Moscoso, Francisco (2012): Aproximación al cuento narrado en árabe marroquí.Helsinki: Academia Scientiarum Fennica, 2012, 147 p

Cendra Bertran, Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Estudis de Literatura Oral Popular, núm. 1, 2012, 195–197
ISSN: 2014-7996  |  http://revistes.publicacionsurv.cat/index.php/elop
Moscoso, Francisco (2012): Aproximación al cuento narrado en árabe mar-
roquí. Helsinki: Academia Scientiarum Fennica, 2012, 147 p.
Aproximación al cuento narrado en árabe marroquí
Montserrat Cendra
Institut Campclar, Tarragona
Amb aquest nou llibre, Moscoso (Jérez de la Frontera, 1970) fa un pas en-
davant en la seva trajectòria com a arabista i investigador. Vinculat a l’àm-
bit universitari (actualment a la Universitat Autònoma de Madrid), va co-
mençar a interessar-se per l’àrab dialectal marroquí, com podem veure a 
través de les seves publicacions.1 Aquest interès per la llengua popular el 
va portar a recopilar contes a partir de l’any 2000, activitat que va conti-
nuar fins al 2005, com en donen fe les diverses publicacions dels darrers 
anys.2
Però si en els primers temps l’estudi de les rondalles se centrava en l’as-
pecte lingüístic, a mesura que va anar aprofundint-hi va interpel·lar-se 
sobre la seva funció educativa,3 no tant en l’àmbit familiar i popular, 
qüestió evident, sinó en l’ensenyament reglat, és a dir, les aules. Amb 
aquest llibre l’autor explora la seva vessant de rondallista i aconsegueix 
interessar tant el neòfit en el món marroquí i el seu coneixedor (però no 
especialitzat en rondallística) com els rondallistes d’altres llengües que 
senten curiositat per la marroquina, i, també, els recopiladors i estudiosos 
de rondalles marroquines.
Comença amb una àmplia introducció útil per als dos col·lectius que 
he esmentat en primer lloc. Així, Moscoso repassa temes bàsics com la 
situació sociolingüística del Marroc, tot fent una clara aposta per l’L1, per 
evitar la situació diglòssica i de retop, el fracàs escolar que se’n deriva; 
assaja una definició del gènere rondallístic marroquí; analitza l’evolució 
de la rondallística al Marroc; reivindica el paper de les dones narradores; 
es pregunta sobre l’origen de les rondalles, etc. I tot això ho fa plante-
jant interrogants interessants i, alhora, resolent-ne molts. A més a més, 
hi defineix de forma clara els seus objectius, que trobarem ratificats a les 
conclusions: «Por un lado, la de acercar al público español en general un 
aspecto más de la cultura marroquí en la que podemos sentirnos también 
identificados y, por otro lado, aportar nuevos datos al investigador para 
1. Entre d’altres, Moscoso, Francisco (2004): Esbozo gramatical del árabe marroquí. Conca: 
Universidad de Castilla-La Mancha.
2. Entre d’altres, Moscoso, Francisco (2007): Cuentos en dialecto árabe del norte de Marruecos. 
Cadis: Universidad de Cádiz.
3. Moscoso, Francisco (2008): «Función educativa del cuento oral narrado en árabe mar-
roquí: Propuesta pedagógica para las aulas en España». Dins Francisco Moscoso; Luis Mi-
guel Pérez; Nadi Hamdi (eds.). Actas del segundo congreso Árabe marroquí: Estudio, enseñanza 
y aprendizaje [Toledo, 4 i 5 de maig de 2007]. Cadis: Servicio de Publicaciones, p. 257-272.
196 197Studies in Oral Folk Literature, no. 1, 2012
Reviews
que se pueda seguir profundizando en el estudio de la tradición oral» 
(Moscoso 2012: 114).
Tot seguit, delimita l’objecte del seu estudi, un corpus de 20 rondalles 
enregistrades a dones marroquines del nord i del centre del Marroc, d’una 
franja d’edat àmplia (de 22 a 80 anys) i de formació diversa (de l’analfa-
betisme als estudis universitaris). Rondalles que apareixen fitxades una a 
una, tot seguint l’ordre cronològic d’enregistrament i que, si seguim el ca-
tàleg ATU (Aarne-Thompson-Uther),4 correspondrien als tipus: 403, 707, 
235C, 591, 480, 545, 327C, 883B, 510A, 327, 705, 2022, 510 B, 41, 4, 550, 
510, 706, 451 i el penúltim sense classificar.5
La tercera part, la més extensa, és la que interessarà de forma especial 
a l’especialista en rondallística, sobretot la marroquina, ja que Moscoso 
aprofundeix en la línia iniciada en la ponència citada i en la que duu per 
títol «Objetos-símbolos en el cuento oral marroquí».6
En el punt 2.3, l’autor situa una desena de valors i contravalors que 
apareixen en les rondalles, que, no cal dir-ho, són els de la societat mar-
roquina. Podríem agrupar-los al voltant de dos eixos: l’amor i la família 
(valors) i l’enveja i la violència (contravalors). En el primer bloc, Mosco-
so ens fa observar que s’exalça el matrimoni i la fecunditat com a pilars 
d’una societat, i que, per tant, no estan ben vistes les relacions amoroses 
extramaritals, valors que també trobaríem a les nostres rondalles. Com 
també hi trobaríem l’amor com a base del matrimoni, encara que con-
travingui l’escala social. Ara bé, en el cas dels marroquins hi veiem la 
poligàmia com un valor admès. Quant al segon bloc, planteja una de les 
característiques dels contes marroquins: la violència dels càstigs infligits 
als culpables, que es tradueix també en moltes frases. Després, a les con-
clusions, Moscoso situarà aquest fet com un dels problemes amb vista a 
l’explotació educativa. Violència que també trobem en les versions més 
genuïnes de les nostres rondalles.
Els punts dedicats als objectes-símbols, els animals i els colors merei-
xen un comentari especial. Moscoso hi excel·leix en l’anàlisi i interpreta-
ció, gràcies, en bona part, al seu gran coneixement del món àrab, marro-
quí i islàmic. Quant a la simbologia del foc, i més en concret de la foguera 
(és el destí final de les ogresses, tan presents en els contes marroquins), 
resulta curiós observar com tradicions que els catalans (en el sentit ampli 
del terme, és a dir, el lingüístic) considerem tan nostres, com el de les fo-
gueres de Sant Joan, són compartides també amb els marroquins.
4. Uther, Hans-Jörg [ATU] (2004): The Types of International Folktales. A Classification and 
Bibliography Based on the System of Antti Aarne and Stith Thompson. 3 vols. Folklore Fellows' 
Communications 284-286. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.
5. Tots coincideixen amb les nostres rondalles, a excepció dels tipus 591, 405 i 705.
6. Moscoso, Francisco (2011): «Objetos-símbolos en el cuento oral narrado en árabe marro-
quí». Dins Bárbara Herrero; Luis Miguel Pérez; Mercedes Aragón; Francisco Moscoso (eds.): 
IV Congreso Árabe Marroquí: Más allá de la oralidad [Toledo, 23 i 24 d’abril de 2010]. Almeria: 
Editorial Universidad de Almería, p. 239-254.
197Estudis de Literatura Oral Popular, núm. 1, 2012
Ressenyes
No és estrany doncs, que l’Acadèmia Finesa, institució de referència en 
el món de la rondallística, hagi confiat en el treball de recerca de Mosco-
so, que, dintre del panorama dels investigadors, també ha fet un pas en-
davant en la recerca sobre rondallística marroquina. Creiem, doncs, que 
amb aquesta obra l’autor assoleix els seus objectius, ja que contribueix 
al coneixement de l’àrab marroquí i dóna al professorat universitari un 
recurs per a l’aprenentatge d’aquesta llengua. D’altra banda, divulga la 
tradició oral rondallística marroquina i situa, també, els punts en comú 
amb la tradició espanyola, tal com s’havia proposat l’autor.


Aproximación al cuento narrado en árabe marroquí

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert