Ramentoll, Santiago

Revistes Catalanes amb Accés Obert

8 
Cultura i ciència 
a l'era de la llum 
SANTIAGO RAMENTOL 
E stimats camarades. Han de comprendre, si us plau, que nosaltres viurem en un món totalment diferent al que ha viscut la seva generació. Vostès van viure pels 
seus ideals del segle XIX, nosaltres viurem per a la natura i el 
ser humà del segle XXI. Vostès visqueren en una societat 
industrial, nosaltres viurem en una societat informacional. 
(Carta oberta dels estudiants txecs en vaga als dirigents 
comunistes, en la que demanaven la seva dimissió). (Novembre del 1989) 
1.1- El llarg pas d'una societat caçadora i nòmada a una 
societat agrícola i establerta en la ciutat va anar acompan-
yat d'una gran revolució en el camp de la cultura i les co-
municacions: el naixement de l'escriptura, la informació 
congelada, la història. Ciència i cultura eren el mateix: la 
recerca de la identitat del ser humà i les raons de la seva 
existència en un cosmos encara molt limitat. 
El lent trànsit d'una societat agrícola cap a una societat 
industrial, revolucionàriament científica, no hagués estat pos-
sible sense l'aparició de la impremta, la comunicació mas-
siva, el llibre, la premsa, la cultura democratitzada. Es va 
generalitzar, poc a poc, el divorci entre ciència i cultura. 
La transformació, gradual però veloç, gairebé vertigino-
sa, apassionant, d'una societat industrial a una societat 
post-industrial (Daniel Bell)(!>, tecnològica, tecnotrònica (Zbigniew Brzezinski)(2), informacional, com li volguem 
dir, es mou sobre dos eixos fonamentals i estretament re-
lacionats: les noves comunicacions audiovisuals integra-
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
des i l'enginyeria de la intelligència, del coneixement i de la 
creativitat. Neix una nova cultura molt relacionada amb 
els avenços tecnològics científics. Si acceptem com a eina 
de treball les tres grans onades d'Alvin Toffler(3>, la tercera 
serà -probablement comença a ser- l'era de la retroba-
da entre ciència i cultura. L'era de la llum. 
1.2- Quan parlem d'un futur relatiu, hem d'advertir que 
dibuixem un escenari incomplet. No podem projectar el 
demà sense admetre la nostra incapacitat de preveure els 
esdeveniments produïts per magnituds desconegudes o 
sim plement ara inaccessibles<4>. Encara no sabem què 
passarà demà, però es dibuixen en l'horitzó enormes inno-
vacions científiques i tecnològiques, espectaculars meta-
morfosis econòmiques i socials, excessives complexitats 
com per intuir el final d'aquest capítol de la crònica hu-
mana. Pengen sobre els nostres caps massa amenaces 
com per definir un disseny aproximat<S>. L'afebliment de 
la guerra freda no significa, almenys per ara, la desapari-
ció del perill d'un conflicte atòmic que, segons la teoria de 
l'hivern nuclear, suposaria l'anihilament de la vida en el 
planeta. L'augment de la contaminació, J'emprobriment 
de la capa d'ozó, el risc de l'anomenat efecte hivernacle, la 
devastació dels boscos i les selves tropicals, el creixement 
de l'esquerda que separa els països rics dels pobres, les 
pròpies contradiccions dels sistemes econòmics i socials, 
la superpoblació i d'altres catàstrofes poden alterar radi-
calment els camins de la història. No és això també objec-
te de reflexió cultural? O la cultura és una recepta més per 9 
anihilar els problemes que planteja la vida quotidiana? 
1.3- El que aquí anomenem era de la llum és, doncs, un 
escenari possible, fins i tot probable, però no l'únic. I s'ha 
d'afegir que, sens dubte, els canvis originen i originaran 
turbulències, intents de monopolització i domini, cops a 
la llibertat, xocs dramàtics(6) entre unes societats que es 
mouen dins dels esquemes del segle XIX, incapaces mol-
tes vegades de respondre als reptes de les noves tecnolo-
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
10 
gies, i una realitat que avança sense parar cap el futur. De 
fet, ja estem assistint a una etapa de fragmentació social i 
també cultural, basada en les inadaptacions de les estruc-
tures i els sistemes. Els mitjans de comunicació s'han con-
vertit en una pantalla permanent de totes aquestes contra-
diccions. Ja podem inventar lemes, títols i adjectius, però 
els problemes estructurals no desapareixen ni desaparei-
xeran amb els recursos retòrics, sinó amb una autèntica vo-
luntat d'adaptació i de metamorfosi. 
2.1- L'era de la llum es basarà fonamentalment, segons 
els experts, en la cultura i la ciència integrades, i amb la 
utilització de la comunicació global. No es tracta d'un nou 
ordre que encara ha de néixer. Ja ha germinat en innova-
cions constants, revolució científica i tecnològica, trans-
nacionalització dels fenòmens, canvis socials. Ho va 
anunciar, fa més de quinze anys, el sociòleg nord-americà 
Daniel Bell, pare del concepte societat post-industrial<7>, 
quan va situar la informació al centre de l'horitzó i va di-
buixar la matemorfosi d'una economia de producció d'ar-
ticles a una economia basada en la informació, on profes- · 
sionals i tècnics de la comunicació reemplaçaran els em-
presaris com a classe social dominant. 
2.2- Bell va llençar una idea intrigant: el futur pertany 
als intel.lectuals. Deixem-ho en estat d'hivernació. Però 
revolució posterior ,de les societats desenvolupades de-
mostra que, poc a poc, es va imposant el que s'ha anome-
nat la indústria del coneixement, l'enginyeria de la intel.li-
gència i de la imaginació. La innovació científica i tecno-
lògica, la comunicació orquestrada, els mitjans informa-
tius. el sistema educatiu, els bancs de dades, la telemàtica, 
les biblioteques. els instituts d'investigació i tota una te-
ranyina de fenòmens interconnectats constitueixen ja 
avui la força més important de l'economia de finals del se-
gle XX. 
2.3.- Bell, en un article posterior publicat l'any 1979 en 
la Harvard Business Review<Sl, parlava del perill que po-
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
dia suposar tota aquesta concentració de poder en poques 
mans, ja noveLlada per autors tan coneguts com Aldous 
Huxley(9) i George Orwell(IO) o convertida en motiu d'as-
saig permanent per Armand Mattelart(ll). El mateix Bell 
creia que es podien produir seriores amenaces contra la 
llibertat i la democràcia. Però immediatament afegia que 
la tecnologia no determina l'estructura social. Es pot uti-
litzar per a ampliar les llibertats i millorar les condiciOI]S 
de vida dels ciutadans o per a controlar-los encara més. Es 
difícil saber quin escenari s'imposarà. 
2.4- El futur, això no obstant, no es pot analitzar amb 
criteris del passat perquè correm un risc d'error més. La 
revolució comunicacional difereix notablement de les que 
s'han produït en la història. La revolució agrícola es basa-
va en la possessió de terrenys fèrtils. Com més camps ben 
regats es posseïen, més ric s'era. L'objectiu era conquerir 
terres. La revolució científica, tecnològica, comunicacio-
nal, cultural, fonamentada en la microelectrònica, la nova 
física, l'enginyeria genètica i molts altres avenços, es basa . 
en els minúsculs xips de silici, fàcils d'obtenir, i en el po-
der de la intel.ligència. Gasta poca energia, no precisa te-
rritori, es 'trasllada a la velocitat de la llum i no exigeix 
més condicionaments que el desenvolupament cultural i 
científic. La ment substitueix la força física. El seu oxígen 
és la llibertat. 
3.1- Vull cridar l'atenció en unes quantes paraules que 
aniran propagonitzant el desenvolupament d'aquesta uto-
pia: ment, intel.ligència, llibertat, democràcia, creativitat, 11 imaginació. Elles, dèiem, han de ser el nucli de l'activitat 
humana, una vegada desaparegudes les dificultats d'apli-
cació de les noves tecnologies. La informàtica i, especial-
ment, els anomenats sistemes experts permeten que la in-
tel.ligència, la capacitat creativa, l'experiència dels millors 
científ~cs, enginyers i professionals de tot tipus es posin a 
disposició de tots els ciutadans. I obre així un camp de 
possibilitats immenses. I no obstant això, no sols no s'ha 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
12 
arribat al final de la senda, sinó que resta molt camí per 
recòrrer. Alguns analistes pensen, fins i tot, que no hi ha 
límits per la cursa comunicacional. 
3.2- Ja hem dibuixat, almenys implícitament, una socie-
tat comunicacional integrada, on es confonen els vells fe-
nòmens culturals i científics fins el punt de gairebé diluir-
se. Què és la cultura?, podríem preguntar-nos. ¿La recerca 
de Déu a través de la nova cosmologia o de la física de les 
partícules? ¿L'estudi dels problemes ètics provocats per la 
manipulació genètica i les tècniques de concepció artifi-
cial? ¿L'última noveLla d'Umberto Eco o les digressions 
metafísiques d'Eugenio Trías? ¿Un debat sobre els proble-
mes del nacionalisme al sur de Califòrnia organitzat per 
la Fundació Acta? ¿Els forats negres de Stephen Haw-
king? ¿L'obra d'Antoni Tàpies o la seva dona preocupada 
per la desaparició d'un drap de cuina? ¿L'espectacle narci-
siste de Terenci Moix? ¿El retorn dels Rolling Stones, 
Lluís Llach, "el preso número nueve" de Joan Baez, l'or-
questa filarmònica de Moscou? ¿''Indiana Jones i l'última 
creuada", "Cinema Paradiso" o "Atame"' 'El nas d'en Flo-
tats' ¿La literatura, el periodisme, el teatre, la informàtica, 
"Tres pics i repicó", la publicitat, el diari, la ràdio-
fórmula, el màrqueting directe, una samarreta amb logo-
tip, una acció promociona! o el concert de rock patrocinat, 
la cerimònia olímpica, Canal Plus? Es tracta d'una extra-
polació quotidiana:1 tot funciona integralment. 
3.3- La mateixa tecnologia ajuda a intensificar el procés 
integrador. Els especialistes anuncien cistells electrònics 
on anirà embolicada tota la fruita informativa i cultural, 
des del televisor a l'ordinador, des del telèfon al mòdem, 
des del diari electrònic al video, i així successivament. 
Pensem, per exemple, en el naixement del cinema infor-
màtic, un sistema que, en un futur no molt llunyà, perme-
trà un diàleg entre la pel.lícula i l'espectador, i que plante-
jarà diverses alternatives a l'estil dels sofisticats jocs d'or-
dinador actuals. I hom es pregunta, com ja ho feia l'es-
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
criptor mexicà Octavio Paz(l2>, per què la literatura, per 
exemple, segueix tancada dins les pàgines d'un llibre i no 
ha explorat els nous mitjans de comunicació a la recerca 
d'ofe rtes inèdites? La diversificació és, per Octa vio Paz, el 
retorn al pacte verbal. tal com va succeir quan el ser humà 
va començar a ésser humà, és a dir, quan va parlar. Al-
guns dirien més: és la civilització de la mirada. I a ltres afe-
girien que hem passat del manuscrit al mecanoscrit, i del 
mecanoscrit al compuscrit. 
3.4.- Arribat aquest punt, podem caure en la temptació 
de citar el més gran dels gurús de la comunicació, Marsall 
McLuhan<'-'> . Perquè si el mitjà és el missatge i la televisió 
obria una porta insegura cap a una nova cultura, què pas-
sarà amb el mitjans electrònics de comunicació integra-
da? La resposta provisional la trobem novament en Oa-
niel Belll14>. en un escrit molt recent enviat a un cicle de 
conferències de la fundació catalana Acta: postmoderni-
tat o la, cultura de la desorientació. Almenys, per ara. 
4.1- Es cert que, ara per ara, la resposta de la societat co-
municacional emergent ha estat fonamentalment mercan-
tilista i, en conseqüència, de domini. I aquest és un pro-
blema greu perquè està creant una cultura dual, no sols en 
el sentit que l'entenia C.P. Snow (humanisme versus cièn-
cia)\15>, sinó en la divisió entre aquells que tenen accés als 
secrets de les noves tecnologies informatives i aquells que 
viuen sota el dictat dels primers. Entre aquells que utilit-
zen els canals per exercir la desinformació i els ciutadans 
que reben els seus impactes. Entre els que manipulen i els 13 que són manipulats. 
4.2- Però també és cert que les noves tecnologies de la 
comunicació han diversificat extraordinàriament els ca-
nals, han multiplicat la capacitat d'emetre, han posat a 
disposició del ciutadà informacions i dades que mai havia 
assolit i, molt probablement, han eixamplat els horitzons 
de la cultura i la ciència. Demà passat, la comunicació in-
tegrada oferirà centenars, milers. d'emissors. satèl.lits. in-
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
14 
terconnexions, creacions culturals i artístiques, programes 
a la carta, diaris electrònics, ensenyament a distància, 
bancs de dades, enllaços múltiples i un quasi infinit ven-
tall d'ofertes. El futur encara és un llibre obert. 
5.1- Les paraúles claus són intel.ligència, creativitat. 
imaginació. No fa massa temps, apareixia als diaris ra-
nunci d'una empresa japonesa que deia aproximadament: 
"Nosaltres podem permetre'ns el luxe de tenir una perso-
na pensant". Aquesta és, segons els prospectius, l'activitat 
humana fonamental d'un futur no molt llunyà. L'exercici 
de la intel.ligència i la seva aplicació, la pràctica de la 
creativitat. La resta ho faran les màquines. Els experts 
parlen d'enginyeria del coneixement, és a dir, integració 
en les estructures informàtiques de les bases de coneixe-
ments, dins del gran projecte de la intel.ligència artificial. 
Aquest és un gran repte, perquè l'aplicació de la intel.li-
gència ha estat fins ara una tasca sols a l'abast d'una mi-
noria, per a ltra banda no gaire ben considerada en el mer-
cat laboral. 
5.2- Ara podríem descongelar, amb molta precaució, la 
vella profecia de Daniel Bell: el futur pertany als intel.lec-
tuals<16). Si la intel.ligència, humana i a rtificial. es conver-
teix en la gran eina de la societat comunicacional, po-
dríem començar a pensar que el nord-americà tenia raó. 
Però hem d'afegir un element imprescindible: la condició 
dïntel.lectual ha d'éstar a l'abast de tothom per democra-
titzada capacitat creativa. Crear és un ofici de déus. Es tracta 
de posar la intel.ligència al servei de la creativitat, i la 
creativitat a l servei de la societat. Aquest és el gran repte 
de l'autèntica cultura integral i de la cada vegada més in-
disoluble unió entre humanisme i ciència. 
5.3- Podríem definir la creació com el producte d'un in-
conscient ben informat. O dit en altres paraules, un bon 
creador és un intel.lectual que amagatzema dades com-
plexes i aplica la imaginació. L'era de la llum serà dels in-
tel.lectuals creatius, capaços d'administrar la seva intel.lí-
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
gència en allò que, almenys per un cert temps, no faran les 
màquines. ¿Es dibuixa un retorn dels polifacètics savis 
renaixentistes? 
6.1- El final de la utopia comunicacional, en el sentit 
marcusià de l'expressió<22>, seria un planeta de ciutadans 
que pensen i creen. Una civilització així obriria les portes 
d'un demà fascinant amb fenòmens culturals i científics 
gairebé inimaginables. L'era de la llum és el camí que 
conduiria cap aquesta utopia. I utilitzem aquí la paraula 
llum (cal dir-ho encara que sigui al final) en un doble sen-
tit: com a expressió tècnica de la comunicació, la llum 
elèctrica (imatges i informacions que, a través de fibres 
òptiques, recorreran en un segon el Planeta, sense febleses 
ni perturbacions); i com a aplicació de la intel.ligència i la 
creativitat humanes, és a dir, la llum mental. Els propers 
anys seran probablement trascendentals per resoldre les 
claus d'aquest futur. 
6.2- I ara cal plantejar una pregunta relacionada amb el 
tema sobre el que s'hauria d'haver escrit: té sentit ara, i 
tindrà sentit demà, la divisió artificial entre cultura i cièn-
cia, incomprensiblement reflectida en la majoria dels mit-
jans de comunicació? I apliquem la resposta. 
(I) BELL. Daniel: El advenimiento de Ja sociedad post-industrial. Alianza universi-
dad. Madrid. 1976. 
(2) BRZEZINSKI. Zbigniew: La era tecnotrónica (Between two Ages). Editorial Paí-
dos. Buenos Aires. 1979. 
(3) TOFFLER. Alvin: La Tercem Oia. Plaza & Janés. Barcelona. 1980. 
(4) GRAS. Alain: Futurologia. Martínez Roca. Barcelona. 1978. 15 
La prognosi (ranàlisi científica dels escenaris probables del futur) s'ha convertit en 
una eina imprescindible per governs i empreses. Un petit opuscle d'Alain Gras explica 
els mètodes d'aquesta ciència. 
KAHN. Herman i WIENER. Anthony J.: The Year 2000 Macmillan. Nova York. 1967 
(Revista de Occidente. Madrid. 1969). 
SCHAFF. Adam: ¿Qué futuro nos aguarda? Editoria l Critica. Barcelona, 1985. 
Shaff estudia les dificultats del capjtali!(me. però sobre tot dels països comunistes per. 
adaptar-se a la revolució post-industrial. . 
(5) El Club de Roma(Los limites del crecimiento. Reestmcturación del Orden lnter-. 
rwciomrl. La Jwmanidad en Ja encrucijada. Fondo de Cultura Económica. Mèxic). el 
seu president Aurel i o Peccei (Testimonio sobre el f u turo. Tau rus Madrid. 1981) i altres 
estudis com El mundo en el año 2000 (Teçnos. Madrid. 1982). Interfuturos-informe de 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
16 
!"OCDE (lnstituto Nacional de Prospectiva. Madrid. 1980) o Bníjuh1 pam d ;11io 2000 
(Pianificación y estudios. Madrid. 1986) expliquem amb suficient profunditat ds cs<:<.:-
naris i els perills del futur més immediat. 
(6) TOFFLER. Alvin: El shock del futura. Plaza Janés. Barcelona. 1973. 
(7) BELL. Daniel: El advenimiento ... 
(8) BELL. Daniel: Technology of Communication. Harvard Business Review. Har-
vard. 1979. 
(9) HUXLEY. Aldous: Un món fe/i~·. La Llar del llibre. Barcelona. 1982. 
(lO) ORWELL. George: 1984. Salvat. Pamplona. 1970. 
(11) MATTELART. Armand: Multirwcionales y sitemas cie <:OIIlllllicación. Siglo 
XXI. Mèxic. 1977. 
(12) PAZ. Octavio: El pacto verbal. El País. Madrid. 10 d'abril del 1983. 
(13) MACLUHAN. Marshall: Elmedio es elmens<~je. Paidós. Buenos Aires. 1969. 
(14) BELL. Daniel: La posmodemidad como arte dd rc:ciclajc y cultum de Iii dcso-
rientación. La Yanguardia. Barcelona. desembre del 1989. 
(IS) SNOW. C.P.: The two Cultures a nd the Scientilic Revolution (Les ducs cultures i 
la revolució cientilïca). MacMillan. Londres. 1971. 
( 17) GOULDYER. Alvin: El futuro de los intelectuules y el uscenso de una nue\'i/ da-
se. Alianza Universidad. Madrid. 1980. 
· (18) MARCUSE. Herbert: El tina/ de/;¡ utopiil. Ariel. Ban.:elona. 1968 . 
I ¡ 
• 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 


Cultura i ciència a l´era de la llum

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert