Revistes Catalanes amb Accés Obert

184 ANNALS DRL PERIODISME CATALÀ 
El poder de la Premsa 
Rocatallada, a «Ara), de Tortosa (11 d'octubre), fa 
les següent l~Onsideracions : 
·Dels molts tòpics moderns que tothom admet a ulls clucs 
i fa córrer sense profunditzar-los, n'hi ha un que no és banal 
del tot: el poder de la premsa. Realment. la premsa té un 
poder; la seva influència damunt les masses és un dels fac-
tors cabdals en la formació dels corrents d'opinió, sobretot 
en països com el nostre, on la generalitat de lectors ho són 
d'un sol diari. Bona part de la g·ent viu només que de les 
idees que pren del seu diari. Quan dos ciutadans discuteixen 
sobre un fet d'actualitat o una qüestió ideològica candent, 
hi ha nou probabilitats entre deu que llurs arguments si-
,guin trets de l'última edició dels diaris respectius. Així, tant 
· per al bé com per al mal, s'arriben a crear estats col·lectius 
de consciència que tenen llur traducció en la vida i el go-
vern dels pobles. 
Coneguda aquesta influència, no deixa de tenir el seu in· 
terès anar a esbrinar com s'exerceix, volem dir quin és 
l'aspecte del diari que pesa damunt un major nombre de 
lectors. Perquè un diari és un camp de manifestacions molt 
diverses i no tots els lectors ho són de tot el diari. 
Pujareu en un tramvia al matí a l'hora d'entrar al treb~ll, 
i veureu com gairebé tothom qui puja porta el seu diari; 
i si el trajecte que feu és llarg, podreu observar com molts 
dels passatgers, al cap d'una breu estona, donen per aca-
bada llur lectura. Què han llegit? L'editorial, els articles 
doctrinals, els comentaris lleugers, les informacions locals, 
els telegrames? Evidentment no han tingut temps de llegir-
ho tot. Hi ha d'haver un grup de preferències personals que 
informa en cada cas la rutina del lector. Mentre llegeix, el 
ANNAJ,S DEL J'JIRIODISME CAI.Al.À 185 
veieu passar d'una cosa a l'altra, girar la plana i saltar· se'n 
alguna amb el moviment segur del qui sap per experiència 
on ha de trobar allò que cerca. L'estudi de quines són 
aquestes preferències del lector ha de resultar sumament 
interessant per al periodista que sent la professió. I per a 
enfocar problemes d'eficàcia i de moral professional. 
Per exemple: nosaltres tenim la impressió que la massa 
general dels lectors no és capaç d'una atenció sostinguda. 
Vol que tot se li dongui resolt, sense demanar-li cap esforç. 
A l'article documental i raonat prefereix el davantal detonant 
bastit amb quatre afirmacions rotundes; més que la informa-
ció detallada que li permetria formar un judici personal, 
s'estima el resum o la impressió que l'encapçala, i encara 
en molts casos, més que de tot això, s'acontenta de llegir els 
titulars i de contemplar els gravats i les caricatures. 
Una confirmació d'això, que és una mera impressió nostra, 
assenyalaria un camí al periodista desitjós d'augmentar la 
influència del diari damunt l'esperit dels seus lectors; però, 
al mateix temps, l'induïria a preguntar-se si és prou lícit 
cedir a una realitat que només expressa una incultura o una 
feblesa de caràcter del lector, ans si cal també elevar-lo de 
nivell i ajudar-lo afer·se capaç de profunditzar les coses, de 
pensar amb el seu cap, d'enfortir la consciència i de formar 
un criteri sòlid. 
El periodista resoldria aquestes qüestions a la seva mane-
ra, però és segur que amb un coneixement més exacte de 
les reaccions del lector respecte del diari, podria donar a 
aquest una coherència que massa sovint trobem a mancar 
en la premsa nostra i d'altres països. 
Ara que estan de moda les estadístiques i que la tècnica 
ho envaeix tot, no semblarà abusiu que oferim aquestes 
breus consideracions nostres com a modest estímul a aquells 
que, amb més mitjans que nosaltres, les puguin i vulguin 
prendre en compte en el descabdellament de la tècnica pe-
riodística. I menys encara si les oferim, d'una manera espe-
186 ANNALS ORL PBRIODISME CATAJ,À 
cia!, a aquells qui, convençuts que la premsa és una força, 
estan igualment convençuts .que aquesta força no es pot 
aplicar legítimament a altra cosa que al bé del comít i a la 
dignificació del proïsme. • 
La p remsa i la ràdio 
De Carles Soldevila, al <Butlletí de la Cambra Mer-
cantil»: 
•És inútil que ens vulguem oposar amb lleis, reglaments, 
impostos i altres entrebancs a la creixença del cinema o de 
Ja ràdio. A través de tots els obstacles que puguin acumular 
els legisladors, el cinema ahir i la ràdio avui, i demà la te· 
Jevisió, faran via i obtindran un èxit formidable. Per què? 
Perquè aquestes novetats, pel fet d'ésser· ho i per les immen· 
, 'ses comoditats que ofereixen als espectadors i als oients, 
compten amb el sufragi del públic. 
Ara bé, la invencibilitat d'aqttestes noves fórmules de 
difusió de les imatges i dels sons no és incompatible amb la 
subsistència decorosa i fins pròspera d'altres mitjans tradi-
cionals que no han perdut pas la seva raó d'ésser ni en el 
terreny de l'art ni en el de la vida social. Em refereixo prin· 
cipalment a la premsa i al teatre. 
Qualsevol que sigui el nivell de perfecció que suposem as-
solit per la ràdio no podem admetre que reemplaci entera-
ment la funció informativa, crítica i educadora que exerceix 
la premsa. No. Imagineu que les emissores hagin arribat a 
contractar com a coHaboradors els esperits més eminents de 
l'època, imagineu que llurs reportatges siguin fets per la 
nata i flor dels repòrters del país; suposeu que, en comptes de 
manllevar el servei telegràfic i telefònic als diaris, en tinguin 
de propi i més complet que el d'aquests ... Atorgueu, men-


El poder de la Premsa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert