Noves dades sobre fongs. Es presenten cinc espècies de fongs interessants per la seva raresa: Craterellus konradii Bourdot et Maire, Lepiota fuscovinacea F. H. Möller et J. E. Lange, Lepiota hystrix Möller et J. E. Lange, Lyophyllum fumosum (Pers.) P. D. Orton i L. rhopalopodium Clémençon,
trobades a Barcelona, Girona i Cuenca (Espanya). Els diferents tàxons tractats van acompanyats de descripcions i iconografia original, així com de comentaris taxonòmics.New records of Iberian fungi. Five interesting rare species of fungi are reported: Cra terellus konradii Bourdot et Maire, Lepiota fuscovinacea F.H. Móller et J.E. Lange, Lepiota hystrix 
Möller et J.E. Lange, Lyophyllum fumosum (Pers.) P.D. Orton and L. rhopalopodium Clemençon, collected in Barcelona, Cuenca and Giron a (Spain). Descriptions, original iconography and comments are provided

Hoyo Navarro, Pilar

Llistosella i Vidal, Jaume

Llorens i van Waveren, Laura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista Catalana de Micologia, vol. 26: 33-41 ; 2004
NOVES DADES SOBRE FONGS IBÈRICS
M.P. HOYO,L.LLORENS i J.LLISTOSELLA
Departament de Biologia Vegetal, Unitat de Botànica, Universitat de Barcelona. Diagonal 645, 08028 Barcelona
mphoyoéèhotmail.com; l_lIorens@ub.edu;jllistosella@ub.edu
ABSTRACT. New records of Iberian fungi. Five interesting rare species of fungi are reported:
Cra terellus konradii Bourdot et Maire, Lepiota fuscovinacea F.H. M óller et J.E. Lange, Lep iota hys trix
Mòller et l E. Lange, Lyophyllum fumosum (Pers.) P.D . Orton and L. rhopalopodium Clemençon,
collected in Barcelona, Cuenca and Giron a (Spain). Descriptions, original iconography and comments
are provided.
Key words: Basidiomycetes, Lepiota , Lyophyllum, Craterellus, Spain.
RESUM . Noves dades sobre fongs . Es presenten cinc espècies de fongs interessants per la seva
raresa: Cra terellus konradii Bourdot et Maire, Lepiota fuscovinacea F.H. Moller et J.E. Lange, Lep iota
hystrixMüller et l E. Lange, Lyophyllum fumosum (Pers.) P.D. Orton i L. rhop alop odium Clémençon,
trobades a Barcelona, Girona i Cuenca (Espanya). Els diferents tàxons tractats van acompanyats de
descripcions i iconografia original , així com de comentaris taxonòmics.
Paraules clau : Basidiomicets, Lepiota , Lyophyllurn, Craterellus, Espanya
INTRODUCCIÓ
33
Seguint amb els estudis sobre els fongs que creixen espontàniament a Catalunya que durant els
darrers anys estem duent a terme, en estreta col·laboració, l'equip de Micologia del Departament de
Biologia Vegetal i membres destacats de la Societat Catalana de Micologia (vegeu nombrosos
treballs a la Revista Catalana de Micologia), presentem cinc espècies de fongs que creiem
interessants , sobretot, per la seva raresa, ja que o bé no han estat citades encara a Catalunya o bé tan
sols se'n coneixen poques citacions. Alguna de les mostres estudiades provenen d'altres indrets de la
geografia peninsular, concretament de la província de Cuenca. Les espècies estudiades són:
Craterellus konradiiBourdot et Maire , Lepiota fuscovinacea F.H. Maller et J.E. Lange, Lepi ota
hystrix F.H. Maller et lE. Lange, Ly ophyllum fumosum (Pers.) P.D. Orton i Ly ophyllum
rhopalopodium Cl émençon. Per a cada una de les mostres , hem indicat la localitat de la recollecci ó,
fent menciódel municipi i comarca, la quadrículaUTM, l'altitud respecte del nivell delmar, la data,
l'ecologia i les persones que van recol·lectar el material ; també esmentem el número amb el que es
conserva la mostra a l'Herbari BCN, de la Universitat de Barcelona.
ESPÈCIES ESTUDIADES
Craterellus konradiiBourdot et Maire
Basidioma infundibuliforme, sense un peu clarament diferenciat, de 5,5-10 cm d'alçada i 2,5-8 cm
de diàmetre a la part més ampla ; el marge és eixamplat i ondulat. La superficie interna és de color
groc i lleument vellutada. A la part externa , l'himeni és llis o amb suaus plecs, lTIOlt poc marcats ; és de
color palla pàl·lid , gairebé blanc en el moment de la recol·lecció. Vers la base, en el terç inferior, el
carpòfor s'enfosqueix progressivament fins gairebé ennegrir. La carn és prima i elàstica, pàllida , de
1-1,5 mm de gruix ; el sabor és suau i l'olor aromàtica, una mica fruitada , COlTI la de
C. cornucop ioides.
Espores de 10-12,5 x 6-7,5 ~l1TI (13 espores mesurades), el·lipsoïdals , llises i hialines. Basidis
cilíndrics , bispòrics , de 55-66 x 8-12 um, amb esterigmes de 7-9 llITI de llargada. Els exemplars
trobats creixien aïllats o en grups de 2-5 individus, entre la molsa, en un bosc mixt d'alzines i pins.
34 Revista Catalana de Micologia, vol. 26: 33-4 1; 2004
MATERIALESTUDIAT. Barcelona, Dosrius (el Maresme), sota el Coll de l'Argi la, 475 m, 31TDG50, 29/11/2002, leg. J.
Camps, BCN-Hoyo 152, entre lesmolses, en un boscmixt de Querc us ilex i Pinus pinea.
OBSERVACIONS. Craterellus konradii Bourdot et Maire i C. cornucop ioides (L.) Pers., cal considerar-
Ies COlTI dues espècies molt properes. Els nostres exemplars, per la mida i el color fosc de la base,
podrien correspondre a una forma relativament pròxima a C. cornucop ioides (L.) Pers. A la vegada,
la descripció que dona JÜLICH (1989) difereix dels nostres exemplars pels basidiomcs de mida ITIés
petita, de fins a 5 CITI d'alçada i de 1-3 CITI de diàmetre, per les espores (10-13-(15) x 7-9 (10) um) i
els basidis (30-60 x 5-8 llITI) tamb é lleugerament ITIés petits i per l'hàbitat, ja que el considera propi de
les fagedes calcàries. Segons els estudis moleculars de DAHLMAN (2000), Craterellus konradii i C.
.fallax A.H. SITI. haurien de ser inclosos en el "C. cornucopiodes complex", i considerar aquesta
espècie COITI un tàxon morfològicament molt heterogeni, en el qual estarien incloses les diferents
formes amb pigmentaci ódiferenciada. No coneixem cap citació anterior a Catalunya.
Lepiotafuscovinacea F.H. Moller et J.E.Lange
Píleu de 4 CITI de diàmetre, plano-convex, àmpliament umbonat al centre, amb el marge enter i
regular, que ultrapassa les làmines de forma notable. Cutícula seca, coberta enterament d'esquames
adnates, concrescents al centre i dissociades progressivament vers el marge, de color bru vinós ITIOIt
fosc, gairebé negre, entre les quals es pot entreveure la carn de sota, de color ITIés clar, rosa vinós o
crema vinós. Làmines lliures, lleugerament distants i molt denses, amb nombroses lamèllules
intercalades; de color blanc, amb l'aresta entera i del mateix color. Estípit de 5 x 0,7 CITI, cilíndric,
amb un petit i sobtat bulb a base; llis i de color CrelTIa vinós pàl·lid a l'àpex, esquamós-toment ós ITIés
avall de l'anell, amb esquames de textura i color COITI les del píleu, gairebé negres a la base. L'anell
està format per nombroses fibril·les de color rosat pàl·lid, que es dissocien irregularment a partir de
l'estípit. Carn de color blanc, lleugerament vinosa sota la cutícula i el còrtex de l'estípit. Sense cap
sabor ni olor particulars.
Espores de 4-5,5 x 2-3 um, des d'el·lipsoïdals a lleugerament ovalades, llises i dextrinoides. Basidis
de 14-18 x 4,5-6,6 llITI, tetraspòrics i claviformes. Queilocistidis de 13-19 (25) x 4,5-7 um, molt
variables, alguns d'ells articulats, amb l'article terminal des de cilíndric a claviforme. Esquames
cuticulars formades per pèls articulats molt llargs, amb articles variables, sovint ITIés curts i amples a
l'àpex, de per exemple 10-20 x 1,5-3 um els basals i de 11-17 x 4-6 um els terminals. Fíbules
absents.
MATERIALESTUDIAT. Barcelona, Gisclareny(Berguedà), Murcarols, UTM3994680, 1230 m, pineda de Pinus sylvestris,
14/10/2003, leg. .J . L1istosella i L. Llorens (BCN-CM2740).
OBSERVACIONS. És una espècie molt ben caracteritzada pel color vinós, ITIés o menys fosc, del píleu i
de l'estípit, pel vel parcial fibril·lós, pels pèls cuticulars molt llargs i articulats i per l'absència de
fibules. El nostre únic exemplar concorda amb la iconografia donada per LANGE (1935, vol 1, taula
13, h) i amb la descripció de CANDUSSO & LANZONI, tot i que aquests autors esmenten unes
mides dels queilocistidis i dels pèls cuticulars una mica ITIés grans de les que nosaltres hem observat;
és molt probable que la causa d'aquestes lleugeres diferències es pugui atribuir al fet d'haver estudiat
un sol exemplar, No coneixem cap citació anterior a Catalunya.
Lepiota hystrix F.H. Moller et J.E. Lange
Cystolepiota hystrix (F.H. Maller et lE. Lange) Knudsen, Echinoderma hystrix (F.H. Maller et
J.E. Lange) Bon
Píleu de 3,5-7,5 CITI, al principi ITIOIt convex, gairebé hemisfèric, després plano-convex, amb el centre
lleugerament umbonat. Cutícula de color crema blanquinós, enterament coberta per esquames
piramidals, denses i baixes, de color bru fosc o negroses, confluents en el centre i ITIés dissociades
vers el marge. Làmines lliures i disposades de forma densa, amb nombroses lamèl·lules intercalades,
de color blanc, amb l'aresta entera i clarament tenyida de bru fosc o negre. Estípit de 5-7 x 0,5-0,8
cm, cilíndric, amb la base lleugerament bulbosa, amb un ampli anell membranós al terç superior, de
color crema blanquinós. Anell amb la part superior estriada i la inferior coberta d'esquames COITI les
del píleu, molt denses i negres i amb un exsudat en forma de gútules aquoses de color de ITIel ,
Revista Catalana de Micologia, vol. 26: 33-41; 2004
SlJm
D
5JJm
35
Fig. 1. - Lepiota fuscovinacea F.H. Moller et f.E. Lange: A) pèls cuticulars, B) queilocistidis, C) basidis i D)
espores.
36 Revista Catalana de Micologia, vol. 26: 33-4 I: 2004
presents tamb é al marge del píleu del exemplars Inés joves. Carn de color blanquinós; olor i sabor
poc pronunciats, lleugerament desagradables.
Espores de 5-7 x 2,5-3 um, des d'el-lipsoïdals a fusiformes o cilíndriques, força variables, llises i
dextrinoides. Basidis de 17-21 x 4,5-6 urn, tetraspòrics i claviformes. Queilocistidis de 13-28 x 8- 10
um, molt nombrosos, claviformes, piriformes o esferopedunculats, pigmentats de brunenc a l'àpex.
Esquames cuticulars formades per hifes articulades i catenulades, amb els articles terminals
claviformes o globulosos, de per exemple 6-10 x 5-7 um.
MATERIALESTUDIAT: Barcelona, Saldes, Gresolet (Berguedà), Torrent de Mulleres, UTM 3934679, 1350 m, bosc de
Fagus sylvatica, al margedelcamí, 13/09/2002, leg. J. L1istosella i L. Llorens (BCN-CM1555).
OBSERVACION . Lepi ota hystrix F.H. Maller et LE. Lange és una espècie força rara de la que a
Catalunya tan sols coneixem la citació de ROCABRUNA & TABARES (2000), del Montgrony. Es
reconeix fàcilment perquè té l'aresta de les làmines tenyida de bru fosc o de negre i per la presència
d'un exsudat d'aspecte aquós i de color de mel a la part inferior de l'anell. CANDUSSO & LANZONI
(1990), a la seva monografia del gènere, la citen sense aportar una descripció original, ja que no l'han
trobat a causa de la seva raresa. Per altra banda, els nostres exemplars coincideixen força amb les
descripcions de ROCABRUNA & TABARES (2000) i de BREITENBACH & KRANZLIN ( 1995) ,
diferint dels primers tan sols per l'hàbitat, sota Corylus avellana, i dels segons pel color més clar,
gairebé blanc, del píleu.
Lyophyllumfumosum (Pers.) P.D. Orton
Píleu de 2,6-3 ,5 cm de diàmetre, carnós i elàstic, primer convex i lleugerament umbonat, després
aplanat i estès, amb el marge involut durant força temps; de vegades és m és o menys irregular.
Cutícula de color grisenc, lleugerament viscosa, amb fibres radials que s'enfosqueixen a mesura que
s'assequen. Làmines grisenques, de 2-4 mm d'amplada, denses, adnates o una mica decurrents en els
exemplars m és desenvolupats, amb l'aresta entera. Estípit de 2,5-5 x 0,5-1,1 CITI, amb la base una
mica engruixida, de fins a 0,8-1 ,5 Cln, de color blanc, pruïnós a la pali superior, sobretot en els
exemplars m és joves ; és ple i una mica excèntric. Carn de color blanc, immutable (no es taca de gris),
de textura cruixent corn la de les nous verdes; no fa cap olor particular i el sabor és agradable tot i
que, després d'una estona, deixa un reragust amargant.
Espores de 5,4-7 ,5 x 4,2-5 ,8 um, des de globoses a subgloboses, llises i hialines, amb una gran gútula
citoplasmàtica. Basidis de 31-41 ,5 x 5-9 11m, tetraspòrics, claviformes, amb el contingut força
refringent. Cistidis no observats. Cutícula de 20-4 2 um de gruix, formada per hifes pigmentades de
color brunenc vistes al microscopi, de 2,5-7 ,5 llITI d'amplada, m és o menys gelatinitzades a l'epicutis.
Creixen fasciculats, en grups de nombrosos exemplars, entre 40 i 60, que surten d'un tronc com ú i
gruixut, de 30 x 10 Cln, de color blanc.
MATERIALESTUDIAT. Barcelona, Seva (Osona), 650 m, 31TDG43, 12/10/2003, leg. M. Pérez, BC -Hoyo 354. Girona,
Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà), Puig dels Cristians, 375 m, 31TDG94, 11/1 0/2003, leg. P. Hoyo, BCN-Hoyo
353.Cuenca,Valdecabras, 1200 m, 30SWK84, 03/11/200 l , leg. P. Hoyo, BC -Hoyo 55, bosc mixt de Pinus sylvestris i
Quercusjaginea ssp.j aginea, al costat d'unasoca forçadegradada.
OBSERVACIONS. Alguns autors, cOln KÜHNER & ROMAGNESI (1953), consideren aquest tàxon
com a sinònim de L. decastes (Fr.) Singer, mentre que MOSER ( 1983) conserva l'entitat específica
dels dos tàxons. Segons aquest autor, L. decastes (Fr.) Singer es caracteritza per créixer en grups
fasciculats, però sense sortir d'un tronc comú, per tenir la cutícula bruna o bru-groguenca, les làmines
blanquinoses i no decurrents, la carn de sabor suau, i per les espores, globoses i de 5-6 um de diàmetre,
Lyophyllum rhopalopodium Cl érnençon
Píleu de 1,9-10 ,5 cm de di àmetre , carnós i elàstic, primer convex o hemisfèric , després aplanat, amb
el marge enter, involut en els exemplarsjoves. Cutícula de color grisenc, amb una pàtina blanquinosa,
d'aspecte vellutat, més evident en els exemplars joves. Làmines amples, de 7-11 mm, adnates, amb
l'aresta irregular; de color blanc grisenc, que es taquen de gris, més o menys fosc,quan es manipulen.
Estípit de 4,2-14 x 1-2,5 cm, marcadament afuat i molt engruixit a la pali central, on pot arribar
Revista Catalana de Micologia, vol. 26: 33-41 ; 2004 37
SJ,lm
B
Fig. 2. - Lepiota hystrix F.H. Mò ller et l E. Lange : A) pèls cuticulars, B) espores, e) basidi s i D) queiloci stidi s.
38 Revista Catalana de Micologia, vol. 26: 33-41; 2004
a mesurar fins a 5 CIll de diàmetre; de color blanc, tot i que es taca de grisenc quan se ' l manipula,
sobretot a la base, on es pot observar un miceli blanc d 'aspecte cotonós. C arn blanca, que vira
lentament al gris clar; té un sabor agradable i una olor lleuger a, de farina.
Espores de 7-8 x 5,5-6,5 u m , triangulars, h ialines i ll ises, gutulades. B asidis de 33-37 x 8 um,
tetraspòrics i claviformes, molt refringents quan es miren al microscopi. Cistidis no observats. N o
coneixem cap citació anterior a Catalunya.
MATERIAL ESTUDIAT. BARCELONA, carretera de Borredà a Vi lada, trencall de les Lloses (Berguedà), 700 m, 3 ITDG I 6,
2811 0/200 I , leg. F. Vilaseca, BCN-Hoyo 52, pinedamixta de Pinus sylvestris i Fagus sylvatica. CUENCA, Valdecabras,
30SWK84, 12/10/2001, leg. P. Hoyo, BCN-Hoyo 47, bosc mixt de Pinus sylvestris amb Quercusfaginea ssp.faginea , a
terra amb abundant full araca.
O BSERVACIONS. Taxon confós amb Lyophyllum transforme (Britzelm.) Singer per la forma de les
espores, però CLEMENÇON (1986) els diferencia, entre d ' al t res característiques, per tenir el peu
més petit i menys engruixit (3-7 x 0,7-1,5 cm) i le s espores m és grans (8,1-10,8 x 4,6-8,3 um).
AGRAÏMENTS
Volem agrair a J. Camps, F. Vilaseca i M. Pérez, la seva co l ·l aborac ió a l 'hora de la recol· lecció de les
mostres. J.A. Ramírez en s ha cedit algunes de les fotografies, per la qual cosa li estern molt agraïts.
Aquest treball ha estat possible, en part, gràcies al finançament que han rebut al guns del s autors (J.
LL. i L. LL.) del Parc del Cadí-Moixeró, del Departament de M ed i Ambient de la Generalitat de
C atalunya.
BIBLIOGRAFIA
BREITENBACH, .J. & KRÀN ZLIN , F. (199 I ).- Champignons de Suisse, tome 3: Bolets et champignons à lames Ière partie.
Edition Mykologie. Lucerne.
BREITENBACH, .J. & KRÀNZLIN, F. ( 1995).- Champignons de Suisse, torne 4: Champignons à lames Zème partie. Edition
Mykologie. Luceme.
CAN DUSSO, M . & LANZONI, G. (1990).- Lep iota sl. Libreria EditriceG. Biella, Saronno. 743 pp.
CLÉMENÇON, H. & SMITH, A.H. (1983).- New species of Lyophyllum (Agaricales) from North Am èrica and a key to the
known Staining Species.!vlyco ta.xon 18: 379-437.
CLÉMENÇON, H. (1982).- Type Studies and Typifications in Lyophy llum (Agaricales). I. Staining Species. Myco taxon 15:
67-94.
CLÉMENÇON, H. ( 1986).- Schwarde Lyophyllum-A rten Europas. Z. !vlykol. 52 (I): 6I -84.
COURTECUISSE, R. & DUHEM, B. (1994).- Les champignons de France . Guideencyclopédique. Eclectis. Paris.
DAHLMAN, M .; DANELL, E.& SPATAFO RA, .J. W. (2000).- Molecular systematics of Craterellus: c1adistic analysis of
nuclearLSU rDNA sequence data. !vlycol. Res. 104 (4): 388-394.
JÜLICH, W. (1989). Cuida alia determinazione dei f unghi. Vol. 2. Aphyllophora les, Heterobasidiomycetes, Gastromycetes.
(Ed. itaI.) Satúrnia.
KÜHNER, R. & ROM AGNESI, H. (1953).- Flore analy tique des champignons supérieurs. París.
LANGE , J.E: (1935).- Flora agaricina Danica . Reimpressió de Libreria Editrice G. Biella, Saronno (1993).
M END AZA, R. & DÍAZ MONTOYA, G. ( 1987).- Las setas. Guiafo togràfica y descriptiva. Iberduero. Bilbao.
MO RENO, G. et al. ( 1986).- La guia de los hongos de la Península Ib érica. Tomo 11. lncafo S.A. 6I2 pp. Madrid.
MOSER, M. ( 1986).- Cuida alia determinazione deifu nghi, vol. I Polyporales, Boletales, Agaricales, Russulales. Ed. Saturnia.
Trento.
PALAZÓN, F. (200 I ).- Setas para todos. Ed. Pirineo. 654 pp. Huesca.
ROCABR UNA, A. & TABA RÉS, M . (2000).- Cystolepiota hystri.x. Bolets de Catalunya, 19: 9 I O.
Revista Catalana de Micologia, vol. 26: 33-41 ; 2004
10 IJm
10 um
e
0/··\ ©.....\I l "~..' ' .....'. -
©:; :: @_. ©,....... .., I·····.Q \.().~~. . . ~·o'"....t...)I • r" t.'.... ' : :
' •• 4'-'
39
Fig. 3. - Lyophyllum fumosum (Pers.) P.O. Orton: A) cutícula, B) probasidis i basidis i e) espores. Lyophyllum
rhopalopodium Clémençon : D) cutícula, E) basidis i basidiol s i F) espores.
40 Revista Catalana de Micologia, vol. 26: 33-41; 2004
Craterellus konradii Bourdot et Maire. Fotografia: J.A. Ramírez
Lepiota fuscovinacea F.H. Moller et J.E. Lange. Fotografia: J. Llistosella
Revista Cata lana de Micologia, vol. 26: 33-4 1; 2004 41
Lepiota hystrix F.H. Moller et J.E. Lange. Fotografia: J. Llistosella
Lyophyllum rhopalopodium Cl émençon. Fotografia: J.A.Ralnírez


Noves dades sobre fongs ibèrics

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert