Almagro, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Xav icr A lnragro F-crndndcz
Planifical o improvisar, plogressar o anar
fent, tenir objectius de fütr¡ r o assegurar-se
el present, són dict¡tomies a les qrrals cal
dorar una resposta. Resposta que marcar¿)
quin és el model social ql¡e volem per
Catalunya, per Talragona. Resposta d'ideo
logia, peró també de prictica diária. La pla
nificació municipal, en tots els ámbits, im
plica un compromís de desenvolupament
d'un model social, de relacions humanes, de
creixement cap al precipici o cap a l'inlinit. I
la cultura és la pedra de toc de les relacions
socials. El creixernent d'un poble dependrá
del seu nivell cultural, i quan em refereixo a
orcixcmcnt vr¡ll dir r¡rbanistic, social, sari-
tari, d'eusenyamcnt, d'oci, de solidaritat, a la
sensibilitat pel mcdi ambient. Per aquest
motiu crec en la nccessitat d'un pla d'acció
cultural, eixamplant encara rnés les raons
donades en articles publicats antelio|ment
que reclamaven Ia redacció d'aquest pla.
Punt de partida: la situació
Tan'agona s'ha vist immersa dins d'una
Catalunya quc partcix d'un ddficit histdlic
pel que fa a la capacitat de producció cultu-
ral prdpia i, conseqüertrnent, a la lormar:ió
cl'hábits dc consuur,
Aquest déficit ha implicaL la pérdua d'in-
dúsllia cultulal, i t¡n cnvcllimcnt icx
ccssiva utilització d'alguns refcrcnts simbd-
lics de la cultr¡¡'a (sobretot de la cultural po-
pular') i de la identitat lacit¡nal. Ens r:al
ob r, donar a conóixcr i posar al dia els rni-
tes i els leferents cultulals catalans per tal
de fer los atlactius i integradors.
Després de 20 anys d'autogovcln, no hi
ha hagut vocacié de projecte cultural propl,
des de la rnateixa pclsonalitat nacional. Val
a dir que pel que l'a a cultura rro tenim I'efe-
rent nacional, i, massa vcgades, quan des
del govern de la Generalitat s'intenta creat.
un relcrcnt cultulal, té tur excés de connota
Dcscmlr.c 1999
ció barcelonina que no serveix per a la resta
del terdtod.
Amb aquest panorama ós comprensible
que cnltura sigui ur sinónim d'especlacle,
de crrllrrra de masscs. ique lingui com a
irnica linalitat el balanq nd'entrades venu-
des» quan s'acaba la temporada. Quan no hi
ha ni ordre ni concefl, ni refelents culturals
propis, qualsevol fel cultural és válid sobre-
tot si ve de fbra, i aixd és una altra fbrma de
provincialisme que rep el nom de pepane
tisme.
Aquesta sitl¡ació, avui, estaria superada
si l'acció dels governs mr¡nicipals hagués
propiciat la capacitat de producció cultural
amb voluntat de projecr:iri nacional, la t:apa
citat de rebre i assimilar influéncies cultu-
rals e\lcrnes arnlJ esperil d irrlegració i no
de sr¡perpos¡ció.
Tarrtrgona, en concre! no s'escapa
d'aquestes realitats culturals pobres fins ara
esmentades i viu ¡nstal.lada en un cofoisme
oultu¡al b¿rsat en el patrimoni. LIn concepte
de patrimoni, perd, massa limitat al que po-
Bandd I itió ¡Iusiutl
cle TarrsÉ:ott.t
kess¿, nú¡n}o @ oosrer
Els armals dríem anomenar opedres», quan el con Cepte
de patrimoni ha d'estar basat en totes les
manilesla.ions pos\ible. qre \igl¡¡n comr¡ni-
catives icada rrna d'elles ha de ser tractada
amb igual impofliincia. Vivim en unír ciutat
amb multitud d'entitats i ¿lsso-ci¿¡cions cultn-
rals, que no tenen una relació entre elles,
malgrat que moltes tenen els mateixos ob
iectius, Iaquesta situírció ens porta ¿r un tei
xit associatiu desestructulat, a una activitat
de les enütats que les fa coin-cidir, molts
txrps en el temps, alhora, per exernple, d'in-
augurar una exposició, fer ur conoc o una
xerr.ada. I l'Aj[rLament s'ho mira des de
fora, [enint corn a única relació les subvenci-
ons. A Tarragora existejx movi ment cultr¡
ral, el problema és que no sé cap on v¿r,
quins objectius té a llarg telmini, sense obli
dur rluc I A jrrnlrrmenl rlt' T¡rr¡rgorrr ós unr
entitat cultural més i el seu paper hauria de
ser el de cooldinar, col.laborar l donar ser.-
vei, en fi, tenir un pla d'acció cultural.
Un pla dhcció cultural
En primer lloc, malgrat ser necessafi, ha de
ser un proiecle que realmenl ós creguin
aquells que governen. En segon lloc, un pla
d'acció cultural ha de confeccionar se a par
tir de tots els agents cuhrl.als implicats, val
a dir que ha de tenir un abast social ampli i
perdurable en el temps. Lln abast en el
temps que ha d'establir amb claredat el
marc de prioritats a curt, mitiá i llarg termi-
ni de Ia planificació municipal.
Serse voler ser exhausl.ius, ja que un pla
cultural necessita una concreció feta des de
molts sectors, un pla fllltural per a Tarra
¿qona ha de preveure:
1. Fomentar el consum i les práctiques
culturals des de l'escola primária.
Ajudaria que a la URV es creés la lli-
cenciatura de gestió cultural, que les
universitats privades ja tenen.
2. ,{láyorir Ia práctica cultural amateur
individual icol.lectiva. aixi com totes
aquelles manifestacions de la cultula
popular, tradicional i artísüca que mo-
bilitzin Ia població. A tra\,és de la prác-
tica amateur es pot fer més assequible
la manifestació cultural, a l'hora que
estem creant cultr¡ra de mobilització
ciutadana cap a la producció cultural. I
a través de les manifcstacions cultu-
rals majoritál.ies crear Ia sensibilitat
per les rnanifestacions actualment mi-
noritár¡es.
5. Rescatar la població infiareceptiva,
amb propostes lligades als seus an-
hels. perñ generado|es de nous in-
tercssos, capacitats i curiositats. No
tota la producció cultural s'ha de sot-
metre al principi de rendibilitat eco-
nómica, sinó que hi ha d'haver pro-
duccions arriscades per a un pú-blic
de moment minoritali perqué Jes pu-
gui escollir.
4. Afavorir totes aquelles iniciatives que
potenciin la interactivitat i l'experi-
mentació artística del públic. Tot alló
que pot ser palpat és més aviat entés.
5. Afa\orir l'a|cés tle la producc¡ó pró-
pia als cir.rtadans i ciutadanes de
Tarragona amb I'enfbrtiment d'un es-
pai de comunicació i un mercat in-
tern coherent amb i'ámbit cultural
tarragonÍ i catalá.
6. Crear una vinculació permanent amb
totes les associacions culturals. Cada
una d'elle. cal que lingui un cspa¡ i
una finalitat dins una politica cultural
comura de la ciutat. La subyencié, tal
com avui és entesa, com a rclació cn
tre el municipi l les ¿rssociacions, ha
de ser substituida per la política de
col.laboració, amb un objectiu comú
de resultat final.
AIIibats a aquest punt, on hi ha un scguit
de prioritats, perd que no hi són totes, c¿rl
establir les infraestmctures que necessita la
ciutat per portar a terme una política cultu-
ral. {rrri comptem amh llns espais e.-
cénics, uns espais d'exposicions, una biblio-
teca, els centres cívics iels espais privats.
Cal, per no sortir en Ials, que primer coordi-
nem el qne tenim:
1. La programació del Camp de Mart i
el Metropol i, a ser possible, de la Co-
operativa i els centres cívics.
2. Les sales d'exposicions que depenen
de cultura amb les que depenen de pa-
trimoni, Ies de la Diputació, la Gene-
ralitat i, a ser possible, les privades.
Després de fer aquests deures, que no
Dosf.r G) kesse, nún.3o 1)cscrnl¡rc 1999
costen diners i tan sols costen la yoluntat
d'un millor servej, quines són les necessitats
en infraestructrues:
1. Llna biblioteca és del tot insulicient.
Cal presentar, i ,a toca, el project€ de
biblioteca municipal. Lledilici idoli,
la Casa dels Militars, al carrcr de
l'Enrajolat. si no espavilem caur'á per
deixadesa.
9. La construoció d'un edifici que aculli
l'arxiu histdric municipal íntegre. 
^c-tualncnt I'arxiu histdri(: está dividit i
no és del Lo[ (]onsultable. La proposta
de la Casa Canals seguiria amb la di-
Yisió de¡s fons docr¡mentals i no per-
metlia una sala de «rnsulta amb les
publicacions actuals d'inter¿s. Aquest
edifici podria acollir també els locals
dels centres d'estudis.
1. Rehahilitar la ChaHreusc com a espai
museístic industrial i centre d'expres
sió multicultural.
4. Recrrperar el Teatre Tarragona com a
espai multiflncional.
5. Tenir un auditori destinat a la músi
ca, bé condicionant el Palau de Con
gressos o bé fbrmant part d'un nou
espai, tocant al Francolí. Espai de
confluéncia de diferents nusos de co
municacions, on, al costat d'una zona
verda, es podria ubicar el Teatre N,Iu-
nicipal de Tarragona, l'Auditori, I',{r-
xiu Histdric. Seria un nou cente de la
ciutat que serviria de nexe entre dis-
tints nuclis urbans.
Queden altres espais a explorar iintentar
posar en un article tot el que tenim dins el
cap seria tan presumptuós com alirmar que
sols nosaltres tenim la raó.
Tan sols trcs consideracions, frnals:
Els recursos econr\mics poden provenir
d'una implicació de les ftrndacions existents,
aixi corn d'un aprofundiment de la llei de
mecenatge i de les donacions, no oblidant
l'existéncia dels Fons Europeus de Desen-
yolupament Regional (FEDER). I-i1 de maig
de 9000 va obrir se la convocatdria dels
FEDER en qué el 5é eix d'actuació era el re-
lacionat arnb la cultura i el desenvoh¡pament
del patrimoni. Tarragona forma part dels
municipis totalment elegibles per accedir a
aquests fons. Aixd si, ens cal tenir projectes
concrets que presentar.
No hem de perdre de vista la importan-
cia que té, o pot tenir, la producció cultural
com a generadora d'ocupació, podem alir-
mar que ós, si es porta a terme un pla cultu-
ral planificat i estructurat, un nou,aciment
d'ocupació. La producció cultural pot gene-
rar se des del mateix municipi i implicar
des de I'Administració a la socieLat oivil.
passant per la unjversitat.
Desembre 1999
Pel que fa a l'ocupació, ro hem d'oblidar
que amb un pla cultural, com estd demostrat
en rnolts altres municipis, la cultura és un
factor de desenvolupament local, i aix¿) fa
necessari que hi hagi una relació molt estre-
ta entre les polítiques culturals i les politi-
ques urbanistiques, i d'ocr¡pacié, per exem-
ple.
La cultura no és un luxe, és una forma
*d'educació» no oficial, que alavoreix l'enrl-
quinrent de la persona, ja que li permet situ-
ar se respecte al seu entorn més imrnediat i
el món.
X,rvlon A¡-v.rcno Fcnt,rlouz
PortaDeu d,'ERC q l'Ajuntament
de Thrragona
Despat.¡: de I'emprcsa illüller
k.},sq ñúú3o @ oosnn


Acció cultural

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert