Revistes Catalanes amb Accés Obert

456 ANNAI.S Dl!l, PElUOllJS~IE CATAI,À 
actividad de la Hamada prensa liberal-decía Hitler- fué la 
actividad del sepulturero de nuestro espíritu nacionaL Y es 
preferible que yo deje en absoluto silencio todo lo que de 
ella pudiera decir. La prensa marxista es cultivadora de la 
mentira. Para ella, el mentir es un elemento vital tan nece-
sario como lo es el aire para nuestros pulmones. La misión 
de la prensa comunista es romper la espina dorsal de la na-
cióo alemana, para convertir a este pueblo en una raza de 
esclaves, apta sólo para soportar el yugo del capitalisme in-
ternacional y de su verdadero duei'ío; quiero decir de los 
judíos• . 
El selior Maeztu ha dicho que el proyecto de ley de Pren-
sa sometido a las Cortes representa un avance de un milí-
metro en una dirección en que él quisiera que se adelantara 
por kilómetros. Y su opinión se basa en hechos innegables, 
ante los cuales ningún hombre honrado puede permanecer 
insensible. 
Entre los dos extremes, entre ellibertinaje de la prensa 
demoledora que no deja gobernar, y que es el mayor ene-
migó de la paz pública, y la esclavitud de la prensa al servi-
cio del Estado, hay un campo en que la preosa puede vivir 
sin mengua de su legítima libertad y sin peligro para la so-
ciedad ni para el Estado.» 
Les memòries d'un periodista 
El Carnet de «La Veu de Catalunya, radiat per la 
emissora E. A. J. 1 Ràdio-Barcelona, el 19 d'octubre 
del 1935, diu així: 
«Avui vaig a parlar-vos d'un sabadellenc, dels sabade-
llencs, i de coses, en general, de Sabadell. 
,\N~ALS DEL PE-;nrOniSMJl CA'f¡\I.À 457 
El meu sabadellenc és Joan Costa i Deu. El sabadellenc, 
els personatges, o la majoria dels personatges, d'un llibre, 
un veritable i formidable llibre que Joan Costa i Deu té en 
vies de publicació. I les coses de Sabadell són les facècies 
que va explicant Joan Costa i Deu en el seu referit llibre, 
que fins a l'hora present, es circumscriuen, preferentment, a 
Sabadell. 
Un altre sabadellenc-ja he dit que us parlaria de sa-
badellencs-, el sabadellenc Jordi Sunyer observava aquest 
estiu, al •Diari de Sabadell•, parlant del seu compatrici 
Joan Costa i Deu, que tots els qui l'han tractat li reconei-
xen les dots necessàries per a complir la tasca, que s'ha 
emprès, d'escriure les seves Memòries (que és el llibre verita-
ble i formidable al qual jo em rçferia): tracte de gents, me-
mòria extraordinària, :'ISSimilació immediata de la psicologia 
aliena, i presència personal i atenta, per raó de la seva qua-
litat de periodista de pura sang, dels actes frívols o eminents 
de tot el que va de segle. 
•Però a nosaltres, sabadellencs - deia Jordi Sunyer-, 
l'anunci de les •Memòries d'un Periodista• que publicarà 
Joan Costa i Deu a •La Veu de Catalunya• cada divendres, 
ens hauria d'afinar la curiositat i el bon sentit localista, pri-
merament perquè el seu autor és coterrani nostre, format 
en els vells cercles literaris de la nostra ciutat, des d'on les 
seves altes apteses per al periodisme foren endevinades 
pel primer President de la Mancomunitat de Catalunya: el 
gloriós Prat de la Riba. 
• En segon terme, els sabadellencs hem de rebre amb par-
ticular agraïment que un compatrici que tantes proves d'afec-
te ha donat als nostres ciutadans i a les nostres institucions, 
vulgui fer recompte del que ha vist i conegnt, perquè, sens 
dubte, per l'assaig de Costa i Deu discorreran temes d'in-
fluència sabadellenca i figures de la nostra ciutat, sense les 
quals, pel temperament de l'autor, les l\lemòries no serien 
acabades ni perfectes. • 
458 ANNALS DF.L PF!RIOOISMf: CATAI,À 
Val a dir que, en suposar tot això, Jordi Sunyer no s'errava 
pas ... Ara el llibre ja està en camí... Les Memòries estan en 
marxa. En tots els capítols del llibre d'en Costa que, diven-
dres darrera divendres, han anat apareixent a •La Veu de 
Catalunya•, l'escenari és Sabadell, els personatges són de 
Sabadell, i l'autor, sense donar-se'n compte, fins quan no en 
parla, va dient: •Sabadell. .. Sabadell ... Sabadell ... • 
Parla i seguirà parlant de Sabadell fins que, en el curs 
que relata de la pròpia existència, les aigües de la seva vida 
traspassin les fronteres locals de la terra nadiua i desembo-
quin en la gran ciutat engolidora, on va venir fa trenta 
anys i d'on no s'ha mogut ni es mourà mai més ... si no és 
per anar cada dues hores a Sabadell, amb la qual població 
l'uneix una mena de cordó umbilical que mai no ha gosat 
tallar, i que, ara, de tallar-se, el mataria. 
Aquestes Memòries d'tm pe1·iodista, de Joan Costa i Deu, 
que cada divendres donen una passa més en les columnes 
de •La Veu de Catalunya•, són plenes de Sabadell, rubler-
tes de Sabadell, són la vida tota de Sabadell i són Sabadell 
mateix en els anys, els vuit o deu anys, que abarquen la 
memòria i el testimoniatge presencial del fill d'En Costa-
jussà del carrer de Covadonga ... El Dr. Sardà i Salvany, 
En Manuel Ribot i Serra, En Mateu Morral, Mossèn Josep 
Cardona, En Jaume Cruells, En Manau i Avellaoct... Els 
maçons, els catòlics, els federals, els lerrouxistes... Les 
festes majors, els aplecs de la Salut, els freginats, les arros-
sades i els berenars a Can ... (detura't, boca! no en diguis 
el nom!). 
En fi: quan el relat del cronista sabadellenc deixi de refe-
rir-se a Sabadell i els escenaris i personatges de Sabadell, 
per a fer referència a altres escenaris i presentar-nos altres 
personatges, acabarà la primera part natural d'aquestes Me-
mòries (que, si En Costa volgués, no tindrien mai fi); i així, 
sense que En Costa s'ho hagi proposat, haurà enllestit un 
llibre del qual no hi haurà cap sabadellenc que pogués des-
ANNAI,S DRI, PERIODISME CA'fAI,À 459 
interessar·se'n, cap sabadellenc que no s'emocionés lle· 
gint·lo, cap sabadellenc que no es cregués en el deure de 
posar-lo en el lloc preferent de la seva llibreria- els qui 
tenen llibreria-, o en un calaix de l'escriptori o de la calai-
xera-els qui no en tenen-, si s'editava a part. 
¿Com no interessaria i emocionaria, com no l'haurien de 
guardar, igual que or sense moldre, els sabadellencs, si els 
qui no er.. som ens hi encuriosim, ens hi interessem, ens hi 
emocionem, i en retallem els troços de diari, els troços de 
•La Veu de Catalunya•, que el porten, cada divendres? 
Jo crec- i llanço la idea des d'aquí- que Joan Costa i 
Deu-l'infatigable President de l'Associació de Periodistes 
de Barcelona, el fantàstic amic de tothom- , tan bon punt 
en el curs de les seves Memòries arribi a aquella frase que, 
per més que deliberadament retardi, no podrà excusar de 
dir: •l VAIG AGAFAR EL TREN I CAP A BARCELONA FALTA 
G RNr>, hauria de fer un paquet de totes les quartilles escri · 
tes i publicades fins aleshores, embolicar-les amb una faixa 
ampla que digués •Memòries d'un periodista, per Joan Costa 
i Dw.-(Primera sèrie)• i dur-les a la impremta ... 
A Sabadell-jo us en dono fe-, hi ha bones impremtes ... 
magnífiques impremtes ... 
Perquè jo crec que, per a que la primera sèrie de les 
Memòries d'un periodista de Joan Costa i Deu que ara pu· 
blica •La Veu de Catalunya•, per a que el llibre del saba· 
dellenc que parla de Sabadell i dels sabadellencs sigui sa· 
badellenc del tot, ha d'ésser imprès, estampat, a l'escenari 
del seu contingut i ha d'ostentar un peu d'impremta que 
digui •Sabadell•. 
Així el llibre serà (com ja ho és ara, abans d'ésser llibre) 
un tros viu i palpitant de Sabadell mateix. 
Senyores i senyors ràdiooients: gràcies per haver-me es· 
collat, i adéu-siau.» 


Les memòries d´un periodista

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert