creaf.uab.cat/accua), coordinat per Jaume Terradas i Javier Retana des del CREAF. El programa compta amb la participació dels investigadors Gonzalo Olivares, Karim Tamoh, Lucila Candela i Manuel Gómez, de la UPC; Car-me Biel i Robert Savé, de l’IRTA; Jaume Fons i Roger Milego, de l’ETC-SIA, i Joan Albert López-Bustins, de la UB. També ha comptat amb l’assessorament extern de l’Agència Catalana de l’Aigua. El projecte ha estat finançat per l’Obra Social de CatalunyaCaixa (http://www.catalunyacaixa.cat/obrasocial). Les projeccions climàtiques regionalitzades per a Catalunya han estat facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya. Agraïm notablement les aportacions de Miquel Ninyerola (UAB) i Lasse Loepfe (CREAF) al disseny de les anàlisis realitzades. Vulnerabilitats del litoral mediterrani al canvi global[ ] Omnis Cellula 26 21 Juny 2011

Vulnerabilitats del litoral mediterrani al canvi global

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana