...el nom de Vivarium suggereix vida, en tots els seus aspectes. Tot ésser és viu.
...tot pensament esdevé signe de vida

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ENTREVISTA AMB...
RAIMON PANIKKAR
El 14 d'octubre d'enguany
s'ha fundat a Tavertet Vivarium:
Centre d'Estudis Interculturals.
Preguntem a Raimon Panikkar,
inspirador i primer president .de
la Fundació:
Perquè el nom de ccViva-
rlum»?
El nom de Vivarium és un
símbol. El Vivarium de l'antigui-
tat era er nom d'una finca que
pertanyia RI senador, polític, no-
ble i monjo Cassiodor, al segle
IV, al sud d'Itàlia. Era un mo-
ment cabdal per a la cultura oc-
cidental. La civilització helènico-
romànico s'havia esfondrat. Els
nous pobles d'Europa havien
contribuït a la seva destrucció,
però no semblava que tenien
capacitat per substituir l'enorme
patrimoni cultural del món antic
amb una nova cultura. Cassio-
dor va reunir a la seva finèa a
un nombre de monjos per tal
que la vida espiritual integrés
també l'activitat intel·lectual. Re-i
presentava una revolució. I així,
basant-se en l'estudi de l'antiga
civilització greco-romana, va po-
sar els fonaments d'una nova
concepció de la vida. Crec que
en aquests moments estem en
una situació molt més greu que
aquella de la fi de l'imperi romà.
AI Vivarium de l'antiguitat es
van escriure llibres, es van co-
piar manuscrits, i potser les
obres del mateix Cassiodor ha-
gin estat el vincle que uní l'anti-
.guitat amb la nova civilització
emergent que donà lloc a 'allò
que anomenem l'Edat Mitjana.
El nom de Vivarium sugge-
reix, a més, vida, en tots els
seus aspectes. Tot ésser és viu.
Aquesta nova Fundació, inspi-
rant-se en el poder del nom
antic, voldria representar un es-
forç, per minúscul que sigui, en
aquesta mateixa direcció, vol-
dria contribuir a cercar una al-
ternativa viable als problemes
centrals de la humanitat actual.
Per això cal un estudi en pro-
funditat del moment present.
Des d'un punt de vista més
concret voldria ser també una
finestra al món per Catalunya, i
de Catalunya per a la resta del
món. No es pot viure en aïlla-
ment. Els problemes locals te-
nen també coordenades més
universals. Ignorar-les por do-
nar lloc a decisions molt funes-
tes.
Quins són els principals
objectius de Vivarium?
Els objectius de Vivarium són
els de proporcionar una oportu-
nitat per a l'estudi teòrico-pràc-
tic d'aquests problemes can-
dents de la humanitat que no
per ser universals deixen de ser
menys concrets.
Hi ha dos tipus de problemes
que caldria estudiar. El primer
és de naturalesa filosòfica. Crec
que allò que jo anomeno el
complex tecnocràtic està basat
sobre fonaments febles. Això
implica que l'evolució de la hu-
manitat vagi per un camí equi-
vocat. Cal estudiar les bases so-
bre les quals es fonamenta
aquesta civilització que hom
anomena universal i que en el
fons no té més de quatre se-
gles d'existència. Una crítica
dels fonaments és imperativa,
però alhora cal esforçar-se en
construir una alternativa viable,
atès que en la història mai no
es pot començar des de zero.
Un altre segon tipus de pro-
blemes és d'ordre més particu-
lar i pràctic. Es refereix a la
concepció de la vida als am-
bients actuals i, d'una manera
especial, a Catalunya, tot i que
sense limitar-se a aquest àmbit.
Després de la meva tornada a
Catalunya m'he adonat que Es-
panya en general és víctima
d'un enlluernament produït per
l'explosió tecnològica. I els de-
senganys col·lectius dels pobles
acostumen à ser terribles.
Perquè la seva fundació a
Tavertet?
La raó del perquè a Tavertet
és alhora superficial i profunda.
Superficial per la raó biogràfica
que m'he establert en aquest
poble petit i tranquil. Les raons
més profundes es podrien re-
sumir en tres paraules: Descen-
tralització, revalorització de l'àm-
bit rural i sentit d'allò definitiu.
Descentralització. El centre
de la vida humana és l'home i
no les grans ciutats ni els grans
estats. La vida de la cultura es
manifesta en els dialectes i no
en les grans llengües estereoti-
pades. Els mateixos llenguatges
anomenats cultes no són sinó
el dialecte dels acadèmics. L'ho-
me ha de recuperar confiança
en ell mateix, superar el com-
plex que només es pot viure
culturalment en una aglomera-·
ció urbana. Hi ha moltes clas-
ses d'imperialisme i domina-
cions.
Revalorització de l'àmbit
rural. Durant segles, per motius
històricament comprensibles,
s'ha anat desvaloritzant allò ru-
ral i preconitzant que la civilit-
zació rau a la ciutat, com el seu
mateix nom traeix. Això no deixa
de ser veritat en certa manera,
però amb el naixement de la
I revolució industrial les megalò-
polis han deixat de ser aquests
centres de cultura i urbanisme,
han cessat de ser polis.
El sentit d'allò definitiu.
Crec que és significatiu el fet
que Tavertet no sigui un poble
de trànsit, per anar a un altre
lloc, sinó un fi en ell mateix. La
carretera s'acaba aquí. Aquest
fet l'interpreto com un símbol
dels valors definitius de la vida i
del fet que allò que hom fa ho
fa pel gust i convenciment que
en té i no perquè serveixi per
anar a un altre lloc o per fer una
altra cosa. El fet que Vivarium
estigui emplaçat en un poble
.que no és de pas voldria signi-
ficar que éls valors que Viva-
rium cultivarà no són simples
mitjans per a una aira cosa, sinó
finalitats en ells mateixos. No
són de trànsit.
I
,LA FLORA DE TAVERTET (11)
Filipendula vulgaris.
Inula conyza.
Erigeron Karvinsqkianus. (De Mèxic) 3.000 m.
Hiperico de montanya. 1.900 m.
Teucrium oboxifolium - Medicinal.
Lamium purpura.
Lamium maculatum.
Heliantemus. 2.800 m.
Erisimo.
Mill gruà o grans d'amor - Lithospermum officinale.
Cap d'asa - Lavandula staechas.
.Thyrnus glabresens.
'Betònica - Sthachis monieri. 2.400 m.
Bugfosoides lithospermum. 2.000 m.
Juliverda o pesteganera - Daucus carava. Comestible i medicinal.
Fumara procumbens. (Rara).
Inula irta. (poc freqüent) .
. Biscutella - Leaviglata.
Herba gitana- Buplerum falcatum.
Tarangil silvestre.
Botó blau - Josióne montana.
Herba de St. Albert -,Si'symbrium officinale.
Verbena - Verbena' officinalis. Medicinal.
Té. de roca - Jesonie glutinosa - Medicinal.
Resede phyteume.
Pimpinella blanca - Saxifraga - Medicinal.
Algarabia - Odontites lutea.
Eufrassia - Euphrasia rastkoviana. 2.600 m.
Stachis recta.
Genista hispànica.
Lepidium draba.
Scilla autumnalis.
Hieracium hiperium.
Veronica officinalis - Medicinal.
Veronica persica.
Sideritis Hirsuta.
Clinopodium vulgare.
Alysum campestre.
Scandix pecte-veneris.
Eupatorium cannabinum - Medicinal.
Palleris espinosa.
Linum parenne.
Heliantemum italicum.
Aster linosyris.
Anthemis austriaca
Palleris Spinosa


ENTREVISTA AMB: RAIMON PANIKKAR

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert