Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANNALS DEL PERIODISMF. CATALÀ 151 
.Memòries periodístiques 
Sota el títol »Memori es periodístiques de Joan Costa 
i Deu» El Pla de Bages de Manresa (2 agost) publica 
el següent comentari signat per Jordi Canals: 
«El nostre estimat coHega barceloní «La Veu de 
Catalunya", ha començat no fa gaire a publicar les 
memòries de Joan Costa i Deu, un dels periodistes 
catalans actuals més populars i més prestigiosos. En 
aquell diari apareix cada divendres un llarg capítol 
d'aquesta magnífica autobiografia, que a hores d'ara 
és seguida amb el més viu interès a tots els indrets 
de Catalunya. 
La publicació d'aquestes memòries és innegable 
que constitueix un gran encert. Joan Costa i Deu és 
un home que ha sabut viure intensament tots els 
minuts de la seva vida. Ha vist un feix de coses in-
teressants i ha tractat els personatges més iHustres 
de la nostra terra, molts dels quals s'han comptat en 
el nombre dels seus amics íntims. Ha presenciat de 
molt a prop tots els esdeveniments de caràcter polí-
tic que s'han produït a Catalunya de trenta anys 
ençà, i ha seguit, sobretot, amb una atenció profun-
da, el moviment cultural i el moviment religiós del 
nostre país. En aquest aspecte, com en altres, la seva 
cultura és vastíssima. 
Durant molt de temps els seus amics l'han pregat 
d'aplegar en un llibre els seus records. 
-Amb les coses que sabeu i amb la memòria que 
teniu-li deien-, escriuríeu unes pàgines delicioses. 
Per què no ho proveu? 
Ell contestava sempre amb evasives. No volia 
comprometre's a res. 
152 ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
-Ja veurem. Potser més endavant. 
De mica en mica, la insinuació dels seus amics 
devenia un prec concret i apremiant. Costa i Deu 
acabà per cedir. 
Ara, després de llegir-ne quatre o cinc capítols, ja 
es pot endevinar el que seran en conjunt aquestes 
memòries. Per ara són interessantíssimes. No és 
gens estrany. Costa i Deu, ultra un periodista de 
primer ordre, és un bon escriptor. La seva prosa té 
una gran vivesa, una gran agilitat. Es una prosa 
alhora planera i elegant, dotada d'una força interna 
que més de quatre literats li envejarien. Potser la 
qualitat més remarcable dels escrits de Costa i Deu 
és que no contenen sinó la mínima part de literatura. 
Aquestes memòries són una prova ben palesa del 
que diem. Es poden presentar a tot arreu com un 
model de senzillesa. El seu autor es limita a contar 
les coses que ha vist. A contar-les simplement, pres-
cindint sempre de la frase inflada i del mot presumit. 
Es així precisament, com aquestes coses adquireixen 
vida i relleu als ulls del lector. 
' En les seves «Memòries d'un periodista», Costa i 
Deu s'entreté, per ara, en la descripció de l'ambient 
religiós de Catalunya a les darreries del segle pas-
sat. En començar, situa el lector a la seva estimada 
ciutat de Sabadell i li fa conèixer una sèrie de fets 
interessantíssims que coincidiren amb els primers 
anys de la seva joventut. Després el porta a Mont-
serrat i el fa assistir al famós romiatge que hi va 
celebrar l'Apostolat de l'Oració l'any 1896. El relat 
té una gran riquesa de detalls i de matisos. Res no 
hi és oblidat. Els personatges són descrits d'una ma-
nera mestrívola. Veiem desfilar una llarga corrua de 
sacerdots iHustres: el doctor Sardà i Salvany, el ca-
nonge Collell, el pare Mates, el pare Alarcon, Mos-
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 153 
sèn Gaietà Soler, el bisbe Morgades ... Fem amistat 
amb literats i poetes, amb anarquistes i amb gent 
de tota mena. Sovint ens sobten episodis d'un interès 
excepcional. Cal remarcar, sobretot, la descripció 
de les societats secretes que actuaven a Sabadell i el 
capítol dedicat a la mort de don Tomàs Viladot, im· 
pulsador de la Maçoneria a aquella ciutat. L'agonia 
d'aquest home, l'obra del qual fou tan funesta, és un 
dels relats més impressionants que coneixem. 
Les «Memòries d'un periodista» de Joan Costa i 
Deu, prometen esdevenir un dels llibres més interes· 
sants i més reeixits que s'hagin escrit mai en llengua 
catalana. Costa i Deu té prou materials i prou traça 
per a aconseguir-ho. Mentrestant, creiem que ja és 
hora de felicitar-lo ben sincerament.» 
Literatura confidencial 
Sota aquest títol Manuel dc Montoliu en el seu 
breviari crític a La Veu de Catalunya (7 juliol) publica 
el següent article: 
«Manquen llibres de memòries a la literatura cata· 
lana. Quantes vegades ha estat dita i repetida aques· 
ta veritat! Reconeixent aquesta manca, La Veu de 
Catalunya ha volgut donar l'exemple amb la seva 
iniciativa de publicar setmanalment, per capítols, 
dos llibres de memòries de molt diferent caràcter: 
els dels nostres coHaboradors Joan Costa i Deu 
i Joaquim Maria de Nadal. Cal, però, distingir entre 
els llibres d'aquest gènere. Hi ha entre ells, llibres 
de memòries íntimes, sense cap transcendència 
en la vida col·lectiva, que més aviat hom hauria 


Memòries periodístiques

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert