Parlament pronunciat al Saló Gòtic de la Llotja de Mar
en la Festa de Sant Jordi de 1993,
del Centre Excursionista de Catalunya

Vilalta i González, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ECINGLES
DE COLL5ACABRA
--
La protecció de la
muntanya, fre o element
dinamitzador de les
comarques de muntanya?
Albert Vilalta i Gonzalez.
Conseller de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya.
Parlament pronunciat al Saló Gòtic de la Llotja de Mar en la Festa de Sant Jordi de 1993,
del Centre Excursionista de Catalunya.
12
És, per a mi, un honor participar en aquest
acte social del Centre Excursionista de
Catalunya, com a soci i com a membre del
Govern català. La continuïtat anual d'a-
quest acte de la diada de Sant Jordi és sig-
ne d'una vitalitat, de la qual tots els socis
ens hem de felicitar. A més a més, és grat
per a un membre del Govern català ser
present en un acte d'una entitat emblemà-
tica de la nostra sòlida societat civil.
Fer muntanya vol dir moltes coses: ale-
gria, cansament, esperit d'equip, formació
per a organitzar l'abast de les pròpies for-
ces, contemplació de la bellesa de la na-
tura en el goig de l'esforç i el sacrifici
realitzats ... , però també vol dir copsar i
entendre la dimensió humana dels seus
habitants, el diàleg madur i a vegades pa-
rabòlic, a vegades filosòfic, sense conces-
sions a l'afalagament, amb l'experiència
secular d'unes vides envoltades de natura.
El títol de la meva xerrada, proposat pel
vostre president, estic segur que és fruit de
l'interrogant que hi ha entre els homes de
muntanya, tant dels que hi viuen com dels
que l'estimen. És al carrer; és el camí.
Si la protecció de la muntanya és fre o ele-
ment dinamitzador de les comarques de
muntanya és una falsa dicotomia: és fre
d'unes activitats i element dinamitzador
d'unes altres.
L'objectiu de la protecció de la muntanya
és definir un model específic de desenvo-
lupament de les comarques de muntanya,
que hi garanteixi la qualitat de vida.
Hem de començar fent dues afirmacions:
la primera, que la riquesa natural de les
nostres muntanyes és patrimoni de tots els
catalans, però es deu a la manera de fer de
la gent de muntanya i en som deutors; i la
segona, que la muntanya no es pot con-
templar com un pati d'esbarjo de la gent
de la ciutat, que busca alliberar-se de pres-
ses i ciment.
Només de la preservació de la muntanya,
amb el seu estil de vida peculiar, i de
l'educació ambiental de la gent de ciutat
per acostar-s'hi amb respecte, en podrà
sorgir una combinació de futur.
Aquesta era la combinació que dominava
en l'esperit dels primers excursionistes, fa
més de cent anys, quan de la mà de l'ex-
cursionisme anomenat científic ens redes-
cobrien el país profund.
Avui aquesta actitud s'ha perdut en bona
part (també la gent de muntanya ha quedat
enlluernada pel miratge de la societat
cosmopolita) i, per això, han esdevingut
.)
)
)
necessàries les figures jurídiques de pro-
tecció de la muntanya.
Protecció de què? No pas protecció d'un
decorat o d'una escenografia, sinó protec-
ció d'una complexitat i, sobretot, de la
diversitat. Diversitat en la qual, evident-
ment, cal incloure l' home.
L'aprovació del Pla d'Espais d'Interès Na-
tural (PEIN) proporciona una figurajurídi-
ca de protecció, que desenvolupa la llei
d'Espais Naturals dictada pel Parlament
de Catalunya, necessària per als 6.400
km2 , el 20% del territori de Catalunya,
amb més vàlua geològica, paisatgística, de
fauna i de flora.
Però no tota la muntanya està inclosa al
PEIN. Part de les comarques de muntanya
són simplement rurals, sense altra protec-
ció especial que la urbanística.
Uns i altres espais de muntanya han de
quedar ordenats pels Plans Especials que
redacta el Departament de Medi Ambient
en el desplegament del PEIN. En el desen-
volupament d'aquests Plans Especials cal
ponderar el fre i la dinamització.
És evident que la protecció de la munta-
nya ha de ser un fre de determinades acti-
vitats.
Un fre a l'especulació urbanística. Els po-
bles de muntanya no han de créixer indis-
DE COLL5ACABRA
criminadament, amb urbanitzacions arreu.
Les noves edificacions han de ser eixam-
ples dels nuclis actuals quan s' hagi su-
perat l'etapa de rehabilitació d'antigues
cases.
També s'han de limitar altres aprofita-
ments. Així, per exemple, el PEIN obliga
a estudiar l'impacte ambiental de mini-
centrals i embassaments.
Un fie a l'arquitectura impactant, per a
preservar la netedat del paisatge en les
formes i els materials. Cal respectar la
morfologia tradicional i, fins i tot, el cro-
matisme. A la vall de Lord, hi ha una fà-
brica que, pel seu color extern, agredeix
brutalment el paisatge.
Un fre a les visites fonamentades amb ob-
jectius de simple política d'aparador so-
cial. Per aquest camí, es pot acabar mal-
metent Collserola. Això és diferent dels
itineraris de natura guiats per especia-
listes.
Un fre als esports agressius i desloca-
litzats, pràctiques que degraden la munta-
nya i que poden fer-se en circuits artifi-
cials perquè, al practicant, no li interessa
la natura.
Un fre a l'acampada lliure turística que no
pot prosperar en la mesura que esdevé in-
tensiva i sovint no respecta la propietat
Agulla de l'abella i
riera de Baià.
13
ECINGLES
DE COLL5ACABRA
Foto d'arxiu.
14
privada. Ens agradaria, que acampessin al
menjador de casa?
Un fre a la desaparició d'ecosistemes frà-
gils, per la hiperfreqüentació i les pràcti-
ques abusives (recollida de bolets, vesc,
grèvoL.), que destrossen el bosc i el dei-
xen ple de bru~ícia.
I un fre al consumisme de natura. El PEIN
vol limitar la mobilitat. Els 4x4 i el moto-
risme són causa d'erosió, soroll i contami-
nació. A més, comporten la banalització
del territori, la profanació del silenci i la
irrupció en la intimitat de la natura.
En canvi, la protecció-de la muntanya no ha
de ser un fre a les activitats agrícoles, fores-
tals i ramaderes extensives. La política
agrària comunitària (PAC) hi ajuda. Entre
aquestes activitats hi ha 1'agricultura eco-
lògica, ja que la diversitat i la riquesa bio-
lògica poden perillar amb tractaments
químics fito-sanitaris o pesticides, que pro-
gressivament més consumidors aniran re-
butjant. Aquestes activitats han de perme-
tre que la població de muntanya s'eduqui
en la pròpia personalitat, que conservi la
consciència de la seva singularitat.
Tampoc no ha de ser un fre per a la dota-
ció de serveis essencials (telèfon, sanitat,
escoles, accessos o informació) que apor-
ten una millor qualitat de vida.
La protecció de la muntanya ha de ser un
element dinamitzador de noves activitats
que ajudin a fixar la població, necessària
per a l'adequada preservació de la munta-
nya. Algunes d'aquestes activitats són:
a) El turisme rural, amb la reconversió de
masos i casalots en serveis turístics en uns
moments de regressió agrícola. Això ne-
cessita la pedagogia d'una nova dimensió
de respecte a aquesta filosofia i a aquesta
forma de vida.
b) Pràctiques esportives tradicionals, com
els esports de neu, que han acostat molta
gent a la muntanya. Tanmateix, cal evitar
les condicions d' artificialització i no ex-
cedir la capacitat d'acollida del territori.
No hi ha dubte del seu paper dinamitza-
dor, però ha de ser sostenible. Ens hem de
preguntar si els nous esports d'aventura
persegueixen una comunió amb la natu-
ra o fer accions agosarades o exòtiques.
Cal anar amb compte que alguns aspec-
tes no siguin perjudicials. També n'hi ha
de positius, encara que puguin semblar
situacions paradoxals: el descens en bot
ha aconseguit de garantir el cabal ecològic
de la Noguera Pallaresa, sense que abans
s'hagués aconseguit per altres vies.
e) La caça i la pesca sostenibles és una
qüestió controvertida. La pràctica tradi-
cional no és lesiva, fins i tot és necessà-
ria per a l'equilibri, com ho demostra el
cas dels porcs senglars. Sí que és nociu
el caçador o el pescador que no respec-
ta res. D'altra banda, un vedat ben ges-
tionat rendeix més que un camp de ce-
reals.
d) La conservació d'espais de gran interès
natural. Fins i tot, la seva recuperació:
l'estany d'Ivars, o la zona humida de la
costa de Torredembarra.
e) El descobriment i coneixement de la na-
tura, tant amb una aproximació científica
(Universitat) com educativa (dels habi-
tants propis i els visitants).
Aquest doble ànim -és la filosofia de la
legislació conservacionista- a Catalunya
ha culminat en el PEIN (aprovat pel Go-
vern de la Generalitat).
Hem de reconèixer les dificultats inicials
(1985-1992). El món rural ho veia com
una imposició de la ciutat, com un fre a
l'activitat econòmica tradicional, especial-
ment la forestal. Aquesta no era la preten-
sió de la Generalitat, perquè qui millor que
la gent que en viu per a preservar la riquesa
forestal. Aquesta gent ha après, generació
rere generació, que han d'explotar els inte-
ressos i no pas el capital.
No obstant això, s'ha produït una progres-
siva valoració de la utilitat dels espais na-
turals, com ho mostren les experiències
amb més tradició: Aigüestortes i, sobretot,
els aiguamolls de l'Empordà.
La preservació d'espais fa necessari el
protagonisme dels seus habitants, exigeix
la implementació d'un conjunt de mesures
que els afavoreixi. Entre aquestes, mesu-
res fiscals. Des del Govern català s'ha pro-
mogut, sense èxit fins ara, que l'Estat
disminueixi là pressió fiscal sobre les suc-
cessions, perquè les mateixes famílies que
han conservat el territori fins avui ho pu-
guin continuar fent. També cal que les
plus-vàlues romanguin a les comarques
que les generen.
ECINGLES
DE COLLSACABRA
La cooperació activa de la població és la
millor garantia de control i vigilància dels
espais protegits.
Per a assolir aquests reptes cal fer una cri-
da, o recordatori, a les organitzacions
excursionistes perquè recuperin el seu es-
perit tradicional, és a dir, el d'escoles d'e-
ducació ambiental i patriòtica. Necessitem
aquesta complicitat civil.
És cert que l'anterior president del Centre
Excursionista de Catalunya va oferir la
col·laboració de l'entitat per a fomentar
el voluntariat conservacionista. Aquesta
oferta, que ha reiterat l'actual president,
no ha rebut encara una resposta concreta
per part nostra, però no dubtin que la te-
nim present i que acabarem aprofitant-la.
El món accelerat de les ciutats no ha de
traslladar la seva neurosi a la muntanya.
L'alta tecnologia que ens envaeix no s'ha
d'esperar que sigui a tot arreu.
En un moment en què es nota una perple-
xitat respecte del creixement i el consum,
i una sensació de crisi de futur, les perso-
nes avesades a l'esperit de sacrifici i d'e-
quip, a la solidaritat, tenen una especial
responsabilitat de transmetre els valors
permanents de la natura. Cal preservar
aquest «capital». Cal fer «sostenibles» les
nostres comarques de muntanya. Calen es-
tils de vida diferents, per bé que de quali-
tat i de manteniment del progrés.
L'artificialització, producte de les tecnolo-
gies intensives i de l'energia, corre el risc
de comprometre els recursos naturals i la
diversitat. Foto d'arxiu.
15


La protecció de la muntanya, fre o element dinamitzador de les comarques de muntanya?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert