- L'OLLA DE LES gORGUES
- CASTELL DE TAVERTET
- LA CASA DE ROJALS
- LES SERRES DE MONTDOIS
- CASTELL DE RUPIT
- LA SERRA DE TAURANELL
- ELS TRES DIMONI

Borbonet i Macià, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DE COLLSACABRA
LLEGENDES DEL COLLSACABRA
4
Gairebé tots els pobles, totes les contra-
des, tenen les seves llegendes. Formen
part d'un món primitiu i remot, d'una in-
fància molt més imaginativa que no pas
ara, d'una valuosa tradició oral. Amb una
barreja de ficció i realitat, poden referir-se
a un territori determinat, a un personatge
o a un col-lectiu, a un indret o una cosa
concreta. La llegenda, que era explicada
com una rondalla, pertany al folklore tra-
dicional del país i es situa bàsicament en
el món rural, que justament per la seva
senzillesa i, sovint, pel seu analfabetisme,
comportava també una bona dosi d'imagi-
nació i de credulitat. Les llegendes són un
exemple d'una memòria col-lectiva sovint
molt més sensible als elements màgics
que als fets històrics, i un llegat de la ima-
ginació popular que pertany a una època,
amb detalls plens d'interès.
A Catalunya, estudiosos del nostre folklo-
re com Joan Amades, Ramon Violant i
Simorra, Aureli Campmany... van treballar
per recollir rondalles i llegendes i preser-
var-les així de l'oblit definitiu. El folklo-
rista Joan Amades i Gelat (1890-1959), en
els seus treballs sobre folklore català, de-
dicà una especial atenció a les cançons i a
les rondalles, que aplegà amb el títol de
"Folklore de Catalunya". Del volum de
"Rondallística", l, editat l'any 1950, hem
triat algunes llegendes sobre indrets del
Collsacabra, tal com Amades les va trans-
criure. S'emmarquen, com totes les nos-
tres llegendes, en el món de la Mediterrà-
nia, tot i que els seus temes són universals
i sovint es repeteixen, amb variants, d'una
part a l'altre de món.
On i quan s'explicaven, a casa nostra, les
llegendes, les rondalles meravelloses? A la
vora de la llar de foc, quan vesprejava i,
com a tot arreu, eren geirebé sempre les
dones les que anaven desgranant els fets
fantàstics davant els ulls rodons dels in-
fans.
Vegem, doncs, les versions de Joan Ama-
des:
1506-L'OLLA DE LES GORGUES
Es troba en terme de l'Esquirol, en direc-
ció a Vic. És un avenc del qual mai no s'ha
pogut arribar al final. Un dia, uns pagesos
de les cases conegudes per can Campes i
can Intentes volgueren provar si era gaire
profund i hi aviaren les tirandes dels bous,
primer les de l'un, i després les de l'altre,
i en veure que no abastaven, n'anaren a
cercar més, però van sentir una veu molt
profunda que els deia:
-Tira, Intentes,
tira, Campes,
que amb altres tantes
no hi arribaràs.
Els pagesos fugiren espantats. L'endemà
trobaren al peu de la boca la rella que fe-
ien servir d'escandall i les dues tirandes
ben plegades.
Bibliografia: Verdaguer, Rondalles, 173.
1661 - CASTELL DE TAVERTET
La tradició el situa en el poble d'aquest
nom.
El seu senyor era molt dèspota i tirà i trac-
tava els vasalls amb molta duresa. Un dia
se li van avalotar, capitanejats per una noia
jove i molt ardida. Després de molt lluitar,
van assolir d'apoderar-se'n i el van tirar al
fons d'un avenc pregon que encara s'obre
a la vora d'on diuen que hi havia hagut el
castell. Si hom s'acosta a la vora de
l'avenc els dies de molt vent, encara sent
gemegar al fons com una mena de panteix
del mal senyor, que per les seves malifetes
encara pena.
Contada per Agustí Fontanet, de Móra
d'Ebre (1935)
2089 . LA CASA DE ROJALS
Es troba pel camí de Tavertet a Rupit.
Una vegada l'amo anà al mercat d'Olot a
vendre una vaca. Se li van presentar uns
lladregots que li van concertar preu i el
van embolicar de tal manera que, sense
adonar-se' n, la vaca li va desaparèixer.
L' home, desesperat, va maleir els lladres i
desitjà que el que li havia robat la vaca se
sentís ferit d'un fort mal de ventre .
Amb el propòsit de recuperar la vaca es
vestí de saludador i se n'anà a seguir ca-
mins i carreteres en cerca dels lladres. En
passar davant d'un hostal, uns homes el
cridaren per veure si sabria guarir un fort
mal de ventre que patia un company.
L'amo de Rojals reconegué els lladres en
els qui l'havien cridat. Avans d'acudir en
ajut del malalt entrà a l'estable per veure
si hi havia la vaca i veié que sí, que hi era.
Visità el pacient que es cargolava de dolor
pel llit. Demanà que li donessin vi ranci,
borregos i dues rajoles i encarregà que, per
més que sentissin cridar el pacient, no en
fessin cas, i perquè el remei tingués eficà-
cia ningú de la casa no s'havia de moure
del foc, fins al cap d'una hora. El de
Rojals escalfà les dues rajoles al foc i quan
foren gairebé vermelles les posà damunt
del ventre del malalt, que cridava desespe-
radament. Mentrestant ell es menjà els
borregos sucats amb vi, i després, mentre
la gent de la casa esperava que passés
l' hora, baixà a l'estable i s'emportà la
vaca que li havien robat.
Contada per Claudi Olivella, de Rupit
(1935)
2113 . LES SERRES DE MONTDOIS
Es troba en el terme de Tavertet i és tingut
com un dels més rics de la rodalia. Abans,
però, havia estat molt pobre.
Un dels amos que tingué aquesta masia
desitjava ésser ric, i, no sabent com obte-
nir riquesa, anà a trobar una bruixa i li
demanà la seva protecció. La vella, des-
ECINGLES
DE COLLSACABRA
prés de fer-se pregar molt, prometé aju-
dar-lo, però li imposà com a condició in-
discutible que deixés d'anar a missa i que
deixés de portar damunt cap mena de cosa
beneïda; abans de vuit dies hauria trobat
fortuna si feia tot el que li diria. L'hereu
sentí una certa recança de deixar la llei de
Déu, però el seu afany de riquesa era tan
gran, que no dubtà a posar-se a les ordres
de la bruixa.
Fou manat al minyó que es posés en camí
de Barcelona, a peu. Un cop a ciutat, ha-
via de fer cap a una casa que la bruixa li
va indicar, on li dirien què havia de fer; ho
havia de complir al peu de la lletra. El
minyó, en el seu viatge, no podia desfer
mai el camí ni girar-se per res a mirar en-
rera, per més coses que li cridessin l' aten-
ció, ni tampoc entrar a cap casa, ni menys
encara en lloc sagrat.
Arribat a Barcelona, anà a la casa que li
havien indicat i, com li havien dit, trucà
tres vegades. A la tercera, sortí una vella
que li demanà què volia i per qui pregun-
tava. El fadrí no sabé contestar cap.de les
dues coses. Davant d'això, la vella l'aco-
miadà; però quan ja se n'anava, la vella el
tornà a cridar i li demanà com era que
havia anat a trucar a la seva porta sense
saber què volia ni per qui demanava. El
fadrí li contà el cas, i la vella aleshores li
declarà que ja esperava la seva visita i li
manà que se'n tornés a casa seva també a
peu i seguint les mateixes instruccions
que havia seguit en venir a Barcelona, i li
afegí que no havia de reposar per res pel
camí i que avans d'arribar a casa seva ja
trobaria qui li donaria instruccions per a la
conducta a seguir.
El fadrí emprengué altra vegada el camí
de casa seva. Ja era molt a prop de
Tavertet i encara no havia trobat ningú
que li hagués cercat conversa i que li ha-
gués dit què més havia de fer per obtenir
l'ansiada riquesa; ja es temia que tot ple-
gat era un engany i que les dues bruixes li
havien volgut jugar una mala passada. En
passar pel pont de Vilanova de Sau, trobà
una vella que li preguntà on anava i d'on
5
En cuines con aquesta,
de la masia de
Masferrer, gran casal
del segle XVIII de l
terme de Sant Sadurní
d 'Oso rmort, a les
Guilleries, és on, a la
vora de l foc, s'expli-
caven les rondalles i
llegendes que passa -
ven de generac ió en
generació.
Fo to : Es tudi de la
Masia (1933). Centre
Exc urs io nis ta de
Catalunya.
ECINGLES
DE COLLSACABRA
6
venia. El fadrí li contestà malhumorat i no
pas pel que li preguntava; li va dir que
cercava una cosa que no trobava ni creia
trobar; la vella li va replicar que potser
anava equivocat, i acabà per dir-li que se-
guís el seu camí fins el castell, al voltant
del qual creixien moltes i molt grosses al-
zines; que cerqués la de tronc més gruixut
i que cavés al seu peu, on trobaria una
grossa gerra d'or que fóra seva; però li im-
posà com a condició molt precisa que no
podia dormir per res abans de desenterrar
el tresor.
El fadrí emprengué amb delit el camí de
l'indicat castell, però quan ja hi era, i
abans de cercar quina era la més gruixuda
de les alzines, se li presentà una grossa
serp que el voltà i revoltà fins a deixar-lo
adormit. Dormí moltes hores, perquè esta-
va rendit per la fatiga, i en despertar no es
va recordar de res del que li havia passat.
Se'n tomà a casa seva i en despullar-se per
anar a dormir es trobà que no portava els
escapularis beneïts que solia portar. Lla-
vors va reviure un xic la facècia passada, i
en adormir-se va somniar tot el que li ha-
via passat.
L'endemà, quan es despertà, recordà per- .
fectament la cosa i decidí tomar en cerca
del tresor. Es proveí d'un cordill ben llarg
i d'un càvec; tornà al castell , amb el cor-
dill amidà l'amplada de la soca de totes les
alzines per veure quina era la més ampla i,
un cop l' hagué trobada, cavà decidida-
ment la seva soca i no trigà a descobrir la
gerra esperada i somniada, tota plena de
grogues unces d'or, que el van fer
riquíssirn, fins al punt que el mas de les
Serres és considerat com un dels més rics
de tot aquell país .
Segons Concepció Coll , de Vic (1930)
1999 - CASTELL DE RUPIT
S'aixeca vora del poblat de Rupit, en ter-
me de Sant Joan de Fàbregues, a les
Guilleries. Hi ha una torre coneguda per la
"Torre del Mo ro". Conten que hi ha una
mina que va des d'aquesta torre al mar. El
castell fou fet pels moros , que van defen -
sar-lo desesperadament; però, quan van
veure que el setge dels catalans se' ls feia
insostenible, una nit van fugir per la mina
que anava a sortir a la Vall d'Aro, i allí es
van embarcar. Els catalans van seguir
guerrejant sense saber que el castell esta-
va abandonat, fins que al cap d'uns quants
dies es van adonar que ningú no responia
a l'atac i hi van entrar.
Contada per Claudi Olivella, de Rupit
(1933)
2112 . LA SERRA DE TAURANELL
És un gran casal que es troba en la serra de
Collsacabra, terme de Sant Joan de Fàbre-
gues .
Un dia a mig matí van presentar-se a
aquesta casa dos infants demanant si els
voldrien donar dinar. La mestressa veié en
el seu rostre quelcom de molt extraordina-
ri, al moment els digué que sí, però que
haurien d'esperar a migdia. Els infants
sortiren fora de la casa per esperar-se. Allí
a prop hi havia un cirerer curull de roges
cireres, i sentiren goig de menjar-ne. En
acostar-se al cirerer, totes les branques van
abaixar-se, i els infants, que no eren altres
que Nostre Senyor i Sant Pere, pogueren
abastar les cireres sense haver-se d'enfilar
arbre amunt ni fer el més mínim esforç. La
cosa fou vista per la mainada de la casa,
que voltava per allí guardant la porcada, i,
àvids de menjar cireres amb tanta facilitat
com ho feien aquells dos nois, s'acostaren
a l'arbre, però les branques es van alçar i
tornaren al seu lloc, mantenint-se només
abaixades les de la part on hi havia els dos
nois . Sorpresa la mainada del misteri anà
a contar-ho a la seva mare, que veié més
encara en aquells dos infants la gràcia ex-
traordinària de dos éssers celestials.
Arribada l'hora de dinar, els dos nois es
van asseure a taula entre la família. Abans
de començar a menjar, Jesús s'alçà i esten -
gué la seva maneta per damunt de la taula
dient:
-Jo beneeixo aquesta santa taula
i aquesta santa casa,
on mai pa ni vi
no mancarà.
Havent dinat se'n van anar seguint la seva
via, però encarregaren a la mestressa que
mai no es desfés de les tovalles que cobri -
en la taula aquell dia, ja que mentre les
ECINGLES
DE COLLSACABRA
conservés no li mancaria sort ni menjar.
Fou el cas que, passats anys, van barrejar
aquelles tovalles amb unes altres, i avui no
saben quines són les beneïdes per Nostre
Senyor, i en guarden cinc perquè no saben
quines són les bones.
Segons Claudi Olivella, de Rupit (193])
Caldria, potser, fer unes precisions sobre
els noms de les masies que protagonitzen
aquestes llegendes.
Quant a la primera (1506), que forma part
de les que aplegà mossèn Cinto, es refe -
reix a les masies del Campàs i de les
Ententes, al terme de l'Esquirol.
Pel que fa a la casa de "Rojals" (2089), el
nom és mal transcrit ja que no és altra que
la casa de Rajols, justament al camí de
Tavertet a Rupit. El nom, a més, estaria
d'acord amb el text on apareixen unes fa-
tídiques rajoles.
La masia de les Serres de Montdois
(2113) és situada a ponent del turó de
Montdois -que de fet pertany ja a les
Guilleries- i és, doncs, del terme de Rupit
i no del de Tavertet com consta a la llegen -
da . D'altra banda, s'hi esmenta el pont de
Vilanova de Sau, l'antic pont de Sau da-
vant el poble de Sant Romà, ambdós sota
les aigües del pantà, i un castell que tant
podria ser el de Tavertet com el de Rupit.
Potser no cal amoïnar-s'hi, tot queda més
o menys al mateix país.
La Serra de Tauranell és un enigma. No
existeix al que era l'antic terme de Sant
Joan de Fàbregues, ara de Rupit, encara
que, segons el diccionari Alcover-Moll, el
cognom Toronell o Turonell era habitual
de Sant Joan de Fàbregues. A l'entrada
"TuroneI1" el mateix diccionari esmenta
entre altres topònims, una masia: la Serra
de Turonell, al terme d'Osor, i per tant, en
plenes Guilleries . Efectivament, aquesta
masia, documentada al segle XIV, es troba
a la muntanya de Sant Gregori, a nord
d'Osor.
7
En aquesta masia de
Sant Bar tome u Ses-
gorgues, coneguda des
del segle XI i avui
abandonada, és on la
tradició situa la famosa
ll egen da de ls tr es
dimonis.
8
KCINGLES
DE COLLSACABRA
El Vilar
D'altra banda, no és possible aclarir
aquestes imprecisions amb edicions pos-
teriors, ja que de la primera edició (1950)
del volum de "Rondallística" de Joan
Amades només se' n reedità la primera
part que conté les rondalles (1974 i 1982,
editorial Selecta de Barcelona), però no
s'arribà a reeditar la segona part del volum
que aplega tradicions i llegendes. De tota
manera, ja alguns estudiosos del tema han
constatat que, malgrat la vàlua del reculls
folklòrics duts a terme per Joan Amades,
el redactat de les narracions, refetes des-
prés d'escoltades, a vegades no és massa
fidel i rigorós .
Aquí ve a tomb de fer constància d 'un tre-
ball força recent , modèlic dins aquest
tema: els dos volums sobre "El folklore de
Rupit i Pruit", a cura del Grup de Recerca
folklòrica d 'Osona (Eumo 1984). La
transcripció fidel de les cançons i dels tex-
tos recollits oralment conserva tota la fres-
cor de la llengua espontània i l' autentici-
tat d'aquesta mostra de la cultura popular.
Hi trobem també versions sobre el forat de
les Gorgues i del castell de Tavertet, i el
recull, de dos narradors diferents, de la co-
neguda llegenda dels tres dimonis, que
sempre té per escenari la que fou irnpor-
Dibuix i notes. M. Riu i Ruano
tant casa del Vilar, de Sant Bartomeu
Sesgorgues, al terme de Tavertet.
Acabem, doncs, aquesta breu evocació
fantàstica del Collsacabra i les Guilleries,
amb aquesta llegenda tal com va aparèixer
en el Butlletí de l'Agrupació Excursionis-
ta Tagamanent de l'any 1932 (núm 14),
arran d'un concurs organitzat per aquesta
entitat en col-laboració amb la Fundació
Concepció Rabell que instituí, per mitjà
del mecenes Rafel Patxot, l'Estudi de la
Masia Catalana, ubicat al Centre Excursi-
onista de Catalunya. El text i el dibuix
adjunt foren aportats per M . Riu , de
Barcelona.
ELS TRES DIMONIS
Trobant-se el propietari del Vilar amb els
camps de blat a punt de segar i sense tro-
bar segadors, desesperat, un dia, pel perill
que se li fes malbé la collita, va dir:
- Tant de bó vinguessin segadC?rs, encara
que fossin dimonis.
Poca estona després , en sortir de la masia,
veié tres homes asseguts sobre una pedra,
al peu del camí.
Immediatament els oferí treball, dient -los
que després d'haver segat el blat els encar-
regaria altres feines, a fi que poguessin
treballar més temps, i els segadors digue-
ren que un cop acabats tots els treballs
l'amo se n'havia d'anar amb ells.
Els segadors treballaven amb gran delit, i
com que no menjaven ni bevien, l'amo de
la masia els preguntà llurs noms, contes-
tant que es deien: Guitzeu, Gorrombau i
Gorrombós -que noms de dimonis són -o
Llavors fou quan comprengué que els se-
gadors eren dimonis que pretenien empor-
tar-se-li l'ànima. Esparverat ho explicà a
la seva muller, la qual li digué:
- Deixa' ls per a mi, veuràs com jo ho arre-
glaré.
Un cop enllestida la sega, la muller els
ordenà aixecar una grossa paret al voltant
del camp proper a la casa. Aquesta paret,
feta amb pedres grosses i pesantes, que
enclou una gran extensió de terreny i que
té uns 200 metres de llargada -actualment
es cons erva completament ferma- fou ai-
xecada en una sola nit.
Llavors la muller del Vilar els ordenà que
omplissin una gran cisterna amb aigua de
la propera riera de Sesgorgues, a la qual es
baixa des de la masia en cosa de mitja
hora, i els donà un garbell amb infinitat de
forats per pujar l'aigua.
Els dimonis, en veure que tan bon punt
omplien el garbell, l'aigua s'escolava pels
forats, enfurismats deien:
- Malheido lo garvello que quan li fico ja
es fuera.
RESTAURANT
CANBAUMES
C. de Baix, 2 Tel. 856 52 07
08511 TAVERTET
ECINGLES
DE COLLSACABRA
Però com que pujaven amb extraordinària
rapidesa, la cisterna s'omplenava, encara
que molt poc a poc.
Quan estigué completament plena, la mu-
ller els ordenà que ensenyessin doctrina a
un nen que sols tenia un any. Els dimonis
contestaren que no podien ensenyar el que
mai havien après, i van desaparèixer tot
seguit.
I l'amo del Vilar salvà la seva ànima.
I qui no ho vulgui creure
que ho vagi a veure.
Anna Borbonet i Macià
!Formatgeries artesanes
de Can-t:onwròs
Ctra. de 'Vic a Olot. 'l(m 24
08569 Cantoniqràs
[Osona-Barcelona]
-iu. (93)8525006
9


LLEGENDES DEL COLLSACABRA

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert