Casadesus, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

-CINGLES
DE COLLSACABRA
TAVERTET I LA SEVA FORMACIÓ GEOLÒGICA.
(2a. part)
"PEDRES ENORMES CAIGUDES
DE DALT..." .
El mar oscil-la sempre i per tant la geo-
logia de Tavertet encara ens explica una al-
tra cosa: quan es va acabar aquest materi al
que era francame nt marí (els voltants de
Tavertet són plens de closques, de petxines ,
de crancs, de musclos, etc.), arriba un mo-
ment que ve un a roca sorrenca com pedra
d 'esmolar. És un temps en el qual el mar no
es va enretirar d ' aquesta àrea, només va re-
cular una mica, alhora que van començar a
arribar grans deltes, riu s qu e teni en un s
grans dipòsits de sorres. Aquestes sorres, un
cop solidificades i endurides (gresos), com
que reposen sobre sediment marí fluix (mar-
gues), segueixen el procés típic: la de sota
és més fluixa, l' erosió la va llepant i l' altra
s'aguanta fins que es desprèn . Evidentment
es desprenen frag ments encara que siguin
sovint d 'una grandàr ia considerable. Això és
possible, a part de l' erosió de la base que
acabem d'indicar, pel fet que totes les ro-
ques quan form en grans mass es extenses, es
trenquen i formen une s fractures perpendi-
culars (diàclasi) . Aquestes fractures perme-
ten una erosió més ràpida i els blocs que
formen són els que es desprenen i que ve-
iem a Tavertet, en particular a la carretera,
on s' ha fet fins i tot una casa -la Corbera-
fent servir un bloc d ' aquests d ' aixopluc , o
bé les cases del Crous i la Torre de la Vall,
ambdues edifi cades sobre gran s roques des-
preses.
Un cas semblant i espectacul ar és el
ma ssís de Montse rrat, que no és més que
una gran taul a calcària que té unes ratlles,
unes zones perpendiculars amb un entrellat
molt estret de més feble resistència i que és
aprofitada per les aigües que hi penetren per
an ar-la desfent en forma de qu adradet s.
D'aquests quadrats, les puntes són les que
s'e spatllen més i, per tant, queden rodones,
però, com que després hi ha els estrats (o
capes horit zontals) que tamb é són més fe-
bles, les roqu es agafen la forma de botifar-
res.
Un altre tipus de fractures són les falles
vert ica ls, que enfonse n una part dels ter-
renys amb relació amb els seus adjacents.
Així, en la falla de Sant Joan de Fàbregues
la capa del pla Boixer ha estat enfonsada i
l' ermita es tà instal -Iad a sobre la matei xa
capa que forma el pla Boixer, malgrat sigui
molt més avall.
LES FALLES : FRACTURES I DES-
PLAÇAMENTS
En el moment en què s' han acabat totes
aquestes aportacions co nt inenta ls i sedi-
mentacions marin es que hem anat comen-
tant fin s ara, hi va haver uns certs movi-
ments - a part de l ' erosió qu e ha fet
l' esvoranc del sot de Balà- hi va haver, dè-
iem, cer ts moviments de diversos tipu s i un
d' ell s ha estat la causa que Tavert et sigui
més alt que les Guilleries. Sobretot, un fet:
tot a la Cat alunya oriental, és a dir,
Barcelona i Giro na, princ ipa lment cap al
La casa del Graus
Foto:J. Gasadesus
5
El pla Boixer i a
sota l'ermita de
Santjoan de
Fàbregues. Tot
tenia un mateix
nivell.
Foto: J. Casadesús
6
-CINGLES
DE COLLSACAB RA
nord, ha experime ntat una sèrie de trencadu-
res, fall es, i s' ha anat enfonsant cap al mar.
Un a ruptura molt perceptible (comentada ja
un xic més amunt) és la que es veu a l'indret
de l' ermita de Sant Joan de Fàbregues, a un
nivell molt més baix que el pla Boi xer. La
roca qu e forma la ba se del pla Boixer, de
Sa nt Joan de Fàbregues i de Tavertet, és la
mateixa : tot tenia un mateix nivell .
També el poble de Rupit curiosament és
més bai x que Tavertet, malgrat que té com a
base el gres que trobem per sobre el nivell
de Tavertet (nivell de l ' ermita de San t
Corne li, M onte is , Rocallarga, Cortil s... ).
Aq ue stes fractures que tenen en general di-
rec ció de nord a sud són les que fan que el
Pirineu oriental cada vegada sigui més baix,
perquè no tan sol s és aquesta roca la que
s 'enfonsa, sinó tot. El Pirineu oriental, a
causa d'aquests graon s, est à enfonsat din s el
mar. També un d 'aquests graons o falles va
se r la cau sa de la formació del llac de
B an yo les . Igualment, e l Far; pel cantó
d ' Ol ot, es tà absolutament trencat creant un
graó consi derable . Aquesta plataforma tabu -
lar calcària de sediment marí és difíci l de
seguir a través de la plana d'Olot i emergeix
novame nt a la platja de Pals, on es pot tor-
nar a veure, però es fa dificultós seguir-la
amb de ta ll.
La geologia de Tave rt e t, a diferè nc ia
d'altres llocs (Pirineu, etc.) , és tranquil-la:
un cop co l-locats els dipòsits, so lid ificats els
fang s i formades les roques, l'únic que ha
pas sat és un a sèrie de fractures que fa que,
co m més ane m cap a l' est, el nivell del ter-
reny sigui cada cop més baix fins a endin-
sar-se en la mar Mediterrània.
RESUM:
La històri a de ls aspectes que hem ana t
come ntan t al llarg d ' aquest treb all , podria
resumir-se així:
a) Una era primària molt antiga de més
de 300 milion s d 'any s (les Guill eries i e l
Mo ntseny) .
b) Una era terc iària geològicame nt més
modern a d 'uns 50 milio ns d'anys (aportaci -
ons continenta ls amb còdols encastats : capa
vermella). Una altra part de l ' era terciària
d ' uns 45 milions d 'anys (sediment m arí:
capa blanca).
e) Els mecan ism es d'eros ió que donen
lloc a pen yes caigudes ja en el s temps re-
cents.
d) Les falles : fractures i desp laçament s.
(Transc ripció fe ta per Josep Casadesús
de la co nfe rènci a del Dr. Regu ant a la Fun-
dació Vivarium)
L'Esquirol, setembre de 1996.
Bibliografia:
El eoc eno marino de Vic - Salvado r
Regua nt i Ser ra.
Geologia de la Plana de Vic - Salvador
Reguant , Pe re Bu squ ets i M ique l Vilaplana
- Ed it. Patronat d 'Estudis Osonenc s.
Geografia de Catalunya. (Volum I). Any
1958 - Edi t. Aedos.
La Plana de Vic - Gonçal de Rep araç ,
192 8 - Eu mo, Vic (e d ició fac sími l, D r.
Batallé ).


Tavertet i la seva formació geològica (II)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert