research

Las técnicas del parlamentarismo racionalizado en la constitución de Túnez de 2014

Abstract

La Constitució de Tunísia de 2014, que és el resultat del procés constituent obert l’any 2011, després de la derrota del president Ben Ali, conté una regulació detallada dels òrgans de govern que es distribueixen les funcions de direcció política (Assemblea de Representants del Poble, president de la República, cap del govern); la Constitució regula la formació, el funcionament, les competències d’aquests òrgans i les relacions entre ells. Les característiques més destacades de la forma de govern tunisenca són un Parlament monocameral i un poder executiu dualístic, entre els "caps" del qual —el president de la República i el cap del Govern— és previst un sistema de checks and balances. Malgrat una disciplina de les relacions entre aquests òrgans que utilitza diverses tècniques de parlamentarisme racionalitzat (com la regulació detallada de la formació del govern, de la relació de confiança i de les formes de participació del president de la República en el procés de decisió política) no és clar de moment si el sistema de govern tunisenc pot ser qualificat de règim parlamentari o com un sistema semipresidencial, i, en aquest segon cas, de quina mena de semipresidencialisme es tracta. De la pràctica que sorgeix quan la Constitució entra en vigor es desprèn que el paper del cap d’Estat no es limitarà a una funció merament representativa, sinó que, paral·lelament, el paper del president se situarà en un context pluralista, que es creu que podria distingir clarament la forma de govern tunisenca del presidencialisme autoritari encara dominant al món àrab.Tunisia's 2014 Constitution, which resulted from the process of drafting the Constitution initiated in 2011 after the fall of President Ben Ali, contains a detailed regulation of government bodies among which political management functions are distributed (the Assembly of the Representatives of the People, the President of the Republic, head of state). The Constitution regulates the formation, functioning, and powers of said bodies, as well as the relations among them. The most salient characteristics of the Tunisian form of government are a one-chamber parliament and a dualistic executive branch. A system of checks and balances is envisaged for the relationship between the head of state and the president of the Republic. In spite of a discipline among these institutions that employs various techniques of streamlined parliamentarianism (such as the detailed regulation of the formation of the government, confidence motions, and forms of participation by the president of the Republic in political decision-making), it is not immediately clear if the Tunisian system of government can be termed a parliamentary system or a semi-presidential system, and if it were the latter, what type of semi-presidential system it would constitute. Based on practice, after the Constitution went into effect, one can conclude that the role of the head of state will not be limited to a merely representative function; at the same time, the role of president will be situated in a pluralistic context, which, it is assumed, could clearly differentiate the Tunisian form of government from the authoritarian presidentialism that is still dominant in the Arab world.La Constitución de Túnez de 2014, que es el resultado del proceso constituyente abierto en 2011 después de la caída del presidente Ben Alì, contiene una regulación detallada de los órganos de gobierno entre los cuales están distribuidas las funciones de dirección política (Asamblea de Representantes del Pueblo, presidente de la República, jefe del Gobierno): la Constitución regula la formación, el funcionamiento, las competencias de dichos órganos y las relaciones entre ellos. Las características más destacadas de la forma de gobierno tunecina son un parlamento unicameral y un poder ejecutivo dual, entre cuyas "cabezas" —el presidente de la República y el jefe del Gobierno— está previsto un sistema de checks and balances. A pesar de una disciplina de las relaciones entre dichos órganos que utiliza varias técnicas del parlamentarismo racionalizado (como la regulación detallada de la formación del gobierno, de la relación de confianza y de las formas de participación del presidente de la República en el proceso de decisión política) no está por el momento claro si el sistema de gobierno tunecino puede ser calificado como un régimen parlamentario o como un sistema semipresidencial, y, en este segundo caso, de qué tipo de semipresidencialismo se trata. De la práctica que emerge después de la entrada en vigor de la Constitución se desprende que el papel del jefe del Estado no estará limitado a una función meramente representativa, sino que, al mismo tiempo, el papel del presidente estará situado en un contexto pluralista, que se supone pueda diferenciar claramente la forma de gobierno tunecina del presidencialismo autoritario todavía dominante en el mundo árabe

    Similar works