Les preses de Sau i Susqueda han capgirat tota la vida i l'estructura d'una part d'aquesta meravellosa contrada que en diem les Guilleries

Pladevall i Font, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

de goigs de to amorós o
«goigs de les minyones» i per
últim les corrandes de to lau-
datori.
A mode d'apèndix asse-
nyalar també la presència de
la confraria de l'Oració de
l'Apostolat incluïda en l'arxi-
confraria del Sagrat Cor de
Jesús. Els mòbils que orien-
taven les activitats de l'ano-
menada associació eren: la
voluntat de reparar les ofen-
ses de les que Jesucrist havia
estat víctima, via oracions,
treballs i obres, paral-lela-
ment a la potenciació i exten-
sió de la pràctica de la comu-
nió freqüent i diària.
La confraria dels Dolors
també gaudí de força adep-
tes, especialment durant el
segle XVIII segons hem pogut
determinar a partir del llibre
d'administració on hi consten
cronològicament ordenats el
nom de les dues encarrega-
des de consignar l'economia
de l'associació avalades pel
sacerdot de la parròquia que
desenvoluparen aquesta tas-
ca la temporada anterior jun-
tament amb la identitat de les
escollides de nova planta.
1. Extret de: FABRA, Pompeu: Dic-
cionari Gral. de la Llengua Catalana,
Edhasa, Barcelona 1981.
2. CAPDEVILA, Josep: La Mare de
Déu del Bon Succés i la seva Confra-
ria, Ed. Serafica, Vich.1931.
3. Arxiu Episcopal de Vic. Taver-
tet, St. Cristofol, P/I 1. Roser (1595-
1733).
4. AEV. Tavertet, St. Cristófol.P/1.
2. Roser (1680-1897).
5. AMADES, Joan: Les Diades Po-
pulars Catalanes, Ed. Barcino, Bar-
celona 1949. Vol. IV, pàgs. 149-152.
Cristina SOY I AUMATELL
..
ELS PONTS DEL TER
A LES GUILLERIES
Les preses de Sau i Sus-
queda han capgirat tota la
vida i l'estructura d'una part
d'aquesta meravellosa con-
trada que en diem les Guille-
ries. No ho retreiem pas per
plànyer-nos-en, sinó a tall de
simple constatació, puix que
si hi ha perdut la migrada
vida de les parròquies veïnes
del 1"8(, en canvi hi ha gua-
nyat la bellesa i el paisatge..
El Ter travessa tota la con-
trada, de ponent a llevant,
entre Roda i el Pasteral, i en
el seu llarg recorregut es tro-
bava amb el monestir de Sant
Pere de Casserres, dret com
un far a l'extrem del seu pe-
nyasegat, amb la petita par-
ròquia de Sant Vicenç de Ver-
ders o de sa Riera, convertida
fa segles en masia, i més
avall amb les valls i parrò-
quies de Sau, Querós i Sus-
queda.
El riu Ter era el que condi-
cionava la vida d'aquestes
petites parròquies, les quals,
amb més o menys ufania, ha-
vien arribat als nostres dies.
En les valls i pendents que
s'esbadiaven entorn el riu s'hi
desenvolupava llur agricultu-
ra i llurs pastures, i prop el
Ter, ombrejats pels verns i
pollancres, s'hi aixecaven els
molins, abans indispensables
per a la vida agrícola local.
Darrerament, un d'ells s'havia
convertit en una petita central
elèctrica, un altre en una ser-
radora i un tercer en una fà-
brica de pipes.
Totes les antigues esglé-
sies parroquials -a excepció
del monestir de Casserres-
es trobaven a la banda es-
querra del riu, cercant el re-
cer de la gran espona rocosa
que formen els espadats de
Tavertet, Fàbregues i el Far,
però les seves feligresies
s'estenien a banda i banda
del riu.
Algun dia parlarem de totes
aquestes esglésies parro-
quials, de les quals només
resta visible la de Querós, la
qual, però, en el moment
d'atènyer la presa de Sus-
queda el seu nivell màxim, es
veurà inundada per quasi un
metre d'alçada d'aigua; avui
fixarem únicament l'atenció
en els ponts que enllaçaven
les esglésies de Sau, de Que-
rós i de Susqueda amb llurs
feligresies.
Els ponts de Sau, de Que-
rós i de Susqueda eren tres
obres notables d'enginyeria.
Ara tots tres es troben sota
les aigües de les prese i difí-
cilment n'emergiran mai més;
únicament el de Querós té la
possibilitat de treure alguna
vegada el seu gep de sota
11
l'aigua quan la presa de Sus-
queda estigui baixa, per tro-
bar-se a molta distància del
mur de contenció. Aquesta
circumstància és la que ens
esperona a evocar-los un
moment de la seva tomba lí-
quida per a retre'ls un tribut
d'admiració i d'agraïment
pels serveis prestats durant
segles a tots els habitants de
les Guilleries i als excursio-
nistes que l'havien travessat i
admirat tantes vegades.
Les fonts de les quals hem
tret les notícies que ens han
servit per a aquest treball
s'esmentaran en el seu lloc
oportú; quasi totes procedei-
xen dels antics arxius locals
de les parròquies de les Gui-
Ileries.
Notícies primitives sobre els
ponts
Les notícies més antigues
sobreels ponts de les Guille-
ries arrenquen del segle XIV
en endavant. La contracta
més antiga és la del pont de
Susqueda, de l'any 1348. És
que no hi havia ponts abans
d'aquesta data? No ens atre-
viríem pas a assegurar-ho per
manca d'una documentació
més antiga; amb tot, consta
positivament que en algun
lloc com a Querós abans hi
havia palanques i a Sant Pere
de Casserres guals i pass-
eres. El Ter és tan capriciós e
les seves avingudes i riuades
que bé es podia haver endut
ponts anteriors.
El clàssic pont del Ter, es-
mentat per la més antiga do-
cumentació vigatana, és el
pont de Roda. Per ell hi pass-
ava la Strata francisca o camí
francès que enllaçava la nos-
tra comarca amb el regne ca-
rolingi; aquest camí es troba
amplament documentat els
segles X i XI. Aquest pont del
Ter es devia fer o refer entre
els anys 1094 i 1097 en què
hi ha llegats testamentaris
per a les obres del pont del
Tedzer o Tezer, i es tornava
a refer o a reparar cap a l'any
1368 en què es troba un altre
llegat per a acabar el pont de
Roda2 •
Sobre l'interès que tenien
els monarques i governants
per tal que els ponts esti-
guessin sempre ben acon-
duïts, n'hi ha una mostra en
el privilegi que va atorgar el
rei Joan I, en confirmació
d'un altre d'anterior, en el
qual concedia al Consell de la
ciutat de Vic que pogués per-
cebre el dret de barra als por-
tals i llocs d'ambdues parti-
des de l'esmentada ciutat
amb destinació a la reparació
de camins i ponts del seu ter-
me i fins de la vegueria.
Aquest privilegi fou donat des
de Tortosa el 12 de desem-
bre de 1393 i tenia vigència
per espai de 30 anys des que
cessà la concessió del privi-
legi anterior 2bis .
La construcció d'un pont
El Pont de Sau.
foto: Antoni Camps.
era en aquells temps un afer
d'una màxima importància,
quasi tant com la construcció
d'una església; els docu-
ments dels tres ponts de les
Guilleries que tot seguit ex-
tractarem ens en donaran
una idea cabal.
El pont de Sau
El pont de Sant Romà de
Sau, situat un xic més avall
que l'església i prop la nega-
da masia de la Riba, té la
seva silueta evocada per mi-
lers de fotografies i de repro-
duccions fetes pels amants
de la fotografia abans que les
aigües el sepultessin. Era el
més llarg i el de més acabada
silueta dels del Ter, degut a la
seva simetria i ubicació en un
lloc planer.
La fotografia n'estalvia una
detallada descripció. Consta-
va de cinc arcades i quatre
pilastres amb la base d'espe-
ró i les clàssiques obertures o
finestres a l'arrencament dels
arcs. La seva silueta de doble
pendent reflectida en el Ter,
calmós i entollat a causa de
la petita presa del Molí de
Sau, perdura encara en la
imaginació de molts excur-
sionistes i en postals que en-
cara es troben a la venda.
Era el pont que es trobava
més sencer. Només es nota-
ven algunes anomalies en les .
seves entrades, degudes a
l'aiguat de 1617, i en la pri-
mera arcada. El 1924 Mn.
Gudiol deia d'ell que «era
quelcom malmès per haver-hi
fet amb poc coneixement una
arcada que fou bàrbarament
destruïda durant la primera
guerra civil-", També les exi-
gències del tràfic rodat ha-
vien enlletgit darrerament la
seva perspectiva en la part
alta quan es va modificar el
paviment i barana superior.
El pont de Sau es va co-
mençar cap a l'any 1390. Uns
anys més tard, el 8 d'abril de
1397, es reunia la universitat
de feligresos de la parròquia
de Sau, composta per 11
caps de casa, sota la presi-
dència del seu rector, a l'es-
glésia de Sant Romà, per de-
cidir sobre la manera de tro-
bar recursos per a acabar el
pont.
El document que ho expli-
ca, ara extraviat o perdut, es
trobava a l'arxiu de Sant
Romà de Sau i d'allà en va
treure un extracte Mn. Gudiol,
que el publica en el lloc tot
just citat. Sortosament, ens
n'ha pervingut una còpia sen-
cera feta per l'arquitecte Jo-
sep Ma. Pericas, l'any 1934.
Els pobres feligresos de
Sau declaren bonament que
«tenen el pont començat,
prop l'església predita de
Sant Romà de Sau, i que no
tenen diners per a acabar-lo»;
per això tots conjuntament
nomenen procurador a Pere
Vila, hereu de la Vila de dalt,
per recollir «almoines, deixes,
vots, promeses, confraries,
llegats, recaptes, col-lectes,
beneficis i tota classe d'altres
recursos de caritat que els fi-
dels cristians del bisbat de
Vic vulguin donar-los per
amor de Déu i empesos per
llur pietat». Més encara, li do-
nen facultat perquè recapti
documents, privilegis i lletres
d'indulgències dels bisbes de
Vic i de Girona i dels prelats
que vulgui a fi d'excitar els fi-
dels a donar-los almoines.
En aquells anys tota la par-
ròquia de Sant Romà de Sau
tenia uns 15 masos, i la totali-
tat del seu terme, que com-
prenia cinc parròquies, unes
80 famílies".
Un altre document de l'ar-
xiu de Sau, ara perdut però
copiat també pel Sr. Pericas,
dóna moltes altres substan-
13
cioses notícies sobre la cons-
trucció del pont de Sau. Es
tracta de dos folis de manual,
solts i sense data, en els
quals consten amb tota mi-
núcia les despeses fetes per
a la seva construcció entre el
dissabte dia 1 i el dimarts dia
25 d'abril d'un any descone-
gut. La cronologia ens diu
que els únics anys en què
coincidien aquestes dates
eren els anys 1391, 1396,
1402 i 1413, anys que podem
relacionar amb el document
anterior. Forçosament ha
d'ésser l'any 1396, quan es
féu la primera tongada de les
obres, o el 1402 quan es re-
prendrien.
Segons aquesta relació, di-
rigien les obres 5 mestres de
cases, Noguer, Manages,
Castellet, Vilarrasa i Sonada
-sembla que el director de
l'obra era Noguer-; aquests
mestres eren ajudats pels
homes de la parròquia i d'al-
tres de les parròquies veïnes.
Per exemple, el dia 19, un di-
mecres, hi havia a peu d'obra
tots els homes de la parrò-
quia de Sant Romà, cinc de
Tavertet i Planes del Cabre-
rès, i el dimarts dia 25, diada
de Sant Marc, hi treballaven
tots els homes de la parrò-
quia de Sau, dotze de Sus-
queda i Tavertet, un de Sant
Joan de Fàbregues i dos del
veïnat d'Ardola, de Vilanova
de Sau; uns altres dies hi
anava gent de Vilanova i d'al-
tres llocs del veïnatge. Un
dia, tots ells es dedicaren a
fer palanques per a facilitar
l'obra. Els parroquians de
Sau feien a tots la vida, que
consistia en pa, vi, carn de
crestó o moltó i cansalada.
Ignorem quan es va acabar
l'obra, però aquesta fou llar-
ga i costosa com ho indica el
fet que encara l'any 1412,
Pere ça Riera en el seu testa-
ment, va llegar 12 diners per
a l'obra del pont de Sau i 12
per al de Manlleu, que també
es devia construir en aquesta
època'',
(Continuarà)
14


ELS PONTS DEL TER A LES GUILLERIES - I

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert