L’1 d’agost de 2009 va entrar en vigor l’anomenada segona reforma constitucional del federalisme alemany, iniciada pel govern de gran coalició entre la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD), presidit per la cancellera federal, Angela Merkel. Es tracta d’una modificació de la Llei fonamental que afecta, sobretot, l’entramat de relacions financeres entre la federació i els lands. D’abast més limitat del que es preveia al principi, el més destacable d’aquesta reforma sorgeix de la introducció d’un límit constitucional en la capacitat d’endeutament de les diferents parts que integren l’Estat federal alemany, així com la creació d’un procediment que tendeix a evitar les situacions d’emergència pressupostària. Així mateix, es perfeccionen alguns mecanismes de cooperació entre la federació i els lands en l’àmbit de la tecnologia de la informació. En aquest treball, a més de posar en context les raons, els objectius i les finalitats de la reforma, s’exposen els aspectes essencials del contingut des d’un enfocament descriptiu en què tampoc no s’ignoren determinades anotacions crítiques.On 1 August 2009, the second constitutional reform of German federalism went into effect. It was sponsored by the large coalition government between the Christian Democratic Union (CDU) and the Social Democratic Party (SPD), headed by Federal Chancellor Angela Merkel. It is a modification of the Fundamental Law that affects, above all, the intertwining financial relationships between the Federation and the Länder. Its scope is more limited than originally foreseen. The most notable element of this reform lies in the introduction of a constitutional limit on the debt capacity of the various parts integrating the German federal state, as well as the creation of a procedure for the purpose of preventing emergency budget situations. Furthermore, some mechanisms of cooperation between the Federation and the Länder in the field of Information Technology were formalized. In addition to putting in context the reasons, objectives and finality of the reform in reference, this paper will give an exposition of the essential aspects of its content, from a descriptive approach, which includes certain critical annotations.El 1 de agosto de 2009 entró en vigor la llamada segunda reforma constitucional del federalismo alemán emprendida por el gobierno de gran coalición entre la Unión Cristiano-Demócrata (CDU) y el Partido Social-Demócrata (SPD), presidido por la Canciller federal Angela Merkel. Se trata de una modificación de la Ley Fundamental que afecta, sobre todo, al entramado de relaciones financieras entre la Federación y los Länder. De alcance más limitado de lo previsto en un principio, lo más destacable de esta reforma radica en la introducción de un límite constitucional a la capacidad de endeudamiento de las distintas partes que integran el Estado federal alemán, así como la creación de un procedimiento tendente a evitar las situaciones de emergencia presupuestaria. Asimismo, se perfeccionan algunos mecanismos de cooperación entre la Federación y los Länder en el ámbito de la Tecnología de la Información. En este trabajo, además de situar en su contexto las razones, objetivos y finalidades de la reforma referida, se realiza una exposición de los aspectos esenciales de su contenido, desde un enfoque descriptivo en el que tampoco se ignoran determinadas anotaciones críticas
