Ressenya sobre el llibre "Pintura en danza. Los artistas españoles y el ballet (1916-1962)", de Idoia Murga Castro. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid, 2012

Vendrell, Ester

Revistes Catalanes amb Accés Obert

383
Ressenyes
Llum a la història a partir de l’escena
Ester Vendrell
Idoia Murga Castro: Pintura en danza. Los artistas españoles y el ballet 
(1916-1962). Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 
Madrid, 2012.
El text que acaba de publicar-se recentment, Pintura en 
danza . Los artistes españoles y el ballet (1916-1962), és la segona 
gran aportació de la seva autora, Idoia Murga Castro, una jove 
investigadora que es va donar a conèixer amb la publicació 
anterior , Escenografía de la danza en la edad de plata ( 1916-1936).
Idoia Murga Castro és doctora en Història de l’art per la 
Universitat Complutense de Madrid amb Menció de Doctor 
Europeu i Premi Extraordinari de Doctorat. Aquesta tesi que 
ara es publica és el resultat d’una recerca que es va portar a 
terme entre els anys 2007 i 2011 a l’Institut d’Història, CCHS, 
CSIC i a diferents centres internacionals com The Courtauld 
Institute of Art de Londres, la Columbia University de Nova 
York, el Centre André Chastel (INHA, CNRS-Paris IV Sor-
bone), el Musée d’Orsay de París, i la Peggy Guggenheim 
Collection de Venècia, gràcies al programa FPU del Ministeri 
d’Educació.
La magnitud del treball i les seves aportacions són propor-
cionals a l’objectiu i la metodologia proposada. Es tractava 
384
ESTUDIS ESCÈNICS 39-40
d’esclarir tota aquella obra i la col·laboració originada entre 
pintors espanyols i la creació coreogràfica, sorgida a partir 
de l’experiència dels Ballets Russos de Diaghilev. Cal recor-
dar que aquests havien inaugurat un nou capítol en les arts i 
especialment gràcies a l’estreta col·laboració interdiscipli-
nar entre compositors, pintors, escultors, dramaturgs i co-
reò grafs. 
Per tant, es tractava de poder fer una recerca exhaustiva i 
completar d’altres treballs ja existents, però que només apun-
taven línies i no deixaven de ser peces d’un trencaclosques 
incomplet que deixaven així la història incompleta.
Si bé l’autora en la seva primera recerca i publicació ja es 
va centrar en el període incipient de la modernitat espanyola, 
que va des de la presentació el 1916 dels Ballets Russos de 
Diaghilev a Madrid fins el 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil, 
la tesi Doctoral ha tancat un cercle mostrant la continuïtat 
d’aquesta estreta col·laboració durant la guerra civil, tant des 
del bàndol republicà com del franquista, i la diàspora interna-
cional de molts dels seus creadors al continent europeu, a 
Rússia i al nord i el sud d’Amèrica.
El plantejament de la recerca en si ja era transversal ja que, 
per una banda, es tractava de resseguir la història coreogràfica 
dins la història contemporània d’Espanya, i per l’altra de la 
creació artística dels pintors en el Ballet i la dimensió estètica 
en el pas del temps. Aquesta amplitud i transversalitat també 
està present en l’extensa metodologia i les fonts emprades 
per l’autora, la qual cosa repercuteix positivament i esclareix 
àmbits de la nostra cultura molt diversos: la història de les 
arts escèniques, l’escenografia, les arts plàstiques i la història 
de l’art. 
La publicació està estructurada mantenint l’índex acadè-
mic d’un treball d’investigació; 1) fonamentació conceptual, 
385
Ressenyes
objectius, metodologia, fonts i estructura, 2) un cos central 
del treball estructurat en tres grans seccions: els anys de la 
modernitat abans de la guerra civil, guerra civil i diàspora 
i 3) conclusions. L’edició del llibre és de gran qualitat, tant 
pel seu format de Biblioteca d’Història de l’art com per la 
quantitat i l’excel·lent reproducció d’obra plàstica inèdita 
per a la majoria de lectors.
Les notes a peu, les referències bibliogràfiques de gran ac-
tualitat i l’exhaustiva citació de fonts ja són en si mateixos una 
aportació extraordinària. 
En definitiva, un llibre que demostra la dimensió cultural i 
artística de l’art en el ballet, les xarxes creatives interdiscipli-
nàries creades ja a principis de segle, la internacionalització 
de la cultura espanyola i la seva imatge projectada i rebuda, el 
paper del ballet en l’entreteniment i l’oci d’una societat bur-
gesa i de masses, i l’ús del folklore com a eina política.
A banda de les conclusions estrictament relacionades amb 
els continguts del treball, la gran conclusió és l’aportació in-
discutible de la recerca com a eina de coneixement i explicació 
de la nostra història, el potencial de la recerca en el camp de 
les arts escèniques, així com l’enfocament interdisciplinari en 
qualsevol àmbit del coneixement i la necessitat urgent d’im-
pulsar aquest terreny, ja que els resultats reverteixen directa-
ment en la societat, en la comprensió del nostre país, però 
sobretot en la millora de la praxis artística i escènica de l’actua-
litat tenint en compte el passat. Parlem d’un món global, del 
treball en xarxa com una novetat i de la interrelació de nuclis 
artístics a nivell internacional. Actualment, les tecnologies 
afavoreixen la velocitat d’aquest intercanvi, però és indubta-
ble que aquesta simbiosi ha existit sempre, perquè la curiosi-
tat i la mobilitat són la base de la saviesa. La cultura i la creació 
artística sempre han estat permeables a les connexions inter-
386
ESTUDIS ESCÈNICS 39-40
nacionals excepte quan els condicionants polítics han posats 
els mitjans i els impediments voluntaris perquè no fos així. 
Per tant, cal estar molt atent i lluitar perquè aquests condicio-
nants no es repeteixin i es trunqui de nou el curs de la nostra 
història cultural.


Llum a la història a partir de l'escena

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert