La   llengua en els mitjans de comunicació de masses durant el període 1975-199

Fité Labaila, Ricard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La llengua 
en els mitjans 
de comunicació de 
masses durant 
el període 1975-1990 
RICARD FITÉ LABAILA 
E I 1975, any de la mort del general Franco i del final de la seva d ictadura, l'ús de la llengua catalana als mitjans de comunicació de masses és més aviat tes-
timonial. La política del règim franquista, que en la im-
mediata postguerra havia prohibit totalment l'ús públic 
del català, ja feia aigües, i uns quants professionals del pe-
riodisme van aprofitar l'ocasió per a començar a exercir 
en la llengua del país. Per aquestes dates, l'únic exemple 
de periodisme de masses en català eren els escadussers 
programes que emetia Televisió Espanyola (TVE) a Bar-
celona, de caràcter informatiu o cultural, en la franja de 
tarda i, per tant, en hores de poca audiència. El model de 
llengua d'aquests programes no estava gens definit i depe~ 43 
nia de la formació de cada presentador: si era suficient, h1 
predominava una correcció amb tendència cap a l'enc~r­
carament mentre que si era insuficient es produïa un pas-
titx pintoresc producte de la barreja indiscriminada de 
barbarismes tant lèxics com d'ús amb formes de registre 
literari allunyades de l'estàndard -en aquell temps enca-
ra per configurar- i impròpies de la comunicació oral. 
El primer punt d'inflexió important de la història del 
AN NALS DEL PERIODISME CATALÀ 
44 
periodisme en català d'aquesta dècada i mitja el consti-
tueix l'aparició, el 23 d'abril de 1976, del diari "Avui", pri-
mer diari escrit íntegrament en català des de la Guerra Ci-
vil. Amb una finalitat més aviat didàctica i escolaritzada-
ra que no pas periodística, i amb la voluntat de recuperar i 
normalitzar la premsa en català, l'"Avui" surt amb dues 
seccions fixes a la portada: la columna "El llenguatge" fir-
mada pel gramàtic Albert Jané i l'acudit d'en Cesc, dos 
exemples clarament il.lustratius de fins a quin punt els as-
pectes de la creació d'hàbit de lectura predominen sobre 
els estrictament informatius en els seus plantejaments em-
presarials. En aquesta línia, val a dir que l'objectiu a co-
brir és captar un tipus de lector motivat ideològicament, 
tot fent un producte pensat per complaure lectors addictes 
més que no pas necessitats informatives generals. La idea 
de fer un diari que es llegirà perquè està escrit en català fa 
descuidar-se del rigor professional i s'imposa a la de fer 
un diari que es llegirà perquè està ben fet, atractiu i inte-
ressant, llengua al marge. 
La llengua que s'hi fa servir inicialment no té en compte 
les característiques pròpies del registre periodístic. En 
aquest aspecte, !"'Avui" s'imposa fer una tasca de suplèn-
cia de l'escola -inexistent com era l'ensenyament de i en 
català ateshores al llarg del cicle educatiu-, amb el ferm 
convecitnent que la normalització de la llengua consisteix 
en la recuperació de com més mots caiguts en. desuetud 
millor, d'acord amb la ideologia lingüística imperant de 
resultes del període de resistència antifranquista, resumi-
da per la consigna espriuana de "salvem tots els mots". 
El model de llengua que n 'esdevé és, doncs, normativis-
ta a ultrança, sense concessions a la realitat, amb el con-
cepte de correcció com a dogma i amb l'obra de Pompeu 
Fabra i el postfabrisme com a únic punt de referència. Les 
necessitats que genera el periodisme escrit no són mai sa-
tisfetes si la solució ha de traspassar els límits del Diccio-
nari normatiu, i d'aquesta manera .es perd l'oportunitat 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
històrica de concretar per primera vegada al cap de qua-
ranta anys un tipus de llengua adequat per a la comunica-
ció de masses. 
Pocs mesos després apareix Ràdio 4, emissora de Ràdio 
Nacional d'Espanya (RNE) i la primera que emet íntegra-
ment en català des de l'adveniment de la dictadura. Situa-
da en el dial de la freqüència modulada, aleshores de 
poca audiència, la intenció dels seus dirigents -no obli-
dem que es tracta d'una empresa pública- també és cla-
rament recuperadora de l'ús públic de la llengua, amb un 
plantejament més aviat culturitzador i comercialment poc 
agressiu. La pretesa voluntat normalitzadora queda doncs 
una mica diluïda per la recerca d'un públic incondicional 
i fidel per raó de la llengua, en detriment d'una audiència 
més general i més nombrosa. 
La llengua que se sent a Ràdio 4 és semblant a la de 
!'"Avui" i el circuit català de TVE. Hi abunden tot de ter-
mes poc corrents en el llenguatge quotidià amb la intenció 
de reintroduir-lo en la parla habitual (llur. enguany. quel-
com. hom. àdhuc. atzucac. fou. féu. digué. romandre. clou-
re. mancar), amb l'agreujant que les incorreccions hi són 
força més presents per tractar-se d'un mitjà oral, amb no 
gaire control lingüístic dins l'empresa. Així doncs. el mo-
del de català que es pren com a punt de referència prové 
del camp de la llengua escrita, un model que si ja és discu-
tible a l'hora d'aplicar-lo a un diari, encara resulta més 
in~dequat per a una emissora de ràdio, sobretot tenint en 
compte que l'oient és encara més heterogeni des d\m punt 45 
de vista cultural que el lector de diaris i. per tant. encara té 
més· necessitat que qualsevol altre receptor de reconèixer ï 
identificar com a pròpia la llengua que li porta el missatge 
a casa. 
Així s'a rriba a la dècada dels vuitanta pel que fa a mit-
jans de comunicació de masses en català. Representades 
la televisió, la premsa i la ràdio pels exemples que hem ci-
tat de TVE, el diari "Avui" i Ràdio 4 de RNE. només cal 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
46 
afegir-hi uns quants -més aviat pocs- setmanaris i re-
~istes mensuals d'informació general i divulgació cultural. 
Es el cas, entre altres, d'"Arreu". "Serra d'Or", "Oriflama", 
"L'Hora" i "El Món" -que en part no van existir al ma-
teix temps-. avui desaparegudes a excepció de "Serra 
d'Or", de totes elles la de caràcter més marcadament lite-
rari i cultural. De tiratges curts i vida més aviat efímera, 
no van tenir mai cap altre públic que l'estrictament incon-
dicional, en una època en què "el bon patriota" es com-
prava tot el que es publicava en català per "fer país", més 
enllà dels seus interessos reals. El model de llengua utilit-
zat no diferia gaire dels que hem comentat fins ara, amb 
petites diferències lògiques derivades del tipus de revista. 
Per exemple, la llengua de "Serra d'Or", s'adscriu al regis-
tre literari/culte en coherència amb la seva temàtica, i a 
més presenta un altíssim nivell de correcció. propi de 
qualsevol cultura normalitzada. 
I ara que parlem de revistes. mereixen un esment a part 
els casos dels mensuals "Ciència·· i "Crònica··. Aparegu-
des al començament de la dècada dels vuitanta. la prime-
ra de divulgació científica i la segona d'informació i entre-
teniment, des del punt dc vista lingüístic constitueixen el 
primer intent seriós de trencar amb l'encarcarat model de 
llengua imperant en els mitjans de comunicació. Així. hi 
és evident la voluntat de configurar un estil diferent. apos-
tant decididament per les formes i les construccions més 
usuals i l'ús d'un català genuí i correcte però alhora gene-
ral i habitual, amb preferència pels termes més corrents 
en els àmbits urbans. tot plegat per aconseguir un llen-
guatge més àgil i funcionaL en detriment de les expres-
sions considerades "més literàries". Lïntent va ser con-
tundentment contestat des dels rengles lingüístics més 
conservadors, perquè l'ortodòxia postfabrista creia que 
aquesta opció comportava un "empobriment delllengtlat-
ge" perjudicial per al futur de la llengua. Dc vida també 
efímera. "Ciència" i "Crònica .. van constituir. no obstant. 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
l'avantsala de la revolució lingüística que s'esdevindria 
cap a la meitat de la dècada en el camp dels mitjans de 
comunicació. 
Efectivament, l'aparició el 1983 de Televisió de Cata-
lunya (TV3) i Catalunya Ràdio, emissores institucionals 
dependents de la Generalitat de Catalunya, va marcar el 
segon punt d'inflexió pel que fa a revolució de la llengua 
en els mitjans de comunicació en català. Des de bon co-
mençament, el plantejament d'aquests dos mitjans va ser 
coincident en el sentit d'aplicar una política lingüística 
orientada a captar l'interès de l'espectador/oient, a base 
d'adreçar-se-li en una llengua planera, fàcil i simple, de 
tal manera que aquest receptor hi pogués connectar ràpi-
dament, fer-se-la seva i trobar-s'hi còmode. Un element 
decisiu d'aquest procés va ser la creació en cada un 
d'aquests mitjans d'equips d'assessorament lingüístic, en-
carregats de vetllar no solament per la correcció de l'ante-
na sinó per l'adequació dels seus contiguts a les normes 
estilístiques prèviament definides pels responsables 
d'aquests mateixos equips. Els resultats van ser imme-
diats, perquè de seguida es va veure la necessitat urgent de 
revisar en profunditat la idea preestablerta del model de 
català utilitzable públicament existent fins aleshores -
amb les excepcions assenyalades dels mensuals "Ciència .. 
i "Crònica"-. Així, gràcies a TY3 i Catalunya Ràdio -
que després va donar pas a Ràdio Associació de Cata-
lunya (RAC 105) i Catalunya Música- el '"model literari" 
va deixar de tenir el monopoli del "català correcte" i al ho- 47 
ra es va revelar inadequat per a satisfer les necessitats de 
mitjans orals com la ràdio i la televisió. I gràcies també ·al 
progressiu augment d'audiència d'aquests mitjans. es va 
anar consolidant l'alternativa lingüística que concep el 
conjunt de la llengua com una amalgama de registres di-
ferents, perfectament destriables entre si i aplicables indi-
vidualment de manera vàlida en funció del caràcter de 
cada situació comunicativa. 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
48 
La celebració simultània en set ciutats dels Països Cata-
lans del Segon Congrés Internacinal de la Llengua Cata-
lana, a l'abril-maig dell986, va posar de manifest aquesta 
evolució lingüística i va coincidir amb dos fets prou signi-
ficatius d'aquest procés. D'una banda, l'aparició del llibre 
"Verinosa llengua", de Ferran Toutain i Xavier Pericay. 
una obra de denúncia dels problemes de la llengua catala-
na per adequar-se als temps moderns i de les dificultats 
per vèncer les resistències internes al progés i revolució. 
De l'altra, la publicació d'un crit d'alerta de llnstitut erEs-
tudis Catalans (IEC) en el sentit que el català dels mitjans 
de comunicació amenaçava ruïna. La reacció dels respon-
sables lingüístics d'aquests mitjans no es va fer esperar. 
amb la redacció d'un manifest contrari a les tesis de llEC. 
La polèmica estava servida, però la discussió no tenia tant 
a veure amb la genuïnitat o no genuïnitat de la llengua 
que sortia per antena, com amb la ideologia subjacent als 
bàndols enfrontats; el conservadorisme dels convençut 
que la salut de la llengua depenia de fer servir com més 
paraules millor i de reintroduir-ne de perdudes en l'ús 
quotidià, contra el pragmatisme dels defensors de la fun-
cionalitat del llenguatge i la potenciació d'una variant es-
tàndard coincident amb l'ús de la majoria com a única via 
per a guanyar credibilitat, prestigi i eficàcia davant la 
massa' catalanoparlant que sempre havia tingut el castellà 
com a llengua d'ús comunicatiu. 
La influència de TV3 i Catalunya Ràdio en aquest sen-
tit va ser tan gran, que fins i tot va condicionar les actituds 
dels empresaris de premsa en matèria lingüística. Així, és 
prou significatiu que el "Diari de Barcelona" adoptés en 
la seva reaparició en català, el març del 1987. un model de 
llengua -explicitat a l seu Llibre d'EstiL de venda a les 
llibreries- fill del de les emissores institucionals, de tal 
manera que va constituir l'aplicació en el camp de la llen-
gua escrita dels criteris que havien servit de pauta per a 
codificar l'estil comunicatiu oral. I encara és més signifi-
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
catí u que, un mes abans de l'aparició del Brusí. els empre-
saris de !'"Avui" -diari pioner en l'intent d'aplicar el re-
gistre literari/culte al terreny informatiu. cenyint-se rigo-
rosament a la normativa postfabrista més estricta- ja ha-
guessin decidit canviar la seva política lingüística i 
apuntar-se a l carro vencedor de les tesis funcionals. El 
tomb de la premsa en aquest sentit ha estat, doncs. la revà-
lida d'aquest nou model de llengua per als mitjans de co-
municació, en què els aspectes de l'adequació al context 
com a conseqüència de la distinció de registres coexistei-
xen amb o predominen sobre la tradicional distinció 
correcte/ incorrecte segons el veredicte del diccionari. 
Per acabar. no es pot deixar de fer referència a la revista 
"El Temps", editada a València però venuda majoritària-
ment a Barcelona. "El Temps" constitueix un exemple de 
normalitat en matèria de setmanaris d'informació general 
en català si parlem de continguts i presentació; i, pel que 
fa al tipus de llengua, coincideix bàsicament amb els crite-
ris de modernitat que presideixen !'"Avui" i el "Brusí". 
amb el matís del color valencià que lògicament han de 
presentar alguns dels seus textos segons l'origen del redac-
tor.• 
ANNALS DEL P ERIODISME CATALÀ 
49 


La llengua en els mitjans de comunicació de masses durant el període 1975-1990

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert