Revistes Catalanes amb Accés Obert

94 AI\NAI,S Jll!l, I'EIIIODISMt! CATALÀ 
Partint, doncs, d'aquesta innegable realitat del 
periodisme, no hi ha dubte que la institució d'un 
premi anual és una ineludible necessitat. En altres 
països, on manta vegada la premsa no és més que 
una eina al servei de quatre bandolers, el premi-
o premis - del periodisme no hi manca. 
El nostre desig fóra que tota la premsa catalana, 
o més ben dit: tota Ja premsa que es publica a Cata-
lunya es fes ressò de la feliç idea de l'Associació de 
Periodistes. I més satisfactori sería si encara, a més 
de fer seva la idea, es preocupés de Ja forma que 
caldria donar· li, del nom arr.b què hauria d'ésser co-
negut, de les diverses especialitats en què es podria 
atorgar segons un ordre d'aquestes, etc. 
Al nostre entendre, i esperem que no serem els 
únics a pensar així, el Premi Anual del Periodisme 
Català, hauria de concedir-se a un llibre o a diver-
sos llibres de literatura periodística, sense que mal -
grat la diversitat de treballs afavorits quedés tren-
cada la unitat del premi. Aquest podria subdividir· 
se en tantes fraccions com temes generals fossin 
éstablerts tals com: crítica, articles o comentaris, 
reportatge, etc. 
En totes aquestes branques no hi manquen, a Ca-
talunya, signatures iHustres que situarien amb tot 
esplendor el periodisme català a la categoria més 
elevada del periodisme un i versal.,. 
Premsa comarcal 
El setmanari «Després» publica sota aquest títol i 
amb la signatura de Petroni (10 agost) el següent 
comentari : 
ANNAI,S OBI, PERIODISME CATALÀ 95 
«Els que vivim en una gran ciutat i fem política en una 
g-ran ciutat i escrivim en periòdics d'una gran ciutat, no ens 
fem de veg-ades càrrec del mèrit que tenen els homes que, 
en petites ciutats o viles, publiquen periòdics que propaguen 
la nostra llengua i els nostres ideals. 
Veig setmanalment una munió d'aquests periòdics que 
m'envien de Montblanc, de Ja Seu, de Palafrug-ell o de Tor-
tosa i en recórrer aquelles pàgines que molts cops tenen 
tota la simplicitat', però també tota la fragància de les flors 
boscanes, penso que els homes de la ciutat, els que orienten 
el pensament polític, literari o econòmic del nostre poble, 
no tenen per a la premsa comarcal l'atenció que mereix, ni 
reten, als homes que la fan, la deguda admiració. 
Imagineu-vos la tasca d'aquests homes. En mig de la 
indiferència dels seus conciutadans que, a més de llegir 
diàriament els grans rotatius barcelonins •no estan per 
cabòries•, ells són flames vives, plens d'interès per a totes 
les coses que afecten la vida espiritual de l'home. I seguei-
xen la vida política del país i saben les darreres anècdotes 
de les nostres figures representatives i coneixen les últimes 
novetats literàries, l'argument de l'obra estrenada de poc al 
Romea o els últims versos maliciosos i un xic descordats 
d'en Segarra. I plens d'entusiasme creador. Voldrien vessar 
en els quatre fulls impresos del seu setmanari tot l'ideal que 
senten dintre seu. 
Mes la realitat és dura pels idealistes. La presentació 
material és moltes veg-ades defectuosa, els subscriptor s ho 
són, molts cops, per compromís i en nombre insuficient per 
a cobrir les despeses materials. Articles es<Orits amb amor i 
entusiasme, resten incompresos. Escriuen en català, propa-
gant la nostra llengua g-loriosa, i moltes vegades els fan 
veure que això és un obstacle per a la difusió dels seus es-
crits, que una poesia no la llegeix ningú o que una critica 
literària la passen per alt la majoria de lectors. 
Però aquell petit estol d'homes, que molt sovint està re-
=======:~.·~-== 
96 Ai'(i'(;\J.S DEL PlllUODISME CATAI,À 
duït a un home sol, no es desanima, i lluita sense descans. 
Aquell modest periòdic té per a ell caràcter d'obra transcen· 
dental. Escriu aquestes ratlles que llegiran un centenar de 
conciutadans. amb més fervor que l'escriptor anglès o nord· 
americà que gaudeix dels tiratges milionaris de la gran 
premsa mundial. Té cor d'heroi dintre Ja miserable carna-
dura hum::tna. Té cor d'heroi perquè sap fer via vers els 
seus ideals, sense mirar les passions i les vileses que troba 
a les vores del camí.» 
L'hora de les «Memòries» 
En «El Correo Catalàn» (14 agost) Sat hi publica el 
següent comentari : 
•Desde que el señor Costa y Deu se decidió a publicar sus 
• Memorias •, para lo cu al había sid o rogado con insistencia 
desde hacia mucho tiempo, son muchos los que sc han sen. 
tido mcmorialistas y han cmpezado a dar a la publicidad los 
(ecuerdos de su vida mas o menos larga. A esta publicación, 
por contagio o por arrastt·e, seremos igualmente deudores 
de noticias de interés que si no fuera por haber sonado la 
hora de las •memorias•, tal vez no nos hubieran llegado. 
Tenemos en curso las ·Memorias• del sei\or Costa y Deu, 
del señor Bulart y del scñor Nadal, como en público certa-
men; nosotros, modestos lectores, estaremos bien servidos y 
daremos el premio de nucstra aprobación al que lo haga 
mejor. 
No son los catalanes propensos a escribir los recuerdos de 
su vida, y en esto han pecado con pecado de lesa historia 
y de lesa literatura. 
Aun hoy leemos con deleite las •Memorias de un menes-
tral•, de tanto interés para los barceloneses, aunque tienen 


Premsa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert