Detalls dels costums a Tavertet, a mitjans del segle X

Sanglas i Puigferrer, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Parroquians a la sortida de missa.
VIVÈNCIES ALA SORTIDA DE
MISSA ATAVERTET
12
No s'acaba mai. Pensava que
havia esgotat el bagul dels re-
cords, ja que n'he relatat tantes
d'anècdotes i vivències... però
sempre queda quelcom que al-
gun dia, casualment, acut a la
imaginació. Així és el cas que un
bon dia comentant amb un amic
sobre els pregons o crides i al-
tres vivències que ocorrien els
diumenges a la sortida de la mis-
sa, ell em va dir: i això encara
potser no ho ha escrit mai!, i se-
ria bo que ho fes. Vaig pensar
que tenia raó i això és el que in-
tentaré fer avui.
Comencem explicant com es
feien les crides, feina típica de
l'agutzil. Quan tothom havia sor-
tit de l'església, mentre els grups
de gent feien els comentaris del
temps i de les bones o males co-
llites o de com anava el bestiar
més que no pas del sermó que
acabaven de sentir, l'agutzil pu-
java a la paret de la plaça o a un
altre lloc alterós i després d'ha-
ver fet un bon toc de corneta,
cridant ben fort deia «Es fa saber
que dimecres (o un altre dia de-
terminat) heu de venir a la casa
de la Vila a pagar la contribució o
els consums o a recollir la nova
cèdula personal, o altres ordres
municipals».
Acabada la guerra hi havia un
agutzil, molt trempat, que quan
havia acabat de fer l'anunci solia
dir, cridant encara més fort: Ja
ho heu sentit tots? ja que quan
es tracta de pagar no ho sentiu
pas mai! Quan us diuen que hi
ha repartiment d'arròs o de su-
cre ja ho sentiu, ja!
Una altra curiositat era la sub-
hasta de botifarres, generalment
després de missa matinal. Era
costum que, bona part de les ca-
ses de pagès, quan feien matan-
ça de porc, el pròxim diumenge
donaven una botifarra per a les
ànimes del purgatori. Durant la
missa quan l'obrer passava la
bacina per recollir les almoines
en lloc de cèntims hi tiraven una
botifarra i si era molt grossa la
donaven a mans al sortir de la
missa. L'obrer, després de de-
sembolicar-la, allà al davant de
l'església o de la trenta passa,
l'alçava ben enlaire i cridava ben
fort: Vinga nois, que avui hi ha
botifarra! qui hi diu més? Set
rals, deia un; vuit! contestava un
altre; va, qui diu més, deia
l'obrer; nou rals; vinga que és
molt grossa! qui hi diu més que
és molt barata!; deu rals, se sent
que diu un; deu rals a la una;
onze rals, criden més enllà; fins
que un diu 3 pessetes!: el sub-
hastador animat diu: tres pesse-
tes a la una, tres pessetes a les
dues, ningú hi diu més?, tres
pessetes a les tres. Tot un ritual.
Això m'ha fet pensar amb la
curiositat que en aquell temps
les dues pessetes semblava que
no existien ja que des d'una pes-
seta a tres pessetes es contava
amb rals: cinc rals, sis rals, set
rals, vuit rals i així fins a tres pes-
setes i després tretze rals, cator-
ze rals, quinze rals, quatre pes-
setes i tornem-hi amb els disset
rals... fins al duro. També se so-
lia dir: vint-i-un ral i cinc pesse-
tes i mitja.
Tornant a la subhasta de boti-
farres em restava dir que durant
la tongada de les matances si se
sabia que alguna de les cases
tenia costum de donar botifarra
per a les ànimes, dèiem: Diu-
menge hi haurà botifarra per a
les ànimes; i segons de la casa
que era procuràvem poder-la
comprar o decantàvem comprar-
Ia. Totes les cases es coneixia
per la confiança que tenien en
fer-les bones o que eren cases
més netes. Això suposa que al-
gunes tenien més requesta i ha-
víem de pagar-les més cares que
d'altres, però sempre hi havia
algú que se la quedava. Els di-
ners anaven a la caixa de les àni-
mes.
Una altra ocurrència solia tenir
lloc un dia a l'any a la sortida de
la missa major, era la passada
de revista del sometent. Un diu-
menge a l'any, prèviament con-
vingut i anunciat per l'agutzil a la
crida del diumenge a la sortida
de missa, el caporal convocava
a tots els que formaven part del
sometent del municipi a passar
revista a la plaça del poble on el
mateix caporal comprovava, un
per un, si tenia l'arma amb con-
dicions, ben neta i cuidada tant
per dins els canons com per
fora, també mirava si es tenia la
documentació en regla.
Encara recordo la feinada que
tenia el meu pare el dia abans de
passar revista a netejar la seva
escopeta d'un sol canó llarguís-
sim i del sistema de «fluixè». Re-
c-ordo que per fer-la ben neta
feia servir oli i petroli i amb un
drapot i la baqueta la deixava
com un llum.
Els que no ho tenien tot com
cal el caporal els passava repul-
sa. D'altra banda era ben curiós
contemplar una bona colla de
pagesos armats amb les seves
escopetes: qui de central, qui de
la «ñuixè» o de pistó, ... però tots
disposats a defensar el poble
dels possibles lladres i malfac-
tors.
Jordi SANGLAS


VIVÈNCIES A LA SORTIDA DE MISSA A TAVERTET

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert