Mas Cornet, Guillem

Reixach, Guillem

Revistes Catalanes amb Accés Obert

26
EL PLA DEL CASTELL, REFUgI DE 
CAÇA MENOR
El conill de bosc, una espècie bàsica en la ca-
dena alimentària dels ecosistemes mediterra-
nis, està experimentant en les darreres dècades 
un fort declivi poblacional, causat bàsicament 
per dos factors: la pèrdua de l’hàbitat i la proli-
feració de diverses malalties, sobretot la mixo-
matosi i la malaltia hemorràgica vírica. 
De la mateixa manera, la perdiu roja és 
també una espècie cada vegada menys abun-
dant a les nostres contrades i la causa, igual 
que el conill, la trobem en una disminució 
dels hàbitats propicis per a l’espècie: els 
camps de conreu, sobretot de cereals de secà.
El col·lectiu de caça-
dors de Catalunya està 
preocupat per les tendèn-
cies negatives d’aquestes 
espècies i per això s’es-
tan realitzant actuacions 
diverses al respecte. Les 
més habituals es basen en 
l’alliberament d’animals 
criats en granges, però 
els resultats obtinguts no 
sempre són òptims, ja 
que es fan amb un objec-
tiu cinegètic i no pas per 
intentar recuperar l’espè-
cie. La Societat de Caça-
dors de Tavertet, després 
de realitzar diversos pro-
jectes en aquest sentit, ha decidit canviar l’es-
tratègia i fer un pas endavant aplicant mesures 
basades en la creació de reserves o refugis.
El refugi de caça menor, una mesura 
de conservació
La Societat de Caçadors de Tavertet ha de-
cidit protegir una part del seu terme creant 
una zona de refugi on la caça menor hi estarà 
prohibida durant un temps determinat, amb 
l’objectiu que les poblacions de conill i per-
diu s’hi puguin reproduir sense pressió cine-
gètica. Amb el pas dels anys aquesta protec-
ció ajudarà que dins del refugi les densitats 
augmentin i aquest punt actuï com a nucli de 
dispersió de conills i perdius cap a d’altres 
zones del terme en busca de nous territoris.
La zona escollida per crear el refugi és el pla 
del Castell, des del baixador al Sot de Balà 
fins al puig de la Força, precisament per ser 
una de les zones del terme amb un hàbitat 
més ben conservat i també perquè els seus 
límits estan perfectament definits per una 
frontera natural, la cinglera.
És important recordar que en un refugi 
d’aquestes característiques no s’hi poden ca-
çar peces petites o mitjanes, però sí que s’hi 
pot portar a terme la caça major, de manera 
que els caçadors de la societat podran conti-
nuar caçant el porc senglar dins del refugi.
Actuacions per a la millora de l’hàbitat
Amb l’objectiu d’accelerar el procés de recupe-
ració d’aquestes espècies dins els límits del refu-
gi, la societat de caçadors, amb la col·laboració 
del Grup de Naturalistes d’Osona i el suport 
econòmic del Departament de Medi Ambient 
i Habitatge, van dur a terme una sèrie d’actua-
cions, encaminades a la millora del seu hàbitat: 
l’obertura de clarianes, la construcció de refugis 
per a conills i la instal·lació d’abeuradors.
— Construcció de vedrunes per a conills
Es varen construir dues vedrunes, estructures per 
tal facilitar punts de reproducció pel conill, ja que 
en moltes zones el sòl prim i pedregós del terri-
tori no els permet excavar els seus propis caus.
Aclarint la boixeda 
amb el tractor.
Foto: Guillem Mas
27
un dels deu abeuradors 
instal·lats.
Foto: Guillem Mas
Aspecte d’una de les 
vedrunes.
Foto: Guillem Mas
Diversos caçadors voluntaris varen cons-
truir les vedrunes de manera manual, utilitzant 
les tècniques pròpies de la pedra seca, aprofi-
tant blocs, cairons i lloses de pedra recollits de 
les proximitats. D’aquesta manera es va asse-
gurar una integració quasi perfecta de l’estruc-
tura en el paisatge i es va evitar la utilització de 
ciment o altres materials artificials.
Els refugis tenen una forma circular de 3,5 
metres de diàmetre, mitja dotzena d’entrades 
i una sèrie de cambres intercomunicades per 
passadissos estrets. S’hi farà un seguiment 
temporal per avaluar la seva ocupació.
— Instal·lació d’abeuradors
Es varen instal·lar 10 abeuradors prefabri-
cats de formigó, 2 dels quals es van situar a 
les proximitats de les vedrunes per afavorir 
que aquestes siguin ocupades pels conills. 
Els abeuradors també serviran perquè hi be-
guin perdius i altres animals salvatges. Es 
tracta d’abeuradors que s’omplen gràcies a 
la recollida i emmagatzematge de l’aigua de 
pluja, i d’aquesta manera es minimitza el seu 
manteniment.
— Aclarides selectives
Per tal de crear un hàbitat ric en plantes her-
bàcies es va dur a terme una aclarida selectiva 
de l’estrat arbustiu al voltant de les vedrunes. 
Bàsicament es varen eliminar boixos i es va-
ren respectar tots els arbres i també aquells 
arbustos menys abundants a la zona, com ara 
l’arç blanc o el roser silvestre, per tal de man-
tenir la diversitat florística. Les restes vegetals 
d’aquests treballs es varen apilar estratègica-
ment en diferents punts per crear més refugis, 
tant per al conill com per l’altra fauna boscana 
com els ratolins o els insectes.
Finalment es va instal·lar un cartell a 
l’entrada de la finca informant del compro-
mís de la Societat de Caçadors de Tavertet de 
declarar el pla del Castell refugi de caça me-
nor i de les actuacions de millora realitzades. 
Des d’aquestes línies es vol agrair a Magda-
lena Jufré, propietària de la finca on varen te-
nir lloc les actuacions de millora de l’hàbitat, 
la seva col·laboració en el projecte.
Guillem Mas 
Grup de Naturalistes d’Osona
Guillem Reixach
Societat de Caçadors de Tavertet
El conill, la perdiu i la 
becada són tres de les 
espècies que es veuran 
afavorides per la crea-
ció del refugi.
Il·lustració: Martí Ro-
dríguez
www.fondamarsal.com.es — Rupit@fondamarsal.com 


El pla del Castell, refugi de caça menor

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert