Sanglas i Puigferrer, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ECINGLES
DE COLL5ACABRA
'-CANTONIGROS
Vista de Cantonigròs
amb el Pla d'Aiats al
fons.
Un poble joliu, assegut al llom d'un care-
ner, envoltat de vegetació exuberant i que
s'estén vers la plana d'Osona. Pel llevant
i per tramuntana, circumdat de bells tu-
rons coberts d'arbredes, riques i ufano-
ses, de faigs i roures. El puig de Bac i
de Montcalm i les cingleres escarpades
d'Aiats i de Cabrera li donen un marc
d'una bellesa exquisida i inconfusible.
Té també atractius excel·lents: la Forada-
da, on la natura ha obrat, al llarg de mili-
ons d'anys, una de les belleses naturals
més sorprenents de les nostres contrades;
les fonts ombrejades del Faig i del Rajo-
let, on hom es pot sadollar d'aigües pures
i cristal·lines i refrescar-se a l'ombra abun-
dosa dels faigs gegantins, sota els quals
s'hi celebren tornabodes molt animades.
Ben a prop, hi ha el pou de glaç, on, en
temps remots, possiblement s'hi guarda-
va, per a l'estiu, el glaç de l'hivern.
Des dels anys vint, ha estat un poble d'es-
tiueig: hi abunden xalets i torres amb grà-
cia significativa. En temporades d'estiu, hi
destaquen festes i celebracions ben notò-
ries. El Concurs Parroquial de Poesia va
ser de gran interès per a la cultura i per a
Catalunya. Ja s'hi celebrava als anys cin-
quanta i hi participaven personalitats dis-
tingides de la cultura i poesia.
Cal destacar igualment el Festival Interna-
cional de Música i Dança que, des d'una
colla d'anys, s'hi celebra amb gran con-
currència, esplendor i èxit.
Volem mostrar un programa, com ja ho
hem fet alguna altra vegada, de les festes
majors que s'hi celebraven abans, amb
concursos de testos de flors i amb costums
tradicionals que compartien la colònia es-
tiuenca amb la gent del poble.
A Cantoni, en altre temps, hi havia una
colla de serradors famosa, capitanejada
16
ECINGLES
DE COLL5ACABRA
L'església de
Cantonigròs.
pels de can Martí i en Xica Serrador, pa-
rent d'aquesta família. En aquell temps no
hi havia les serres motrius de cinta per a
fer posts i quadrejar els troncs dels arbres,
sinó que ho feien els serradors, general-
ment al bosc mateix.
Primer, tallaven els arbres, roures, alzines
o altres, i, seguidament els quadrejaven a
cops de destral, feina molt perillosa, ja que
la destral passava molt a prop de les cames
i, a voltes, amb un cop mal donat o amb
una enganxada en una branca, la destral
anava a parar a les cames del quadreja-
dar. En aquell temps, si la ferida no era
molt greu, no s'acostum~va a anar a cal
metge, ja que tot es curava a casa amb
medicaments naturals: àrnica i fulles de
lliri confitades amb aiguardent perquè
els pedaços de cànem no s'enganxessin
a la ferida. Hi havia qui, en lloc de fulles
de lliri, hi posava fulles de romeguera
a l'inrevés o altres aplicacions casolanes.
Si hi havia sort, amb prou temps, ja es
curaven.
17
18
ECINGLES
DE COLL5ACABRA
Un cop quadrejats els troncs, calia muntar
la pollina. Era un tronc de 4 a 6 m de llar-
gària per 25 o 30 cm de gruix, amb dos
petges d'uns dos metres i mig a un cap de
tronc, i l'altre cap apuntat a terra. Així la
pollina ja estava llesta per ser utilitzada.
Calia pujar-hi el tronc que volien serrar i
lligar-lo, fent-lo sortir un xic pel davant.
Després d'haver marcat amb un cordill i
mangre les peces que hi volien fer sortir,
un home enfilat al capdamunt i dos homes
a baix, amb una gran serra o trepant, co-
mençaven la feina. El de dalt la pollina era
qui guiava per on calia apuntar la serra. Ell
l'estirava amunt per la maneta, i els dos.
homes des de baix; era llavors quan la ser-
ra treballava.
Una altra de les feines que feien els serra-
dors era tallar i quadrejar arbres per a les
travesses de les vies del tren.
També, de temps, destacava el "Carreter",
de gran coneixença a tot Collsacabra. Pocs
deuen ser els pagesos de tota la contrada
que, un cop o altre, no haguessis encarre-
gat alguna o altra feina al carreter de Can-
toni, que havia vingut de Rupit. Com el
recordem en Ramon de can Carreter! Igual
que en Quel i els descendents que han
continuat el mateix article, acomodant-se
a les circumstàncies de cada època: Tant
han treballat la fusta com el ferro; han
construït carros, carretons, han arreglat
arades o qualsevol altra eina de pagès; han
ferrat animals. Ho sé, per experiència prò-
pia, ja que davant els dotze anys que vam
fer el trajecte diari amb transport de llet de
Tavertet a Cantoni, almenys ens van fer
dos carros nous i arranjaments cada dos
per tres, a més de moltes vegades de fer
ferrar l'animal.
Quan vaig obrir el forn de pa, aquí a Ta-
vertet, ells van fer les caixes per al pa i
altres menesters per al pastador, igual que
un arranjament, idea meva, per passar la
farina, mentre la màquina feia la massa del
pa. Si tingués memòria per explicar les
feines que m'havien fet, la llista seria molt
llarga.
Si reculem a un passat més llunyà, sabem
que anaven a fer les carretes i carros a les
mateixes cases de pagès, i, si convenia,
ells mateixos anaven a fer la fusta al bosc
amb el sistema que hem explicat més
amunt. Explicaven els meus pares que en
Ramon, el seu pare i altres treballadors
seus havien vingut, allà a les Baumes, a
fer una carreta que jo vaig veure fer-se
vella.
Com que va durar molts anys que en l'Alt
Collsacabra no hi havia cap altre carreter,
no podien pas aconseguir la feina. Recor-
dem que, quan algun pagès, a finals d'es-
tiu o a la tardor, li encarregava de fer una
carreta, en Ramon li deia: "Per quan la
necessites7". Si el pagès li contestava: "La
necessito sens falta per garbejar 1'any que
ve", en Ramon li deia: "Recony, abans i
tot. On vas a parar!". Però, a vegades, ve-
nia el temps de dur les garbes i la carre-
ta encara s'havia de començar. No era
per mala fe, sinó perquè el tèmps se' ls
feia curt.
També havia estat famosa la mare d'en
Ramon, o sigui "la carretera" de Cantoni,
com a giponaire. Recordo que les dones de
Tavertet deien que no hi havia qui la gua-
nyés a fer gipons ben fets i també els sacs
(unes peces de roba per al cos de les do-
nes, molt enribetades, però de roba senzi-
lla, de menys categoria que el gipó). Per
això la dita: "Es vestien amb sac i fal-
dilles".
D'altra banda, també hem de dir la gent
que vivíem a Tavertet quan encara no
s' havia construït la carretera, que mai no
els estarem prou agraïts, ja que el Carreter
era la nostra estació de servei gratuïta.
Allà, els repartidors de begudes gassoses i
els vinaters hi deixaven el gènere per als
hostalers i botiguers de Tavertet, el moli-
ner o fariner hi deixaven lés mòltes, les
mestresses i els botiguers que anaven al
mercat i a provisions amb el cotxe de línia
hi deixaven les cistelles i altres provisions
i gèneres per anar-ho a recollir 1'endemà o
un altre dia. Així sempre tenien mig ma-
gatzem ocupat pels de Tavertet. Si plovia,
ens deixaven abrigall i, si se'ns feia fosc,
ens deixaven un llum. Amb dotze anys de
fer-hi el transport de llet i encàrrecs, bé
ECINGLES
DE COLL5ACABRA
puc parlar per pròpia experiència. Tant per
a mi com per als meus fills, que, a vega-
des, feien el viatge diari, allà era com a
casa nostra. Quantes vegades ens havien
ajudat a carregar el carro o prestat mil au-
xilis més que seria molt llarg d'explicar!
Tothom hi trovaba bona rebuda: ningú no
en marxava decebut.
A més, el poble de Cantoni també tenia
"el ferrer", segurament des de molts anys
enrera; un bon ferrer que arreglava a cons-
ciència tota mena d'eines. Esmolava eines
de tall de qualsevol mena i en feia de no-
ves, de molt i bon resultat. Recordo molt
bé aquell avi aferrat a la manxa tan típica
que tenien; la movia amunt i avall amb un
compàs rítmic que m'encantava. Si algun
dia m'havia d'esperar per qualsevol mo-
tiu, em distreia passant-hi l'estona, parlant
i mirant com treballaven. No cal dir que
era el lloc on normalment feia ferrar 1'ani-
mal de tirar el carro.
D'altra banda, hi havia una bona amistat i
n'havia rebut força favors. Fins i tot en
Jaume va ser el meu instructor per aconse-
guir el permís de conduir, amb el seu ca-
mió i amb els seus bons consells que en-
cara recordo prou bé.
Penso també que serà bo de recordar els
diversos tractants en boscos, fusta i carbó:
en Taco, en Lona o Segalés i l'Aulet. Tots
tenien els seus cobles de matxos per fer els
transports i desemboscar, cosa ben típica
a la contrada. Donaven feina a molts tre-
balladors.
Una de les cases més originals de la con-
trada era Ca la Rotllada, hostal de parada i
fonda des de temps immemorials. Hi feien
nit molts mercaders i traficants a la ruta de
Vic a Olot. Era un dels diversos hostals
que es trobaven al llarg del camí ral, a mig
camí entre les dues ciutats, per això es
donava la circumstància que hi feien nit
molts negociants i tal vegada s'hi havien
ajustat força tractes.
També tenien matxos de bast i carruatges;
tractaven en fusta, carbó i altres mercade-
ries. A més, era un lloc on els pagesos
anaven els dies de festa o a la tardor a fer
la manilla o el truc i molts hi feien beguda
o berenar. Per l'aplec de Cabrera s' hi so-
lien organitzar bones ballades.
Totes les coses tenen el seu final. Així ha
passat amb la fonda de Ca la Rotllada, ja
que la família que hi vivia i que n'eren
propietaris, segurament des d'anys i anys,
ha tirat per altres negocis i ja fa temps que
ho va deixar. Sols n'ha quedat un record
per a la història.
No cal dir que, sobre Cantonigròs, ens dei-
xem moltes coses que mereixen ser conta-
des; deixem-ho, però, per a una ploma
més amena.
Jordi Sanglas i Puigferrer.
Colla de serradors
amb la "pollina".
19


CANTONIGROS

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert