Sánchez Cervelló, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

que no són tractats, simplement per e§capar
als objecüus preyistos pels autors 
-la impor-
táncia de la ciutat dintre dels circuits dels pri-
mers cinematdgrafs itinerants, una análisi
comparatiya de l'evolució del cinema a la
nostra ciutat respecte al'altres ciutats catala-
nes o espanyoles, etc.-, i que deixen les portes
obertes, en un fuhu, a nous estudis més concrets
sobr€ Ia preséncia del cinema a Tarragona.
Aquesta obra, no obstant aixd, consütuúá un
punt de parüda básic per a qualsevol
d'aquests estudis que, amb posteriodta! es
portin a terme.
Els autors, Bernabé Bernabé i Joan Manel
Mallol són dos personatges prou coneguts a
Tarragona per la seva llarguíssima dedicació
a la critica de cinema 
-més de quaranta
on\s des de dilerenls m¡tians de comunica-
ció tarragonins 
-tant premsa escrita com en
I'ámbit radiofdnic.
El llibre fa un repás al principals cinemes
que, al llarg de cent anys, han funcionat a
Tarragona. També dedica un apartat a les
pel.lícules i documentals que han tingut per
escenari la nostra ciutat 
-totalment o parcial-
ment- i, hnalment, repassa les figures de tar-
ragonins distingits dins el món del set¿ art. A
pafi, História d,el cinema a Tarcagona presen-
ta una excel.lent col.lecció de material foto-
gráhc aixl com nombrós material documental
-anuncis de premsa, documentació diversa,
cartells, etc.-, que constitueixen un magníIic
§uport al text.
Per les seves característiques, és una obra
oberta tant a estudiosos del tema com a tot-
hom que vulgui con¿ixer una mica més
aquest aspecte de la Tarragona moderna, ja
que el te\l és amé. sense lecnicismes, i (.arre-
gat d'anécdotes que fan de la lectura una di-
rerlida incursió al passat. Polser ¡ qui més re-
comanaria aquest llibre és als tarragonin< i
tarragonines de més de 40 anys, ja que les fo
tografies i les explicacions no faran sinó re-
frescar-los la memüria. I és que, qui no té al-
gun dels grans records de la se]¡a vida engan
xats a un cinema, a una pel.lícula o a algun
mite de cel.luloide?
MdNEL MAIGi
Unitat d.' Inc es tigació
d.el Cinema de la URI¡
El món árab
actual
-
§EGU&{ r MAs, Anto¡i, El món drab ocfital
lic: Eumo Editorial, 1997. t¿9 pág.
Per conéixer els nostres veins del Sud
Una de les novetats editorials més interes-
sants aparegudes darrerament sobre história
internacional, ha estat la publicació de ¿l
món drab actual del catedrátic de la Uniyer-
sltat de Barcelona, Antoni Segura i Mas.
Un autor que ,a havia mostrat en una al-
tra obra recen! El Magreb, del colonialismo
al Islqmismo (Barcelona: 1994), el seu pro-
fund coneixement del món musulmá. El pro,
fessor inclou en el món árab a g1 paisos divi-
dits en quatre grans coniunts:
. El Creixement ¡'értil (Palesüna, Siria,
Llban, Jordánia i Iraq)
. La Península Ardbica (Arábia Saudita,
Iemen, Oman, Bahrain. Qatar, EUA i
Kuwait)
. La Conca del Nil i la Ban¡a d lfrica
(Egipte, Sudan, Djibuti i Somália)
. I el Magrib (Líbia, Mauritánia, Marroc,
Tunfssia, Algéria i Sdhara Occidental).
Preferint aquesta organització a la més
tradicional: entre el Magrib (ponent en árab)
i Maxrek (llevant), que deixaria fora de l'es-
tudi a Djibuti, Sudan i Somália. Segura ho
iustifica perqu¿ aquestes tres nacions tenen
trets d'arabització profunda per la religió, es-
pecialment, peró també per la llengua, la his-
tória, la política i la cultura; i no sols perqu¿
els 4/ars i els issaE que poblen Djibuü, ni
perqué les étnies sudaneses o somalis siguin
árabs.
I-]autor no es limita a descriure els esde-
veniments politics que han succeit a aquests
paisos des de la seva independéncia lins
ayui, sinó que procura interpretar la realitat
sociopolítica i econdmica. Aquest darrer as-
pecte és summament interessant, perqué gen¿
ricament se sol ometre en les obres d'aquestes
característiques, peró Segu¡a i Mas, que és
un reputat especialista en histdria económica
il¡UoIEo @ k6rs., nú,-. E '\.b¡il 1998
(ha publicat junt amb R. Aracil História eco
nómica ruandiql i d.'Espanra. Barcelona:
1995), no sols no defuig de la qüestió, sinó
que l'adoba amb un apéndix amb els princi-
pals indicadors económics, aixl com d'altres
aspectes socioculturals agrupats en 21 apar-
tats diferents sobre demograha, educació, sa-
nitat, discriminació de la dona, desenvolupa-
ment humá, minories étniques i religioses,
etc.
I-.lobra inclou sovint textos constitucionals,
resultats electorals, cronologies, mapes, frag
ments de discursos, etc., que fan molt més en-
tenedor el que s'esta explicant.
EI món árab actual té encara altres valors
afegits: una amplissima i actual bibliograha
sobre els capítols que ya desgranant, a Ia ve
gada que analitza els temes actuals i pendents
d'aquests paisos, com són:
. les relacions amb Israel i el procés de
pau amb els palestins i Síria
. el drama kurd
. el desenvolupament de la consciéncia
unitária (La Lliga Arab, la Unió del
Magrib Árab, el Consell de Cooperació
del Golf, etc.)
. les concomitáncies entre l'Islam polític i
el religiós, així com l'ascens de l'Isla-
misme, especialment a Algória, etc.
Per aixd podem dir que es tracta d'una
obra ópüma per a estudiants del món con-
temporani i de les relacions internacionals,
així com per a persones que vulguin estar al
dia sobre la realitat més immediata i prdxima
i amb la que l'autor aconsegueix inyalidar
aquell preconcepte que assenyala que la his-
toriogralia calalana sols serreir per mirar-se
el melic, perqué estem, tant per la universali-
tat dels lemes com per la metodulogia empra-
da, davant d'un llibre molt complert i que ha
d'envejar a la historiografra internacional.
JosEP S,\NCHEz CERvELLó
Uniuersitat RoDirL í l/irgili
Sonnr Mrsueu, Arrnalsabel. Eesglésia de
&.nt Mq.rtt de l/ilq.llonga del
C¿rmp.l ilallonga del Camp: Edic¡ons
Cossetánia, Agrupació Cultural i Centre
d'Estudis de Vilallonga del Canp, 199E,
279 pá9,.
El llibre del qual es fa la present ressenya es
tnfila L'agksüt. parroquütl d.e Sant Martí dr
I4krllonga d.cl Camp i és un Aeball d'nvestigació
realitzat per Anna Isabel Serra Masdeu arran
d'haver rebut la 1a Beca El Codony, patroci-
nada per I'Agrupació Cultural de Vilallonga
del Camp. Si es demana que l'encapqalament
d'un llibre ens situl en el seu contingut, cal
dir que en aquest cas es compleix: el tema és
quasi únicament la construcció del temple
parroquial de Vilallonga, realitzada en un
temps curtissim entre 1795 i 1809 aproxima-
dament- i els problemes que es generaren
per tal de fer realitat aquest fet.
Ilautora, que ja té experiéncia a fer estudis
sobre arquitectura aixi com també sobre te-
mes histdrics diversos, enfoca el treball expli-
cant primer el context históric i sobretot eco-
ndmic en qué es trobaya Yilallonga en aquell
momenl És evident que la situació de guerra
que hi havia durant els anys assenyalats i la
yirul¿ncia d'aquesta guerra sobretot al Camp
de Tarragona, no afavorí gens Ia yida civil.
Per aquest fet encara sembla més admirable
q[e es portés a terme aquesta església mal-
grat les diferents col.laboracions tant de üpus
obligatori, el pagament del quinzé, com de ti-
pus voluntari, el treball personal de molta
gent del poble en Ia construcció.
A part dels problemes a dalt esmentats, A.
Sema estudia profundament altres qüestions,
com la rígida normativa que imposava la Real
Academia de San Fernando i que féu que la
direcció de l'obra yariés diverses yegades. Els
arquitectes més analitzats són Andreu Bosch,
Josep Miralles i, especialment José Miguel de
Toraya. Aquest úlüm mereix una paft molt
important del treball, i és en aquest tema en
Abril 1998 kesse, úñ.5 @ aBuorEo


Per conéixer els nostres veïns del sud

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert