Banegas García, Milagros

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Plecs d’història local • 121/febrer 2006
7
Els alumnes de quart d’ESO de
l’IES Margarida Xirgu de l’Hospi-
talet de Llobregat van dur a terme,
durant el curs 2003-2004, una re-
cerca basada en la utilització de les
fonts orals com a recurs didàctic. El
resultat de l’experiència es va pre-
sentar en les Cinquenes Jornades
Científiques i Tecnològiques de Se-
cundària organitzades per l’Ajunta-
ment de l’Hospitalet i va obtenir el
primer premi al millor treball
d’ESO en l’àmbit social. Aquesta
recerca formava part d’un treball
més ampli coordinat pel grup de
professors Historaula. 
LA HISTÒRIA ORAL
COM EINA DIDÀCTICA
Aquesta metodologia és una eina
didàctica molt eficaç en l’ensenya-
ment-aprenentatge de la història 
recent perquè, basant-se en l’aprofi-
tament dels records i les vivències
de persones, es duu a terme la re-
construcció d’un període. En l’en-
senyament secundari, un projecte
d’aquestes característiques aconse-
gueix uns objectius que sobrepassen
els específics de la matèria (ciències
socials) i contribueix a l’educació
integral de l’alumnat, tot permetent-
li un contacte proper amb el passat
de la seva comunitat. Suposa, així,
implicar els alumnes en la creació
de fonts orals que posteriorment se-
ran analitzades a l’aula. 
La història oral ofereix la possibili-
tat d’aprendre un conjunt de tècni-
ques i d’habilitats pròpies de la
investigació històrica i, al mateix
temps, aporta una informació molt
valuosa i complementària al llibre
de text. L’alumne assumeix el paper
de l’investigador, és a dir, es fixa
uns objectius, s’informa del tema
objecte de la seva recerca, entrevis-
ta testimonis que han viscut els fets
i elabora les conclusions a partir de
la informació obtinguda. A més,
aquest mètode facilita el desenvolu-
pament de les capacitats afectives i
emocionals; així, la transmissió di-
recta entre els protagonistes anò-
nims i els alumnes fomenta el
diàleg intergeneracional i estableix
un lligam entre el passat i el present. 
EL PROJECTE
El projecte formava part de la pro-
gramació del crèdit variable de
quart d’ESO titulat «Història con-
temporània de Catalunya». El seu
objectiu era l’aplicació de les fonts
orals a l’estudi de la vida quotidiana
durant el franquisme, principalment
pel que fa a la vida familiar, la feina,
la religió i l’escola. Es tractava,
doncs, de recuperar els records i les
vivències de les persones que ha-
vien viscut en aquell període. El fet
que els alumnes ja haguessin fet un
treball d’història oral a tercer
d’ESO va facilitar molt l’elaboració
d’aquest nou projecte, ja que esta-
ven familiaritzats amb la metodolo-
gia. El projecte va tenir dues fases.
En la primera van participar tots els
integrants del grup i en la segona
només un grup reduït d’alumnes. 
La primera fase es va desenvolupar
durant les hores assignades al crèdit
variable. En primer lloc es va intro-
duir els alumnes en el marc general
del tema objecte d’estudi –el fran-
quisme–, per a la qual cosa es van
utilitzar fonts escrites i audiovi-
suals. Quant a les primeres, es va fer
un primer treball de consulta bi-
bliogràfica a la biblioteca del ma-
teix institut, si bé l’alumnat va fer
servir sobretot el seu llibre de text.
Pel que fa a les fonts audiovisuals,
es van visualitzar i comentar dife-
rents documentals, entre ells Els
nens perduts del franquisme, i les
pel·lícules de ficció La lengua de
las mariposas i Los años bárbaros.
També es va visitar l’Arxiu Històric
La recuperació de la
memòria històrica pels
alumnes de secundària
MILAGROS BANEGAS  GARCÍA
La utilització de fonts orals és un recurs molt eficaç a l’hora de donar a conèixer la
història recent als alumnes de secundària. L’experiència de l’IES Margarida Xirgu de 
l’Hospitalet de Llobregat demostra que es pot aconseguir un alt grau d’implicació dels
participants en aquest tipus d’iniciatives.
Plecs d’història local • 121/febrer 2006
8
de l’Hospitalet i el Museu d’Histò-
ria de Catalunya, on es presentava
l’exposició temporal Les presons de
Franco. Paral·lelament a l’estudi
del context històric, es va introduir
l’alumnat en la metodologia de la
història oral. Cada alumne va selec-
cionar un testimoni que, en general,
pertanyia al seu entorn més proper,
sobretot familiar; avis i àvies han
estat els col·laboradors habituals,
encara que també han participat
veïns i persones localitzades als 
casals de gent gran. El primer con-
tacte amb el testimoni servia per
elaborar-ne la fitxa biogràfica.
Abans de la realització de l’entre-
vista es va elaborar el qüestionari a
l’aula entre tots els alumnes; es va
aplicar a totes les entrevistes, tot
adaptant algunes de les preguntes a
les característiques de cada testimo-
ni. Els alumnes les van enregistrar
en cintes i, degudament etiquetades,
es van arxivar a l’institut. Finalment
es va fer la transcripció literal de les
converses i un resum amb els aspec-
tes més rellevants.
El treball va concloure amb un debat
a l’aula sobre els diversos aspectes
tractats i la presentació d’un dossier
individual que havia d’incloure por-
tada, índex, context històric, fitxa
biogràfica, transcripció de l’entre-
vista, resum, conclusió, valoració
personal i bibliografia.Un grup re-
duït d’alumnes va manifestar molt
d’interès a continuar la recerca a par-
tir de les fonts orals generades i va
voler fer un treball conjunt a partir
de l’anàlisi de la informació de totes
les entrevistes efectuades al llarg del
crèdit variable d’història oral. Es
tractava de verificar si el que havien
estudiat del franquisme es veia re-
flectit en la vida quotidiana. A més
de l’anàlisi del contingut de les con-
verses, van fer un treball estadístic a
partir de les fitxes biogràfiques i van
elaborar els gràfics corresponents
(segons el lloc de naixement, el sexe,
el nivell d’estudis, la professió…). 
Per elaborar les conclusions es van
centrar en dues etapes: els anys qua-
ranta i els anys seixanta. Van fer dos
grups d’entrevistes. Per una banda,
les que corresponien als testimonis
nascuts entre 1921 i 1930 i, per l’al-
tra, les dels nascuts entre 1940 i
1950. D’aquesta manera van poder
comparar el que els havien explicat
les persones que van viure la guerra
i la postguerra amb el que els havien
explicat les nascudes després, que
van viure l’època del desenvolupa-
ment econòmic.
VALORACIÓ
El treball dels alumnes, tant indivi-
dual com col·lectiu, sempre inclou
una conclusió on valoren les dades
obtingudes i expliquen què han
après al llarg de la recerca. 
En aquest cas i, per mitjà de l’anàli-
si estadística de les fitxes biogràfi-
ques, l’alumnat va constatar la
importància dels moviments migra-
toris dins d’Espanya i el descens de
la natalitat al llarg del segle. A tra-
vés dels testimonis van ser capaços
de diferenciar la infantesa i l’ado-
lescència dels que havien viscut la
Guerra Civil de les d’aquells que
havien crescut durant la postguerra i
el desarrollismo. De la mateixa ma-
nera, també es van adonar de la una-
nimitat dels testimonis pel que fa a
la duresa del món laboral, la preca-
rietat de l’escola, la important
presència social de la religió i de
l’Església catòlica i, finalment, el
paper familiar i social que el fran-
quisme atorgava a la dona. 
Els resultats d’aquesta experiència
han estat extraordinàriament posi-
tius, especialment quant a la moti-
vació i l’entusiasme manifestats per
la pràctica totalitat dels alumnes.
L’entrevista, a més del seu valor
com a font històrica, posa en 
contacte les persones grans, que di-
fícilment se senten escoltades pels
joves, amb els adolescents, que
veuen com el testimoni d’una per-
sona, el qual no havien valorat amb
anterioritat («batalletes de l’avi»),
els ha ajudat a ampliar la seva visió
del passat. L’alumnat ha vist en la
història oral una forma d’aprendre
diferent de la tradicional, sovint
molt memorística, i ha obtingut in-
formació que no apareix als llibres
de text on, en general, no es con-
templa la vida quotidiana. 
L’avaluació dels estudiants ha estat
molt bona. Han manifestat, per
exemple, haver «après moltes coses
de manera interessant». Cal desta-
car la valoració positiva que han fet
del contacte amb la gent gran:
«M’ha agradat que el meu avi m’ex-
pliqués coses de la seva vida, 
perquè mai ho havia fet». De la ma-
teixa manera han pres consciència
de les condicions de vida que ells
tenen en comparació amb les que
han sentit dels seus testimonis:
«M’he adonat que ara vivim molt bé
en comparació amb els pares i avis.
Abans de fer aquest treball no valo-
rava massa el que tenia. Ara sí que
ho valoro»; «T’adones de la sort
que tenim per haver nascut després
del franquisme».
Milagros Banegas García
Professora de l’IES Margarida Xirgu
Membre del grup Historaula. 
ICE de la UAB
BIBLIOGRAFIA 
R. ABELLA, La vida cotidiana bajo el régi-
men de Franco, Madrid: Temas de hoy. His-
toria S.A., 1996.
J. BELLON i D. QUINQUER, La vida coti-
diana en la época franquista, Barcelona: Guí-
as Praxis para el profesorado de ESO, 1997.
P. GÓMEZ, Història Oral, Barcelona: Ed.
Teide, 1998.
GRUPO DE TRABAJO HISTÒRIA ORAL
A L’AULA, Monogràfic «Història i fonts
orals», Perspectiva escolar, núm. 265, Barce-
lona: 2002.
Historia, Antropología y Fuentes Orales. Pu-
blicació semestral especialitzada, Universitat
de Barcelona i Arxiu Històric de la Ciutat. 
M. VILANOVA, Les majories invisibles,
Barcelona: Ed. Icaria, 1995.
Isabel R
esina H
errero
Plecs d’història local • 121/febrer 2006
9
Objectius
- Introduir l’alumnat en la investigació històrica i generar interès per
un passat proper. 
- Conèixer la metodologia de la història oral.
- Saber dissenyar un projecte d’història oral.
- Fomentar el treball en grup.
- Aprendre a treure conclusions.
- Saber presentar correctament un treball.
- Conèixer les causes i les conseqüències de la implantació de la 
dictadura franquista a Espanya i Catalunya.
- Identificar les característiques fonamentals del franquisme i la seva 
relació amb la vida quotidiana
- Establir les diferències fonamentals entre un règim dictatorial i un de
democràtic.
Seqüència didàctica
Aspectes metodològics
- Documentació sobre el tema del treball.
- Concreció dels objectius del treball.
- Elaboració d’una primera hipòtesi de treball.
- Informació sobre la metodologia de la història oral.
Realització de l’entrevista
- Selecció del testimoni.
- Elaboració d’una fitxa biogràfica.
- Elaboració del qüestionari.
- Realització i enregistrament de l’entrevista.
- Transcripció.
Anàlisi de la informació
- Resum dels aspectes més rellevants.
- Elaboració de conclusions.
-Debat a classe.
Presentació del treball i conservació de les fonts
- Elaboració i presentació d'un dossier individual.
- Etiquetatge i arxiu de cintes.
Continguts treballats
Conceptuals
Què és la història oral i com s’organitza un projecte d’història oral.
Els antecedents i l’origen del franquisme (Segona República i 
Guerra Civil).
El franquisme: característiques bàsiques que defineixen el règim.
Context internacional.
Etapes del franquisme. Aspectes fonamentals de cadascuna.
De procediments
Elaboració d’un qüestionari.
Realització d’una entrevista.
Transcripció i resum de l’entrevista.
Elaboració de les conclusions a partir d’una hipòtesi.
Elaboració d’un dossier.
Comentari crític de textos i de documents visuals de l’època.
D’actitud
Foment del treball en equip.
Valoració de l’aportació del testimoni de la gent gran.
Crítica de les actituds intolerants.
Valoració de la societat actual en relació a la del passat més proper.
Fitxa biogràfica
Nom i cognoms:  
Data i lloc de naixement:
Lloc de naixement dels pares:
Ofici del pare i de la mare:
Nombre de germans:
Estudis:
Professió:
Estat civil:
Nombre de fills:
Canvis de residència:
Residència actual:
Zona on vivia durant la guerra:
Qüestionari
Escola
- Com era l’escola on estudiava?
- Quantes hores anava a l’escola? Quins dies de la setmana?
- A quina edat va començar a anar a l'escola? Quan la va deixar?
- Hi havia gaire disciplina? I càstigs?
- Quines assignatures es feien?
- Hi havia diferències entre els nois i les noies? 
- Com es feien les classes?
- Li agradava anar a l'escola? Hi havia bon ambient?
- Com era la relació amb els professors?  
- En quina llengua ensenyaven? (Si es tracta d’un lloc amb una altra
llengua a més del castellà.)
(En cas de no haver anat a l’escola, es pot preguntar el motiu. També
ens pot explicar com era la seva infantesa, què feia, si coneixia altres
nens que anessin a l’escola, si cap membre de la seva família hi ha
anat…)
Vida familiar
- Com era la casa on vivia? En pot fer una descripció?
- Quantes persones vivien a la casa?
- Hi havia aigua potable a la casa? Es dutxaven cada dia?
- Quins eren els menjars més habituals? 
- Com era la relació amb els pares? 
- Quines festes familiars celebraven?
- Feien activitats en família?
- Quina era la llengua que es parlava a casa seva?
- Quin era el paper de les dones de la família? 
- Hi havia normes de convivència en la família? 
- Quins valors creu que li han transmès els seus pares? 
- Hi havia una educació i un tracte diferent dels fills i les filles?
Treball
- A quina edat va començar a treballar?
- Quina va ser la seva primera feina? Quin horari tenia? Quan li paga-
ven?
- Quines altres feines ha tingut?
- Tenia seguretat social? Li pagaven les vacances? Quants dies de va-
cances tenia?
- Pertanyia a algun sindicat? Sabia si existien?
- Va a participar en alguna vaga o protesta? Què en recorda?
- Va haver de canviar de lloc de residència per buscar feina? Per què?
Religió
- Quina importància tenia la religió dins de la seva família? 
- La religió estava present a la societat? 
- La religió estava present a l’escola?
- Per vostè, la religió ha tingut la mateixa importància que pels seus 
pares? Ha educat els seus fills d’acord amb la religió?
- Com ha influenciat la religió en la seva vida? 


La recuperació de la memòria històrica pels alumnes de secundària

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert