Visites pastorals dels Bisbes a Tavertet, abans de la carretera

Sanglas i Puigferrer, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ECINGLES
DE COLL5ACABRA
Fent memòria
de les visites pastorals
a Tavertet.
Façana de migjorn de
l'església de Tavertet.
10
Avui em sembla oportú fer una remarca
general a les rebudes ocasionals que Ta-
vertet feia al senyor Bisbe amb motiu de
les visites pastorals, que certament eren
diferents de com es fan ara.
Com sabem, el poble de Tavertet no dis-
posava de carretera i no hi havia cap altre
remei que venir pel camí ral; a vegades
des de Sau i altres des de Cantonigrós. No
em consta que vingués des de Rupit.
Hom es preocupava de proporcionar unes
cavalleries, eugues o mules ben guarnides,
una per al senyor Bisbe i una altra per al
patge, amb els corresponents guies.
Com era de rigor, tot el poble, amb les au-
toritats civils i eclesiàstiques al davant,
l,
acudia a rebre'l un bon tros abans de l'en-
trada del poble, on prèviament s'havia
guarnit una arcada triomfal i també un
altar.
Quan venia pel cantó de Sau, l'arc o l'al-
tar es feia a l'entrada del carrer del Mig,
just en arribar a les primeres cases i la
comitiva l'esperava damunt la cinglera de
les Gotes, on en diem el Canyó.
Quan venia de Cantoni, l'arc el feiem al
cantó de l'hort de la Font o al cantó de la
casa de cal Noguer. Alguna vegada també
s'havia fet prop de l'entrada de l'església,
davant el lloc dit «Trentapasses».
L'altar s'havia fet en diferents llocs del po-
ble; recordem que una vegada es va ins-
tal·lar sota el balcó del Jofré. No cal dir
que tot el poble quedava net i endreçat,
dissimulant amb boixos el que no era tan
presentable i engalanant amb flors les
finestres i balcons, especialment si era a la
pnmavera.
Davant l'altar, els capellans i les autoritats
civils donaven la benvinguda al senyor
Bisbe amb els honors de costum. El senyor
Bisbe pronunciava unes paraules d'agraï-
ment i donava la benedicció als assistents.
Les campanes anaven anunciant, amb el
seu repicó, harmoniosament i amb alegria
la benvinguda del senyor Bisbe. Normal-
ment la senyora mestra ja havia preparat
alguns nens i nenes per tal de recitar versos
escaients a l'acte. Recordo que quan jo era
encara un marrec, la meva germana co-
mentava la vergonya que havia pasat en
una d'aquestes ocasions que li tocà de re-
citar versos; sort que el Bisbe fou molt fa-
laguer; era el bisbe Muñoz, per allà els
anys vint.
Cal agrair a la senyora Magdalena Jofré
que m'ha ajudat a recordar tots aquests
actes i m'ha facilitat uns versos que tan
ella com les seves germanes, quan eren
petites, havien recitat en ocasió de les vi-
sites pastorals, de les quals en guarden un
bell record. Vegeu-ne el text:
Benvingut sia, pastor
de nostra església estimada.
Benvingut pare estimat
i que al cel guieu les ànimes.
Avui, havent vingut Vós,
nostre poble està de gala,
la joia esclata per a tots
i es revela en nostres cares;
com espurnegen amb gran goig
que els nostres cors embriaga.
Al veure 'ns honorats per VÓS
de manera tan galana,
digne missatger de Déu,
apòstol de la fe santa.
Vos fem un prec fervorós
que obrint vostres sagrats llavis
ens feu sentir la paraula
que infou virtut als cors
i empelta la santa gràcia
i alçant Vós la mà
feu la creu sobre nosaltres,
Senyal de benedicció
que ens farà bons cristians
i enfortirà les nostres ànimes.
Després de les recitacions i poesies calia
fer la genuflexió amb el genoll esquerre i
fer quatre passes enrera abans de girar-se.
És bo de recordar algun detall prou signi-
ficatiu: el qui fou molts anys secretari de
Vilanova de Sau i Tavertet, el senyor Mi-
quel Orra, solia explicar que moltes vega-
des havia acompanyat el senyor Bisbe
desde Sau a Tavertet muntat amb la seva
mula i que alguna vegada havia coincidit
amb el bisbe venerable Josep Torras i
Bages, amb el qual hagué de resar el rosa-
ri durant tota la pujada.
Personalment voldria recordar la visita
pastoral que va fer el bisbe doctor Ramon
Masnou Boixeda a principis dels seixanta,
visita de la qual vaig participar més activa-
ment, ja que formava part de 1'Ajuntament.
En aquells moments s'estava obrint la car-
retera nova de Can Codina a Tavertet. L'en-
DE COLL5ACABRA
carregat de l'obra
va tenir la gentilesa
de preparar uns pe-
tards amb dinami-
ta per fer més lluïda
l'arribada del Pastor,
al mateix temps que
donà festa als treba-
lladors. Quan la co-
mitiva baixava de la
creu i a 1'indret de
la font Nova va escla-
tar la munició. Al mo-
ment d'esclatar els pe-
tards el senyor Bisbe
quedà molt sorprès i
digué: «Això, aquests
petards, no ens agraden
gaire». Llavors va co-
mentar que en la visita
pastoral a un altre poble,
amb tota la bona voluntat
del món i per fer més so-
lemne la festa, havien muntat una traca al
llarg d'un carreró, que anà fent explosió
quan ell hi passava; certament ho passà
m9lt malament i en servava un mal record.
Crec que va ser l'última vegada d'una vi-
sita pastoral d'aquest caire protocolari de
cavalleries i amb aquesta mena de rebudes.
La carretera i els cotxes han fet que ara ja
ens el trobem davant 1'església.
Encara que la meva pretensió era explicar
la rebuda, no cal dir que després tothom
anava a l'església on se celebrava una mis-
sa solemne amb la confirmació d'infants.
Després al senyor Bisbe li esperava un bon
dinar que compartia amb els capellans de
parròquies veïnes que havien assistit a la
cerimònia, mentre parlaven dels proble-
mes i esperances pastorals de la parròquia
i de l'ambient de la contrada.
Si el senyor Bisbe havia de pernoctar a la
parròquia, era norma i obligació que el
senyor Rector li havia de cedir la cambra i
el llit. De totes maneres, el comiat era
molt més simple, encara que els carruatges
de tornada eren els mateixos de l'arribada.
Jordi Sanglas i Puigferrer.
Imatge d'una visita
pastoral.
11


Fent memòria de les visites pastorals a Tavertet.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert