Moreno, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Perdut a la Tempesta 
MIQUEL MORENO* 
D es que les tr?pes iraquianes van envair el peti~ emi-rat de Kuwait el 2 d'agost, les parets de l'estudi esta-ven plenes de mapes de la zona del conflicte. Al 
principi només hi havia una carta de l'Orient Mitjà, però 
a mesura que la crisi es complicava les parets s'omplien 
de mapes de la zona i l'habitació cada cop se semblava 
més als estats majors que veiem a les pel.lícules de guerra. 
Ara, quan fa mesos que la guerra ha acabat, només queda 
un lll:apa dels desastres del conflicte que va publicar el 
diari EL SOL i que comparteix el protagonisme amb un 
plànol dels Balcans. Aquella guerra que durant tres mesos 
va arribar a ser una obsessió, ara s'ha convertit en un 
mapa a la paret i un cúmul de records i vivències que cos-
ten d'evocar. 
Dahran és un punt del món que segurament mai no ha-
gués conegut si el president iraquià, Saddam Hussein, no 
haguès decidit superar els problemes econòmics del seu 
·país, i dirimir les diferències amb els seus germans i veïns, 7 S 
envaint-los. . · 
De fe t, Dahran és un punt a l'est de la península aràbi-
ga, batejat per les càlides aigües del Golf Pèrsic, sense gai-
re més interès que la base militar que hi ha. Si algú hagués 
pogut fer turisme pel país -ningú pot entrar-hi sense que 
un saudita l'esponsoritzi- de ben segur que no inclouria 
* TV3. 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
76 
Dahran en la seva ruta. Però la crisi del golf va fer que el 
desplegament aliat a la zona, més de mig milió d'homes, 
tingués Oahran com a centre i, en conseqüència, també va 
convertir-se en el punt de trobada del miler de periodistes 
que els diferents mitjans del món van destacar a la 
zona. 
TV3 no va ser una excepció i va mantenir-hi un equip 
des de l'agost fins a la fi de la guerra. A mi em va tocar 
prendre el relleu a començaments de desembre i el vaig 
entregar 55 dies després, en plena guerra. 
La veritat és que anàvem convençuts que viuríem una 
gran experiència i que, si desgraciadament començava la 
guerra, la podríem transmetre en directe. Les antenes pa-
rabòliques portàtils i els nous mitjans tècnics ho farien 
possible. 
Però, com passa tot sovint, una cosa és el que es preveu i 
una altra el que et trobes després. 
La primera visita al JIB o centre de premsa de l'exèrcit 
nord-americà a la zona ja va ser premonitòria. La llarga 
llista de temes per cobrir que sol.licitàvem a una somrient 
soldat negre anomenada DA VIS va topar amb el mur in-
franquejable de la resposta apresa de memòria de tant 
repetir-la: "aquí hi ha unes llistes amb les oportunitats in-
formatives del dia i tot el que no hi estigui contemplat re-
querirà una sol.licitud especial per escrit". Decenes de pa-
perets demanant tÓta mena de reportatges no van obteriir 
mai resposta. 
Amb el temps vàrem descobrir dues qüestions. La pri-
mera, que demanar coses per a una televisió que no fos 
nord-americana o britànica predisposava a la negativa. 
Em vaig quedar de pedra la primera vegada que vaig sen-
tir a un oficial saudita dir que els espanyols el que havíem 
de fer era enviar més tropes i menys periodistes. lla sego-
na, que la crisi, lluny de gaudir d'una gran cobertura in-
formativa, el que havia de tenir era un gran control de la 
infòrmació per part dels militars. 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
Tot i això, informativament parlant, la crisi del golf va 
passar per fases ben diferents. Malgrat les limitacions ·que 
ja eren importants, les setmanes que van precedir la gue-
rra van permetre el treball periodístic. 
Les visites de diferents personalitats nord-americanes 
com el vice-president dels Estats Units, Dan Quayle; el Se-
cretari d'Estat, James Baker; el Secretari de Defensa, Ri-
chard Cheney; l'hereu de la corona britànica, el Príncep 
Carles; o el primer ministre britànic, John Major van fer 
possible veure les tropes al desert prop de la frontera amb 
Kuwait i per tant prop de l'hipotètic front de batalla. 
Per Nadal, els que no pertanyíem a cap de les grans ca-
denes de televisió dels Estats Units o de la Gran Bretanya 
vàrem tenir una altra oportunitat de visitar els efectius 
destacats prop de la frontera kuwaitiana i d'oferir bons re-
portatges sobre com celebraven les festes els soldats desta-
cats al desert. 
Les informacions sobre com vivien els habitants de l'A-
ràbia Saudita la crisi van col.laborar a calmar el neguit 
del temps d'espera per a una data límit que l'Onu havia fi-
xat en el dimarts quinze de gener. . 
Era curiós poder mostrar com els estrangers que treba-
llen en llocs directius d'algunes empreses saudites mata-
ven el temps en festes prohibides que trasgredien la llei is-
làmica i que estaven penades amb anys de presó si la poli-
cia religiosa, la MUT A W A, les descobria. 
Vi fermentat de forma casolana, cervesa feta a casa, un 
alcohol destilat clandestinament a partir de "levadura Ro-
yal" anomenat Sadiki, tota mena de menjars de porc pro-
hibits per l'islam, música anglosaxona, poca llum i dones 
amb les que es podia ballar, formaven l'escenari on els oc-
cidentals miraven d'oblidar els problemes que els tenien 
atrapats en un país que estava al centre de l'huracà. 
Però a mesura que s'acostava el dia O, les autoritats 
saudites limitaven la mobilitat dels periodistes progressi-
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
77 
78 
vament, i el comandament aliat tancava definitivament 
l'aixeta i creava els "pools" informatius. 
Només un centenar del miler de periodistes destacats a 
Dahran poc abans del quinze de gener va poder accedir 
als "pools" nord-americans i britànics que es vari crear. 
La resta, periodistes de la majoria dels països europeus 
més els japonesos i alguns sud-americans, ens vàrem que-
dar al carrer, després d'un sorteig poc clar on només nord-
americans i britànics ·portaven números. Allí es va acabar 
la possibilitat de donar informacions de primera mà sobre 
la crisi del golf. 
Segons Howard Kurtz del Washington Post, el Pentà-
gon va establir el sistema de "pools" el 1984 en resposta a 
les queixes dels periodistes que van ser exclosos de la co-
bertura de la invasió de l'illa de Granada. 
El comandament alia t donava tres raons per justificar els 
"pools" que el Herald Tribune del 12 de febrer va 
recollir: 
1.- Els "pools?' són necessaris per garantir la seguretat 
física dels reporters. 
2.- Els oficials han de supervisar les informacions per 
evitar que aquestes posin en risc les tropes aliad.es. 
3.- Seria simplement poc pràctic permetre al miler de 
periodistes que hi l}a ara -es refereix als mesos de gener/ 
febrer-a l'Aràbia 'Saudita vagar pel desert lliurement. A 
més, els sondejos mostren com la major part de l'opinió 
pública està a favor de les restriccions imposades pel Pen-
tàgon, afegien. 
Altres veus, però, interpretaven el fet de forma ben dife-
rent. Molts dels comandaments de l'operació "Desert 
Storm", Tempesta del Desert, nom amb que es va batejar 
l'operació aliada contra les tropes de Saddam Hussein, 
eren joves oficials a la guerra del Vietnam, com recorden 
periodistes del Herald Tribu ne que han analitzat la cober-
tura de la guerra. 
Molts d'ells tenien ben present que la guerra del Viet-
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
nam es va perdre als menjadors dels nord-americans i, 
com afirmen alguns periodistes dels Estats Units, estan se-
gurs que l'inici de la derrota va ser la informació que ge-
neraven els reporters que es movien lliurement per la jun-
gla amb les tropes i desmentien els informes favorables 
que donaven els comandaments en els "briefings'' de les 5 
de la tarda a Saigon, on tot eren flors i violes. 
Sigui com sigui, el resultat va ser clar. La informació 
que generaven els "pools" no servia per explicar el que 
realment passava. Les imatges del "pool" arribaven amb 
hores de retard, com la informació. El que arribava eren 
els retalls del material que havien fet servir les grans cade-
nes després d'haver passat la censura militar. Al final tot 
es reduïa a suma de declaracions positives de marines 
nord-americans, o de les Rates del Desert britàniques, que 
no tenien res a veure amb el que realment passava. 
Un cas va resultar paradigmàtic. A un pilot saudita li 
van atribuir l'aba~iment de dos Mirages iraquians que ha-
vien penetrat a l'espai aèri del seu país. De seguida es va 
parlar del pilot heroí. Pensaven que el "pool" donaria 
imatges ràpidament i que podríem oferir la notícia. No va 
anar ben bé així. Gairebé 24 hores després que se sabés el 
fet, encara fèiem cròniques amb imatges de recurs que te-
níem arxivades des de feia dies. A Barcelona, hores abans, 
ja havien pogut fer un video amb les imatges del fet servi-
des· per la CNN. 
Però a més de les limitacions que imposava la censura 
militar i els "pools", el sistema plantejava altres inconve- 79 
nients denunciats per diversos periodistes angloxasons no 
inclosos en els "pools". 
El prestigiós reporter del diari britànic The Independent, 
Robert Fisk, denunciava la militarització dels periodistes 
del "pool" i la insolidaritat amb els companys i posava un 
exemple: la batalla d'Al Whafgi. 
Explica FISK que quan s'apropava a la zona del com-
bat per investigar, un reporter de la cadena nord-
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
80 
americana de televisió NBC que pertanyia al "pool" va 
tractar d'impedir-li de fer-ho dient-li imbècil, acusant-lo 
de no tenir permís per estar-hi, de no deixar-lo·s fer la seva 
feina, i comminant-lo a tornar a Dahran. Després, segueix 
Fisk, va cridar a un relacions públiques dels marines dels 
Estats Units que li va recordar la prohibició de parlar amb 
els seus homes. Amb tot, el viatge, comenta Fisk, va servir 
per comprovar que els iraquians continuaven lluitant a la 
ciutat molt després que el premier britànic anunciés a 
Londres que Khafghi havia estat alliberada. 
Un incident com aquest podia costar l'expulsió del país 
o la retirada de les credencials durant dies, com li va pas-
sar a un equip de la BBC, immovilitzat a.l'hotel per aques-
ta causa. 
Khafgi va ser, possiblement, un dels pocs fronts r-eals 
d'aquesta guerra i gràcies als "pools" i a la censura· pràctica-
ment no ho vàrem veure. D'això es queixava un directiu 
de la cadena de televisió nord-americana ABC, Georges 
Whatson, qui afegia que malgrat la censura esperaven 
imatges de més acció que finalment no van arribar. 
Aquestes limitacions van motivar grans protestes des 
d'abans del començament de la guerra. El 10 de gener, 4 
periodistes independents i nou empreses periodístiques 
van demandar al Pentàgon pel sistema muntat per accedir 
als "pools". Una demanda que va repetir-se dies després, a 
primers de febrer quan la prestigiosa agència France Press 
també iniciava la lluita legal contra el departament de De-
fensa dels Estats Units per aquest motiu. Però les deman-
des no van servir per a res. 
Paral.lelament, les televisions petites ens apanyàvem 
com podíem. Era molt difícil informar sobre una operació 
de destrucció aèria sistemàtica durant sis setmanes i d'una 
batalla terrestre fulgurant, de 100 hores, sense la col.labo-
ració dels implicats i amb pocs mitjans. 
Mentre la CNN tenia 250 persones a l'Aràbia Saudita, 
TV3, l'única televisió espanyola a Dahran des de Nadal i 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
fins a començaments de febrer, disposava d'un equip for-
mat per quatre persones. 
El dia que va començar la guerra, aquest enviat especial 
havia entrevistat en directe un oficial dels marines nord-
americans, que sense dir per raons obvies, que la guerra 
començava aquell dia, si va afirmar que tot estava a punt 
per rebre l'ordre d'atacar. El mateix dia, a la nit, vàrem te-
nir notícies que a la base aèria de Dubai, als emirats 
arabs, hi havia molt moviment. Eren les dotze de la nit. 
Vàrem intentar confirmar-ho, però no va ser possible. A 
l'oficina de premsa de les forces nord-americanes no hi va 
haver manera de saber res. Qui va agafar el telèfon apa-
rentava saber menys que nosaltres. Poques hores després, 
l'Enric Gonzalez, d'El País, ens trucava des de Riyad per· 
donar-nos la confirmació que havia rebut de Madrid. Se-
gurament, si hi hagués hagut una altra política informati-
va, i si haguéssim sigut dos equips per comptes d'un, pro-
bablement .haguéssim pogut donar la notícia des de 
Dahran. 
Però aquest no va ser un cas aïllat. A partir d'aquell mo-
ment va convertir-se en habitual que els fets importants se 
sabessin abans via Washington que via Dahran. Això, 
afegit al plantejament del macro-programa de la CNN 
"La Guerra del Golf', va donar com a resultat que la re-
dacció central s'assabentés de les coses al mateix temps 
que nosaltres gràcies al somni de l'aldea global que final-
ment feia realitat la cadena de televisió nord-americana. 
I com que la CNN entrava en directe en qualsevol mo- 81 
ment, fins i tot per telèfon, els hàbits van canviar i tots 
vam haver de començar a imitar la CNN però amb dife-
rències evidents. Un company de la RAI comentava de-
sesperat un dia que era impossible cercar informació en 
les fonts en aquelles condicions. Quan no estava fent una 
connexió telefònica, buscava desesperadament unes imat-
ges de "pool" per fer una crònica, o es pentinava a corre-
cuita per fer un directe. I tot ben amanit per un seguit de 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
82 
corregudes vertiginoses fins al refugi amb motiu dels atacs 
amb míssils SCUD. Uns atacs que al cap de poc van 
portar-nos a una deducció: quan hí ha una ala rma val 
més sortir a filmar els míssils que patir la histèria que es 
viu als refugis. 
El ritme frenètic, la manca de descans, el menjar poc, el 
neguit pels atacs dels míssils iraquians, la censura i la fal-
ta d'informació Rdedigna per cobrir les necessitats del 
mitjà, feien força difícil la cobertura de la guerra per a un 
mitjà modest. 
La unilateralitat de la procedència de les informacions 
-el Pentàgon- i la lògica intoxicació pròpia de totes les 
guerres van donar com a resultat que els mitjans fossin 
utilitzats per confondre a l'enemic. El mateix cap de l'ope-
ració "Dessert Storm", el general Norman Schwarzkopf, 
va citar dos casos en que la cobertura de la premsa havia 
donat suport a l'esforç militar aliat: els informes sobre el 
desembarcament amfibi a Kuwait, que van induir Saddam 
Hussein a volcar el seu esforç defensiu cap a un desem-
barcament que mai no va tenir lloc. I les notícies exagera-
des sobre l'acumulació ràpida d'una enorme força aliada 
a l'Aràbia Saudita a l'agost, que en realitat eren tan po-
ques que haurien esta t molt vulnerables a un atac 
iraquià. 
Així mateix, la,censura i la falta d'accès directe als llocs 
on es produeix 1a notícia van comportar la denúncia de 
falsetat davant informacions com les referides a les morts 
de cormorans a conseqüència de la taca de petroli genera-
da pels iraquians en trencar les vàlvules dels pous ubica ts 
en territori kuwaitià. O les maquetes servides per les cade-
nes de televisió nord-americanes sobre les numantines de-
fenses iraquianes que després no va trobar ningú. malgrat 
que la font de les dades amb que es van elaborar els mo-
dels va ser el mateix Pentàgon. 
Finalment, malgrat la censura i tots els inconven ients 
abans esmentats, les televisions del món sí van poder oh-
ANNALS D EL PERIODISM E CATALÀ 
tenir a temps les imatges que van servir per esborrar fan-
tasmes del passat com aquelles dels marines despentjant-
se de l'helicòpter a l'ambaixada dels Estats Units a Ku-
wait, l'altra cara de la moneda de la fugida per cames o 
per aspes d'helicòpter de Vietnam. O les fetes servir per la 
CNN en un recull de les millors imatges de la reconquesta 
de Kuwait amb la cançó "What a wonderful world" de la 
pel.lícula "Good morning Vietnam" com a teló de fons. 
Després de setmanes de neguit i centenars de morts i fe-
rits, tot ha tornat al seu lloc a Occident. La gent no buida 
els supermercats i les borses tornen a donar grans benefi-
cis. El Dow Jones i el Nikkey ens desperten cada matí i el 
preu de les hipoteques dels habitatges acaparen altre cop 
· la nostra atenció. Les cadenes de televisió nord-ame-
ricanes fan balanç i veuen que la cobertura del golf els ha 
fet per.dre milions de dolars i han començat a reduir plan-
tilles. El veí de davant de casa ja no em pregunta per la 
operativitat dels T-72 iraquians enfront dels Challager 
britànics o dels Abrams Al-Ml nord-americans. I jo he 
desat gairebé tots els mapes perquè no s'omplin de 
pols.• 
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ 
83 


Perdut a la tempesta

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert