Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANNAI,S 0 &1. l'l>lliOiliSMP. CA'!'.\1), 475 
pot afegir-s'hi el vigor i robustesa gràcies al metòdic i ben 
pensat esport que els imposen les lleis escolars des de petits. 
Es pot, doncs, assegurar, sense necessitat d'ésser profeta, 
que la raça japonesa està destinada a jugar un gran paper 
en l'època actual i a predominar, sense discussió, damunt 
les altres races que poblen el continent asiàtic. 
Beppu (Japó), setembre de 1934.• 
Una revista de pre1n.~a 
«La Veu de Catalunya» publicà el dia 13 d'abril 
el següent comentari de Manuel Brunet : 
•Moltes vegades he estat a punt de proposar que seria 
convenientíssim tenir una publicació que recollís els princi-
pals debats polítics, literaris i artístics que suscita la Prem-
sa. L'amplitud i la importància del debat promogut entorn 
al Premi Creixells m'ha decidit a exposar la meva idea. 
D'altra part, la serietat dels •Annals del Periodisme Ca-
talà•, que publica l'Associació Catalana de Periodistes, que 
presideix el company de redacció, l'amic j. Costa i Deu, 
m'ha fet pensar que aquest butlletí seria la publicació més 
adient per recollir l'historial d'aquestes polèmiques. 
Els «Annals del Periodisme Català• és una de les publi-
cacions professionals més ben fetes. La coHecció dels •An-
nals• comença ja a fer molt· de goig. Conté una sèrie de 
documents interessantíssims i uns estudis sobre les princi-
pals figures del Renaixement català, molt estimables. Ima-
gineu ara que una de les seccions dels •Annals• fos una 
revista de Premsa que recollís en forma monogràfica les 
principals polèmiques periodístiques. Per a donar idea del 
que podria ésser aquesta secció posem l'exemple del recent 
debat sobre els premis literaris, i particularment sobre el 
========== ==-~ .. ·-·- · ··-
476 ANNALS OBI, PJ·:RIODISME CATAI,À 
Premi Creixells. Si aquesta secció existís hauria de recollir 
tots els articles i cartes obertes que s'han produït al voltant 
d'aquest tema, la cursiva publicada per Ignasi Agustí a 
•L'Instant•, que ha estat l'esca del debat, les lletres de Se-
bastià Juan Arbó i de Prudenci Bertrana , l'article de Carles 
Soldevila, les dues lletres d'Ignasi Agustí, l'article de Ma-
nuel de Montoliu, el de Josep M.a Planes, els meus articles 
-perdoneu la immodèstia-i tot el que s'hagi publicat a •El 
Matí•, a •La Publicitat •, a •Mirador> i als altres diaris. El 
cronista dels •Annals• hauria de limitar-se, em sembla a 
mi, a ordenar cronològicament els textos, com es fa en les 
coHeccions diplomàtiques. sense fer-hi ni un comentari. 
Aquest arxiu· registre tindria el doble avantatge de frenar 
una mica les plomes i d'oferir, coHeccionats, els principals 
debats de Premsa. 
Els •.Annals• podrien també publicar informacions retros-
pectives, per exemple, el debat famós sobre •L'art i la mo-
ral», sobre •InteHigència i caràcter>, el de l'escola laica, 
sostingut pel canonge doctor Cardó i el senyor Rovira i 
Virgili, i sobre els principals afers polítics, policíacs, muní· 
cipals, urbanístics, artístics i literaris. ]untar aquestes in· 
formacions és senzillíssim: l'Associació de Periodistes podria 
.énviar un empleat a l'Arxiu de cal Ardiaca, a reconstruir 
polèmiques velles, limitant· se a copiar textos . Aquest arxiu-
registre, o revista de Premsa tindria un interès capitalíssim 
i permetria augmentar el tiratge dels •Annals•, obligar 
àdhuc les persones que no són del gremi a coHeccionar 
aquests documents històrics, i potser aconsellaria que se'n 
fes un tiratge a part, com si es tractés d'una altra publicació, 
que podria titular-se «Polèmica•. 
Hi ha molt a fer en aquest aspecte. Aquests darrers quatre 
anys proporcionarien material per a refer unes quantes po· 
lèmiques interessantíssimes. Quan els • Annals• no pogues-
sin registrar un debat recent, podria oferir una revista de 
Premsa sobre un tema mig oblidat. Debats que avui ens 
ANl'iALS DEL PERIODIS~IE CATAL.~ 477 
semblen insignificants prendrien un interès extraordinari al 
cap d'un cert temps. La direcció dels •Annals• hauria d'ac-
tuar amb la imparcialitat que permet actualment als perio-
distés de dreta i d'esquerra conviure a l'Associació de Pe-
riodistes que presideix l'admirat Costa i Deu. El cronista 
dels •Annals•-permeteu·me que em repeteixi-hauria de 
limitar-se a ordenar cronològicament els textos encapçalant-
los amb el nom del periòdic i la data de publicació del docu-
ment. Aquesta neutralitat permetria reconstruir tota mena 
de debats polítics. Al cap d'uns quants anys de publicar-se, 
aquest arxiu polèmic tindria un gran interès de lectura i de 
consulta. 
Amic Costa i Deu: un coHeccionista dels •Annals• que 
publica l'Associació de Periodistes que presidiu amb tanta 
autoritat, us ofereix aquesta idea.» 
Trenta anys de n1-ala vida 
Ens plau de reproduir a continuació uns fragments 
de les memòries periodístiques de Clovis Eimeric, 
publicades fa poc a «La Noche>. 
cPompeyo Gener: El cronista no puede olvidar a Pom-
peyo Gener, el hombre que vivía del lado de Francia, el 
intelectual que había traspasado las fronteras y que alguien 
habfa calificado del •último mosquetero•. 
Le recuerda perfectamente el cronista. •Peyus• tenía casi 
caracteristicas de monumento barcelonés, propio para tu-
ristas y forasteros. Su corpachón robusto, firme, su cham-
bergo, su barba afrancesada, eran populares en las Ramblas, 
en los restaurants, en los cenaculos literarios. 
Sus libros circulaban ampliamente y eran comentados en 
publicaciones extranjeras; sus ocurrencias iban de boca en 


Una revista de Premsa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert