Villagrasa, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

110 
La dictadura 
del compaginariat 
MIQUEL VILLAGRASA 
L' últim decenni i mig ha significat per la especialitat de la compaginació als diaris la seva consolidació com a secció, hi ha influït no tan sols en els aspec-
tes formals, sinó també en el procés de fabricació. La com-
paginació ha permès ordenar d'una banda els continguts, 
però també reduïr el procés de producció amb la implan-
tació del sistema de la premaqueta. 
Avui dia ja no es concep començar a escriure una infor-
mació sense planificar la plana on anirà encabida. Fa 
quinze anys era tot el contrari: s'escrivia, i ajustar la plana 
era una qüestió d'habilitat. Els més perjudicats eren els fo-
tògrafs i els il.lustradors. El text era sagrat. Ara, en canvi, 
gràcies a la premaquetació, queden racionalitzats els con-
tinguts, d'acord amb el model del diari. 
Posats a fer una síntesi històrica caldria parlar, com es 
fa en ~l camp de la tecnologia -tan lligada a revolució de 
la compaginació- de diverses generacions. 
Una primera generació la formarien el/s compagina-
dor/s aïllat/s, aquells que els diari de fa quinze anys ha-
. vien de tenir, entre altres coses perquè bona part d'ells 
s'imprimien parcialment en rotogravat i calia un profes-
sional que assegurés que les planes no tan sols fossin 
atractives sinó també que es tanquessin sense sobre-
salts. 
Aquest compaginador de primera generació, coneixe-
dor de totes les particularitats de l'ofici -era també dibui-
xant i retolista-, no intervenia a totes les planes. Cada 
secció s'ho compaginava ella mateixa, segons els criteris 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
-bons o dolents- del seu responsable. En aquesta època 
se suposava que gairebé tot periodista sabia compaginar i, 
si més no, sabia tancar amb rapidesa i enginy una plana a 
la platina. 
Això afavoria que els diaris no tinguessin una unitat 
formal: hi havia seccions que anaven farcides de coron-
dells, mentre que unes planes més endavant del mateix 
producte anaven inflades de requadres. I d'altres, una 
mica de cada, amb barreges de caixa alta i caixa baixa, ti-
pus de pal sec i serifa ... 
Si seguim en aquest terreny ens trobarem de cara amb 
les deficiències tècniques: hi havia impremtes que de la 
mateixa família de lletra no tenien la mateixa escala de 
cossos. Però això no era més que el reflex d'una situació 
cabdal: l'amo de la impremta era el regent. 
En aquesta etapa calcular a ull un original mecanogra-
fiat i encertar era símptoma de professionalitat i cal 
reconèixer-ho, perquè els redactors literaris ni tan sols no 
escrivien en folis pautats, ni les màquines d'escriure a les 
redaccions no es tabulaven a la mateixa amplada ni eren 
totes iguals. 
Tallar línies de composició a la impremta sense galera-
da -és a dir, llegir al revés damunt del plom- ja era el 
súmmum de la professionalitat i cal també reconèixer als 
redactors de platines el mèrit de fer-ho, perquè ajudaven a 
tancar les planes a l'hora. 
Són els diagramadors de segona generació els que volen 
donar una unitat formal als diaris on treballen. A aquests 
de segona generació ja se'ls pot dir periodistes-compagi- 111 
nadors. Són uns professionals que a les escoles dc pedo-
disme han tingut com a assignatura obligatòria la 
confecció. 
Uns veuran que la diagramació és una sortida profes-
sional. D'altres aniran ocupant llocs de responsabilitat a 
les seccions consolidades. D'altra banda les empreses pe-
riodístiques comencen a fer la reconversio tecnològica i 
ANNALS· DEL PERIODISME CATALÀ 
112 
s'adonen que aquesta inversió no es pot amortitzar si hi 
ha una aplicació artesanal com aleshores. La conjunció 
d'aquestes dues circumstàncies permet que neixi el 
"boom". Aquest no és altre que la consideració de la com-
paginació com una especialitat dins de l'estructura del 
diari. Serà una secció de servei, (al servei de les altres), 
com ho puguin ser avui dia la de Fotografia, d'Infografis-
me, de Documentació i d'Edició. I com aquestes, abastarà 
tot el ventall horari de producció. 
Aquests periodistes-compaginadors hauran de lluitar 
en dos fronts per ordenar els continguts: a la redacció i a 
la impremta. 
De la primera guerra en sortiran triomfants amb la de-
nominació de Dictadura del Compaginaria t. A la segona, 
l'evolució industrial serà el seu aliat: els regents desaparei-
xeran als diaris de nova fornada. Als clàssics, la tecnolo-
gia ha decantat la batalla cap a la Redacció. Als nous, els ta-
llers no tenen el poder tradicional. 
La dictadura del compaginariat es consolida mitjan-
çant l'aplicació de decrets-lleis sota el nom de normes ti-
pogràfiques o llibre d'estil, avalats pels directors dels dia-
ris, que dónen suport als seus compaginadors perquè 
aquests fan coherent la relació fons-forma. (Es comença a 
posar çle moda que la entrada d'un nou director a un pe-
riòdic porti aparellat un canvi de maqueta, de vegades in-
necessari i contraproduent). 
Però el poder del compaginariat també té els seus exces-
sos: els dia~is es tornen més rígids i gairebé uniformes for-
malment. Es l'apogeu de la diagramació per gèneres pe-
riodístics als diaris que segueixen el model informatiu-
interpretatiu: les informacions van d'una manera; les opi-
nions, d'una altra ... 
Però no tan sols seguien aquestes pautes els diaris de 
model clàssic, sinó els antagònics, amb la qual cosa ens 
trobàvem amb models populars, presentats formalment 
com informatius-interpretatitus. La manca de tradició al 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
país en models populars afavoreix aquest mimetisme. 
Paral.lelament s'adopta un nou sistema de producció 
implantat a "Le Provençal", de Marsella: la premaqueta-
ció. Si fins aquell moment el compaginador havia de fer 
equilibris perquè li cabés tot en una plana, amb prema-
quetació el disseny previ farà inútil la improvisació i arra-
conarà alguns dels valors tradicionals que avalaven a un 
compaginador: l'ull i el joc de mans a la platina. 
Però la premaqueta no és sinó també una manera de fer 
menys bohemi un diari: avui dia no hi ha res més ensopit 
que una nit electoral. La premaqueta passa a ser com les 
enquestes electorals: tot està previst. 
Les condicions afavorien que es produís el salt: la terce-
ra generació. La generació del disseny. EI disseny del diari 
es planifica d'acord amb uns criteris empresarials; la mer-
cadotècnia ens farà conèixer els gustos del públic i en raó 
d'això s'encarregarà a uns especialistes del disseny gràfic 
la remodelació del diari -en el cas dels que ja són al 
mercat- o bé el model amb el qual sortir als quioscos. 
En aquest estadi a la secció de compaginació el que es 
tracta és d'aplicar un model que en moltes ocasions ve de 
fora de la casa. I és el model la llei a la qual es recorre 
quan hi ha divergències. Tota l'arquitectura informàtica 
és al seu servei. Sortir-se'n és complicat perquè comporta 
adopta r ordres que l'ordinador no té integrades. El manie-
risme pot ser un perill. com també una excessiva tecnifica-
ció de la feina. 
En aquest últim estadi la dictadura ja no és del compa-
ginador.El model és per damunt de tot. per la qual cosa el 
confeccionador passa a ser més executor que creador. 
Les especialitzacions també han comportat un retall· en 
les seves atribucions: si en una segona generació el com-
paginador tenia al seu càrrec una sèrie de tasques que re-
valoritzaven la seva funció, avui dia, tot i ser imprescindi-
ble en la marxa del diari, la seva feina és més concreta. 
L'aparició, de les figures dels editors literaris. els gràfics. 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
113 
114 
els infografistes, i la mateixa utilització de la tecnologia 
han reduït el seu àmbit d'actuació. 
Malgrat això, la consulta a les hemeroteques és el millor 
mitjà per apreciar l'aportació dels compaginadors als dia-
ris en a questos· últims quinze anys. • 
I 
I 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 


La dictadura del compaginariat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert