La història del pregó i del pregoner és també la història dels missatgers

Gumí i Cardona, Jordi

Silvestre, Jesús

Revistes Catalanes amb Accés Obert

32
El Pregó
Text: Jordi Gumí i Jesús Silvestre
Tot i que els mots pregó i pregoner són caste-
llanismes acceptats modernament, en lloc dels 
autòctons crida i nunci; també tots som cons-
cients que la riquesa d’una llengua consisteix en 
saber afegir aquelles paraules que ja són en ús i 
precisen més el significat d’una oració.
Recordem que l’ús, en la llengua, a la llarga es-
devindrà normativa. Per això les llengües vives 
creen noves paraules i fan seves algunes de les 
altres llengües; seria un intercanvi cultural que 
es realitza espontàniament. És per això parlem 
amb tota tranquil·litat de pregó i del qui el realit-
za, que és el pregoner. Tot i que ja va ser tracta-
tel tema fa uns quants anys (vegis Els Cingles, 
nº 38 desembre 1997, pag. 8 i 9), creiem que la 
personalitat dels qui van expressar-se en la Festa 
Major del 2012, justifica la publicació de les se-
ves paraules, que mereixen un comentari, a més 
que creiem que ells han realitzat molt bé en la 
seva persona la tasca de pregoner.
Ho entendrem millor fent una mica d’història 
del pregó i del pregoner, que és també la història 
dels missatgers.
Pregó, pregoner i pregonar, com també, crida, 
i nunci, són paraules que avui fem servir com 
metàfores lexicalitzades de “fer córrer veus”, 
“publicitar”, “lloar”, “publicar allò que és ama-
gat” i fins i tot “proscriure”.
Malgrat que originàriament el pregó fou un 
acte jurídic amb el qual els consells municipals 
mitjançant la veu del pregoner publicaven els 
seus acords a la població, ja fossin informes, 
mandats o prohibicions, també podia anunciar 
altres esdeveniments, fins i tot el que es podia 
comprar a plaça.
Des d’una perspectiva històrica ampla, ens 
atrevim a afirmar que la veu del pregoner ha 
ressonat a Occident durant vint-i-sis segles i 
podem sentir la seva veu en els escrits legals 
i també literaris. Els entesos en la matèria de 
tradició oral i escriptura diuen que aquestes 
dues s’han mantingut unides en la figura del 
pregoner; pensem en èpoques o en societats 
on la gent no sabia ni llegir ni escriure. Podem 
testimoniar el pregoner exercint el seu ofici en 
la Grècia homèrica sols de forma oral -amb 
ajut de la memòria- i, amb el pas del temps, 
en l’Europa cristiana llegint en públic texts 
que van ser prèviament escrits per les comuni-
tats. També ho trobem dins la tradició hebrea 
com un testimoni en molts textos bíblics o es 
La història del 
pregó i del pre-
goner és també 
la història dels 
missatgers.
33
confon la tasca del pregoner amb la del mis-
satger, com podem oir de la boca del profeta 
Isaïes “Que en són, de bonics, per les mun-
tanyes els peus del missatger de bones noves 
que anuncia la pau i el benestar, que anun-
cia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu 
Déu ja regna!» (Is. 52,7).
Fent una mica de cultura clàssica, que també és 
mare de la nostra cultura, ens fixem en La Odis-
sea. A la seva primera estrofa del VIIIè Cant, hi 
trobem a Pal·les Atena “transfigurada en herald 
del prudent Alcínous”, corrent per la ciutat i mo-
vent “el cor i l’ànim” dels feacis per fer-los anar 
a l’àgora per sentir parlar d’Odisseu, a qui la de-
essa vol que retorni a la pàtria. El cant homèric 
ens mostra l’herald (κῆρυξ) com intermediari 
entre els individus i la plaça pública.
En altres passatges comunica a l’aede amb 
el seu públic, separa els combatents, s’encar-
rega dels sacrificis rituals, barreja vi i aigua 
en les tenalles. En una d’aquestes, conserva-
da al museu del Louvre, el representa amb 
una vara o caduceu, element característic de 
l’Hermes Diaktoros, “missatger dels déus 
entre els homes”. Dit breument, la figura del 
nunci fou sagrada a l’antiga Grècia.
A Roma, els pregoners (praecones), van es-
tar al servei dels magistrats, convocaven les 
sessions dels Senat, citaven als comicis i als 
esdeveniments públics, que és en el sentit en 
el qual nosaltres el fem servir en l’actualitat 
a les nostres festes. I és en aquest sentit que, 
a Tavertet, va actuar el nostre molt distingit 
pregoner de les festes d’enguany, l’Eduard 
Miró de qui tots coneixem la seva obra i els 
seus guardons molt ben merescuts. És per a 
nosaltres un honor poder afegir unes línies 
del pregó de la Festa Major 2012 de Tavertet 
a la nostra revista:
Pregó de la Festa Major de Tavertet de 2012
per Eduard Miró i Saladrigas 
Tavertenques i tavertencs, veïns i amics:
És un honor per a mi que m’hagueu demanat 
de fer el pregó de la Festa Major d’enguany. 
Un honor donat els lloables pregoners que 
m’han precedit: la Rosita, l’Antoni Bassas, el 
Raimon Panikkar, en Quimi Portet, la Pilarín 
Bayés i tants d’altres que teniu en la memòria 
col·lectiva.
I és que Tavertet és especial, com diuen els joves: 
“t’enganxa”, té quelcom d’esotèric i de màgic.
[...]
Però penso que amb els paisatges no n’hi ha 
prou. El que dóna la vida és la força tel·lúrica 
de la Gent en majúscules, que ha convertit Ta-
vertet en un petit paradís bastit de pedres ben 
encaixades, conformant l’equilibri entre l’hu-
mà, la natura i el transcendent.
Sobretot tenim aquest potencial humà que l’ha 
habitat, l’ha patit, l’ha estimat i de ben segur, 
que mai més haurà pogut oblidar.
I és que la nostàlgia també ajuda a viure, i el fet 
de recordar no deixa de ser un sentiment que 
ens aflora des de dins de l’ànima i ens embriaga.
Tal com escriu en Raimon Panikkar en el pròleg 
del meu darrer llibre: ”som veïns, i el veïnatge 
prové de l’arrel indoeuropea weich, vicinos, 
vil·la, lloc on es viu i es conviu. Precisament, 
aquest art tan senzill i tan difícil de posar en 
harmonia l’ànima amb el cos també del nostre 
veí, en saber conviure perquè s’ha superat la 
distància espiritual”. [...]
Panikkar ens parlava de l’Art de conviure i 
aquest pregó m’agradaria posar-hi un títol 
“El que dóna la 
vida és la Gent 
en majúscules, 
que ha conver-
tit Tavertet en 
un petit paradís 
bastit de pe-
dres ben encai-
xades”
34
que també defineix Tavertet: “Tavertet poble 
d’artistes”. Escultors com en Santín, fotògrafs 
com en Jordi Gumí, periodistes con l’Antoni 
Bassas, filòsofs com en Raimon Panikkar; un 
record especial per un gran ebenista: en Pep 
de la Torre; poetes i novel·listes com la Carme 
Tulón; músics i cantants com en Quimi Portet, 
o la família Gumí; pintors i d’altres artistes 
que s’han refugiat en aquest petit – gran poble 
i que han trobat el seu “tèmenos” (aquell lloc 
sagrat que deien els clàssics) per dur a terme 
el seu art, la seva inquietud, les seves dèries o 
la seva sensibilitat, mercès a una paraula mà-
gica que potser només trobem en aquí: “el si-
lenci”. Aquest silenci que ens alimenta als ar-
tistes i ens ajuda a interioritzar, a reflexionar i 
ens fa aflorar els sentiments més pregons.
Tot seguit, no voldria oblidar altres artistes 
que són entre nosaltres i perdoneu si me’n 
deixo algun.
Els Molina, per exemple, que saben col·locar 
la pedra en harmonia perfecte amb l’entorn. 
O els que conreen els camps, horts i jardins 
(plaer pels que observem l’entorn), i els que 
tenen cura del bestiar, on trobarem El Ju-
fré, Can Baró, Subiranes, en Puntí. Pels que 
respecten el paisatge, com l’Avenc, pels que 
recuperen els camins, pels que es “matxa-
quen” corrent, o en bicicleta; pels “triale-
ros”. I el Joan que guarneix de flors el poble 
i té els carrers impecables.
Pels “piscineros” que any rera any procuren 
un lloc de concentració idíl·lic durant l’estiu. 
I pels artistes de la Comissió de Festes, com 
la dissenyadora Bea que cada Festa Major 
ens dissenya unes samarretes guapíssimes. 
Un record pel Pep, l’Ernest i tants d’altres 
que m’heu fet descobrir indrets inigualables.
Pels cuiners de tots els restaurants, veritables 
poetes culinaris. Els geganters que fan festa 
i donen a conèixer el poble arreu de Catalu-
nya. Pels que tenen cura de l’Església, pels 
nostres patrons sant Cristòfol i sant Corneli. 
Per un altre artista, en Miquel, el nostre or-
ganista, que ens acompanya en la litúrgia.
I com no, pels tres amics: Dionís, Espadamala 
i Novellas, que converteixen els ferros rovellats 
en cotxes o motos d’exposició i que potencien 
les trobades de vehicles d’època. 
Per l’Andreu que fa la xocolata, pel Xevi i d’al-
tres que preparen els jocs de nit, per les psicòlo-
gues del poble, pels que treballen per la llengua 
o en la música, pels mestres, arquitectes, metges 
i infermeres que són entre nosaltres. Pel Roger 
que és un manetes. I per l’Ignasi i els seus col-
laboradors que avui ens fan l’art de les graelles 
amb aquesta tradicional sardinada.
En definitiva, els que vivim aquí tenim un comú 
denominador: ens agrada el poble de Tavertet 
amb els seus defectes i les seves virtuts, accep-
tem les mancances perquè per damunt de tot es-
timem el paisatge, la terra, les olors i els colors.
[...]
A continuació, oferim una altra mostra del 
que pot ser (i ha sigut) un pregó de Festa Ma-
jor. En aquest cas, la Societat de Pescadors 
Esportius de l’Esquirol expliquen al poble la 
seva història com a club, donant a conèixer, 
un any més, una entitat que fa més de setanta 
anys que està en marxa.
Pregó de la Festa Major de l’Esquirol - San-
ta Maria de Corcó de 2012
per Dolors Capdevila, Albert Marcé i Pep 
Patllari,
Benvinguts a la Festa Major.
Aquest any ens toca a nosaltres, la Societat de 
Pescadors Esportius de Santa Maria de Corcó 
– L’Esquirol, donar el tret de sortida de la Festa 
Major.
L’any passat aquesta societat vam celebrar 
el 75è aniversari de la seva fundació amb un 
concurs i una arrossada. Aquesta societat no 
disposa d’un arxiu per saber concretament la 
data exacta de la seva fundació, per tant vam 
fer uns càlculs amb els documents que vam 
aconseguir, i tenim que en data del 25 de juny 
de 1961 es va celebrar el 25è aniversari, així 
doncs, comptem que la societat es va fundar 
l’any 1936 amb el nom de Sociedad de Cazado-
res y Pescadores de Santa Maria de Corcó i que 
més tard es va separar dels caçadors i l’any 
1961 es passà a dir Agrupación de Pescadores 
Deportivos Educación y Descanso. En el mo-
ment de la seva fundació, el seu president fou el 
Sr. Tomàs Coromina, més tard el va substituir 
el Sr. Lambert Lagunes, també ho va ser el Sr. 
Josep Caralt i el Sr. Jaume Raurell. Fou l’any 
1980 que la Societat es registrà al Consell 
“En aquells 
temps, ja hi 
havia pro-
blemes de 
repoblació a 
la Riera de 
l’Esquirol i 
fou gràcies al 
Sr. Eduard 
Rifà que es 
va repoblar la 
Gorga, però 
dissortada-
ment el 1940 
hi va haver un 
aiguat que ho 
va fer malbé 
tot.”
35
Català de l’Esport amb el nom de Societat de 
Pescadors Esportius de Santa Maria de Corcó 
– L’Esquirol. L’any 1936 la Societat comptava 
amb un centenar de socis i el seu patrocinador 
era l’Obra Sindical Educació i Descans.
En aquells temps, ja hi havia problemes de re-
població a la Riera de l’Esquirol i fou gràcies 
al Sr. Eduard Rifà que es va repoblar la Gorga, 
però dissortadament el 1940 hi va haver un ai-
guat que ho va fer malbé tot. En aquells temps 
s’anava a pescar als Gorgs d’en Bertrana a la 
Font de la Sanaiada, al Gorg Negre, a la Font 
de l’Escudella, al Salt del Cabrit etc. S’anava 
amb autocar, cosa que si fos ara s’hauria de 
llogar un autocar i un tràiler que anés al dar-
rera per portar tots els estris de pesca que avui 
dia se’n porten molts. Recordo el 1r. Concurs 
de Pesca que vaig anar, va ser el concurs de St. 
Pere. Vaig anar a pescar a la Gorga i el premi 
va ser una capsa de galetes de mantega.
La Societat té un programa dels actes que es 
van celebrar en el seu 25è aniversari el dia 29 
de juny de 1961, amb una missa, sardanes i 
ball. Segons hem pogut traduir es feia un con-
curs a l’any, sempre als voltants de Sant Pere. 
Actualment, la Societat compta amb 188 socis, 
dos d’ells campions d’Espanya, també n’hi ha 
de primera divisió i de segona divisió. Els con-
cursos que fa la Societat es fan repartits entre 
el Pantà de Sau i el Riu Ter i sovint es fan a les 
tardes, es comença a les tres i finalitzen a les set 
trenta. [...]
Es fa un concurs de pesca infantil al Pantà de 
Sau on tots els participants tenen premi i s’aca-
ba amb un berenar per a tots. És fantàstic veure 
com pesquen els petits amb tanta energia i lo 
bé que s’ho passen, ensenyeu-los a pescar i en 
gaudireu tots. [...]
La pesca és un esport sa que es practica a l’aire 
lliure i això sempre dóna vida, tenint en compte 
que sempre hem de respectar la natura.
Endavant! Visca la Festa Major!
Veiem dos exemples de pregó, de crida a la 
Festa Major, que tenen en comú la barreja de 
la vida quotidiana (amb artistes - artesants - pa-
gesos que treballen) i la vinculació a un lleure 
de festa per uns dies i agrupacions que pensen 
en un esbarjo al llarg de tot l’any. S’estableix, 
doncs, una crida per mantenir la dinàmica del 
dia a dia amb les compensacions  d’un des-
cans complementari. Un equilibri que tots els 
humans necesitem.
RESTAURANT
CAN
BAUMES
C/ de Baix, 2 
08511 TAVERTET
Tel. 93 856 52 07
info@restaurantcanbaumes.com
“És fantàstic 
veure com 
pesquen els 
petits amb 
tanta energia i 
lo bé que s’ho 
passen”


El Pregó

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert