Gumí i Cardona, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

·CINGLES
DE COL.LSACABRA
REFLEXIONS A L'ENTORN
DE SANT PERE DE CASSERRES
Conjunt del
monestirdesprés
de la restauració,
juliolde 1998
Foto: JordiGumí
6
Era vers els anys 1972-73 quan un encàr-
rec editorial encaminat a documentar gràfi-
cament el romànic català del segle XI feu
dirigir els pasos del qui escriu cap a Sant
Pere de Casserres. No hi havia estat abans i
sols coneixia alguns aspectes dels seus en-
torns de singular paisatge. La impressió aní-
mica i visual que em va fer fou de les que
deixa un impacte permanent, se'm desenvo-
lupà una sensació d'austera magnificència en
contemplar l'indret, sobretot en penetrar a
les imponents naus de l'església. S'inicià
aquell alè de vibració ancestral generat per
l'espai que la pedra mil-Ienària encercla i di-
mensiona. Una comunicació en forma de
corrent interna, un sentiment vingut del més
enllà prengué forma. Vida i misteri agerma-
nats per un recer especial que ens atreviríem
a denominar tel·lúric.
L'estat material del monument, en aque-
lles èpoques, ja era llastimós i reflectia una
buidor i abandonament que la degradació en-
cara augmentava. El temps i la incúria havi-
en enrunat unes pedres, unes estances, que
encara representaven el testimoni d'una èpo-
ca passada, de religiositat i meditació . En
allunyar-se de Casserres l'angoixa feia pen-
sar en un futur incert, potser demolidor.
Han passat 25 anys i, sortosament, po-
dem alegrar-nos, perquè Osona ha recuperat
un dels seus monuments més emblemàtics.
Aquell patiment per un envelliment sens fre,
que moltes persones conscients arrossegà-
vem, ha arribat al seu final de la mà d'una
actuació d'acondicionament. Podem dir per
fi, que s'ha recuperat un bé comú del qual
val la pena de recordar-ne algunes caracte-
rístiques .
Si ens endinsem una mica pel camí de la
història, podem assabentar-nos que en
aquest indret, un castell, el castrum Serrae
dels romans , fou ocupat per visigots, musul-
mans i conquerit el 798 per Lluís el Pietós.
Borrell, comte de Barcelona, hi edificà una
església sota l'advocació de Sant Pere, que
amb el temps caigué en decadència. Un do-
cument de 1006 manifesta que la vescom-
tessa de Cardona, Ermetrudis, hi fundà un
monestir i es bastí l'església actual, que
consta que es va consagrar el 1052. A finals
del segle XI passà a dependre de Cluny, dei-
xant de ser abadia per esdevenir priorat.
Aquesta situació es prolongà fins el segle
XVI en què fou secularitzada i passà a mans
del col-legi dels jesuïtes de Barcelona. Suc-
cessives vicissituds anaren minvant les ca-
racterístiques del monestir, i l'acabà de de-
gradar l'expulsió dels jesuïtes de 1767, data
en què va passar a mans de particulars.
Anem ara pels corriols de la llegenda.
Diuen que va ser així. Temps era temps que
en un castell dependent dels vescomtes de
Cardona (hom creu que era la fortalesa de
Rupit) la vescomtessa Ermetrudis infantà un
nen ben singular. El nadó parlà al cap de tres
dies i manifestà que moriria abans d'un mes;
després de tan esfereïdora notícia disposà
que, un cop traspassat, posessin el seu cos
en una urna, carreguessin aquesta sobre una
mula i deixessin l'animal en llibertat de ca-
minar fins que s'aturés. Demanà que aquest
lloc fos el de la seva sepultura. L'infantó
efectivament morí i es complí la voluntat
anunciada. La mula començà l'itinerari fins
que després de passar per valls i carenes
quedà extenuada i quieta (alguns diuen que
morta) en el cim d'una cinglera vorejada pel
riu Ter. La vescomtessa ordenà que en aquell
lloc s'erigís un monestir sota l'advocació de
Sant Pere , i que l'urna quedés custodiada a
la seva església.
Una de les galeries properes a l'església que ens mostra a l 'any t 973, l'elegància del
seu espai lliure
Foto: Jordi Gumí
Semb la que la veneració d'aquest COS
SANT, com tot seguit se l' anomenà, pren-
gué gran volada i les despulles infanti ls fo-
ren invocades per diversos motius pietosos o
seculars. De tota manera cal fer constar que
la comprovació documental de l'existència
d'aquest Cos Sant no es fa efectiva fins el
segle XVI, ja que amb data anterior no ha
aparegut cap escrit que el mencioni. L'exis-
tència materia l d'aquesta relíquia s'h a cons-
tatat fins els nostres dies, encara que darre-
rament se n'ha perdut la localització i en el
monestir no hi és.
Passem finalm ent als aspectes artístics .
Qualsevol tractat d 'art romànic català no
descuidarà una menció de l'església de Sant
Pere de Casserres com a obra del primer
romànic del segle XI, destacant-ne dues ca-
racterístiques importants que apareixen per
primera vegada a Catalunya; la volta de canó
amb arcs torals per cobrir el sostre i les fi-
nestres cegues decoratives a l'exterior de
l'absis.
El conjunt, format per una nau central i
dues laterals més estretes, es completa amb
dos pilars de planta cruciforme d'on arren-
quen els arcs torals. La capçalera està forma-
da per tres absis dels quals sobresurt el cen-
tral. Exteriorment és una construcció de
parets llises sense elements decoratius que
sols es manifesten en els absis : finestres ce-
gues, arcuacions al mur i cornisa de dent de
serra. Un camp anar adossat a la banda de
migdia completa l'edifici primitiu que tam-
bé s'envolta d'un claustre i diverses depen-
dències monacals.
La bona recuperació actual de tot el re-
cinte ha aprofitat els avantatges que les tèc-
niques modernes posen a l'abast dels espe-
cialistes per donar solucions ambientals i
materials prou reeixides. Llàstima que una
excessiva abundànci a de ciment modem ofe-
gui alguna vegada l'estructura genuïna. Això
es nota en alguns afegits d'el ements actuals,
i sobretot en la inexplicable rampa inclinada
que, segons el nostre criteri, desfigura el ter-
ra de l'interi or de l'esglé sia. Ens hauria
agradat que hom hagués conservat el nivell
baix de les tres naus deixant els absis amb el
seu realçament original.
Un edifici d'acollida amb servei coordi-
nat per un diligent guardià (modem ermità
d'un conjunt de gran dignitat) predisposa el
·CINGLES
DE COLL5AC ABRA
visitant a gaudir d'una visita interessantís-
sima que apropa l' ànim a una realitat histò-
rica, fita, diríem obligada, del qui vol estar
al dia de la cultura del nostre país.
Jordi Gumí
- -- _ • .,A. .-'
. ,// r : "
Estat de lintenor
de l'església a l'any
t973. Podem
comprovar el
diferent nivell dels
absis respecte al
de les nEiUS, molt
més baix
Foto: Jordi Gumí
7


Reflexions a l'entorn de Sant Pere de Casserres

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert