Colom Molas, Joan

Conill, Gregori

Mas Cornet, Guillem

Revistes Catalanes amb Accés Obert

16
autoferrer@gmail.com
LA RESTAURACIÓ DE L’ESTANY DEL COLL
O DE LES GRANOTES
Guillem Mas i Gregori Conill, de l’associació Paisatges Vius
Joan Colom Molas, del mas el Torrent
Introducci—
A principis del segle passat lÕ estany del 
Coll era el punt dÕ aigua mŽ s important 
per abeurar el bestiar de les masies de 
Rupit i Pruit, sobretot en per’odes de grans 
sequeres. A causa de la gran quantitat 
d’amfibis que hi arribaven atrets per les 
seves grans dimensions, popularment tambŽ  
se lÕ anomenava lÕ estany de les Granotes. 
D’aquella època se’n conserva una fotografia 
que es troba al menjador del restaurant del 
Santuari de la Salut a Sant Feliu de Pallerols. 
L’estany no pertany a un únic propietari, 
sinó que és compartit per les finques del Coll, el 
Torrent i Roca-roja, i és precisament en aquest 
punt on conflueixen els tancats ramaders de les 
tres masies, de manera que abeuraven el bestiar 
al mateix punt d’aigua però cada ramat en la 
seva part. No obstant aixó, en part a causa de 
la presència continuada de bestiar, durant la 
Estany del Coll a 
principis del segle xx
Fotos: Arxiu
17
segona meitat de segle xx l’estany es va anar 
omplint de sediments i va deixar de ser un punt 
d’aigua important per esdevenir una bassa de 
poca entitat que estava seca una bona part de 
l’any. Per aquesta raó darrerement les vaques 
ja no s’hi podien abeurar al pic de l’estiu i els 
ramaders van haver de col·locar abeuradors 
connectats a la xarxa d’aigua.
El projecte
Amb l’objectiu de recuperar el seu aspecte 
original i la seva flora i fauna associada, 
els tres propietaris de l’estany es varen 
posar d’acord per a restaurar-lo des d’un 
punt de vista ambiental i ecològic, és a dir, 
prioritzant la conservació de la biodiversitat 
i la integració paisatgística. Alhora, també 
varen acordar de no permetre que el bestiar 
tornés a accedir al perímetre de l’estany.
Actuacions
Amb l’assessorament de l’associació Paisatges 
Vius els propietaris varen aconseguir un ajut 
del Departament de Medi Ambient i Habitatge 
de la Generalitat de Catalunya per tal de 
finançar les actuacions necessàries per a la 
seva recuperació, que varen ser les següents:
Excavació de la cubeta. A principis de 
setembre de 2010, aprofitant la sequera 
estival, es va buidar la cubeta de l’estany 
amb una retroexcavadora fins a recuperar les 
dimensions que havia tingut en el passat, és 
a dir, uns 60 metres de longitud per uns 25 
d’amplada. En total es van extreure 1.695 
tones de terra, una part de les quals es varen 
utilitzar per crear la mota de contenció de 
l’estany i la resta es va portar als camps més 
primalls de les finques per tal de poder-los 
treballar amb més facilitat.
Es varen crear unes ribes de pendent 
suau i de perfil sinuós per tal d’afavorir 
l’establiment de flora aquàtica i es varen 
excavar cubetes interiors a diferents 
fondàries per tal que es formin petites 
basses quan el nivell baixi en èpoques de 
sequera. La fondària màxima de l’estany 
és d’uns 3 metres, però hi ha plataformes 
a diferents fondàries, la més extensa de les 
quals es troba només a mig metre de la 
superfície i conserva part de la vegetació 
preexistent amb l’objectiu d’accelerar el 
procés de revegetació. Just un mes després 
Vaques dins la cubeta 
de l’estany, sense ai-
gua i reblerta de terra, 
l’agost del 2010 
Foto: Guillem Mas
Maquinària excavant la 
cubeta
Foto: Guillem Mas
18
de l’excavació, a finals del mes d’octubre 
de 2010, va tenir lloc un fort aiguat que va 
deixar més de 200 litres/m2 en 24 hores i 
va omplir l’estany fins dalt de tot.
Col·locació d’un abeurador. Aprofitant 
l’excavació es va fer passar una mànega 
per sota de la mota per tal de poder 
instal·lar un abeurador per les vaques en 
un nivell inferior perquè puguin beure 
sense haver d’entrar a l’estany.
Revegetació amb plantes aquàtiques. Tot 
i haver conservat una part de la vegetació 
existent, hi ha zones que van quedar 
desproveïdes de vegetació i va ser necessari 
revegetar-les per reduir l’erosió. En una 
primera jornada de voluntariat una quinzena 
de persones varen plantar lliris d’aigua, 
joncs i altres plantes aquàtiques al voltant 
de l‘estany per tal d’accelerar el procés de 
colonització. 
Construcció d’una tanca perimetral. En 
una segona jornada de voluntariat es va 
construir una tanca perimetral de 250 metres 
de longitud al voltant de l’estany, consistent 
en estaques i travessers de fusta tractada. 
(Imatges 5). Es varen construir dues petites 
portes per permetre l’entrada de les persones 
que el visitin i una de més gran per si en 
el futur fes falta realitzar neteges o altres 
actuacions amb maquinària pesada.
Instal·lació d’un plafó informatiu. Per tal 
de donar valor a la restauració de l’estany, 
es va dissenyar un plafó informatiu on 
s’exposen els seus valors ambientals, les 
actuacions realitzades i també es recomana, 
sobretot, de no alliberar-hi peixos, tortugues 
o crancs, ja que posarien en perill les 
poblacions de granotes i tritons que hi viuen. 
El futur de lÕ estany
Per tal d’assegurar una bona gestió de 
Voluntaris durant
la plantació
Foto: Guillem Mas
Panoràmica de l’estany 
amb les plantes 
aquàtiques brotant al 
maig del 2011
Foto: Guillem Mas
19
l’estany a llarg termini es va signar un acord 
de custòdia de deu anys de durada entre els 
propietaris i l’associació Paisatges Vius en 
el qual els propietaris es comprometen a 
no utilitzar purins de porc per abonar els 
camps del voltant de l’estany i a mantenir la 
tanca en bon estat per evitar que les vaques 
hi accedeixin. Per la seva part l’associació, 
després d’haver aconseguit el finançament 
necessari per dur a terme la restauració, 
realitzarà un seguiment anual de la qualitat 
ambiental de l’estany basat en bioindicadors 
(amfibis, ocells, plantes aquàtiques, 
espiadimonis i altres invertebrats aquàtics) 
que confirmi el bon estat de conservació 
de l’estany. En el seguiment dut a terme 
la primavera de 2011 ja es va confirmar la 
reproducció de l’ànec collverd, es varen 
detectar fins a sis espècies d’amfibis (la 
granota roja, la granoteta de punts, el 
gripau comú, la reineta, el tritó palmat i 
la salamandra) i també hi començaven a 
créixer les primeres plantes aquàtiques de 
manera natural com la boga, el canyís o les 
asprelles. 
La restauració de l’estany del Coll forma 
part d’un projecte més ampli de l’associació 
Paisatges Vius, que té com a objectius: 
assegurar l’existència d’una xarxa de punts 
d’aigua de bona qualitat al territori per afavorir 
les poblacions d’amfibis i plantes aquàtiques, 
millorar paisatgísticament l’entorn, augmentar 
l’oferta d’activitats d’observació de la natura 
per promoure l’ecoturisme i, sobretot, fer-
ho de manera compatible amb les activitats 
agrícoles i ramaderes que es desenvolupen al 
Collsacabra.
Agraïments: Des d’aquestes línies 
volem donar les gràcies als tres propietaris 
de l’estany (Joan Garganta, Carme Arisa i 
Pere Colom) i als masovers de les finques 
(Joan Colom Danés i Lluís Crosas) per 
permetre i facilitar la restauració de 
l’estany. I agrair també a tots els voluntaris 
que desinteressadament varen col·laborar 
en el projecte, especialment a la família 
Codina-Currubí de Cantonigròs. 
Voluntaris construint
la tanca perimetral
Foto: Guillem Mas


Restauració de l’Estany del Coll o de les Granotes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert