Roig Llesuy, Joan

Hemeroteca Cientifica Catalana

0 Omnis cellula núm. 13, juny del 2007abordatge cLínic de LeS demèncieS Man Ray  ”Woman with long hair” (1929) Escrit per: Joan Roig Llesuy Institut Clínic de Neurociències Hospital Clínic de BarcelonaOmnis cellula núm. 13, juny del 2007Una persona té demència quan, con-servant una adequada atenció i ca-pacitat d’alerta, presenta pèrdua de diverses funcions cognitives respecte del seu estat cognitiu previ, i aquesta pèrdua té repercussió en les seves acti-vitats diàries. Hi ha una sèrie de situacions del dia a dia que poden alertar els familiars i persones properes (veure taula1), essent adequat aleshores acudir al metge per dos motius: el primer és que aquests símptomes que podrien ser una demència poden ser provo-cats per altres malalties tractables, com la depressió o l’anèmia. El segon motiu és que els tractaments actuals, sobretot en aquells casos de detecció en les fases inicials, per-meten maximitzar les funcions cognitives, retardar la progressió de la malaltia i reduir al mínim els trastorns del pacient i dels cui-dadors, tot permetent una millor qualitat de vida i un alentiment de la progressió clínica de la malaltia en molts dels casos. El primer que farà el metge és valorar si les pèrdues cognitives són significatives i cal sospitar demència o es deuen a l’en-velliment normal. La sospita diagnòstica de demència es basa en la història clínica, en l’exploració de l’estat mental del paci-ent i en diverses proves complementàries. Per valorar l’estat mental és molt útil el Mini Examen de l’Estat Mental (MMSE), un petit examen de trenta preguntes que avalua les funcions cognitives del pacient (orientació, memòria, atenció i càlcul, llenguatge, i funcions executives), i que dóna una xifra objectiva sobre el grau de deteriorament cognitiu del pacient, que serà útil també per a l’evolució (veure fi-gura). Una vegada el metge confirma la sospita de demència, és essencial descar-tar que no sigui causada per una malaltia eficaçment tractable, que representen fins a un 10% de les causes de demència, i que afegides a una demència no reversi-ble n’empitjoren els símptomes. Aproxi-madament un 3% de les demències són totalment reversibles.Dins el grup de malalties que poden pro-vocar demència i que tenen tractament eficaç ens trobem amb la depressió major, l’hipotiroïdisme, la hipercalcèmia, l’anè-mia, el dèficit de cobalamina, el dèficit d’àcid fòlic, la insuficiència renal o hepà-tica i les provocades per infeccions, per tumors o per consum de drogues, entre d’altres malalties.  El grup més freqüent de demències són aquelles per les quals no hi ha un tractament curatiu actualment, com les demències de causa neurodege-nerativa, entre les que hi ha taupaties com la malaltia d’Alzheimer i la de-mència frontotemporal, sinucleïno-paties com la demència per cossos de Lewy i la demència de la malaltia de Parkinson, i les provocades per altres mecanismes patògens neurodegenera-tius com la malaltia de Huntington, o la provocada per malalties infeccioses priòniques com la malaltia de Creut-zfeldt-Jakob, entre d’altres. Un altre conjunt de demències d’aquest grup, que constitueixen la tercera causa de demència, són les  demències provo-cades per mala irrigació sanguínia del cervell, que reben el nom de de-mències vasculars.  Atès l’augment de l’esperança de vida als països rics, és previsible un augment significatiu de la prevalença de demèn-cia en els pròxims anys, d’aquí la im-portància de trobar nous tractaments i millorar els actuals. Si s’aconseguís retardar l’inici de la malaltia d’Alzhe-imer 5 anys, la prevalença de demència disminuiria un 50%.El següent pas que fa el metge és de-terminar el diagnòstic del tipus concret de demència. És essencial reconstruir l’aparició cronològica dels símptomes, que sumats als resultats de l’exploració física i als de les proves complemen-tàries permetran al metge, en l’estat de coneixement actual de la ciència, decidir amb quin tipus de demència és més compatible la malaltia del pacient. Aquest pas és important perquè deter-minarà l’inici del tractament més ade-quat, indicarà el proba-ble pronòstic i ajudarà a decidir i preveure les cures necessàries per al pacient. El diagnòstic definitiu de la demència més freqüent, la malaltia d’Alzheimer, necessita, a banda de les característi-ques clíniques típiques, que ja han es-tat exposades anteriorment, l’examen del teixit cerebral postmortem (veure quadre de criteris diagnòstics). El 85-90% dels pacients que tenen caracte-rístiques clíniques compatibles, és a dir, aquells pacients que s’inclouen en el diagnòstic de probable Alzheimer o demència tipus Alzheimer, tenen real-ment Alzheimer en l’autòpsia. Aquest percentatge d’error en el diagnòstic es deu al fet que hi ha altres tipus de demència que poden presentar  en al-guns casos característiques clíniques similars a la malaltia d’Alzheimer. Exemples d’aquestes patologies “mi-mètiques” de l’Alzheimer són la ma-laltia de Creutzfeldt-Jakob familiar, la demència frontotemporal (incloent-hi la malaltia de Pick), la demència amb cossos de Lewy, la degeneració corticobasal, la paràlisi supranucle-ar progressiva i la demència vascular per infarts múltiples. Actualment, amb l’ajuda de les exploracions comple-mentàries com la ressonància mag-nètica s’estan buscant nous criteris diagnòstics per a la malaltia, tot i que encara s’ha de comprovar quins su-peraran en efectivitat diagnòstica els criteris actuals.situAcions que requereixen unA AvAluAció mèdicA de demènciA:- Persistent i progressiva pèrdua de memòria.- Incapacitat per aprendre nova infor-  mació.- Dificultat per realitzar tasques com  plexes (conduir, anar a comprar...)- Raonament empobrit.- Episodis de desorientació i pèrdues   per llocs teòricament coneguts. - Progressiva dificultat en la parla i   en la comprensió (p.ex. dificultats per   parlar per telèfon...)- Canvis en la manera de ser (irritabili-  tat, agressivitat, impulsivitat...)Taula 1. Situacions que que poden alertar sobre una  possible demència Omnis cellula núm. 13, juny del 2007trActAment de les demènciesEl tractament de totes les demències és complex i està enfocat a maximit-zar les funcions cognitives del pacient, oferir suport als cuidadors i evitar els danys afegits als de la pròpia malaltia. Per aconseguir aquests objectius, cal diferents estratègies, incloent fàrmacs, educació, intervencions socials i terà-pies no farmacològiques. Les funcions cognitives milloraran si el pacient es manté en la mesura del possible actiu físicament, socialment i psíquicament, i si tractem les causes del deteriorament, ja sigui de manera curativa o simpto-màtica. Cal evitar tractaments inneces-saris, tractar les malalties concomitants i tractar les conductes inapropiades (agressivitat, pèrdua del control...) que es puguin presentar en el context del deteriorament tan bon punt es produei-xin. El suport als cuidadors consisteix en oferir informació sobre la malaltia, el maneig i els recursos assis-tencials disponibles, reconèixer i abordar les seves preocupacions, aconsellar dies de descans i intentar que hi hagi més d’un cuidador, i atendre els seus problemes de salut. Per últim, cal evitar riscs de lesió del pacient al domicili o en el dia a dia (per exemple, conduint), i realitzar i garantir un seguiment mèdic adequat.Anant a tractaments farmacològics per a tipus de demència concrets, el tractament farmacològic de la demència per cossos de Lewy inclou antiparkinsonians dopa-minèrgics i anticolinesteràsics pel dete-riorament cognitiu i les alteracions sen-soperceptives (al·lucinacions visuals). Quan aquestes últimes són prominents i generen conductes de risc o bé hi ha ide-ació delirant de perjudici, cal tractar amb fàrmacs antipsicòtics, tot vigilant de no empitjorar el parkinsonisme. L’abordat-ge terapèutic és similar en la demència associada al Parkinson.La demència vascular és la tercera cau-sa de demència més freqüent després de la malaltia d’Alzheimer i la malaltia per cossos de Lewy, i es dóna en pacients amb múltiples factors de risc cardiovas-cular (hipertensió arterial, diabetis, hi-percolesterolèmia, obesitat, antecedents d’infart...). Pel seu tractament caldrà un adequat control d’aquests factors de risc, tot evitant nous accidents vasculars cerebrals que puguin empitjorar el deteriorament.En tots els tipus de demència poden ha-ver-hi símptomes de depressió, ansietat i alteracions en la conducta que poden re-querir tractament farmacològic amb an-tidepressius, antiepilèptics o antipsicò-tics. Es recomana evitar els tractaments prolongats amb benzodiacepines.Els fàrmacs anticolinesteràsics, en com-binació amb altres agents psicofarmaco-lògics, han d’utilitzar-se de manera in-tensiva a l’inici del procés de la malaltia per ajudar a mantenir l’estat cognitiu del pacient. Els avenços en la investigació assenyalen noves direccions en la fisi-opatologia i la terapèutica d’aquest im-portant problema de salut.  criteris diAgnòstics de lA mAlAltiA d’AlZHeimercriteris “nincds-AdrdA” (mckHAn et Al., 1984)MALALTIA DEFINITIVA1. Es reunissin els criteris de malaltia probable2. Proves obtingudes per biòpsia o autòpsiaMALALTIA PROBABLE1. La demència queda establerta per qüestionaris (MMSE, Blessed,...) i provesneuropsicològiques2. Dèficits en 2 o més àrees cognitives3. Deteriorament progressiu de la memòria i d’altres funcions cognitives4. No existeixen trastorns de la consciència5. L’inici de la malaltia es troba entre els 40 i els 90 anys, sovint després dels 65 anys6. Cap altra malaltia no explica el deteriorament del pacientEl diagnòstic és recolzat per:. Alteració dels patrons de conducta i incapacitat per realitzar tasques quotidianes. Deteriorament de funcions cognitives específiques (afàsia, apràxia, agnòsia). Història familiar, sobretot amb confirmació neuropatològica. Resultats de laboratori: punció lumbar normal, EEG normal o inespecífic, TCmostra atròfia o TC normal per l’edat . Símptomes associats: depressió, insomni,incontinència, al·lucinacions, deliris, il·lusions, explosions verbals, físiques, emocionalsMALALTIA POSSIBLE1. Síndrome de demència en absència d’altres malalties2. O en presència d’una altra malaltia que no és considerada la causa de la mateixaMALALTIA D’ALZHEIMER IMPROBABLE si1. Inici brusc2. Signes neurològicos focals3. Crisis epilèptiques o trastorns motors que sorgeixien primerencament en el curs de lamalaltiaJoan Roig Llesuy és llicenciat en medicina per la Universitat de Barce-lona. Actualment exerceix de metge intern resident (MIR) de 1r any al Servei de Psiquiatria de l’Institut Clínic de Neurociències, a l’Hospital Clínic de Barcelona.Taula 2. Mini Mental Test (MMSE) Extret de www.neuropsicol.org/Protocol/mmse30.pdfOmnis cellula núm. 13, juny del 2007mini mentAl stAte exAminAtion  (mmse)Basat en Folstein et al. (1975), Lobo et al. (1979)Nom: Home [ ] Dona [ ]Data: D. naixement: Edat:Estudis/Professió: N. Hª:Observacions:ORIENTACIÓ TEMPORAL (Màx.5 punts)En quin any estem? 0-1 En quina estació? 0-1 En quin dia (data)? 0-1 En quin mes? 0-1En quin dia de la setmana? 0-1ORIENTACIÓ ESPACIAL (Màx.5 punts)En quin hospital (lloc) estem? 0-1 En quin pis(o planta, sala, servei)? 0-1 En quin poble (ciutat)? 0-1 En quina província estem? 0-1 En quin país (o nació, autonomia)? 0-1REGISTRE-FIXACIÓ-Record Immediat (Màx.3 punts)Anomeni tres paraules Pesseta-Cavall-Poma (o Pilota- Bandera-Arbre) araó d’una per segon. Després es demana al pacient que les repeteixi. Aquesta primera repetició atorga puntuació. Atorgui un punt per cada paraula correcta, però continuï dient-les fins que l’individu repeteixi les tres, fins un màxim de sis vegadesPesseta 0-1 Cavall 0-1 Poma 0-1(Pilota 0-1 Bandera 0-1 Arbre 0-1)Nº de repeticions necessàriesATENCIÓ CÀLCUL (Màx.5)Si té 30 pessetes i me’n va donant de tres en tres, quantes li’n van quedant?Aturi la prova després de 5 restes. Si el subjecte no pot realitzar aquesta prova, demani-li que lletregi la paraula MUNDO del revés.30 0-1 27 0-1 24 0-1 21 0-1 18 0-1(O 0-1 D 0-1 N 0-1 U 0-1 M0-1)RECORD diferit (Màx.3 punts)Preguntar per les tres paraules mencionades anteriorment.Pesseta 0-1 Cavall 0-1 Poma 0-1(Pilota 0-1 Bandera 0-1 Arbre 0-1)LLENGUATGE (Màx.9)DENOMINACIÓ. Mostrar-li un llapis o un bolígraf i preguntar-li ¿què ésaixò?. Fer el mateix amb un rellotge de polsera. Llapis 0-1 Rellotge 0-1REPETICIÓ. Demanar-li que repeteixi la frase: “ni sí, ni no, ni però” 0-1ORDRES. Demani-li: “agafi un paper amb la mà dreta,doblegui’l per la meitat i posi’l al terra”.Agafa amb la mà d. 0-1 doblega per la meitat 0-1 posa al terra 0-1LECTURA. Escrigui de manera clara en un paper “Tanqui els ulls”. Demani-li que ho llegeixi i faci el que diu el paper 0-1ESCRIPTURA. Que escrigui una frase (amb subjecte i predicat) 0-1CÒPIA. Dibuixi 2 pentàgons intersectats i demani al subjecte que els copïi igual. Per atorgar un punt han d’estar presents els 10 angles i la intersecció. 0-1Puntuació Total (Màx.: 30 punts)Puntuacions de referència (aproximades) 27 o més: normAl.  24 o menys: sospitA pAtològicA. 12-24: deteriorAment. 9-12 : deteriorAment greureferènCiesFoster, NL; Neuropsychiatry of de-menting disorders; En: Schiffer, RB; Rao, SM; Fogel, BS; Neuropsychia-try; 2nd Edition; Philadelphia; Lip-pincott Williams & Wilkins; 2006Bourgeois, JA; Seaman, JS; Servis, ME; Delirium, Demencia y otros trastornos Amnésicos; En: Hales, RE; Yudofsky, SC; Tratado de Psiquiatría Clínica; 4ª edición; Barcelona; Mas-son 2004McKhann, G et al. Clinical diagnosis of Alzheimer’s disease; report of the NINCDS-ADRDA Work Group under the auspices of Department of Health and Human Services Task Force on Alzheimer’s Disease. Neurology; 1984; 34: 939-944, in the public domain. Taula 3. Criteris diagnòstics de la malaltia d’Alzheimer (Mc Khan et al. 1984)

Catalan

Abordatge clínic de les demències

Revistes Catalanes amb Accés Obert

0 Omnis cellula núm. 13, juny del 2007
abordatge cLínic de LeS demèncieS
 Man Ray  ”Woman with long hair” (1929) 
Escrit per: 
Joan Roig Llesuy
 Institut Clínic de Neurociències 
Hospital Clínic de Barcelona
Omnis cellula núm. 13, juny del 2007
Una persona té demència quan, con-
servant una adequada atenció i ca-
pacitat d’alerta, presenta pèrdua de 
diverses funcions cognitives respecte 
del seu estat cognitiu previ, i aquesta 
pèrdua té repercussió en les seves acti-
vitats diàries. 
Hi ha una sèrie de situacions del dia a dia 
que poden alertar els familiars i persones 
properes (veure taula1), essent adequat 
aleshores acudir al metge per dos motius: 
el primer és que aquests símptomes que 
podrien ser una demència poden ser provo-
cats per altres malalties tractables, com la 
depressió o l’anèmia. El segon motiu és que 
els tractaments actuals, sobretot en aquells 
casos de detecció en les fases inicials, per-
meten maximitzar les funcions cognitives, 
retardar la progressió de la malaltia i reduir 
al mínim els trastorns del pacient i dels cui-
dadors, tot permetent una millor qualitat de 
vida i un alentiment de la progressió clínica 
de la malaltia en molts dels casos. 
El primer que farà el metge és valorar si 
les pèrdues cognitives són significatives i 
cal sospitar demència o es deuen a l’en-
velliment normal. La sospita diagnòstica 
de demència es basa en la història clínica, 
en l’exploració de l’estat mental del paci-
ent i en diverses proves complementàries. 
Per valorar l’estat mental és molt útil el 
Mini Examen de l’Estat Mental (MMSE), 
un petit examen de trenta preguntes que 
avalua les funcions cognitives del pacient 
(orientació, memòria, atenció i càlcul, 
llenguatge, i funcions executives), i que 
dóna una xifra objectiva sobre el grau de 
deteriorament cognitiu del pacient, que 
serà útil també per a l’evolució (veure fi-
gura). Una vegada el metge confirma la 
sospita de demència, és essencial descar-
tar que no sigui causada per una malaltia 
eficaçment tractable, que representen fins 
a un 10% de les causes de demència, i 
que afegides a una demència no reversi-
ble n’empitjoren els símptomes. Aproxi-
madament un 3% de les demències són 
totalment reversibles.
Dins el grup de malalties que poden pro-
vocar demència i que tenen tractament 
eficaç ens trobem amb la depressió major, 
l’hipotiroïdisme, la hipercalcèmia, l’anè-
mia, el dèficit de cobalamina, el dèficit 
d’àcid fòlic, la insuficiència renal o hepà-
tica i les provocades per infeccions, per 
tumors o per consum de drogues, entre 
d’altres malalties.  
El grup més freqüent de demències 
són aquelles per les quals no hi ha un 
tractament curatiu actualment, com 
les demències de causa neurodege-
nerativa, entre les que hi ha taupaties 
com la malaltia d’Alzheimer i la de-
mència frontotemporal, sinucleïno-
paties com la demència per cossos de 
Lewy i la demència de la malaltia de 
Parkinson, i les provocades per altres 
mecanismes patògens neurodegenera-
tius com la malaltia de Huntington, o 
la provocada per malalties infeccioses 
priòniques com la malaltia de Creut-
zfeldt-Jakob, entre d’altres. Un altre 
conjunt de demències d’aquest grup, 
que constitueixen la tercera causa de 
demència, són les  demències provo-
cades per mala irrigació sanguínia 
del cervell, que reben el nom de de-
mències vasculars.  
Atès l’augment de l’esperança de vida 
als països rics, és previsible un augment 
significatiu de la prevalença de demèn-
cia en els pròxims anys, d’aquí la im-
portància de trobar nous tractaments i 
millorar els actuals. Si s’aconseguís 
retardar l’inici de la malaltia d’Alzhe-
imer 5 anys, la prevalença de demència 
disminuiria un 50%.
El següent pas que fa el metge és de-
terminar el diagnòstic del tipus concret 
de demència. És essencial reconstruir 
l’aparició cronològica dels símptomes, 
que sumats als resultats de l’exploració 
física i als de les proves complemen-
tàries permetran al metge, en l’estat 
de coneixement actual de la ciència, 
decidir amb quin tipus de demència és 
més compatible la malaltia del pacient. 
Aquest pas és important perquè deter-
minarà l’inici del tractament més ade-
quat, indicarà el proba-ble pronòstic i 
ajudarà a decidir i preveure les cures 
necessàries per al pacient.
 
El diagnòstic definitiu de la demència 
més freqüent, la malaltia d’Alzheimer, 
necessita, a banda de les característi-
ques clíniques típiques, que ja han es-
tat exposades anteriorment, l’examen 
del teixit cerebral postmortem (veure 
quadre de criteris diagnòstics). El 85-
90% dels pacients que tenen caracte-
rístiques clíniques compatibles, és a 
dir, aquells pacients que s’inclouen en 
el diagnòstic de probable Alzheimer o 
demència tipus Alzheimer, tenen real-
ment Alzheimer en l’autòpsia. Aquest 
percentatge d’error en el diagnòstic 
es deu al fet que hi ha altres tipus de 
demència que poden presentar  en al-
guns casos característiques clíniques 
similars a la malaltia d’Alzheimer. 
Exemples d’aquestes patologies “mi-
mètiques” de l’Alzheimer són la ma-
laltia de Creutzfeldt-Jakob familiar, 
la demència frontotemporal (incloent-
hi la malaltia de Pick), la demència 
amb cossos de Lewy, la degeneració 
corticobasal, la paràlisi supranucle-
ar progressiva i la demència vascular 
per infarts múltiples. Actualment, amb 
l’ajuda de les exploracions comple-
mentàries com la ressonància mag-
nètica s’estan buscant nous criteris 
diagnòstics per a la malaltia, tot i que 
encara s’ha de comprovar quins su-
peraran en efectivitat diagnòstica els 
criteris actuals.
situAcions que requereixen unA 
AvAluAció mèdicA de demènciA:
- Persistent i progressiva pèrdua de 
memòria.
- Incapacitat per aprendre nova infor-
  mació.
- Dificultat per realitzar tasques com
  plexes (conduir, anar a comprar...)
- Raonament empobrit.
- Episodis de desorientació i pèrdues 
  per llocs teòricament coneguts. 
- Progressiva dificultat en la parla i 
  en la comprensió (p.ex. dificultats per 
  parlar per telèfon...)
- Canvis en la manera de ser (irritabili-
  tat, agressivitat, impulsivitat...)
Taula 1. Situacions que que poden alertar sobre 
una  possible demència
 Omnis cellula núm. 13, juny del 2007
trActAment de les demències
El tractament de totes les demències 
és complex i està enfocat a maximit-
zar les funcions cognitives del pacient, 
oferir suport als cuidadors i evitar els 
danys afegits als de la pròpia malaltia. 
Per aconseguir aquests objectius, cal 
diferents estratègies, incloent fàrmacs, 
educació, intervencions socials i terà-
pies no farmacològiques. Les funcions 
cognitives milloraran si el pacient es 
manté en la mesura del possible actiu 
físicament, socialment i psíquicament, i 
si tractem les causes del deteriorament, 
ja sigui de manera curativa o simpto-
màtica. Cal evitar tractaments inneces-
saris, tractar les malalties concomitants 
i tractar les conductes inapropiades 
(agressivitat, pèrdua del control...) que 
es puguin presentar en el context del 
deteriorament tan bon punt es produei-
xin. El suport als cuidadors consisteix 
en oferir informació sobre la malaltia, 
el maneig i els recursos assis-tencials 
disponibles, reconèixer i abordar les 
seves preocupacions, aconsellar dies de 
descans i intentar que hi hagi més d’un 
cuidador, i atendre els seus problemes 
de salut. Per últim, cal evitar riscs de 
lesió del pacient al domicili o en el dia a 
dia (per exemple, conduint), i realitzar i 
garantir un seguiment mèdic adequat.
Anant a tractaments farmacològics per a 
tipus de demència concrets, el tractament 
farmacològic de la demència per cossos 
de Lewy inclou antiparkinsonians dopa-
minèrgics i anticolinesteràsics pel dete-
riorament cognitiu i les alteracions sen-
soperceptives (al·lucinacions visuals). 
Quan aquestes últimes són prominents i 
generen conductes de risc o bé hi ha ide-
ació delirant de perjudici, cal tractar amb 
fàrmacs antipsicòtics, tot vigilant de no 
empitjorar el parkinsonisme. L’abordat-
ge terapèutic és similar en la demència 
associada al Parkinson.
La demència vascular és la tercera cau-
sa de demència més freqüent després de 
la malaltia d’Alzheimer i la malaltia per 
cossos de Lewy, i es dóna en pacients 
amb múltiples factors de risc cardiovas-
cular (hipertensió arterial, diabetis, hi-
percolesterolèmia, obesitat, antecedents 
d’infart...). Pel seu tractament caldrà un 
adequat control d’aquests factors de risc, tot 
evitant nous accidents vasculars cerebrals 
que puguin empitjorar el deteriorament.
En tots els tipus de demència poden ha-
ver-hi símptomes de depressió, ansietat i 
alteracions en la conducta que poden re-
querir tractament farmacològic amb an-
tidepressius, antiepilèptics o antipsicò-
tics. Es recomana evitar els tractaments 
prolongats amb benzodiacepines.
Els fàrmacs anticolinesteràsics, en com-
binació amb altres agents psicofarmaco-
lògics, han d’utilitzar-se de manera in-
tensiva a l’inici del procés de la malaltia 
per ajudar a mantenir l’estat cognitiu del 
pacient. Els avenços en la investigació 
assenyalen noves direccions en la fisi-
opatologia i la terapèutica d’aquest im-
portant problema de salut.  
criteris diAgnòstics de lA mAlAltiA d’AlZHeimer
criteris “nincds-AdrdA” (mckHAn et Al., 1984)
MALALTIA DEFINITIVA
1. Es reunissin els criteris de malaltia probable
2. Proves obtingudes per biòpsia o autòpsia
MALALTIA PROBABLE
1. La demència queda establerta per qüestionaris (MMSE, Blessed,...) i proves
neuropsicològiques
2. Dèficits en 2 o més àrees cognitives
3. Deteriorament progressiu de la memòria i d’altres funcions cognitives
4. No existeixen trastorns de la consciència
5. L’inici de la malaltia es troba entre els 40 i els 90 anys, sovint després dels 65 anys
6. Cap altra malaltia no explica el deteriorament del pacient
El diagnòstic és recolzat per:
. Alteració dels patrons de conducta i incapacitat per realitzar tasques quotidianes
. Deteriorament de funcions cognitives específiques (afàsia, apràxia, agnòsia)
. Història familiar, sobretot amb confirmació neuropatològica
. Resultats de laboratori: punció lumbar normal, EEG normal o inespecífic, TC
mostra atròfia o TC normal per l’edat . Símptomes associats: depressió, insomni,
incontinència, al·lucinacions, deliris, il·lusions, explosions verbals, físiques, emocionals
MALALTIA POSSIBLE
1. Síndrome de demència en absència d’altres malalties
2. O en presència d’una altra malaltia que no és considerada la causa de la mateixa
MALALTIA D’ALZHEIMER IMPROBABLE si
1. Inici brusc
2. Signes neurològicos focals
3. Crisis epilèptiques o trastorns motors que sorgeixien primerencament en el curs de la
malaltia
Joan Roig Llesuy és llicenciat en 
medicina per la Universitat de Barce-
lona. Actualment exerceix de metge 
intern resident (MIR) de 1r any al 
Servei de Psiquiatria de l’Institut 
Clínic de Neurociències, a l’Hospital 
Clínic de Barcelona.
Taula 2. Mini Mental Test (MMSE) Extret de www.neuropsicol.org/Protocol/mmse30.pdf
Omnis cellula núm. 13, juny del 2007
mini mentAl stAte exAminAtion  (mmse)
Basat en Folstein et al. (1975), Lobo et al. (1979)
Nom: Home [ ] Dona [ ]
Data: D. naixement: Edat:
Estudis/Professió: N. Hª:
Observacions:
ORIENTACIÓ TEMPORAL (Màx.5 punts)
En quin any estem? 0-1 En quina estació? 0-1 En quin dia (data)? 0-1 En quin mes? 0-1
En quin dia de la setmana? 0-1
ORIENTACIÓ ESPACIAL (Màx.5 punts)
En quin hospital (lloc) estem? 0-1 En quin pis(o planta, sala, servei)? 0-1 En quin poble 
(ciutat)? 0-1 En quina província estem? 0-1 En quin país (o nació, autonomia)? 0-1
REGISTRE-FIXACIÓ-Record Immediat (Màx.3 punts)
Anomeni tres paraules Pesseta-Cavall-Poma (o Pilota- Bandera-Arbre) a
raó d’una per segon. Després es demana al pacient que les repeteixi. Aquesta primera 
repetició atorga puntuació. Atorgui un punt per cada paraula correcta, però continuï dient-
les fins que l’individu repeteixi les tres, fins un màxim de sis vegades
Pesseta 0-1 Cavall 0-1 Poma 0-1
(Pilota 0-1 Bandera 0-1 Arbre 0-1)
Nº de repeticions necessàries
ATENCIÓ CÀLCUL (Màx.5)
Si té 30 pessetes i me’n va donant de tres en tres, quantes li’n van quedant?
Aturi la prova després de 5 restes. 
Si el subjecte no pot realitzar aquesta prova, demani-li que lletregi la paraula 
MUNDO del revés.
30 0-1 27 0-1 24 0-1 21 0-1 18 0-1
(O 0-1 D 0-1 N 0-1 U 0-1 M0-1)
RECORD diferit (Màx.3 punts)
Preguntar per les tres paraules mencionades anteriorment.
Pesseta 0-1 Cavall 0-1 Poma 0-1
(Pilota 0-1 Bandera 0-1 Arbre 0-1)
LLENGUATGE (Màx.9)
DENOMINACIÓ. Mostrar-li un llapis o un bolígraf i preguntar-li ¿què és
això?. Fer el mateix amb un rellotge de polsera. Llapis 0-1 Rellotge 0-1
REPETICIÓ. Demanar-li que repeteixi la frase: “ni sí, ni no, ni però” 0-1
ORDRES. Demani-li: “agafi un paper amb la mà dreta,
doblegui’l per la meitat i posi’l al terra”.
Agafa amb la mà d. 0-1 doblega per la meitat 0-1 posa al terra 0-1
LECTURA. Escrigui de manera clara en un paper “Tanqui els ulls”. Demani-li que ho 
llegeixi i faci el que diu el paper 0-1
ESCRIPTURA. Que escrigui una frase (amb subjecte i predicat) 0-1
CÒPIA. Dibuixi 2 pentàgons intersectats i demani al subjecte que els copïi igual. Per 
atorgar un punt han d’estar presents els 10 angles i la intersecció. 0-1
Puntuació Total (Màx.: 30 punts)
Puntuacions de referència (aproximades) 
27 o més: normAl.  24 o menys: sospitA pAtològicA. 12-24: deteriorAment. 9-12 : deteriorAment greu
referènCies
Foster, NL; Neuropsychiatry of de-
menting disorders; En: Schiffer, RB; 
Rao, SM; Fogel, BS; Neuropsychia-
try; 2nd Edition; Philadelphia; Lip-
pincott Williams & Wilkins; 2006
Bourgeois, JA; Seaman, JS; Servis, 
ME; Delirium, Demencia y otros 
trastornos Amnésicos; En: Hales, RE; 
Yudofsky, SC; Tratado de Psiquiatría 
Clínica; 4ª edición; Barcelona; Mas-
son 2004
McKhann, G et al. Clinical diagnosis 
of Alzheimer’s disease; report of the 
NINCDS-ADRDA Work Group under 
the auspices of Department of Health 
and Human Services Task Force on 
Alzheimer’s Disease. Neurology; 1984; 
34: 939-944, in the public domain. 
Taula 3. Criteris diagnòstics de la malaltia 
d’Alzheimer (Mc Khan et al. 1984)


Abordatge clínic de les demències

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert