Salvadó, Alan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Antonio Somaini. Ejzenštejn. Il cinema, le arti, il 
montaggio
Piccola Biblioteca Einaudi, Torino, 2011, 446 pp.
Alan Salvadó
RESSENYES · Cinema Comparat/ive Cinema · Vol. I · Núm 3. · 2013 · 81-82
Quan Tom Gunning utilitza el terme cinema 
of attractions per a definir el cinema dels orígens, 
que prioritza la mostra d’un fet cinematogràfic 
per damunt de la seva narració, il·lumina tant 
el passat com el present del cinema. La teoria 
de Gunning, batejada significativament en 
correspondència amb la del muntatge d’atraccions 
de Sergei Eisenstein, ens permet reinterpretar 
els primers anys del cinematògraf, entenent-los 
com un model de representació propi i no com 
un pas intermedi en la institucionalització del 
cinema com a relat. Curiosament, el procés de 
mutació que ha experimentat i que experimenta 
el cinema a partir de la tecnologia digital, ha 
permès al mateix Gunning i a d’altres autors, 
d’establir una diagonal entre els blockbusters 
contemporanis i el dispositiu espectacular del 
cinema dels orígens. En tots dos casos, l’impacte 
visual atreu l’atenció de l’espectador, i les formes 
cinematogràfiques esdevenen portadores del 
discurs del gran espectacle, la màxima figuració 
del qual és l’experiència sensorial de la muntanya 
russa. L’evolució cinematogràfica es construeix, 
doncs, a partir d’una regressió als orígens. 
En el gest de Gunning de reescriure la 
teoria central sobre el muntatge d’Eisenstein, 
sota la llum d’uns altres temps i d’unes altres 
formes, s’amaga alguna cosa d’eisensteiniana en 
si mateixa. Aquesta mirada cap al passat com a 
mecanisme de comprensió del present és l’eix 
central del pensament del cineasta rus al llarg de 
la seva trajectòria artística i intel·lectual. Malgrat 
ser un fill de la revolució, el seu ampli corpus 
teòric està vertebrat per aquest plantejament 
dialèctic, on les petjades del passat ens guien des 
del present envers el futur. El passat es presenta 
com a quelcom a redescobrir i no com una cosa 
que cal destruir. Aquesta equació temporal és la 
primera gran evidència que ens mostra la biografia 
intel·lectual de Sergei Eisenstein que Antonio 
Somaini recompon amb gran detall i rigor en el 
seu Ejzenštejn. Il cinema, le arti, il montaggio. Les 
idees del director rus, disseminades en una gran 
diversitat d’articles i de llibres, que abasten des 
dels inicis dels anys 20 fins a 1948 (data de la 
seva mort), són com múltiples fragments d’una 
línia de pensament que Somaini sap muntar amb 
gran agudesa. El llibre és, possiblement, una de 
les millors recomposicions de l’ideari d’Eisenstein 
feta fins avui. 
El binomi fer cinema i pensar el cinema no 
és exclusiu d’Eisenstein, sinó que es tracta d’un 
dels grans paradigmes dels anys 20. Epstein, 
Vertov, Delluc, L’Herbier, Pudovkin, Léger són 
alguns dels noms que van convertir la pràctica 
cinematogràfica en un laboratio d’experimentació 
adient a diverses idees i postulats sobre el cinema. 
En aquest sentit, podem afirmar que el llibre 
de Somaini és l’ordenació de totes les notes del 
laboratori eisenstenià. Un laboratori on l’error, el 
projecte fallit o bé els detalls (aparentment) més 
banals, poden tenir tanta importància com els 
assoliments del cineasta. No existeix la distinció 
entre les grans i les petites formes, sinó que les 
anotacions i els esbossos contenen la saviesa en 
potència de les imatges. Somaini és conscient 
81
ANTONIO SOMAINI. EJZENŠTEJN. IL CINEMA, LE ARTI, IL MONTAGGIO
d’això, i mitjançant aquest plantejament tan 
benjaminià, troba en les formes més perifèriques 
o residuals noves vies per a la interpretació 
del conjunt de l’obra del cineasta rus. Així, 
per exemple, en la sèrie de dibuixos inèdits 
d’Eisenstein sobre el passatge macbethià de la 
mort del rei Duncan, trobem enquadraments o 
plantejaments compositius que reapareixerien 
en la sublim batalla del gel a Alexander Nevski 
(1938). 
Al llarg dels diferents capítols Somaini 
demostra com les formes eisenstenianes sorgeixen 
d’aquest work in progress continu. Per aquest 
motiu el plantejament cronològic és fonamental 
en l’estructura del llibre, ja que observem amb 
deteniment com neixen i creixen les idees (tornant 
i desapareixent segons el context), i alhora 
observem com, gairebé de forma rizomàtica, 
aquestes idees abracen, dialoguen o es contraposen 
als plantejaments d’altres grans pensadors 
contemporanis: Aby Warburg, Walter Benjamin, 
Ernst Bloch, Georges Bataille, André Malraux 
o Siegfried Kracauer. Aquesta transversalitat i 
aquesta interdisciplinaritat vertebren tot el text, i 
estan contingudes en el mateix subtítol del llibre: 
«el cinema, les arts i el muntatge». Com si es tractés 
d’una seqüència del laboratori Kuleshov, aquests 
tres conceptes s’entrellacen en el llibre com es van 
entrellaçar en el pensament d’Eisenstein, on les 
problemàtiques cinematogràfiques eren estudiades 
en relació amb les altres arts i resoltes sempre sota 
l’eix conductor del muntatge. Somaini recorre 
el camí intel·lectual d’Eisenstein mostrant-nos 
la multitud de bifurcacions i ramificacions que 
poden obrir-se davant nostre. 
En aquest sentit, és interessant el fet que 
la famosa teoria del muntatge d’atraccions 
d’Eisenstein neixi a partir del gest de l’actor, com bé 
apunta l’autor en els capítols inicials del llibre. És 
durant la seva experiència avantguardista i teatral 
al costat del mestre Meyerhold, quan el cineasta 
descobreix la importància de l’expressivitat actoral, 
associada en aquella època a la biomecànica com a 
reflex de la industrialització de la societat soviètica. 
En aquest ensenyament, Eisenstein troba el punt 
de partida de tota una gran teoria de les formes 
basada en l’expressivitat de l’obra d’art. La virtut 
del llibre és la de documentar amb extrem rigor 
l’evolució de les idees d’Eisenstein, fins al punt 
que observem com un gest teatral s’ha transfigurat 
en una de les formes cinematogràfiques més 
rellevants del segle XX. El fil de pensament que 
embasta el llibre és tan fluid que podem apropar-
nos al present sense cap temor, i enfortir encara 
més les correspondències apuntades a l’inici amb 
les teories de Tom Gunning. 
Sota la llum dels canvis que afecten al cinema 
des de la revolució digital de finals del segle XX, 
no sembla atzarosa ni banal la tasca que duu a 
terme Antonio Somaini amb aquest llibre. Tot el 
contrari, en aquesta llarga travessia al llarg d’un 
territori desconegut, la llum que produeix el 
far d’un dels més grans creadors i pensadors de 
formes cinematogràfiques, esdevé imprescindible 
per poder pensar el cinema avui. •
82 Cinema Comparat/ive Cinema · Vol. I · Nº 3 · Hivern 2013


Antonio Somaini. Ejzenštejn. Il cinema, le arti, il montaggio

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert